{"id":18733,"date":"2026-04-14T16:33:36","date_gmt":"2026-04-14T14:33:36","guid":{"rendered":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=18733"},"modified":"2026-04-14T16:33:36","modified_gmt":"2026-04-14T14:33:36","slug":"llevadores-de-palamos-del-s-xvi-al-xx","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=18733","title":{"rendered":"LLevadores de Palam\u00f3s (del s. XVI al XX)"},"content":{"rendered":"
\"\"<\/a>
Llibre de Damian Carbon, any 1541. Imatge cedida per la Biblioteca Nacional de Catalunya.<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

En altres edicions de la Revista del Baix Empord\u00e0<\/em> vam parlar de tres llevadores contempor\u00e0nies.(1)<\/span><\/p>\n

Ara reculem en el temps i fem una pinzellada sobre algunes llevadores que hem trobat registrades en documents del municipi.(2)<\/span><\/p>\n

Antigament, als Pa\u00efsos Catalans (3) s\u2019utilitzava el nom de llevanera<\/em> per referir-se a la dona que ajudava la mare en el moment d\u2019infantar el seu fill, per\u00f2 que no havia passat per estudis reglats, com popularment es deia.<\/span><\/p>\n

Atenien les parteres i el nad\u00f3 al mateix domicili i sovint adquirien l\u2019experi\u00e8ncia per pert\u00e0nyer a una nissaga familiar obst\u00e8trica.<\/span><\/p>\n

El llibre m\u00e9s antic que he trobat que parla de les parteres \u00e9s el de Dami\u00e1n Carb\u00f3n, (4) tot i que devia ser dif\u00edcil accedir a aquests tractats.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a>
La vila de Palam\u00f3s, l’any1694,on hi podem veure l”antic hospital. FonsMuseu de la Pesca de Palam\u00f3s.<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

Llevadores del segle XVI<\/strong>Cal destacar que durant aquest segle hi va haver diversos conflictes socials, com ara l\u2019epid\u00e8mia de pesta i de tifus de l\u2019any 1507, aix\u00ed com la fam derivada de la manca de conreus, fet que va provocar que moltes persones visquessin en la pobresa. <\/span><\/p>\n

Durant aquesta \u00e8poca es van obrir diversos convents, hospitals i hospicis per a nens orfes.<\/span><\/p>\n

Francina Sicards \u201cSicarda\u201d<\/strong> (Palam\u00f3s, \u20201559). Nom\u00e9s sabem que va morir el dia 6 de novembre d\u2019aquest any, segons consta al llibre d\u2019\u00f2bits n\u00fam. 1 de la parr\u00f2quia de Palam\u00f3s, on s\u2019especifica \u201cFrancina Sicarda, llevanera\u201d. <\/span><\/p>\n

Es considera que el seu marit es deia Sicards i que ella va rebre el nom del marit en femen\u00ed, com sovint es feia.<\/span><\/p>\n

Llevadores del segle XVII<\/strong><\/span><\/p>\n

Durant aquest segle es va despertant un cert inter\u00e8s cient\u00edfic: es comencen a fer preguntes sobre el perqu\u00e8 de les coses i s\u2019inicia l\u2019aplicaci\u00f3 del m\u00e8tode hipot\u00e8tic-deductiu en les recerques. <\/span><\/p>\n

No existia protecci\u00f3 sanit\u00e0ria i les persones amb pocs recursos havien de ser ateses per sanadors, barbers, trementinaires i llevaneres.<\/span><\/p>\n

Maria Oliver Mauri.<\/strong> Va n\u00e9ixer l\u2019any 1612. Estava casada amb Marc Lloret i per aix\u00f2 tamb\u00e9 era anomenada Maria Lloreta. <\/span><\/p>\n

Al llibre d\u2019\u00f2bits n\u00fam. 4 de la parr\u00f2quia de Sant Joan de Palam\u00f3s consta que exercia de \u201cllevadora\u201d. Va morir a Palam\u00f3s el dia 8 de setembre de 1689, als 77 anys.<\/span><\/p>\n

Cec\u00edlia Sans Caner.<\/strong> Va n\u00e9ixer l\u2019any 1653 a Palam\u00f3s. Es va casar amb Joan Simon Vern\u00f3s, pescador d\u2019ofici. Exercia de llevadora i va morir molt jove, l\u2019any 1686, als 33 anys.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Llevadores del segle XVIII<\/strong><\/span><\/p>\n

