![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2026\/04\/Comer.-Castellet.png\")
<\/a><\/p>\nComercial Castellet<\/span><\/p>\n \n La meva mare, per\u00f2, va reflexionar en veu alta:<\/p>\n \u2014Rosa, vols dir que aix\u00f2 de comprar un terreny tan a la lleugera no ho hauries de comentar abans amb el Cisco?<\/p>\n El venedor va preguntar:<\/p>\n \u2014Qui \u00e9s el Cisco?<\/p>\n \u2014El meu germ\u00e0. Per\u00f2 no cal fer res, tirem endavant.<\/p>\n L\u2019endem\u00e0 vaig explicar a les companyes de la M\u00fatua que havia comprat una parcel\u00b7la. La not\u00edcia va c\u00f3rrer com un llamp.<\/p>\n \u2014Rosa, qu\u00e8 diuen, que t\u2019has comprat una parcel\u00b7la?<\/p>\n \u2014S\u00ed, per\u00f2 l\u2019he de pagar en dos anys \u2014els deia.<\/p>\n No vaig trigar gens a ser titllada de capitalista, de terratinent \u2014mai m\u00e9s ben dit\u2014, en una Terrassa on moltes fam\u00edlies nouvingudes amb prou feines podien pagar un pis de 60 m\u00b2.<\/p>\n Algunes de nosaltres f\u00e8iem treball voluntari al barri de Can Anglada, donant assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria. En aquell moment, el posicionament anticapitalista era ben viu entre la classe treballadora. Es feien actes culturals i activitats sovint impulsades pel moss\u00e8n Daura, a les acaballes de la dictadura.<\/p>\n Eren temps en qu\u00e8, despr\u00e9s de llegir un manifest a la font de les Canyes, apareixien les furgonetes dels grisos i calia c\u00f3rrer cames ajudeu-me. Alguns dels detinguts per la policia, amb l\u2019arribada de la democr\u00e0cia, acabarien exercint la pol\u00edtica.<\/p>\n Existia la JOC (Joventuts Obreres Cat\u00f2liques), amb la qual havia tingut relaci\u00f3, com tamb\u00e9 la JIC (Joventuts Independents Cat\u00f2liques), formada majorit\u00e0riament per estudiants.<\/p>\n Per\u00f2 tornant al tema: d\u2019una treballadora prolet\u00e0ria vaig passar, de cop, a ser considerada capitalista. Quatre companyes, encuriosides, em van proposar anar a veure el terreny.<\/p>\n Ens vam encabir dins el cotxe i, en arribar a Marquet Parad\u00eds, no trobava la parcel\u00b7la. Rient, em deien:<\/p>\n \u2014No ens diguis que no saps on la tens!<\/p>\n Les rialles anaven en augment. Una va haver de baixar del cotxe. Jo tamb\u00e9 reia, contagiada, per\u00f2 alhora comen\u00e7ava a preocupar-me: el terreny havia desaparegut.<\/p>\n De sobte ho vaig veure clar:<\/p>\n \u2014Era aqu\u00ed.<\/p>\n \u2014Com que \u201cera aqu\u00ed\u201d? Si aix\u00f2 \u00e9s un carrer de terra!<\/p>\n Vam decidir anar a la caseta d\u2019informaci\u00f3. El venedor, remenant papers, va dir:<\/p>\n \u2014Ja s\u00e9 qu\u00e8 ha passat: han obert un carrer que agafa de ple la seva parcel\u00b7la.<\/p>\n Ens hi va acompanyar. Era cert: la finca havia quedat partida per la meitat, i nom\u00e9s s\u2019hi podia pujar amb una escala llarga.<\/p>\n \u2014Ara qu\u00e8 fem? \u2014li vaig preguntar\u2014. Jo volia posar-me al mig i dir: aquesta terra \u00e9s meva.<\/p>\n Aquella sortida va ser una de les m\u00e9s enriolades que he viscut.<\/p>\n L\u2019endem\u00e0, a la M\u00fatua, la dita era:<\/p>\n \u2014La Rosa s\u2019ha comprat un terreny on per pujar-hi s\u2019ha de fer escalada.<\/p>\n Si a la primera parcel\u00b7la s\u2019hi havia de pujar amb grampons, a la segona que em van proposar calia un cotxe amb reductora: era a l\u2019\u00faltim carrer de la muntanya. El venedor en destacava la magn\u00edfica vista, amb les muntanyes de Montserrat al fons.<\/p>\n Les vegades que he passat dificultats econ\u00f2miques, he posat el terreny a la venda, per\u00f2 mai no n\u2019ha sortit cap comprador. La canalitzaci\u00f3 de l\u2019aigua i el manteniment del bosc s\u00f3n, comparativament, m\u00e9s cars que la terra mateixa.<\/p>\n I tot, per tenir alguna cosa que m\u2019aval\u00e9s quan volia autonomia financera.<\/p>\n Una de tantes aventures de la vida.<\/p>\n