{"id":1971,"date":"2015-02-18T11:54:55","date_gmt":"2015-02-18T09:54:55","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=1971"},"modified":"2025-02-24T12:42:52","modified_gmt":"2025-02-24T10:42:52","slug":"ferran-bach-esteve-i-angels-ubasart-una-immersio-en-el-mon-de-lart","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=1971","title":{"rendered":"Ferran Bach-Esteve i \u00c0ngels Ubasart: una immersi\u00f3 en el m\u00f3n de l\u2019art"},"content":{"rendered":"
\"\"<\/a>
F. Bach-Esteve, cedida \u00c0ngela Ubasart (1929 – 1992) modificada Rosa M. Masana<\/span><\/em><\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

Durant els cursos 1975-76 i 1976-77 vaig anar a l\u2019Escola d\u2019Arts i Oficis de Terrassa, on apren\u00edem dibuix art\u00edstic, assignatura impartida pels professors Josep Rigol i \u00a0Floreal Suriguera; dibuix lineal o t\u00e8cnic \u2015no recordo el nom del professor\u2015 i escultura, anatomia art\u00edstica i hist\u00f2ria de l\u2019art amb el professor Ferran Bach-Esteve.\u00a0 Les classes es feien de set a nou del vespre. Actualment en aquest mateix edifici\u00a0 com sempre hi ha\u00a0 l’Escola superior de enginyeries industrials i a m\u00e9s l’escola d’enginyeria aeroespacial i audiovisual.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Aspectes de l’edifici de la escola d’enginyeries de Terrassa on hi havia l’escola de dibuix<\/em><\/span><\/figcaption><\/figure>\n

Admirava els professors per la seva expertesa i tamb\u00e9 com a persones, com era el cas del professor Floreal Suriguera<\/a>, amb les seves idees innovadores i les activitats extraescolars que organitzava. Per\u00f2 a qui tots els alumnes ten\u00edem afecte i respecte, era al professor d\u2019escultura, el senyor Bach-Esteve, que a m\u00e9s de ser un bon docent era una excel\u00b7lent persona, perqu\u00e8 sempre mirava el projecte de l\u2019obra que intent\u00e0vem modelar amb ulls art\u00edstics i tolerants, t\u2019animava en la iniciativa i permetia que flu\u00eds la nostra creativitat. F\u00e8iem errors, \u00e9s clar, molts, per\u00f2 ell llavors agafava el pal de boix artes\u00e0 que ens hav\u00edem fet nosaltres, i retocava quelcom, veient com si per art de m\u00e0gia la pe\u00e7a hagu\u00e9s agafat vida.<\/p>\n

\"\"<\/a>
A la dreta el professor Bach-Esteve (r m)<\/span><\/em><\/figcaption><\/figure>\n

Aquells gestos i la seva permissivitat respecte als nous projectes ens feien sentir b\u00e9. No puc dir el mateix del professor Rigol, que pel meu temperament de fer les coses sense demanar perm\u00eds a ning\u00fa, una vegada el vaig incomodar i de retruc ell a mi. Al final explicar\u00e9 una an\u00e8cdota.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Ramon Castells amb les escultures ( r .m.)<\/span><\/em><\/figcaption><\/figure>\n

A la classe d\u2019escultura hi havia bon ambient i al final de curs, abans que ens an\u00e9ssim a examinar com a alumnes lliures de l\u2019escola Llotja de Barcelona<\/a>, f\u00e8iem un aperitiu i tamb\u00e9 algunes fotografies. Aquell material gr\u00e0fic ara ha servit tamb\u00e9 per llan\u00e7ar-nos a explicar quelcom de quaranta anys enrere. Vull comentar que vaig deixar aquesta afecci\u00f3 a les arts per dedicar-me de ple a la infermeria, que era la meva vocaci\u00f3.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Els alumnes (r. m.)<\/em><\/span><\/figcaption><\/figure>\n

Amb \u00c0ngela Ubasart<\/a>, muller de F. Bach-Esteve, hav\u00edem coincidit a les classes de dibuix que feia el professor Ram\u00f3n Cort\u00e9s a l\u2019escola d\u2019economia dom\u00e8stica de Terrassa. Ten\u00edem llavors entre tretze i catorze anys (any 1958) i fins i tot v\u00e0rem trobar-nos interpretant plegades una pe\u00e7a de teatre cl\u00e0ssic a la Sala dels Miralls de Terrassa. Despr\u00e9s, com succeeix sovint a la vida, les persones prenem camins diferents i vam perdre el contacte; m\u00e9s encara jo, que visc a la Bisbal d\u2019Empord\u00e0.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Obra de teatre feta a la Sala dels Miralls, \u00c0ngela Ubasart a la dreta i\u00a0 Rosa M.Masana ( r. m.)<\/span><\/figcaption><\/figure>\n

El mes d\u2019agost de l\u2019any 2014 vaig editar dos llibres sobre la hist\u00f2ria de les infermeres i llevadores gironines i a la portada hi vaig voler posar l\u2019escultura de la Maternitat creada pel professor Bach-Esteve l\u2019any 1964, obra actualment exposada a la planta baixa de l\u2019ajuntament de Terrassa.<\/p>\n

