\nTipus I<\/span>, consisteix en la remoci\u00f3 de la caputxa i punta del cl\u00edtoris. \u00c9s la menys agressiva per\u00f2 tamb\u00e9 la menys emprada.
\nTipus II<\/span>. Implica l’escissi\u00f3 completa del cl\u00edtoris i l\u00b4aplicaci\u00f3 de subst\u00e0ncies adhesives tipus clara d’ou i herbes per afavorir la cicatritzaci\u00f3 i prevenir l’he\u00admorr\u00e0gia.
\nTipus III<\/span>. Aquesta pr\u00e0ctica \u00e9s de component m\u00e9s mutilant que consisteix en l’extirpaci\u00f3 del cl\u00ed\u00adtoris i llavis menors.
\nTipus IV<\/span>. Tamb\u00e9 anomenada circumcisi\u00f3 fara\u00f2nica o infibulaci\u00f3. Aqu\u00ed la mutilaci\u00f3 d’estructures genitals \u00e9s m\u00e0xima , perqu\u00e8 a m\u00e9s extirpar els \u00f2rgans abans esmen\u00adtats, tallen tamb\u00e9 la part interna dels llavis majors. Es preservant petites parts de teixit que despr\u00e8s es suturen, deixant nom\u00e9s un orifici d’un cent\u00edmetre aproximadament per a la sortida d’orina i de sang menstrual. (Es\u00adquema n\u00fam. 2).<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2015\/02\/genitals-copia-copia.jpg\" "\\"genitals")
<\/a>Complicacions derivades d\u00b4aquesta pr\u00e0ctica<\/h3>\n
Immediates<\/span> Segons un estudi que el Moviment pels Drets de les Minories ha realitzat sobre la mu\u00adtilaci\u00f3 genital femenina, coneixem el grau d’ aplicaci\u00f3 que aquesta pr\u00e0ctica t\u00e9 en alguns dels pa\u00efsos africans. (6) 100% (1) Som\u00e0lia, (2) Djibouti i (3) Eti\u00f2pia. Edat, l’edat \u00e9s variable segons la zona. En alguns llocs va des d’alguns dies de vida fins als 7 anys o b\u00e9 durant l\u00b4 adolesc\u00e8ncia com a ritus d’iniciaci\u00f3. Aix\u00f2 ens fa veure l’arrelament cultural que porta impl\u00edcit aquest costum que no entenem. Aquesta pr\u00e0ctica la con\u00adsidero evidentment una mutilaci\u00f3 i una agressi\u00f3 als drets de la persona, en a\u00adquest cas de la dona. Les agressions van sovint dirigides al sexe femen\u00ed, te\u00adnim per exemple les dones girafa, a qui, si mai retiren els cercles del coll, poden morir desnucades, o b\u00e9 algunes japone\u00adses a les quals emboliquen els peus perqu\u00e8 no creixin, per d’aquesta ma\u00adnera aconseguir un caminar peculiar, atractiu per als homes. Sobre aquest punt he de dir tamb\u00e9 que la dona infibu\u00adlada adquireix, segons diuen, un cami\u00adnar determinat que l’home detecta i que la fa m\u00e9s desitjable f\u00edsicament. \n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Rosa M. Masana Ribas. Article publicat a la revista Pols a Pols n\u00fam. 25, any IX, juny 2001.Col\u00b7legi Oficial de Diplomats en Infermeria de Girona. (actualment amb algunes correccions). De segur, \u00a0que despr\u00e8s d\u00b4haver transcorregut 14 anys des de la seva publicaci\u00f3, seria necessari fer una actualitzaci\u00f3 del tema. La paraula ablaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s pr\u00f2pia…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[190,192,191,193],"class_list":["post-1907","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-infermeria","tag-ablacio","tag-africa","tag-genitals","tag-mutilacio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1907"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1907"}],"version-history":[{"count":26,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1907\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1942,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1907\/revisions\/1942"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1907"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1907"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1907"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n– Hemorr\u00e0gia. Aquesta zona genital est\u00e0 molt vascularitzada , la irriguen per l’art\u00e8ria pudenta interna amb les seves ramificacions, la vulva vaginal, la uretral, la perineal i les clitor\u00eddies dorsal i profunda.
\nEn ocasions, segons s\u00b4ha vist documentat, la dona que procedeix a la mutilaci\u00f3 \u00e9s d\u2019edat avan\u00e7ada i es diu que sovint te poc camp de visi\u00f3, fet que pot incrementar el risc de complicacions hemorr\u00e0giques. Es considera que un percentatge de nenes moren perqu\u00e8 els pares espe\u00adren massa temps perqu\u00e8 pari la hemorr\u00e0gia.
