{"id":19398,"date":"2026-09-13T17:26:16","date_gmt":"2026-09-13T15:26:16","guid":{"rendered":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=19398"},"modified":"2026-09-22T17:39:48","modified_gmt":"2026-09-22T15:39:48","slug":"despres-del-foc-de-les-gavarres-baix-emporda-30-dagost-de-1928","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=19398","title":{"rendered":"Despr\u00e9s del foc de les Gavarres. Baix Empord\u00e0, 30 d\u2019agost de 1928"},"content":{"rendered":"

Una conversa sobre el foc de les Gavarres d\u2019aquest estiu del 2026, ens va dur a recordar el foc ocasionat l\u2019any 1928 tamb\u00e9 a les Gavarres. No era del meu coneixem per aquest motiu vaig consultar algunes hemerotecques fins que finalment v\u00e0rem trobar dues cr\u00f2niques al diari Baix- Emporda del dia 30 d’agost de l’any 1928<\/strong> a la hemeroteca de l\u2019Arxiu Municipal de Palafrugell, em considerat adjuntar-les en aquesta p\u00e0gina.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

La publicaci\u00f3 Baix Empord\u00e0 deia:<\/strong><\/p>\n

L\u2019horrible sinistre que el foc causa en les nostres muntanyes Gavarres, havent pres les proporcions ins\u00f2lites que el fan la mes gran de les cat\u00e0strofes que, de molts anys en aquesta part, han vist les terres gironines, ha portat rere ella la ru\u00efna total i la mes negra mis\u00e8ria per tanta gent.<\/p>\n

Mestre Joaquim Ruyra,<\/strong> el delicad\u00edssim prosista de \u00abMarines i Boscatges\u00bb qui ha vist arrasades pel foc les seves propietats del Montnegre, en un corprenedor article que\u2019 ens fem un honor reproduir de La Veu de Catalunya, ha pintat amb els mes vius colors l\u2019espectacle llastim\u00f3s a qu\u00e8 el foc ha redu\u00eft a aquells pagesos de muntanya que han vist en poques hores destru\u00efts tots els fruits de llargs anys de treball i la desinteressada crida que en el seu article fa, ha tingut un eficac\u00edssim ress\u00f2 per tots els \u00e0mbits pairals.<\/p>\n

En reproduir el magn\u00edfic article de Ruyra i el no menys magn\u00edfic de Carles Rahola<\/strong> s’adhereix i obre les seves columnes a tot aquell qui vulgui fer quelcom per a remeiar la trista situaci\u00f3 a qu\u00e8 ha redu\u00eft el foc als pobres masovers de les nostres muntanyes Gavarres.<\/p>\n

\u00a0\u00a0El foc de Montnegre de la Selva. (J. Ruyra)<\/strong><\/p>\n

Aquest foc, que tot just ara ha pogut \u00e9sser deturat, \u00e9s un deis mes horrorosos que s’hagin vist mai a Catalunya, tant per la seva viol\u00e8ncia com per la seva extensi\u00f3, que es calcula \u00e9sser de cent cinquanta quil\u00f2metres quadrats. Va iniciar-se fa pocs dies a la font de can Barreres de Santa Pelaia i tot seguit va formar dos grans rius de flames, un que es dirig\u00ed al llarg de la serra cap a Sant Mateu i un altre que salta, en cascada, muntanyes avall cap a Montnegre, eixamplant-se per aquella val\u00ed boscosa i convertint-la en un infern. I l’un i l\u2019altra riu de flames, ja fets una mar, escalaren la muntanya de Mentigal\u00e0, i, eixint deis l\u00edmits de la Selva, enva\u00efren les bosc\u00faries de l\u2019Empord\u00e0 cap a Madremanya i la gran serralada de la Mare de D\u00e9u dels \u00c0ngels.<\/p>\n

S\u00f3n moltes les propietats destru\u00efdes, entre elles les que jo posse\u00efa a Montnegre, on se m’han cremat, no sols els boscos, sin\u00f3 fins i tot el suro de la collita d’enguany, el qual tenia estivat prop deis meus masos S\u00e1bat i Casagran.<\/p>\n

