{"id":18538,"date":"2026-03-24T20:43:07","date_gmt":"2026-03-24T18:43:07","guid":{"rendered":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=18538"},"modified":"2026-04-11T17:22:44","modified_gmt":"2026-04-11T15:22:44","slug":"una-historia-de-amor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=18538","title":{"rendered":"Una historia de amor botanic a Cadaqu\u00e8s, 2009"},"content":{"rendered":"

Un estiu de l\u2019any 2016 passava un cap de setmana a casa d\u2019una amiga a Cadaqu\u00e9s<\/span><\/span>. Una tarda baix\u00e0vem pel carrer Santa Maria i, a la cantonada amb el carrer Cur\u00f3s, v\u00e0rem veure un cactus alt\u00edssim que havia crescut recolzat a la paret d\u2019una casa i s\u2019enfilava amunt amb una rectitud inimaginable.<\/p>\n

A la porta de la casa hi havia la propiet\u00e0ria d\u2019aquell magn\u00edfic cactus.<\/p>\n

Ens v\u00e0rem aturar a conversar amb la senyora, que v\u00e0rem saber que es deia Maria Dolors Ant\u00f3n, resident a Berna (Su\u00efssa) i estiuejant a Cadaqu\u00e9s. La conversa es va anar allargant i ens va convidar a entrar a casa seva.<\/p>\n

La Dolors, fent broma, va dir:<\/p>\n

\u2014Aquest cactus est\u00e0 m\u00e9s fotografiat que George Clooney; tothom, quan el veu, s\u2019atura a fer-li una fotografia.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Assentament del cactus (RM) 2009<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

Coment\u00e0 que el jardiner li havia dit que era un cactus mascle, una Euforbia<\/em> (esp\u00e8cie comuna), i que el mes de juliol del 2016 el va mesurar en veure que feia 8,35 m. A l\u2019agost d\u2019aquell mateix any va fer dotze flors molt boniques, per\u00f2 ef\u00edmeres, que nom\u00e9s s\u2019obrien a la nit.<\/p>\n

Recordava que l\u2019havia comprat a \u201cMercajard\u00edn\u201d quan feia uns 60 cm, i que l\u2019havia plantat a l\u2019entrada de casa entre els anys 1996 i 1998.<\/p>\n

L\u2019endem\u00e0, quan torn\u00e0vem de la platja, ens v\u00e0rem tornar a trobar amb la Dolors, que anava acompanyada d\u2019una altra senyora. Li vaig dir:<\/p>\n

\"\"<\/a>
La M. Dolors Anton tornant de la platja, 23-7-2010 (RM)<\/figcaption><\/figure>\n

\u2014He pensat que podries inscriure el cactus al Llibre de R\u00e8cords Guinness. Et puc orientar, perqu\u00e8 l\u2019any 1991 hi vaig inscriure la xemeneia industrial Almirall de Terrassa.<\/p>\n

Quan va tornar a Suissa ens v\u00e0rem escriure durant un temps i en una ocasi\u00f3\u00a0 em va enviar dues imatges del cactus que he unit en una. Tamb\u00e9 un poema d\u2019amor escrit per ella mateixa,\u00a0 es tractava del cactus \u2014batejat com a \u201cMarcial\u201d\u2014 i la \u201cFlorinda\u201d, una buguenv\u00edl\u00b7lia que creixia enfilant-se tamb\u00e9 per la paret de la casa del darrera.<\/p>\n

Com si, en silenci, aquell jard\u00ed hagu\u00e9s anat teixint una hist\u00f2ria\u00a0 amorosa.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Habitatge de Dolors Ant\u00f3n amb el cactus Marcial i la Florinda, la Buganvilia al darrera (Imatge M.D.Ant\u00f3n, (ajuntades RM 2009)<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

La inscripci\u00f3 a Guinness va quedar finalment retinguda i, amb les ocupacions del dia a dia, vam deixar d\u2019escriure\u2019ns. El temps va passar.<\/p>\n

UNA HISTORIA D’AMOR ,\u00a0 redactada per la M. Dolors Ant\u00f3n<\/strong><\/p>\n

Sucedi\u00f3 en un pueblo blanco y azul del litoral mediterr\u00e1neo. En el punto exacto donde cada ma\u00f1ana el sol naciente env\u00eda sus primeros rayos a la costa catalana y espa\u00f1ola.<\/p>\n

El pueblo se llama Cadaqu\u00e9s y en su mismo centro, a medio camino entre la Casa de Dios y la del Consistorio, agarrada a la blanca pared de un edificio situado en la encrucijada de tres calles, Florinda, la buganvilia, sub\u00eda muro arriba buscando la caricia de ese sol.<\/p>\n


Apoyado en la pared del lado opuesto del edificio, Marcial, el cactus, intentaba plantar fuerte las ra\u00edces en su exigua jardinera y estiraba su esbelto cuerpo rectil\u00edneo desafiando vientos y tempestades.<\/p>\n


