Avui no s\u00e9 ben b\u00e9 per qu\u00e8, potser perqu\u00e8 recentment he sentit parlar de la restauraci\u00f3 de la masia Freixa de Terrassa, quan m\u2019he despertat he pensat en aquella cuina de joguet que hi havia a la masia.<\/p>\n
Amb les amigues del carrer, diverses vegades hav\u00edem jugat a cuinetes amb cassoletes, paelles i plats comprats a la fira o portats pels Reis. Hi pos\u00e0vem fulles, pells de patata i de fruita, tamb\u00e9 terra i, amb la imaginaci\u00f3, f\u00e8iem veure que estava tot cuit. Ho pos\u00e0vem als platets i, de vegades, f\u00e8iem veure que en menjava una nina.<\/p>\n
He de dir que ho trobava bastant avorrit: era molt fictici, no hi havia cap correspond\u00e8ncia amb la realitat.<\/p>\n
Un dia d\u2019hivern que estava a casa de la tia Maria i en Pau, de la masia Freixa, que n\u2019eren els masovers, amb les dues cosinetes, l\u2019Anna i la Montsita, v\u00e0rem anar a jugar amb les nenes de la masia. La Montsita i jo ten\u00edem potser uns cinc anys; l\u2019Anna era dos anys m\u00e9s gran que nosaltres.<\/p>\n
Els Reis els havien dut una cuina de joguet equipada amb tots els estris culinaris necessaris. El m\u00e9s sorprenent per a mi va ser veure que disposava d\u2019una cuina el\u00e8ctrica: una petita resist\u00e8ncia que, quan s\u2019endollava, s\u2019encenia.<\/p>\n
V\u00e0rem posar-hi petits trossets de patata amb oli de veritat i les patates es van anar fregint. Per a mi, all\u00f2 va ser com un petit miracle. Ens en v\u00e0rem menjar un trosset de veritat, no pas fent veure.<\/p>\n