Cal destacar d\u2019aquest segle la Guerra de Successi\u00f3 (1708-1715). L\u2019any 1789 s\u2019inicia la Revoluci\u00f3 Francesa i, a finals de segle, la Guerra Gran (1793-1795).<\/span><\/p>\n

A Catalunya, Antoni de Gimbernat (1734-1816) aporta coneixements d\u2019anatomia del cos hum\u00e0 i, l\u2019any 1770, es crea la Reial Acad\u00e8mia M\u00e8dico-Pr\u00e0ctica de la ciutat de Barcelona. <\/span><\/p>\n

El cirurgi\u00e0 franc\u00e8s Fran\u00e7ois Mauriceau publica, entre els anys 1738 i 1740, el Trait\u00e9 des maladies des femmes grosses<\/em>.<\/span><\/p>\n

Madame Fouquet, l\u2019any 1750, publica un llibre titulat Obras m\u00e9dico-quir\u00fargicas<\/em>. S\u2019inicia tamb\u00e9 la canalitzaci\u00f3 de les aig\u00fces residuals i millora del sanejament en general.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a>
Atenent a una partera asseguda en una cadira. Font: llibre de de la doctora Fisher-D\u00fcckelmann La mujer m\u00e9dico del hogar. Biblioteca Central de Terrassa.<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

Mari\u00e0ngela Rodr\u00edguez Mir<\/strong>. Es va casar l\u2019any 1716 amb Agust\u00ed Mascort Vilar\u00f3, i el matrimoni tingu\u00e9 dues filles, Gertrudis i Mariana, les quals m\u00e9s tard seguirien l\u2019ofici de la seva mare. Va morir l\u2019any 1768.<\/span><\/p>\n

Gertrudis Mascort Rodr\u00edguez<\/strong>. Filla de l\u2019anterior, va n\u00e9ixer a Palam\u00f3s l\u2019any 1719. Es va casar amb Joan Matas Botet i van tenir sis fills. Exercia de llevadora i \u00e9s de suposar que era una dona forta i saludable, ja que va morir l\u2019any 1811 als 92 anys. Pel fet d\u2019haver tingut nom\u00e9s fills, els coneixements obst\u00e8trics els va transmetre a la seva jove Maria, casada amb el seu fill Jeroni.<\/span><\/p>\n

Maria Gorgoll Roca.<\/strong> Va n\u00e9ixer a Palam\u00f3s l\u2019any 1744. Es va casar amb Jeroni Matas, fill de la llevadora Gertrudis Mascort, i tamb\u00e9 exercia de llevadora. No consta que tinguessin fills.<\/span><\/p>\n

Catalina Batlle Avell\u00ed<\/strong>. Va n\u00e9ixer a Palam\u00f3s l\u2019any 1768. Estava casada amb Joan Picaperas Sala, mariner d\u2019ofici, i ella exercia de llevadora.<\/span><\/p>\n

El matrimoni va tenir inicialment trig\u00e8mins, que van morir en n\u00e9ixer, i despr\u00e9s quatre fills m\u00e9s, entre els quals una filla, Eul\u00e0lia, que tamb\u00e9 es va especialitzar en l\u2019art de fer n\u00e9ixer criatures.<\/span><\/p>\n

Va morir l\u2019any 1852, a l\u2019edat de 84 anys.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Llevadores del segle XIX i inici del XX<\/strong><\/span><\/p>\n

Durant aquest segle s\u2019apliquen els coneixements del bacteri\u00f2leg franc\u00e8s Louis Pasteur (1822-1895), emprant altes temperatures per destruir els g\u00e8rmens. <\/span><\/p>\n

Joseph Lister (1827-1912), cirurgi\u00e0 angl\u00e8s, introdueix m\u00e8todes higi\u00e8nics i antis\u00e8ptics en les intervencions quir\u00fargiques.<\/span><\/p>\n

La infermera Florence Nightingale (6)inicia el m\u00e8tode cient\u00edfic aplicat a les cures d\u2019infermeria.<\/span><\/p>\n

Es legisla sobre l\u2019atenci\u00f3 a les persones malaltes, la benefic\u00e8ncia i els estudis acad\u00e8mics dins l\u2019\u00e0mbit sanitari. <\/span><\/p>\n

L\u2019any 1847 apareix el Reial decret org\u00e0nic de Sanitat, el 1848 es creen les juntes locals de Sanitat i el 1855 es consolida la Direcci\u00f3 General de Sanitat.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Eul\u00e0lia Picaperas Batlle.<\/strong> Va n\u00e9ixer l\u2019any 1803. Era filla de Joan i de la llevadora Catalina Batlle, que segurament li va ensenyar l\u2019ofici. Es va casar amb Joaquim Matas Mox\u00f3, n\u00e9t de la llevadora Gertrudis Mascort.<\/span><\/p>\n