Florinda alargaba su tronco ondulante de balc\u00f3n a balc\u00f3n hasta estallar en un penacho de ramas p\u00farpuras a nivel del piso segundo. Y cuanto m\u00e1s sub\u00eda m\u00e1s intenso se hac\u00eda el color de sus flores.<\/p>\n

\"\"<\/a>
El cactus Marcial des de dins de casa de la M. Dolors i turistes admirant-lo. (R.M) 2009<\/figcaption><\/figure>\n


La fila de turistas que circulaba del Ayuntamiento a la Iglesia se deten\u00eda con exclamaciones admirativas, alzando hacia ella sus cabezas y sus c\u00e1maras fotogr\u00e1ficas.<\/p>\n


Marcial escuchaba el chasquido de los disparadores y trepaba y trepaba con el loco deseo de ver tambi\u00e9n a Florinda. \u00abQu\u00e9 hermosa debe ser!\u00bb -pensaba- y todos sus pinchos se estremec\u00edan de amor.<\/p>\n


Al descender de la Iglesia, los turistas se deten\u00edan tambi\u00e9n ante \u00e9l, empu\u00f1aban sus c\u00e1maras y se tend\u00edan en el suelo buscando un imposible encuadre para su considerable estatura. \u00ab\u00a1Qu\u00e9 barbaridad!\u00bb -dec\u00edan- Si casi llega al tejado! \u00bfCu\u00e1nto medir\u00e1, seis, siete, ocho metros?\u00bb<\/p>\n


Y Florinda, al otro lado, imaginaba cu\u00e1n gallardo deb\u00eda ser Marcial y cu\u00e1nto le gustar\u00eda tambi\u00e9n verlo.<\/p>\n


Pero el destino parec\u00eda querer mantenerlos irremisiblemente separados.
Y as\u00ed a\u00f1o tras a\u00f1o… Llegado el invierno, Florinda, desanimada, perd\u00eda sus flores, que el viento acumulaba marchitas y di\u00e1fanas a los pies de Marcial. Y \u00e9l, ignorando el v\u00e9rtigo, las miraba con ternura desde lo alto, prometi\u00e9ndose el estir\u00f3n definitivo para la pr\u00f3xima primavera.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Mar\u00e7al amb la placa del carrer de Santa Maria (RM) 2009)<\/figcaption><\/figure>\n


Y as\u00ed fue. Aquel mes de mayo, Marcial alcanz\u00f3 los nueve metros y superando el tejado de la casa pudo abrazar con la mirada a su amada, que asomaba su frondosa cabellera por la terraza contigua.<\/p>\n


Al crep\u00fasculo de aquel glorioso d\u00eda, Marcial, el cactus, ofreci\u00f3 a Florinda, la buganvilia, una inmensa flor blanca y suave, que los acompa\u00f1\u00f3 durante toda la noche de sus amores… Al despuntar el alba, la gran flor blanca cerr\u00f3 sus p\u00e9talos, a la vez que se abr\u00edan en las ramas de Florinda millares y millares de peque\u00f1as flores de un intenso color p\u00farpura…<\/p>\n

\"\"<\/a>
La buganvilia Florinda sobrepassant el teulat\u00a0 per aconseguir veure a en Mar\u00e7al (RM)<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

El relato termina aqu\u00ed, pero quiz\u00e1s tenga un ep\u00edlogo: gracias a su historia de amor, el cactus Marcial podr\u00eda tal vez figurar en el Libro Guinness de Records.<\/p>\n

Dolores Ant\u00f3n Delcl\u00f3s, 2 nov. 2009<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a>
Anna Aynier,llegeix la hist\u00f2ria d’amor a Pals (R.M)<\/figcaption><\/figure>\n
\n

Vaig demanar a l’Anna Aynier si podia llegir aquest escrit tant po\u00e9tic, s’hi va avenir perqu\u00e8 a ella l’agrada molt posar veu a les coses escrites amb sensibilitat.\u00a0 Mentre llegia\u00a0 el text la v\u00e0rem filmar i transcorregut bastants anys v\u00e0rem pensar\u00a0 conjuntament que podriem posar la filmaci\u00f3 a la xarxa i aix\u00ed ho hem fet.<\/p>\n

Una historia de amor\u00a0<\/a> -V\u00eddeo-<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>
La M. Dolors i la Rosa conervant a casa seva de Cadaqu\u00e9s. (Imatge Roser Segura) 2009<\/figcaption><\/figure>\n
Hem considerat trascriure el text al catal\u00e0 perqu\u00e8 la Dolors va comentar que l’hauria agradat escriu aquest relat amb catal\u00e0\u00a0 que \u00e9s la seva llengua per\u00f2, tenia m\u00e9s f\u00e0cilitat fer-ho en castell\u00e0.<\/div>\n

 <\/p>\n

UNA HIST\u00d2RIA D\u2019AMOR -versi\u00f3 amb catal\u00e0-<\/strong><\/p>\n

Va succeir en un poble blanc i blau del litoral mediterrani. En el punt exacte on cada mat\u00ed el sol naixent envia els seus primers raigs a la costa catalana i espanyola.
El poble es diu Cadaqu\u00e9s i, al seu mateix centre, a mig cam\u00ed entre la Casa de D\u00e9u i la del Consistori, aferrada a la paret blanca d\u2019un edifici situat a la cru\u00eflla de tres carrers, la Florinda, la buganv\u00edl\u00b7lia, s\u2019enfilava mur amunt buscant la car\u00edcia d\u2019aquell sol.<\/p>\n