Aquestes dues cases, situades a la falda del tur\u00f3 de Montnegre, que estava abrandat de foc, sembla que s’han salvat, b\u00e9 que no pas \u00edntegrament. Menys afortunades han estat les de dalt del dit tur\u00f3, les quals, juntament amb l’antiga esglesiola que el coronava, han estat destru\u00efdes per les flames. Aix\u00ed mateix han estat destru\u00efdes altres cases d’altres indrets i part del Santuari deis \u00c0ngels.<\/p>\n

Dintre la vall de Montnegre.<\/strong><\/p>\n

A la vall de Montnegre, la vida havia de fer-se dif\u00edcil a les persones i b\u00e8sties a causa de la xardor, la qual havia d’\u00e9sser irresistible \u00e0dhuc en les petites feixes de conreu on les flames no es podien estendre per no haver-hi mat\u00e8ries combustibles. All\u00e0 on n’hi havia, el foc hi saltava tot seguit, perqu\u00e8 detonava cont\u00ednuament i engegava a grans distancies enormes masses ablamades, a manera de bombes incendiaries. Aix\u00f2 feia que resultessin il\u00b7lus\u00f2ries les esperances que la gent fundava en una carretera o en un erm considerant-los com espais que el foc no podria saltar.\u00a0Si a l’altra banda hi havia boscos, tot seguit les bombes incendiaries \u00a0queien ac\u00ed i all\u00e0 nous incendis que era impossible prevenir i mes impossible encara extingir despr\u00e9s d’iniciades.<\/p>\n

El desastre ha estat espant\u00f3s i nombroses les fam\u00edlies pageses que estan en la mes gran mis\u00e8ria, en mig d’un pa\u00eds cendr\u00f3s i carbonitzat, sense un bri d’herba verda ni un branc de rama per a donar al bestiar. Jo, tamb\u00e9 for\u00e7a empobrit pel desastre, no s\u00e9 com ho haur\u00e9 de fer per auxiliar els meus masovers i ve\u00efns; i aix\u00f2 em neguiteja m\u00e9s que la meva pr\u00f2pia desgracia; per\u00f2 espero que Nostre Senyor ens obrir\u00e0 algun cam\u00ed.<\/p>\n

Si digu\u00e9s que la p\u00e8rdua que he sofert no m’ha afligit, mentiria. Aquelles formoses suredes de Montnegre, jo me les estimava en tanta de manera, que no me les vaig voler vendr\u00e9 quan, durant la guerra, me n’oferiren un dineral. Ara no son m\u00e9s que fum i cendra, i, contra mi, un senyal de l’enuig de D\u00e9u.<\/p>\n

Sigui com sigui, no vull pecar d’ingrat. Acceptin, doncs, el meu fervor\u00f3s agra\u00efment els caritatius ve\u00efns de Montnegre, Sant Mart\u00ed, Madremanya, Santa Pelaia i Cassa de la Selva, que han fet esfor\u00e7os per aturar el terrible incendi, aix\u00ed com tamb\u00e9 els bombers i el senyor governador de Girona que zelosament hi ha intervingut.<\/p>\n

RUYRA.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a>
Joaquim Ruyra (1858-1939) Imatge de Viquip\u00e8dia<\/a><\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

El flagell de les Gavarres. (Carles Rahola)<\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/strong>Absents de Girona per uns dies, ens han adolorit les noves del foc que ha devastat part de les Gavarres. Des de la mar blav\u00edssima, sota un cel ciar, veiem dies enrere, cap a la banda deis \u00c0ngels, una fumerola llunyana, de color de cendra, que ens creiem que era la d’un de tants focs com hi ha hagut aquest estiu per les muntanyes de la nostra terra. poc pod\u00edem pensar-nos que l’incendi fos tan paor\u00f3s, que destru\u00eds arbrats, masies i conreus, que deix\u00e9s tanta de gent a la mis\u00e8ria i a la desolaci\u00f3.<\/p>\n