\n– Xoc dolor\u00f3s. Es considera que el temps que es tarda en realitzar les ex\u00e8resis de les estructures genitals i sense anest\u00e8sia , dura entre 15 a 20 minuts i, la zona a m\u00e9s de vascularitzada esta molt innervada per nervis especialment sensitius, motiu pel que en ocasions la nena pot entrar en xoc a causa del dolor.
\n– Xoc psicol\u00f2gic. Segons ens explica W. Dirie en el seu llibre \u2018Flor del desier\u00adto\u2019, (3) despr\u00e9s d\u00b4haver-li practicat l’ablaci\u00f3 li van embolicar les cames juntes perqu\u00e8 no sagn\u00e9s i la varen deixar 40 dies en una cabana apartada de la casa paterna.
\n– Dis\u00faria. Mentre les ferides resten obertes, l’acte d’orinar es dolor\u00f3s: \u2018crema\u2019, segons expliquen algunes dones mutila\u00addes. Per aquest motiu s’aguanten tant com poden de buidar la bufeta de la orina.
\nHores i dies posteriors<\/span>
\nUna vegada superat el primer risc de xoc dolor\u00f3s i hemorr\u00e0gic, poden apar\u00e8i\u00adxer complicacions de tipus infecci\u00f3s com:
\nInfeccions locals o sist\u00e8miques. Per exemple el t\u00e8tanus, perqu\u00e8 sovint hem ‘vist fotografies de nenes mutilades as\u00adsegudes directament a terra sense cap tipus de protecci\u00f3. (9)
\nSIDA i\/o hepatitis B. Com a pr\u00e0ctica habitual s’utilitzen els mateixos instruments sense esterilitzar, per a les diverses nenes. Hi ha algun pa\u00eds on aquesta pr\u00e0ctica de la mutilaci\u00f3 ha estat assumida per la sanitat privada o l\u00b4 estatal, fet que ha evitat les morts per complicacions a curt termini, per\u00f2 a la vegada impulsa i tolera que es segueixi esguerrant a les dones.
\nA m\u00e9s llarg termini<\/span>
\nSegons un estudi fet per la infermera Margaret Brady, la dona mutilada pot tenir, al llarg de la seva vida, un ventall de complicacions f\u00edsiques com:
\n\u2022 Amenorrea. En el sup\u00f2sit que a una dona se li hagi fet una infibulaci\u00f3 deixant nom\u00e9s un petit orifici per la sortida de la orina i sang menstrual, \u00e9s molt probable que tingui regles doloroses amb retenci\u00f3 parcial de fluids i possibles infeccions.
\n\u2022 Dificultat d’orinar. La dona infibulada, ha d’orinar gota a gota, i per tant necessita m\u00e9s temps que pot ser fins a uns 15 minuts, fet que potencia que la dona eviti beure l\u00edquids i, a m\u00e9s si per algun motiu de salut se li ha de practicar un sondatge vesical, la infermera haur\u00e0 de fer un treball molt labori\u00f3s per descobrir el conducte urinari.
\n\u2022 Dificultat d’exploraci\u00f3 de la pelvis. Els ex\u00e0mens ginecol\u00f2gics s\u00f3n dolorosos fins i tot emprant un esp\u00e8culum pedi\u00e0tric o exploraci\u00f3 manual.
\n\u2022 Dispar\u00e8unia. Dolors durant les relacions sexuals, fet que condiciona que la dona intenti evitar-les.
\n\u2022 Durant el part. Les zones genitals seccionades, presenten cicatrius queloides i freq\u00fcentment quists d\u00e8rmics que ocasionen la p\u00e8rdua de l’elasticitat natural necess\u00e0ria per a una correcta dilataci\u00f3 dels teixits en moment del part. Aquest factor pot comportar una dificultat afegida al part.
\n\u2022 Durant el postpart. Si la partera no se l\u2019ha posat una sonda uretral, \u00e9s necessari portar un control exhaustiu sobre la ingesta de l\u00edquids i la di\u00fcresi, perqu\u00e8 una bufeta plena pot despla\u00e7ar cap amunt i a un costat la matriu, retardant les contraccions uterines i l’efecte hemost\u00e0tic. L’expulsi\u00f3 dels loquis i co\u00e0guls pot ser m\u00e9s dificultosa i es pot incrementar el percentatge d’infeccions postpart.<\/p>\nPa\u00efsos on es practica<\/h3>\n
\nObservant el mapa que adjuntem i els percentatges, observem en algunes na\u00adcions sud-africanes la mutilaci\u00f3 \u00e9s poc freq\u00fcent, per\u00f2 a Som\u00e0lia i a Djibouti, -si no ha va\u00adriat la tend\u00e8ncia des de la publicaci\u00f3 del treball esmentat-, la mutilaci\u00f3 s’aplica al 100 % de les nenes.
