{"id":19494,"date":"2026-10-12T19:48:42","date_gmt":"2026-10-12T17:48:42","guid":{"rendered":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=19494"},"modified":"2026-10-12T19:48:42","modified_gmt":"2026-10-12T17:48:42","slug":"xarampio-o-intoxicacio-una-batalleta-de-lany-1951","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=19494","title":{"rendered":"Xarampi\u00f3 o intoxicaci\u00f3? Una batalleta de l’any 1951"},"content":{"rendered":"

Un record d’inf\u00e0ncia<\/strong><\/p>\n

Vaig viure la inf\u00e0ncia en una \u00e8poca en qu\u00e8 les vacunes infantils encara no s’havien generalitzat com avui. Les primeres que vaig rebre van ser les de la poliomielitis i la verola. No em van vacunar contra altres malalties, com la dift\u00e8ria i el t\u00e8tanus, i tampoc no vaig rebre la vacuna triple v\u00edrica, que protegeix contra el xarampi\u00f3, la rub\u00e8ola i la parotiditis. Aquestes tres darreres malalties, per\u00f2, s\u00ed que les vaig passar.<\/p>\n

Del xarampi\u00f3 recordo que el meu pare va tapar la llum de l’habitaci\u00f3 amb un drap vermell, perqu\u00e8 deia que aix\u00ed em protegia la vista. La mare treballava en una f\u00e0brica t\u00e8xtil i hi entrava molt d\u2019hora; penso que en sortia cap a la una del migdia. Habitualment em portava a casa de la mainadera Ant\u00f2nia, a qui estimava molt, per\u00f2 quan estava malalta em quedava sola a casa fins que la mare tornava de treballar. Recordo que em sentia desemparada.<\/p>\n

Tamb\u00e9 recordo una sensaci\u00f3 de solitud. La mare treballava en una f\u00e0brica t\u00e8xtil i hi entrava molt d’hora; penso que en sortia cap a la una del migdia. Aquells dies, la mainadera Ant\u00f2nia, a qui estimava molt, no em podia portar a casa. Em sentia desemparada.<\/p>\n

Amb els anys, vaig con\u00e8ixer millor aquesta malaltia, tant des del punt de vista cient\u00edfic com a partir de la meva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia. El xarampi\u00f3 \u00e9s una malaltia infecciosa causada per un virus, que pot provocar malestar general, mucositat, febre, envermelliment dels ulls i una erupci\u00f3 cut\u00e0nia que s’est\u00e9n pel cos.<\/p>\n

Per prevenir el xarampi\u00f3, la rub\u00e8ola i la parotiditis, es va desenvolupar la vacuna triple v\u00edrica. Actualment, la vacunaci\u00f3 forma part dels programes de salut p\u00fablica, amb pautes que poden variar segons el calendari sanitari de cada lloc.<\/p>\n

Una entrevista que em va fer pensar<\/strong><\/p>\n

Avui, l’atzar m’ha dut a veure un v\u00eddeo en qu\u00e8 entrevistaven el bi\u00f2leg i vir\u00f2leg Stefan Lanka. En l’entrevista, el cient\u00edfic afirmava estar conven\u00e7ut que el virus del xarampi\u00f3 no existeix i proposava una explicaci\u00f3 alternativa: segons ell, la malaltia seria una reacci\u00f3 de l’organisme davant d’una contaminaci\u00f3 externa provocada per productes derivats del petroli que contindrien toxines.<\/p>\n

Segons aquesta interpretaci\u00f3, el cos intentaria expulsar aquestes subst\u00e0ncies a trav\u00e9s de la pell, cosa que provocaria la inflamaci\u00f3 cut\u00e0nia, i tamb\u00e9 a trav\u00e9s dels ronyons, fet que, segons ell, es podria demostrar mitjan\u00e7ant una anal\u00edtica. Quan li preguntaven com explicava que la malaltia fos contagiosa, responia que les persones afectades podien haver begut la mateixa aigua o haver estat exposades a les mateixes toxines.<\/p>\n

