Tot passant les p\u00e0gines va apar\u00e8ixer la imatge de l’edifici de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Barcelona, constru\u00eft entre els anys 1762 i 1763. De seguida vaig recordar una an\u00e8cdota que em va succeir a l’antiga sala de dissecci\u00f3 d’aquell centre.<\/p>\n
Un dia anava a la Biblioteca Central de Barcelona i, en passar per davant de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina, vaig veure que la porta era oberta. Un r\u00e8tol anunciava una visita guiada, era penso aproximadament l’any 1995.<\/p>\n
Sense dubtar-ho gens, vaig entrar. A prop de l’entrada hi havia un recinte mig obert on una persona parlava. Amb prud\u00e8ncia vaig dir:<\/p>\n
\u2014Perdoneu que hagi arribat tard.<\/p>\n
Tot seguit em vaig asseure a la primera butaca de la primera fila, a m\u00e0 esquerra. Vaig observar que les grades, on antigament devien seure els estudiants durant les lli\u00e7ons d’anatomia humana, eren totes ocupades i que molts dels assistents em miraven.<\/p>\n
Al cap de poc em vaig adonar que al bra\u00e7 de la butaca, d’una gran solemnitat, hi havia gravat el nom d’un doctor, que ara no recordo. Poc despr\u00e9s va entrar una noia, va parlar uns instants amb el conferenciant i, tot seguit, es va adre\u00e7ar molt amablement cap a mi:<\/p>\n
\u2014Disculpi, en aquestes butaques no \u00e9s perm\u00e8s seure.<\/p>\n
\u2014Disculpi \u2014li vaig respondre.<\/p>\n
Em vaig aixecar i vaig anar a les grades. Des d’all\u00e0 contemplava la solemnitat de l’edifici i el treball artes\u00e0 d’aquelles butaques, on segurament havien assegut els doctors catedr\u00e0tics de l’Acad\u00e8mia.<\/p>\n
Al mateix temps em vaig imaginar aquell escenari hist\u00f2ric: els cossos nus, p\u00e0l\u00b7lids, potser amb olor de formol, exposats davant la mirada dels estudiants d’anatomia humana.<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/Academia.png\")
<\/a>