L\u2019horrible sinistre que el foc causa en les nostres muntanyes Gavarres, havent pres les proporcions ins\u00f2lites que el fan la mes gran de les cat\u00e0strofes que, de molts anys en aquesta part, han vist les terres gironines, ha portat rere ella la ru\u00efna total i la mes negra mis\u00e8ria per tanta gent.<\/p>\n
Mestre Joaquim Ruyra,<\/strong> el delicad\u00edssim prosista de \u00abMarines i Boscatges\u00bb qui ha vist arrasades pel foc les seves propietats del Montnegre, en un corprenedor article que\u2019 ens fem un honor reproduir de La Veu de Catalunya, ha pintat amb els mes vius colors l\u2019espectacle llastim\u00f3s a qu\u00e8 el foc ha redu\u00eft a aquells pagesos de muntanya que han vist en poques hores destru\u00efts tots els fruits de llargs anys de treball i la desinteressada crida que en el seu article fa, ha tingut un eficac\u00edssim ress\u00f2 per tots els \u00e0mbits pairals.<\/p>\n En reproduir el magn\u00edfic article de Ruyra i el no menys magn\u00edfic de Carles Rahola<\/strong> s’adhereix i obre les seves columnes a tot aquell qui vulgui fer quelcom per a remeiar la trista situaci\u00f3 a qu\u00e8 ha redu\u00eft el foc als pobres masovers de les nostres muntanyes Gavarres.<\/p>\n \u00a0\u00a0El foc de Montnegre de la Selva. (J. Ruyra)<\/strong><\/p>\n Aquest foc, que tot just ara ha pogut \u00e9sser deturat, \u00e9s un deis mes horrorosos que s’hagin vist mai a Catalunya, tant per la seva viol\u00e8ncia com per la seva extensi\u00f3, que es calcula \u00e9sser de cent cinquanta quil\u00f2metres quadrats. Va iniciar-se fa pocs dies a la font de can Barreres de Santa Pelaia i tot seguit va formar dos grans rius de flames, un que es dirig\u00ed al llarg de la serra cap a Sant Mateu i un altre que salta, en cascada, muntanyes avall cap a Montnegre, eixamplant-se per aquella val\u00ed boscosa i convertint-la en un infern. I l’un i l\u2019altra riu de flames, ja fets una mar, escalaren la muntanya de Mentigal\u00e0, i, eixint deis l\u00edmits de la Selva, enva\u00efren les bosc\u00faries de l\u2019Empord\u00e0 cap a Madremanya i la gran serralada de la Mare de D\u00e9u dels \u00c0ngels.<\/p>\n S\u00f3n moltes les propietats destru\u00efdes, entre elles les que jo posse\u00efa a Montnegre, on se m’han cremat, no sols els boscos, sin\u00f3 fins i tot el suro de la collita d’enguany, el qual tenia estivat prop deis meus masos S\u00e1bat i Casagran.<\/p>\n Aquestes dues cases, situades a la falda del tur\u00f3 de Montnegre, que estava abrandat de foc, sembla que s’han salvat, b\u00e9 que no pas \u00edntegrament. Menys afortunades han estat les de dalt del dit tur\u00f3, les quals, juntament amb l’antiga esglesiola que el coronava, han estat destru\u00efdes per les flames. Aix\u00ed mateix han estat destru\u00efdes altres cases d’altres indrets i part del Santuari deis \u00c0ngels.<\/p>\n Dintre la vall de Montnegre.<\/strong><\/p>\n A la vall de Montnegre, la vida havia de fer-se dif\u00edcil a les persones i b\u00e8sties a causa de la xardor, la qual havia d’\u00e9sser irresistible \u00e0dhuc en les petites feixes de conreu on les flames no es podien estendre per no haver-hi mat\u00e8ries combustibles. All\u00e0 on n’hi havia, el foc hi saltava tot seguit, perqu\u00e8 detonava cont\u00ednuament i engegava a grans distancies enormes masses ablamades, a manera de bombes incendiaries. Aix\u00f2 feia que resultessin il\u00b7lus\u00f2ries les esperances que la gent fundava en una carretera o en un erm considerant-los com espais que el foc no podria saltar.\u00a0Si a l’altra banda hi havia boscos, tot seguit les bombes incendiaries \u00a0queien ac\u00ed i all\u00e0 nous incendis que era impossible prevenir i mes impossible encara extingir despr\u00e9s d’iniciades.<\/p>\n El desastre ha estat espant\u00f3s i nombroses les fam\u00edlies pageses que estan en la mes gran mis\u00e8ria, en mig d’un pa\u00eds cendr\u00f3s i carbonitzat, sense un bri d’herba verda ni un branc de rama per a donar al bestiar. Jo, tamb\u00e9 for\u00e7a empobrit pel desastre, no s\u00e9 com ho haur\u00e9 de fer per auxiliar els meus masovers i ve\u00efns; i aix\u00f2 em neguiteja m\u00e9s que la meva pr\u00f2pia desgracia; per\u00f2 espero que Nostre Senyor ens obrir\u00e0 algun cam\u00ed.<\/p>\n Si digu\u00e9s que la p\u00e8rdua que he sofert no m’ha afligit, mentiria. Aquelles formoses suredes de Montnegre, jo me les estimava en tanta de manera, que no me les vaig voler vendr\u00e9 quan, durant la guerra, me n’oferiren un dineral. Ara no son m\u00e9s que fum i cendra, i, contra mi, un senyal de l’enuig de D\u00e9u.<\/p>\n Sigui com sigui, no vull pecar d’ingrat. Acceptin, doncs, el meu fervor\u00f3s agra\u00efment els caritatius ve\u00efns de Montnegre, Sant Mart\u00ed, Madremanya, Santa Pelaia i Cassa de la Selva, que han fet esfor\u00e7os per aturar el terrible incendi, aix\u00ed com tamb\u00e9 els bombers i el senyor governador de Girona que zelosament hi ha intervingut.<\/p>\n RUYRA.<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Joaquim_Ruyra.jpg\")
<\/a>