\nEn el nostre \u00e0mbit de viles gironines predominen els natius gambians amb un costum tradicional del 60 % de ne\u00adnes operades al seu pa\u00eds. \u00c9s conegut que en ocasions s’ha aprofitat un viatge de vacances per sotmetre a les nenes a la ablaci\u00f3.
\nEl ministre de sanitat de Egipte l\u2019any 1956 va decretar que aquesta practica fos realitzada per metges i llevadores, aquestes darreres anomenades \u2018Dava\u2019, en llen\u00adguatge natiu. Tot hi la pol\u00e8mica sobre aquest tema un decret del 29\/10\/1994, potser amb algunes modificacions, es continuava regulant que la mutilaci\u00f3 havia de ser medicalitzada.
\nA Som\u00e0lia la t\u00e8cnica la realitza per una dona gran del poble anomenada \u2018Gedda\u2019, a Nig\u00e8ria per barbers i a Mali i Senegal per dones de la casta dels ferrers.
\nPenso que \u00e9s interessant con\u00e8ixer aquesta realitat, perqu\u00e8 com a pro\u00adfessionals de la salut, podem lliurar con\u00adsells i persuadir els pares, en el sup\u00f2sit d’assabentar-nos, que es desdiguin de realitzar aquesta pr\u00e0ctica a la seva fi\u00adlia. Com hem vist les complicacions s\u00f3n m\u00faltiples.
\nDarrerament se’ns ha informat que exis\u00adteixen a dues viles gironines experts en clitoridectomies. Desconec si practi\u00adquen tamb\u00e9 la infibulaci\u00f3; si \u00e9s aix\u00ed, la realitat pot superar la narrativa.<\/p>\nPercentatges de nenes in\u00adtervingudes segons pa\u00efsos<\/h3>\n
<\/a>
\n90 % (4) Eritrea, Mali (5) Sudan i ( 6) Sierra Leone.
\n70% (7) Burkina Faso, (fa poc que ha deixa de practicar-se), (8) G\u00e0mbia.
\n60% (9) Costa d’Ivori, (10) Kenya (11) Senegal i (12) Egipte .
\n50% (13) Guinea ,(14) Guinea Bissau i (15) Nig\u00e8ria.
\n25% (16) Maurit\u00e0nia, (17) Rep\u00fablica Centrafricana, ( 18 ) N\u00edger, (19) Txad ,(20 % 20 Ben\u00edn
\n20% (20) Ben\u00edn i (21) Togo.
\n10% (22) Tanz\u00e0nia i (23) Uganda.
\n>5% (24) Zaire.
\n\u00c0frica Sub-sahariana i pa\u00efsos industrialitzats el percentatge es desconegut.<\/p>\n
\nEn alguns llocs es practica abans del matrimoni i les mares potencien que la filla sigui mutilada perqu\u00e8 aix\u00ed consideren que \u00e9s m\u00e9s casadora, d’altra manera el futur marit la pot repudiar per no ser prou pura o per tenir, al seu entendre, un \u00f2rgan semblant al seu i que fins i tot, pensen, pot cr\u00e9ixer. Aquesta idea, per\u00f2, se l’apliquen a ells mateixos en considerar que la pell del prepuci forma part de reminisc\u00e8ncia femenines i per aquest fet es practi\u00adquen tamb\u00e9 la circumcisi\u00f3.
\nAlguns estudiosos esmenten que cada vegada m\u00e9s s’imposa l’ablaci\u00f3 a nenes de poca edat, perqu\u00e8 es d\u00f3na el cas que algunes, en saber que seran mutilades, marxen de casa.<\/p>\nValoraci\u00f3.<\/h3>\n
\nPer equiparar cultures hi ha qui ha vol\u00adgut ressaltar el fet que la dona europea i americana es cal\u00e7a amb sabates de tal\u00f3 alt, malgrat que aix\u00f2 sigui desfavorable per a la mec\u00e0nica corporal, prevalent per sobre d’aix\u00f2 aconseguir una est\u00e8ti\u00adca exclusivament femenina. (8)
\nTamb\u00e9 s’ha parlat del cintur\u00f3 de caste\u00addat emprat a l’Edat Mitjana durant els llargs viatges del marit, com a un model repressor de la cultura occidental. Per\u00f2, al marge d’aquests punts de vista, el cert \u00e9s que cada vegada m\u00e9s la pobla\u00adci\u00f3 en general veu aquesta pr\u00e0ctica com un fet no acceptable. L’enunciat d’un article titulat \u2018Renunciar a las pr\u00e1c\u00adticas nocivas, no a la cultura\u2019 (9), em\u00admarcat dins una reflexi\u00f3 juvenil, que ens indi\u00adca, al meu entendre, la direcci\u00f3 del debat.
