![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/Senyora-Ginebrea-amb-Floxy-2.jpg\")
<\/a>V\u00e0rem sortir a passejar al Floxy. Al vespre idespr\u00e8s de sopar ens v\u00e0rem asseure cada una a un sof\u00e0,\u00a0 vam estar conversant llargament. Quan una paraula no em sortia en franc\u00e8s, li donava una volta i ella m\u2019entenia de seguida.<\/p>\n
Em va explicar que havia treballat molts anys de secret\u00e0ria en un departament de l\u2019Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides i que tenia una col\u00b7lecci\u00f3 de segells molt apreciada pels entesos.<\/p>\n
La llum era t\u00e8nue i s\u2019anava fent tard. Li vaig preguntar si feia gaire que era v\u00eddua.<\/p>\n
\u2014Dos anys \u2014va dir\u2014. El meu marit, assegut en aquest mateix sof\u00e0 on tu ara ets, es va disparar un tret al cap.<\/p>\n
Impactada pel fet, i tamb\u00e9 per ocupar precisament aquell lloc, li vaig preguntar:<\/p>\n
\u2014I qu\u00e8 va passar?<\/p>\n
\u2014No ho hem sabut mai. Potser un mal pensament que li va venir.<\/p>\n
La veia afligida, per\u00f2 alhora tranquil\u00b7la mentre explicava aquell episodi de la seva vida. Jo, en canvi, sentia una sensaci\u00f3 estranya per estar asseguda al lloc del sinistre.<\/p>\n
L\u2019endem\u00e0 em va dir:<\/p>\n
\u2014Uns amics em passaran a buscar per anar a dinar a casa seva. T\u00e9, aqu\u00ed tens dues invitacions per a la desfilada de carrosses \u00e8tniques que fan avui a la ciutat. Tens tot el dia per gaudir-ne.<\/p>\n
Vaig portar una invitaci\u00f3 a la M. Llu\u00efsa, que em va dir que hi aniria amb el seu company.<\/p>\n
La festa va ser magn\u00edfica. Vaig fer fotografies i fins i tot vaig ballar amb un noi que en sabia molt i que anava amb tota una colla d\u2019amics.<\/p>\n
Al vespre vaig explicar a la senyora \u2014de qui ara no recordo el nom\u2014 que m\u2019ho havia passat molt b\u00e9 i li vaig dir que dimarts aniria a l\u2019hospital de Genolier, on buscaven una auxiliar de cl\u00ednica.<\/p>\n
\u2014Has dit a l\u2019hospital de Genolier? \u2014va exclamar\u2014. \u00c9s el millor hospital de Su\u00efssa.<\/p>\n
L\u2019endem\u00e0 al mat\u00ed va trucar-hi ella mateixa i va demanar per la directora d\u2019infermeria. Van estar parlant una estona i vaig sentir que em recomanava.<\/p>\n
Quan va penjar em va dir:<\/p>\n
\u2014Ja hi pots anar ara mateix.<\/p>\n
\u2014Per\u00f2 jo no la puc deixar sola.<\/p>\n
\u2014No hi fa res. Ves-hi.<\/p>\n
Em va voler pagar tots els dies complets i, a m\u00e9s, em va regalar un pot gran de cacau. Aquell gest em va arribar a l\u2019\u00e0nima. Era com si una \u00e0via \u2014jo no n\u2019havia conegut cap\u2014 em don\u00e9s alguna cosa per alimentar-me abans d\u2019un llarg viatge.<\/p>\n
Ens vam acomiadar amb una abra\u00e7ada plena d\u2019afecte.<\/p>\n
Aquell mateix dia vaig anar a l\u2019hospital i vaig acabar dormint en una habitaci\u00f3 que semblava d\u2019un hotel de luxe. Per\u00f2 aquesta ja seria una altra hist\u00f2ria.<\/p>\n
El m\u00e9s curi\u00f3s \u00e9s que, quan vaig comen\u00e7ar a escriure, volia parlar de la desfilada de carrosses de Ginebra. Potser ho haur\u00e9 de deixar per a una altra ocasi\u00f3.<\/p>\n
De vegades, les viv\u00e8ncies no buscades fan apar\u00e8ixer un ventall de sentiments que mai haur\u00edem imaginat.<\/p>\n
Actualitzaci\u00f3 posterior:<\/em> <\/p>\n Despr\u00e9s d’aquesta breu ocupaci\u00f3 vaig anar a treballar al Hospital de Genolier<\/p>\n del que en tenim feta una cr\u00f2nica.\u00a0 Veure a: Hospital Genolier<\/strong><\/a><\/p>\n <\/p>\n
Encara estic buscant la fotografia del Floxy, el gos que em va donar la benvinguda aquell cap de setmana a Ginebra. L’he trobat\u00a0<\/em><\/p>\n<\/a>