Aquestes afirmacions em van cridar l’atenci\u00f3. Cal dir, per\u00f2, que la interpretaci\u00f3 de Lanka no coincideix amb el coneixement cient\u00edfic establert: l’exist\u00e8ncia del virus del xarampi\u00f3 est\u00e0 \u00e0mpliament demostrada i no hi ha evid\u00e8ncies que permetin atribuir aquesta malaltia a una intoxicaci\u00f3 per productes derivats del petroli.<\/p>\n

Malgrat aix\u00f2, l’entrevista em va fer recordar una experi\u00e8ncia de la meva inf\u00e0ncia que tenia gaireb\u00e9 oblidada.<\/p>\n

La reflexi\u00f3: el DDT i la pinta espessa<\/strong><\/p>\n

En escoltar aquella explicaci\u00f3, em vaig preguntar qu\u00e8 m’havia pogut provocar el xarampi\u00f3 i, m\u00e9s endavant, la rub\u00e8ola, dues malalties que recordo haver passat i que poden ocasionar erupcions cut\u00e0nies.<\/p>\n

La sorpresa me la vaig endur quan vaig pensar en el producte Cruz Verde<\/strong>. Quan veia la mare disposada a fer-lo servir sobre meu, corria a amagar-me. Aquell producte anava associat a una pinta espessa amb la qual s’aconseguia eliminar els polls del cap. De petita, doncs, vaig rebre algunes ruixades als cabells amb aquell insecticida, el DDT de la marca Cruz Verde, que es despatxava a la drogueria Armengol de Terrassa. Tamb\u00e9 hi havia qui feia servir petroli per tractar els polls.<\/p>\n

Aquella coincid\u00e8ncia em va despertar la curiositat i em va portar a investigar qu\u00e8 era el producte que ens aplicaven als cabells.<\/p>\n

El DDT \u00e9s l’acr\u00f2nim de diclorodifeniltricloroet\u00e0, un insecticida sintetitzat per primera vegada el 1874 pel qu\u00edmic austr\u00edac Othmar Zeidler. Molts anys despr\u00e9s, el qu\u00edmic su\u00eds Paul Hermann M\u00fcller en va descobrir l’efic\u00e0cia insecticida, un treball pel qual va rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina l’any 1948.<\/p>\n

El DDT es va utilitzar \u00e0mpliament per combatre insectes transmissors de malalties i plagues agr\u00edcoles. El seu baix cost i la seva efic\u00e0cia van afavorir-ne la difusi\u00f3. \u00c9s un compost molt persistent en el medi ambient i tendeix a acumular-se en els teixits grassos dels \u00e9ssers vius.<\/p>\n

La bi\u00f2loga i escriptora Rachel Carson va exposar els perills ambientals dels pesticides, especialment del DDT, en el seu conegut llibre Primavera silenciosa<\/em>, publicat el 1962. Hi advertia de les conseq\u00fc\u00e8ncies que l’\u00fas indiscriminat d’aquests productes podia tenir sobre els ocells i altres \u00e9ssers vius. Als Estats Units, l’Ag\u00e8ncia de Protecci\u00f3 Ambiental va prohibir-ne la major part dels usos agr\u00edcoles el 1972.<\/p>\n

Un resum de l’estudi de S\u00edlvia P\u00e9rez sobre l’\u00fas del DDT a Espanya durant el franquisme assenyala que la seva aplicaci\u00f3 va estar condicionada per factors pol\u00edtics, econ\u00f2mics i socials. El producte va arribar a ser considerat una soluci\u00f3 gaireb\u00e9 miraculosa per millorar la salut p\u00fablica i augmentar la productivitat agr\u00edcola. M\u00e9s endavant, es van fer evidents els efectes persistents i indesitjables que podia tenir sobre els \u00e9ssers vius.<\/p>\n