No fa pas gaire temps que recorr\u00edem les Gavarres i qued\u00e0vem encisats davant els boscos immensos d’alzines sureres i veiem la gent que feinejava tranquil\u00b7lament a l’entorn de les cases de pag\u00e8s, i contempl\u00e0vem qualque ermita solit\u00e0ria dalt d’una carena… Ara alguna d\u2019aquelles bosc\u00faries que semblaven invulnerables i eternes ha estat convertida en un munt de cendres, hi ha masies arrasades, i fins i fot alguna ermita, refugi de caminants pietosos, ha quedat completamentdestru\u00efda. El mateix santuari deis \u00c0ngels, que s’albira de lluny com una polida i blanca urna de pietat posada amb tota cura al cim d’un tur\u00f3, ha estat en perill…\u00abHom troba, ens escriu un amic des d’all\u00ed, gent sense llar, que sembla que encara no se sap avenir de la magnitud de la cat\u00e0strofe, hi ha propietaris que ahir eren molt rics, envejats pels que creuen que no hi ha millor do que el de la riquesa damunt la terra, i ho han perdut tot o quasi tot. Les cases socarrimades pel foc constitueixen un espectacle dolor\u00f3s i punyent. Dir\u00edeu que ha passat com un mal vent per aquell bell tros de la nostra Selva. I encara, despr\u00e9s de tot, hem de donar gracies a D\u00e9u, car no hem de plorar cap desgracia personal.\u00bb<\/p>\n

Som ben petits, els homes, que no podem evitar aquests grans flagells; som ben petits, i hem de confessar la nostra impot\u00e8ncia davant la formidable puixan\u00e7a destructora d’una min\u00fascula guspira que, atiada pel vent, pot arribar a produir la devastaci\u00f3 d’una espl\u00e8ndida contrada.malgrat, per\u00f2, la nostra petitesa, hem de reaccionar davant el dolor i la mis\u00e8ria si no podem evitar el mal, hem de procurar almenys que minvin les seves terribles conseq\u00fc\u00e8ncies.no hem pas de plegar-nos de bra\u00e7os i ajupir-nos resignats sota la fatalitat. Recordem aquell mot sobir\u00e0 de Bol\u00edbar sobre les ru\u00efnes de la ciutat destru\u00efda pel terratr\u00e8mol: \u00abSi cal, lluitarem tamb\u00e9 contra els elements !..<\/p>\n

Aquests flagells mes aviat haurien d’ajuntar-nos a tots per a dominar les forces orbes de la naturalesa, en lloc de matar-nos els uns ais altres en .guerres enceses per l’odi, per l\u2019afany de poder per\u00f2, ara no es tracta pas de fer filosofies sentimentals amb motiu de l’incendi de les Gavarres. Ara hem d’acostar-nos a la realitat viva, dolorosa, palpitant i sagnant, per comptes de defugir-la. Massa sovint que podem fer-les aquestes filosofies. El que cal avui \u00e9s c\u00f3rrer a ajudar els qui, despr\u00e9s d’haver treballat tota la vida, es troben de sobte sense llar, sense mobles, sense roba, sense eines de treball, i van d’ac\u00ed d’all\u00e0, pels camins coberts de cendra.<\/p>\n

Nobles veus s’han al\u00e7at aquests dies, arran de l’incendi de les Gavarres, entre elles la del gran Ruyra, un deis propietaris perjudicats,.nosaltres hi ajuntem, la vostra.trag\u00e8dia de les Gavarres en cendres no pot deixar indiferent a ning\u00fa que estimi aquestes terres i sent\u00ed els manaments de la solidaritat humana.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a>
Carles Rahola. (1881-1939) Imatge Viquip\u00e8dia.<\/a><\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Consultada l’edici\u00f3 Marinada de l’hemeroteca del Servei d’Arxiu de Palam\u00f3s dels dies 1-9-1928 i 10-9-1928 i Costa Brava del dia 18-8-1928 no hem vist noticies d’ aquest fosc. El Diari de Girona d’Avisos i Not\u00edcies del dia 17 de setembre del 1928\u00a0 s\u00ed esmentava El Bisbalenc dient que a la Bisbal s’havia obert una suscripci\u00f3 per damnific\u00e0 els afectats pels incendis de les Gavarres. Ho hem revisat les edicions d’ El Bisbalenc on de segur hi trobariem m\u00e9s informaci\u00f3. .<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

.<\/p>\n

 <\/p>\n

Informaci\u00f3 documental <\/strong><\/p>\n

Les dues cr\u00f2niques han estat publicades a la mateixa secci\u00f3 de Baix Empord\u00e0, n\u00famero 980, 30 d\u2019agost 1928, pag.1 Hemeroteca de l\u2019 Arxiu Municipal de Palafrugell..<\/p>\n