Recolzat a la paret del costat oposat de l\u2019edifici, en Marcial, el cactus, intentava arrelar amb for\u00e7a a la seva minsa jardinera i estirava el seu esvelt cos rectilini desafiant vents i tempestes.<\/p>\n

La Florinda allargava el seu tronc ondulant de balc\u00f3 en balc\u00f3 fins a esclatar en un plomall de branques porpres a nivell del segon pis. I com m\u00e9s s\u2019enfilava, m\u00e9s intens es feia el color de les seves flors.<\/p>\n

La filera de turistes que anava de l\u2019Ajuntament a l\u2019Esgl\u00e9sia s\u2019aturava amb exclamacions admiratives, al\u00e7ant cap a ella els caps i les c\u00e0meres fotogr\u00e0fiques.<\/p>\n

En Marcial escoltava el clic dels obturadors i s\u2019enfilava i s\u2019enfilava amb el desig foll de veure tamb\u00e9 la Florinda. \u00abQue bonica deu ser!\u00bb \u2014pensava\u2014, i totes les seves punxes s\u2019estremien d\u2019amor.<\/p>\n

En baixar de l\u2019Esgl\u00e9sia, els turistes tamb\u00e9 s\u2019aturaven davant seu, empunyaven les c\u00e0meres i s\u2019estiraven a terra buscant un enquadrament impossible per a la seva considerable al\u00e7ada. \u00abQuina barbaritat!\u00bb \u2014deien\u2014. \u00abSi gaireb\u00e9 arriba al teulat! Quant deu fer, sis, set, vuit metres?\u00bb<\/p>\n

I la Florinda, a l\u2019altra banda, imaginava com devia ser d\u2019eixerit en Marcial i com li agradaria poder-lo veure.<\/p>\n

Per\u00f2 el dest\u00ed semblava voler mantenir-los irremeiablement separats.<\/p>\n

I aix\u00ed, any rere any… Arribat l\u2019hivern, la Florinda, desanimada, perdia les flors, que el vent acumulava marcides i di\u00e0fanes als peus d\u2019en Marcial. I ell, ignorant el vertigen, les mirava amb tendresa des de dalt, prometent-se l\u2019estirada definitiva per a la primavera seg\u00fcent.<\/p>\n

I aix\u00ed va ser. Aquell mes de maig, en Marcial va assolir els nou metres i, superant el teulat de la casa, va poder abra\u00e7ar amb la mirada la seva estimada, que treia la seva cabellera frondosa per la terrassa contigua.<\/p>\n

Al capvespre d\u2019aquell dia glori\u00f3s, en Marcial, el cactus, va oferir a la Florinda, la buganv\u00edl\u00b7lia, una immensa flor blanca i suau que els va acompanyar durant tota la nit dels seus amors… En despuntar l\u2019alba, la gran flor blanca va tancar els seus p\u00e8tals, al mateix temps que s\u2019obrien a les branques de la Florinda milers i milers de petites flors d\u2019un intens color porpra…<\/p>\n

El relat s\u2019acaba aqu\u00ed, per\u00f2 potser t\u00e9 un ep\u00edleg: gr\u00e0cies a la seva hist\u00f2ria d\u2019amor, el cactus Marcial podria, potser, figurar al Llibre Guinness dels R\u00e8cords.<\/p>\n

Dolores Ant\u00f3n Delcl\u00f3s, 2 nov. 2009<\/strong><\/p>\n

De vegades\u00a0 sembla que hi han hist\u00f2ries que no s’acaben del tot, qui sap si s\u00f3n com les flors nocturnes del cactus que nom\u00e9s s\u2019obren quan \u00e9s el moment .<\/p>\n

\"\"<\/a>
Marcial, fent un intent de pujar al teulat, sembla una figura mig humana<\/figcaption><\/figure>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un estiu de l\u2019any 2016 passava un cap de setmana a casa d\u2019una amiga a Cadaqu\u00e9s. Una tarda baix\u00e0vem pel carrer Santa Maria i, a la cantonada amb el carrer Cur\u00f3s, v\u00e0rem veure un cactus alt\u00edssim que havia crescut recolzat a la paret d\u2019una casa i s\u2019enfilava amunt amb una rectitud inimaginable. A la porta…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":18551,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1888],"tags":[2442,913,2479,2439,2440,2441,2480],"class_list":["post-18538","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-croniques","tag-2442","tag-cadaques","tag-carrer-santa-maria","tag-dolors-anton-delclos","tag-el-cactus-marcial","tag-la-buganvillia-florinda","tag-m-dolors-anton"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/18538","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=18538"}],"version-history":[{"count":17,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/18538\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18695,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/18538\/revisions\/18695"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/18551"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=18538"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=18538"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=18538"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}