Per la seva banda, Carlos Pradera, al seu espai El desinsectador y desratizador<\/em>, recull informaci\u00f3 sobre la producci\u00f3 de DDT a Espanya. Entre les dades que aporta, cita una not\u00edcia publicada a La Vanguardia<\/em> el 15 d’abril de 1947, que informava de l’exist\u00e8ncia de quatre companyies espanyoles que el fabricaven. Entre elles hi havia una empresa de Badalona que comercialitzava el producte amb la marca Cruz Verde, aix\u00ed com la Ind\u00fastria Qu\u00edmica Moderna de Sant Adri\u00e0 del Bes\u00f2s.<\/p>\n

Aix\u00ed, aquell nom comercial que jo associava a les corredisses per evitar la pinta espessa tenia al darrere tota una hist\u00f2ria industrial, sanit\u00e0ria i ambiental.<\/p>\n

El prospecte d’una vacuna: la triple v\u00edrica<\/strong><\/p>\n

Enmig d’aquestes indagacions, tamb\u00e9 he volgut consultar el prospecte d’una vacuna contra el xarampi\u00f3, la rub\u00e8ola i la parotiditis. He trobat el de la vacuna Priorix, disponible al web de l’Ag\u00e8ncia Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris.<\/p>\n

Segons el prospecte, la vacuna cont\u00e9 virus vius atenuats de les tres malalties. S\u00f3n virus debilitats, preparats a partir de soques espec\u00edfiques: els del xarampi\u00f3 i la parotiditis s’obtenen en cultius de c\u00e8l\u00b7lules d’embri\u00f3 de pollastre, mentre que el de la rub\u00e8ola es produeix en c\u00e8l\u00b7lules diploides humanes.<\/p>\n

El preparat cont\u00e9, a m\u00e9s, altres components, com ara amino\u00e0cids \u2014entre els quals hi ha la fenilalanina i la prolina\u2014, lactosa anhidra, mannitol, sorbitol i el medi de cultiu 199, que inclou altres subst\u00e0ncies en quantitats determinades. El dissolvent \u00e9s aigua per a preparacions injectables.<\/p>\n

La consulta del prospecte m’ha perm\u00e8s con\u00e8ixer millor la composici\u00f3 d’aquesta vacuna, que t\u00e9 com a finalitat estimular les defenses de l’organisme davant dels virus responsables de les tres malalties.<\/p>\n

Una intu\u00efci\u00f3 infantil?<\/strong><\/p>\n

Ara, quan recordo les corredisses que feia de petita per evitar el DDT i la pinta espessa, em fa gr\u00e0cia pensar que potser ja intu\u00efa que all\u00f2 que em posaven als cabells no devia ser gaire bo.<\/p>\n

\u00c9s una associaci\u00f3 que m’ha vingut al cap molts anys despr\u00e9s, arran d’una entrevista que m’ha despertat la curiositat i m’ha portat a consultar documents que desconeixia. No puc afirmar que aquell contacte amb el DDT tingu\u00e9s cap relaci\u00f3 amb les malalties que vaig passar; no hi ha proves que ho demostrin.<\/p>\n

Per\u00f2 s\u00ed que he pogut descobrir que aquell producte que formava part de la vida quotidiana de moltes fam\u00edlies tenia una hist\u00f2ria complexa i que, amb el temps, se’n van con\u00e8ixer riscos que aleshores no eren tan presents en la consci\u00e8ncia de la poblaci\u00f3.<\/p>\n

De vegades, un record aparentment insignificant ens obre la porta a una recerca inesperada. I potser aquesta \u00e9s la part m\u00e9s interessant de la batalleta: comprovar com una experi\u00e8ncia de la inf\u00e0ncia, conservada a la mem\u00f2ria durant d\u00e8cades, pot despertar noves preguntes i ganes de saber.<\/p>\n

Dades documentals i fonts de consulta<\/strong><\/p>\n