{"id":19516,"date":"2026-10-17T11:45:44","date_gmt":"2026-10-17T09:45:44","guid":{"rendered":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=19516"},"modified":"2026-10-17T11:51:10","modified_gmt":"2026-10-17T09:51:10","slug":"de-fitxes-perforades-a-estadistiques-computeritzades","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=19516","title":{"rendered":"De fitxes perforades a estad\u00edstiques computeritzades"},"content":{"rendered":"

En anar a guardar una imatge, n’he vist una altra de relacionada amb la manera de recollir dades que ten\u00edem a l’escola d’infermeres de l’Hospital del T\u00f2rax de Terrassa. En veure aquestes fitxes, he recordat que, si no m’equivoco, eren de la companyia Siemens, la mateixa empresa que tamb\u00e9 fabricava aparells de raigs X.<\/p>\n

Eren unes fitxes de cartolina amb una numeraci\u00f3 distribu\u00efda per les quatre vores. Anaven acompanyades d’unes alicates perforadores i d’un punx\u00f3 llarg, que servia per seleccionar les fitxes segons les dades que s’hi havien codificat.<\/p>\n

Cada alumne o professor disposava d’una fitxa on es podien recollir dades que ens podien ser \u00fatils per elaborar estad\u00edstiques o, simplement, per disposar d’informaci\u00f3 num\u00e8rica. Per exemple, pod\u00edem saber quants professors tenia l’escola, tant del mateix centre com d’altres proced\u00e8ncies, quines mat\u00e8ries impartien, el nombre d’alumnes, dones i homes, les assignatures, les qualificacions, els ex\u00e0mens pendents o el nombre d’alumnes de cada curs. Tamb\u00e9 s’hi podien registrar dades personals, com ara el lloc de resid\u00e8ncia, que podia ser d’inter\u00e8s per al centre sanitari on es feien les pr\u00e0ctiques.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a>
Fitxes de l’Escola infermeria Hospital del T\u00f2rax<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

Un dels avantatges d’aquest sistema era que les dades personals es podien identificar mitjan\u00e7ant un n\u00famero de codi, de manera que no calia que el nom de la persona fos visible en els registres de treball.<\/p>\n

Quan es va tancar l’escola i, poc despr\u00e9s, tamb\u00e9 l’hospital, no s\u00e9 qu\u00e8 se’n va fer, d’aquelles fitxes.<\/p>\n

He volgut explicar aquest sistema d’obtenci\u00f3 i classificaci\u00f3 de dades perqu\u00e8 l’empr\u00e0vem durant la d\u00e8cada dels anys vuitanta. Ara som a l’any 2026 i podem comprovar com la tecnologia aplicada a la recollida i el tractament de dades ha fet un salt qualitatiu de gran import\u00e0ncia.<\/p>\n

Potser aquest petit record \u00e9s nom\u00e9s un exemple de com ha evolucionat la tecnologia i de la rapidesa amb qu\u00e8 la ciutadania pot disposar avui de recursos que abans requerien procediments molt m\u00e9s manuals.<\/p>\n

Aix\u00f2 que dir\u00e9 no \u00e9s per espantar ning\u00fa; al contrari, \u00e9s una reflexi\u00f3 que em ve al pensament en recordar una frase del doctor Miquel Crusafont i Pair\u00f3, paleont\u00f2leg de Sabadell. En una confer\u00e8ncia que va impartir a la M\u00fatua de Terrassa l’any 1965, ens va dir, segons recordo:<\/p>\n

\u00abLa tecnologia evoluciona molt m\u00e9s de pressa del que evolucionava l’home\u00bb, entenent que es referia tant a l’home com a la dona. Aquesta difer\u00e8ncia de ritmes feia que tingu\u00e9ssim a les mans eines que potser no sab\u00edem prou b\u00e9 com utilitzar.<\/p>\n

Fa un temps ja vaig parlar del doctor Crusafont i del que hav\u00edem apr\u00e8s d’ell. Ara, ves per on, el recordem de nou amb motiu d’una fitxa estad\u00edstica.<\/p>\n

Dades documentals<\/strong><\/p>\n