Elisa Matas Picaperas.<\/strong> Va n\u00e9ixer a Palam\u00f3s l\u2019any 1845. Era filla de Joaquim Matas i de la llevadora Eul\u00e0lia Picaperas, probablement la seva instructora. Es va casar amb Gaspar Mir\u00f3 Alrich i va morir l\u2019any 1916, a l\u2019edat de 67 anys.<\/span><\/p>\n

Catalina Picaperas<\/strong>. Consta que l\u2019any 1845 pagava impostos per exercir la professi\u00f3 amb el qualificatiu de \u201ccomadre de parir\u201d, per un import de 38,4 rals de bill\u00f3. En aquesta \u00e8poca Palam\u00f3s tenia 428 ve\u00efns.<\/span><\/p>\n

Exercia conjuntament amb la col\u00b7lega Ant\u00f2nia Torreyas<\/strong> i els metges Josep Boy, Josep Maur\u00e0, Joan Ametller i Joan Baptista Botet.<\/span><\/p>\n

Ant\u00f2nia Torreyas<\/strong>. Consta inscrita a la matr\u00edcula industrial l\u2019any 1846 amb el qualificatiu de \u201ccomadre de parir\u201d.<\/span><\/p>\n

Lidu\u00efna Mart\u00ed Fexas<\/strong>. Segons la partida de naixement, va n\u00e9ixer a Celr\u00e0 el 7 de febrer de 1872. Era filla de Benet Mart\u00ed i Teresa Fexas. L\u2019any 1910 vivia al carrer Molins n\u00fam. 11 amb la seva mare, de 70 anys, un nebot de 13 i un altre jove de 10 anys, no familiar.<\/span><\/p>\n

Va exercir a Palam\u00f3s des de l\u2019any 1938 fins al 1951.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a>
Francisca Coma a la d\u00e8cada dels trenta del segle passat<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

Francisca Coma Molins<\/strong>. (7) Va n\u00e9ixer l\u201911 de gener de 1896 a Camprodon. Era filla de Silvestre i Anna.<\/span><\/p>\n

Va venir a viure a Palam\u00f3s als 23 anys; es va casar l\u2019any 1923 i van viure al carrer Cervantes n\u00fam. 37.<\/span><\/p>\n

A partir de llavors va ser coneguda com a Paquita Catal\u00e0, en adoptar el cognom del seu marit. Va pagar impostos a l\u2019Ajuntament des de l\u2019any 1928 fins al 1953. <\/span><\/p>\n

Tenia una filla que vivia en una altra poblaci\u00f3; va quedar v\u00eddua als 51 anys i, m\u00e9s endavant, va anar a viure amb la seva filla.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a>
Maniobra d’ajut al part.Font: Dra. Fisher-D\u00fcckelmann. Biblioteca Central de Terrassa.<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

Llevadores del segle XX<\/span><\/strong><\/p>\n

Cap a l\u2019any 1902 ja existia un programa d\u2019estudis de Practicant i de Matrona.<\/span><\/p>\n

\u00c9s el segle de la m\u00e0xima industrialitzaci\u00f3, amb immigracions internes procedents de zones rurals a la recerca de treball. <\/span><\/p>\n

Tamb\u00e9 es viuen tres grans guerres: la Primera Guerra Mundial (1914-1918), la Segona Guerra Mundial (1939-1945) i la Guerra Civil espanyola (1936-1939).<\/span><\/p>\n

Les dones treballen a les ind\u00fastries, molts nadons inicien la lact\u00e0ncia artificial, augmenta la natalitat, s\u2019estenen les vacunacions infantils i d\u2019adults, es comercialitza la p\u00edndola anticonceptiva i tamb\u00e9 augmenten les demandes d\u2019avortament.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Juana Ruiz Barber\u00e1.<\/strong> Va n\u00e9ixer el 23 d\u2019agost de 1915 a Oriola (Alacant), filla de Federico i Remedios. L\u2019any 1955 feia vuit anys que vivia a Palam\u00f3s. Sabem que pagava impostos per exercir durant els anys 1948 i 1949; en aquella \u00e8poca, l\u2019import era de 144,30 pessetes.<\/span><\/p>\n