\nNosaltres, com a professionals d’infer\u00admeria, coneixedors de molts aspectes del ser hum\u00e0, sanitaris o no, penso que podem fer una bona tasca en persuadir respectuosament de l’aband\u00f3 d’aques\u00adta pr\u00e0ctica mutilant als pares decidits a dur-la a terme.
\nOrganismes com l’OMS, la UNESCO i UNICEF han manifestat el seu desa\u00adcord, per\u00f2 les qui podran aconseguir realment un canvi de mentalitat seran les mateixes dones infibulades que no volen que les seves filles passin per on van passar elles.
\nEl dia 18 de novembre del 2000, el canal 2 de TV va emetre un reportatge sobre el tema on apareixia un grup de dones i tamb\u00e9 homes anomenat Gamcotrap, que treballa des de la seva pr\u00f2pia cultura, per eradicar aquest costum tant perjudicial per a la salut de les nenes i dones.<\/p>\nBibliografia consultada<\/h3>\n(1) Casi nada \u00cdndice n\u00fam. 6 (1996) Armputaciones. http:\/\/usuarios.iponet.es? jberrnejo?06mputa.htm.<\/span><\/address>\n(2) DIANA RESNICOFF. Horrores que \u00fan persisten. http:www.geocities.com \/HotSprings\/Villal3800\/bibliohorrores.htm.
\n(3) WARIS DIRIE. (L’any 1997 l’ONU la anomen\u00e0 ambaixadora especial per a campanya contra la mutilaci\u00f3). Flor del desierto. C\u00edrculo de lectores, 1992
\n(4) KlM MANRESA. El d\u00eda que Kadi perdi\u00f3 parte de su vida. Edit. Blume i col\u00b7lecci\u00f3 de fotografies del mateix autor exposades al Museu de Terol. Foto Press 99, mar\u00e7 del 2000.
\n(5) MARGARET BRADY, RN, FNPC, MSN. Mutilaci\u00f3n de los gen\u00edtales. Revista Nursing 99, Febrero
\n(6) Informe Fran P. Hosken del dossi Mutilaci\u00f3 genital femenina: propostes per al canvi ,Moviment pels Drets de les Minories (MRG). Seu central Regne Unit, 5a publicaci\u00f3 revisada el 1994.
\n(7) Acci\u00f3n Mujeres 8.1 Marzo 1995. Igualdad a Egipto: Esfuerzos gobernamentales para medicalizar la mutilaci\u00f3n genital femenina (MGF). http:\/\/www.equalitynow.org\/actionsp81.html.
\n(8) MERCEDES MASDEU PUCHE. Ablaci\u00f3n del cl\u00edtoris. http:\/\/abedul.pntic.mec.es\/colaborativos\/mujer\/bz299.htm.
\n(9) Reflexi\u00f3n Juvenil. Passsages Newsletter\/Spanish. Renunciar a las pr\u00e1cticas nocivas, no a la cultura. file:\/\/C:\/Mis documentos\/temes diferents\/ Ablaci\u00f3.htrr<\/address>\n\u00a0<\/address>\nEn el moment de adjuntar aquesta article a la web, febrer del 2015, he \u00a0considerat adient incloure una cita bibliografia \u00a0per \u00a0la excel\u00b7lent informaci\u00f3 \u00a0que ens aporta . Treball realitzat \u00a0per tres llevadores del Parc Taul\u00ed de Sabadell -Barcelona-<\/address>\nMaritxell Casajoana , Elisabeth Caravaca i M\u00aa Isabel Madrigal. Una visi\u00f3n global de la mutilaci\u00f3n genital femenina. Revista Matronas, any \u00a02012. Biblioteca de la Universitat d\u00b4Infermeria de Girona.<\/address>\n\u00a0<\/address>\nTamb\u00e9 podem consultar la Viquipedia \u00a0amb el t\u00edtol Clitoridectomia<\/a> on ens dona \u00a0dades recollides per UNICEF el novembre de 2014 \u00a0referent als \u00a028 paisos africans que es practica l’ablaci\u00f3 a les nenes de cero a \u00a014 anys.<\/address>\n\u00a0<\/address>\n