![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/Dibuix-Kenia-scaled.png\")
<\/a>Feia anys que no assistia a unes noces. Entre els meus amics, el que m\u00e9s celebrem ara s\u00f3n les noces d\u2019or i les jubilacions. El casament al qual vaig assistir era ben diferent dels que estava acostumada a con\u00e8ixer, per\u00f2 em va agradar molt: era din\u00e0mic, fluid i tenia glamur.<\/p>\n
Em van agradar moltes coses d\u2019aquella celebraci\u00f3. Una d\u2019elles va ser trobar un expositor amb sobres que portaven el nom de cada convidat. A dins hi havia un dibuix fet a m\u00e0 i un escrit personal que ressaltava algun tret de la nostra manera de ser.<\/p>\n
Va ser un detall molt bonic. La imatge que hi havia dins del meu sobre l\u2019havia fet la Carolina, una de les alumnes de l\u2019escola especial de Lamu, prop de Mokowe, a K\u00e8nia, vinculada a B\u00e9 Social. La Marta, la n\u00favia, hi mant\u00e9 contacte perqu\u00e8 hi havia exercit la medicina.<\/p>\n
Una de les activitats d\u2019aquesta escola consisteix a oferir recursos i ensenyaments a persones amb problemes d\u2019o\u00efda. Curiosament, el dibuix abstracte de la meva postal em suggereix un meg\u00e0fon, una gran orella o fins i tot un conducte auditiu. Ja se sap, una mica de deformaci\u00f3 professional!<\/p>\n
Publicar aquesta postal en aquest blog, que no t\u00e9 una finalitat divulgativa, \u00e9s simplement una manera de guardar-ne el record.<\/p>\n
<\/p>\n<\/a>