Maria Rosa Moliner Balt\u00e0<\/strong>.(8) Va n\u00e9ixer a Vilafranca del Pened\u00e8s el 2 d\u2019agost de 1922. Va estudiar el batxillerat i l\u2019any 1941 es va matricular per cursar els estudis de Practicant i Llevadora a l\u2019Hospital Cl\u00ednic de Barcelona.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a>
La llevadora Mar\u00eda Rosa Moliner<\/figcaption><\/figure>\n

L\u2019any 1945 va venir a viure i a treballar a Palam\u00f3s, i el 1952 es va casar amb Benet Morera Mansi\u00f3, catedr\u00e0tic de Llengua i Literatura a Palafrugell. Van tenir dos fills.<\/span><\/p>\n

Matilde Ribes Peix.<\/strong> (9) Va n\u00e9ixer a Borrass\u00e0 el 4 d\u2019agost de 1929. Va estudiar el batxillerat a Figueres i posteriorment va cursar els estudis d\u2019Ajudant T\u00e8cnic Sanitari i de Llevadora a l\u2019Hospital Cl\u00ednic de Barcelona. Despr\u00e9s de treballar en altres centres, va exercir a la Cl\u00ednica Baix Empord\u00e0. Es va casar l\u2019any 1958, als 28 anys, amb Jordi Morera Buixeda, i van tenir dos fills.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Margarita Adroher Burgas. <\/strong>(10) Va n\u00e9ixer a Besal\u00fa el 26 de setembre de 1935. Als 18 anys es va traslladar a Barcelona per estudiar la carrera de Practicant i Llevadora a l\u2019Hospital Cl\u00ednic. L\u2019any 1960 es va casar amb Josep M. Ribas Poch, fill del veterinari Jacint Ribas, i van tenir dos fills.<\/span><\/p>\n

Va ocupar la pla\u00e7a oficial de llevadora a Calonge i tamb\u00e9 tenia consulta privada. Es va jubilar l\u2019any 2000.<\/span><\/p>\n

Amb aquest breu resum hem volgut recordar el treball de les divuit professionals obst\u00e8triques documentades que van exercir a Palam\u00f3s, especialment perqu\u00e8 van ser dones pioneres en el desenvolupament dels coneixements cient\u00edfics sanitaris i perqu\u00e8 la seva tasca es duia a terme amb pocs recursos i llargues hores de dedicaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Text publicat originalment a la Revista del Baix Empord\u00e0 n\u00fam. 38 (any 2012), revisat i adaptat per a aquest espai.<\/em><\/span><\/p>\n

Notes.<\/strong><\/span><\/p>\n

(1)\u00a0 Masana, Rosa M. Les llevadores\u00a0 Margarita Adroher Burgas, Mar\u00eda Rosa Molin\u00e9 Balt\u00e0 i Matilde Ribas Peix. Revista baix Empord\u00e0 n\u00fam.16 (2007).<\/p>\n

(2) Matr\u00edcula industrial de l’Arxiu Hist\u00f2ric de Palam\u00f3s i dades de l’arxiu personal de l’historiador Pere Trijueque.<\/p>\n

(3) Alcover-Moll, Diccionaricatal\u00e0,valenci\u00e0, balerar. Madrina o llevanera, terme emprat al Rossell\u00f3, Empord\u00e0 i Eivissa.<\/p>\n

(4) Libre de Damian Carb\u00f3n tutulat Libro del arte de las comadres y del regimiento de las pre\u00f1adas y par\u00eddas y de los ni\u00f1os. Biblioteca de Catalunya.<\/p>\n

(5) Pere Trijueque i Fonolleras.<\/p>\n

(6) Florence Nightingale a Wiquipedia.<\/p>\n

(7) Pere Trijueque.”Paquita Coma Molins”,La gent de la vila de Palam\u00f3s, 1562-1950, Ajuntament de Palam\u00f3s.fotografia.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

  En altres edicions de la Revista del Baix Empord\u00e0 vam parlar de tres llevadores contempor\u00e0nies.(1) Ara reculem en el temps i fem una pinzellada sobre algunes llevadores que hem trobat registrades en documents del municipi.(2) Antigament, als Pa\u00efsos Catalans (3) s\u2019utilitzava el nom de llevanera per referir-se a la dona que ajudava la mare…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":18743,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1888,1,5],"tags":[2494,2493,464,1469,2492],"class_list":["post-18733","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-croniques","category-infermeria","category-llevadores","tag-damian-carbo","tag-llavaners","tag-llevadores-de-palamos","tag-neixer-a-casa","tag-segle-xvi-al-xx"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/18733"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=18733"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/18733\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18742,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/18733\/revisions\/18742"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/18743"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=18733"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=18733"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=18733"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}