La curiositat va ser gran i ara el tinc a les mans . L\u2019autora \u00e9s Clarissa Pinkola Est\u00e9s el va editar primer en angl\u00e8s l\u2019any 1989 i el 1992 va ser tradu\u00eft al catal\u00e0, es titula <\/span>Dones que corren amb els llops<\/b><\/span> .<\/span><\/p>\n Ha estat un dels llibres m\u00e9s venuts i a la contra portada del llibre, perqu\u00e8 serveixi d\u2019orientaci\u00f3, hi diu :<\/span><\/p>\n A l\u2019 interior de qualsevol dona hi ha una vida secreta, una for\u00e7a poderosa plena de bons instints, de creativitat i de saviesa. \u00c9s la Dona Salvatge, una esp\u00e8cie en perill d\u2019extinci\u00f3 a causa dels constants esfor\u00e7os de la societat per \u201ccivilitzar\u201d les dones i constr\u00e8nyer-les als rols r\u00edgids que n\u2019anul\u00b7len l\u2019ess\u00e8ncia instintiva. <\/i><\/span><\/p>\n Mitjan\u00e7ant mites interculturals, contes de fades i hist\u00f2ries (molt relacionades amb la seva pr\u00f2pia fam\u00edlia), Clarissa Pinkola Est\u00e9s contribueix a fer que les dones recuperin la seva for\u00e7a i salut, els atributs visionaris de l\u2019esmentada ess\u00e8ncia instintiva. <\/i><\/span><\/p>\n El llibre esta dirigit ales dones n\u2019 assenyala les qualitats inherents que tenim, encara que dir que amb dos sexes amb atribucions f\u00edsiques i ps\u00edquiques distintes es complementen.<\/span><\/p>\n Es sabut que la dona ancestralment ha complert la funci\u00f3 de ser mare, criar els fills amb la seva pr\u00f2pia llet, tenir cura de la fam\u00edlia. <\/span><\/p>\n L\u2019home m\u00e9s dedicat a casar a conrear la terra, a treballar en tallers o industries i aportar recursos pel suport de la fam\u00edlia i a la vegada ha volgut sentir-se pare, estimat i cuidat. Tot amb plena simbiosi i sense neguits.<\/span><\/p>\n Hem el pas del temps, el rols s\u2019han anat difuminat diluint, l\u2019home perd autoritat, aquesta ven entesa, i potser el respecte. L\u2019estr\u00e8s, el cansament, la manca de recursos b\u00e0sics, els ritmes fabrils exigits per la industrialitzaci\u00f3 i d\u2019altres, ha distorsionat algunes de les funcions ancestrals dels esser humans.<\/span><\/p>\n En ocasions les dones em volgut ser com els homes i els homes sembla que vulguin ser mares. <\/span><\/p>\n Clarissa Pinkola observadora de la vida i de coses que no sabem, ha fet per explicar i donar claus a les dones a que siguin elles mateixes , que treguin la seva part salvatge, entesa com un fet \u00edntim, ancestral, la seva for\u00e7a interior creativa i amorosa, el fet de ser mares, cuidadores, protectores, sanadores , guardianes de la saviesa arquet\u00edpica ancestral. Potser no han aquestes paraules<\/span><\/p>\n L\u2019autora per la seva formaci\u00f3 de psicoanalista cl\u00ednica i basada amb les aportacions del psicoanalista Carl Gustau Juny descobridor de l\u2019inconscient col\u00b7lectiu i estudi\u00f3s dels arquetips i aplicat aquests coneixement i la seva experi\u00e8ncia a ajudar a les dones. <\/span><\/p>\n Les seves eines de treball que inclou al llibre s\u00f3n el contes, cada un d\u2019ells amb un missatge que ajuda a interioritzar i descobrir coses d\u2019un mateix, C.Juny n\u2019anomenava la ombra, la part encoberta que tots porten a dins. <\/span><\/p>\n En resum es una manera segons Pinkola de descobrir la lloba interior, el m\u00e9s ancestral dit tamb\u00e9 salvatge, simplificant ser un mateix sense deixar-se corsetar per fets socials i culturals. <\/span><\/p>\n Haurien de procurar no desvirtuar el missatge, m\u00e9s quan autora no pugui rectificar, alg\u00fa ha dit que cal ullar, metaf\u00f2ricament suposo per\u00f2 essent que alg\u00fa diu sentir-se un animal, ara no donguem la volta i fem que les dones ens sent\u00edssim ser una lloba. Llavors si que el seguidor de C. Juny tindrien feina.<\/span><\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/femur-i-llavors.png\")
<\/a>