Vaig con\u00e8ixer en Joan quan anava a casa seva a fer-li cures d’infermeria i ara, dissortadament, ja no puc parlar amb ell.<\/p>\n
Conversa amb Joan Baptista Coromina Costa<\/strong><\/p>\n En Joan Baptista \u00e9s el fill gran de tres germans i es diu exactament igual que el seu pare, ja que la seva mare es deia Pilar Costa Rossell\u00f3. D’aqu\u00ed que en algunes ocasions s’hagi produ\u00eft alguna confusi\u00f3.<\/p>\n En Joan ens explica que l’empresa de cer\u00e0mica Coromina tamb\u00e9 era coneguda com \u00abla Gavarra\u00bb i que un dels seus fundadors fou el seu oncle Joan Baptista Coromina Figueres. Va obrir les portes el dia 20 de mar\u00e7 de 1911.<\/p>\n Fa poc hem localitzat un article que aporta molta informaci\u00f3 sobre aquesta empresa (1).<\/p>\n En preguntar-li si tenia dibuixos del seu pare, amb un punt de nost\u00e0lgia va respondre:<\/p>\n \u2014Malauradament no et puc mostrar cap dibuix ni cap fotografia del pare perqu\u00e8 la riuada de l’any 1977 se’ns va endur tot el que ten\u00edem a casa. El que m\u00e9s em sap greu \u00e9s haver perdut les imatges dels pares.<\/p>\n Viv\u00edem al carrer del Pont i el dia de Reis, en lloc de portar-nos regals, se’ns va emportar totes les fotografies. L’aigua va entrar per una porta i va sortir per l’altra, arrossegant tot el que va trobar Dar\u00f3 avall.<\/p>\n Tenia una col\u00b7lecci\u00f3 molt bona de discos de vinil i no en vaig poder salvar ni un, com tampoc les pel\u00b7l\u00edcules que havia filmat. Aquesta p\u00e8rdua l’he viscuda com una gran mancan\u00e7a de records.<\/p>\n Has de pensar que l’aigua va pujar fins a 1,85 metres i, per salvar un gos que ten\u00edem lligat, vam haver de travessar el menjador nedant.<\/p>\n Quant als dibuixos, penso que aqu\u00ed a la Bisbal hi ha algunes persones que n’han de tenir, perqu\u00e8 li agradava molt regalar-los.<\/p>\n \u2022 Deu-n’hi-do el que expliques; \u00e9s per recordar-ho tota la vida. El teu pare tenia molta facilitat per al dibuix, oi?<\/p>\n \u2014S\u00ed, era un dibuixant molt h\u00e0bil i dominava diverses t\u00e8cniques. Feia caricatures retallant tres o quatre papers posats l’un damunt l’altre; dibuixos per a la decoraci\u00f3 de la cer\u00e0mica; il\u00b7lustracions per a revistes, programes de cinema i cartells de Festa Major. Tamb\u00e9 escrivia poesies i textos sobre fets de la Bisbal.<\/p>\n Aquesta vena art\u00edstica li venia de fam\u00edlia, perqu\u00e8 el seu oncle Joan Baptista Coromina, de qui ja hem parlat, era dibuixant i pintor decorador. Va ser qui va posar en marxa l’Escola Menor de Belles Arts, que posteriorment es convertiria en l’Escola d’Arts i Oficis de la Bisbal.<\/p>\n La seva neta, Concepci\u00f3 Figueres, tamb\u00e9 va resultar una gran dibuixant. N’havia apr\u00e8s a Fran\u00e7a i feia uns brodats magn\u00edfics.<\/p>\n \u2022 Tamb\u00e9 va ser gerent de l’empresa Coromina.<\/p>\n \u2014S\u00ed, i tenim una an\u00e8cdota. Els treballadors, per celebrar la Festa Major, van organitzar una festa a la zona de l’Aig\u00fceta i van demanar al meu pare que els deix\u00e9s tocar la sirena de la f\u00e0brica.<\/p>\n Els va respondre que no, que la sirena no la podien tocar perqu\u00e8, fora de l’horari de treball, nom\u00e9s es podia engegar quan hi havia bombardejos o una riuada.<\/p>\n \u2022 Que bo! De fet, el teu pare va viure les dues coses, perqu\u00e8 va n\u00e9ixer abans de la Guerra, oi?<\/p>\n \u2014El pare va n\u00e9ixer el dia 26 de maig de 1926 i va morir el 3 de novembre de 2007. La meva mare havia mort molt abans, l’any 1980, i m\u00e9s endavant el pare es va casar amb la J\u00falia de Ferrer.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Per saber m\u00e9s coses podries parlar amb Joan Ras\u00f3s, Ramon Duran i Felipe de Cabrera. Eren molt bons amics seus i et podrien explicar moltes an\u00e8cdotes.<\/p>\n T’he portat les mem\u00f2ries que va escriure per donar-les als seus cinc nets; et poden servir per con\u00e8ixer quin temperament tenia el pare.<\/p>\n \u2022 Moltes gr\u00e0cies, Joan!<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Conversa amb Ramon Duran Candeler<\/span><\/a><\/strong><\/p>\n \u2022 Bon dia, Ramon. En Joan B. Coromina m’ha suggerit parlar amb vost\u00e8 com a amic del seu pare.<\/p>\n \u2014S\u00ed, ens coneix\u00edem de petits perqu\u00e8 an\u00e0vem plegats a l’Escola Nacional i nom\u00e9s ens port\u00e0vem uns mesos de difer\u00e8ncia. Tamb\u00e9 passava que a tots dos se’ns havia mort el pare quan ten\u00edem deu anys, fet que ens va marcar for\u00e7a, especialment pel moment pol\u00edtic que vivia el pa\u00eds.<\/p>\n \u2022 I tant, en plena guerra.<\/p>\n \u2014Certament! De grans vam formar un grup de set amics i cada dimarts a la tarda ens reun\u00edem per fer tert\u00falia al bar Fina. Parl\u00e0vem de temes generals de la Bisbal, de pol\u00edtica, de la feina i de la fam\u00edlia.<\/p>\n En Koro va anomenar aquest grup \u00abLos siete magn\u00edficos\u00bb i, quan la colla es va fer m\u00e9s gran, hi va afegir el sobrenom de \u00abLos siete magn\u00edficos y pico\u00bb.<\/p>\n \u2022 La Teresa Valls un dia em va dir que el seu marit, Albert Rold\u00f3s<\/span><\/a>, formava part d’aquest grup i que havien arribat a ser dotze amics.<\/p>\n \u2014S\u00ed, ell tamb\u00e9 hi era. Quan en Koro va enviudar, va anar a viure a l’edifici de Torre Bisbal i, a partir de llavors, vam fer les reunions al bar Bisbal Parc, situat sota de casa seva. Era un gran dibuixant i encara guardo, en algun lloc, alguns dibuixos seus.<\/p>\n \u2022 Moltes gr\u00e0cies, Ramon.<\/p>\n <\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/Sense-titol.png\")
<\/a><\/a><\/a>