Vaig pensar que a l\u2019\u00c0ngela li agradaria saber que havia posat aquesta figura als llibres i, despr\u00e9s d\u2019haver-la pogut localitzar v\u00e0rem quedar de trobar-nos al seu estudi del carrer Portal Cremat. Mentre ella acabava d\u2019atendre una visita, em va dir que mir\u00e9s el material que tenia preparat per fer una exposici\u00f3, mentre observaba el seu treball vaig recordar quan amb l’\u00c0ngela assistiem juntes a la classe del professor Ramon Cortes a l’escola d’ Economia Dom\u00e8stica, ella era una de les alumnes m\u00e9s avantatjades, era normal que durant tot aquest temps transcorregut hagu\u00e9s pogut crear aquella magn\u00edfica i extensa obra.<\/p>\n

\"\"<\/a>
La Maternitat de Bach-Esteve al volum I (r. m.)<\/span><\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
Infermeres i llevadores, volum II (r. m.)<\/span><\/em><\/figcaption><\/figure>\n

Mentre recorria la sala em vaig submergir dins el seu treball observant l’ assaig de les formes, la investigaci\u00f3 dels colors, els viatges ex\u00f2tics que havia fet i la fascinaci\u00f3 pel mar. Al mateix temps feia un recorregut cronol\u00f2gic que em portava de l\u2019any 1958 al 2015. Era del tot diferent al que pots sentir en una sala d\u2019exposicions convencional sense cap lligam efectiu. En aquesta, a m\u00e9s, hi intervenia el temps, veia el passat i el present com formant un cont\u00ednuum, una elongaci\u00f3.<\/p>\n

No n\u2019havia tingut prou amb la recreaci\u00f3 de la obra de l\u2019\u00c0ngela que despr\u00e9s em va acompanyar al pis de sota a veure les peces escult\u00f2riques del seu marit, per a mi el professor Bach-Esteve. Novament va ser un plaer per als sentits, que anaven acompanyats de sentiments perqu\u00e8 el seu art em transmet\u00e9 serenitat, la mateixa serenitat de Bach-Esteve, diria. Veia en aquelles formes la s\u00edntesi, la senzillesa del tra\u00e7 i alhora\u00a0\u00a0 el suport \u00a0de quelcom impalpable. No sabria com explicar-ho, per\u00f2 despr\u00e9s d\u2019haver llegit el llibre penso que he trobat la met\u00e0fora, o a mi m\u2019ho sembla. Bach-Esteve va aconseguir fer una metamorfosi a partir de la prolongaci\u00f3 o estirament de la figura femenina, sintetitzant-la de tal manera que la va convertir en una flama que ens pot suggerir clarament la for\u00e7a flam\u00edgera de la dona.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Portada del llibre dedicat a F. Bach-Esteve (\u00c0ngela Ubasart)<\/span><\/em><\/figcaption><\/figure>\n

Amb l\u2019\u00c0ngela ens v\u00e0rem intercanviar els llibres i vaig ensenyar-li algunes fotografies que ella no tenia. L\u2019endem\u00e0 a casa vaig iniciar la lectura del llibre que m\u2019havia regalat, titulat Fernando Bach-Esteve i Massaneda, artista i mestre: transformant la mat\u00e8ria.<\/em> La seva lectura m\u2019ha perm\u00e8s comprendre i admirar encara m\u00e9s el \u00a0professor i vaig saber que va morir amb nom\u00e9s 63 anys (22\/1\/1929-9\/3\/1992). Posteriorment vaig localitzat un retall del diari de Terrassa que tenia guardat a casa i portava per t\u00edtol: ‘Exposici\u00f3n colectiva dedicada al maestro escultor Bach-Esteve’ publicat el dia 9 de novembre de 1995.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Alumnes a la classe Bach-Esteve (r. m)<\/span><\/em><\/figcaption><\/figure>\n

Per finalitzar voldria comentar i alhora agrair a l\u2019\u00c0ngela la seva cita, perqu\u00e8 va acomplir, sense que cap de les dues s\u2019ho esper\u00e9s, dos efectes que personalment interpreto que estan relacionats amb el seu nom. El primer va ser el d\u2019haver actuat com un \u00e0ngel, potenciant un efecte benefici\u00f3s i resolutiu d\u2019un tema familiar que ara no ve al cas d\u2019explicar, i segon, l\u2019art, o sigui que \u00c0ngela Ubasart va permetre que un mat\u00ed del dia 12 de febrer de l\u2019any 2015 em don\u00e9s un bany art\u00edstic ple d\u2019escuma, de color i sorpreses. Gr\u00e0cies, \u00c0ngela.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a>
Flama<\/strong>, escultura de F. Bach-Esteve a la placeta de Saragossa<\/span><\/em> de Terrassa (1993) Al.legoria als Jocs Ol\u00edmpics de l’any 1992\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0<\/a><\/em><\/span><\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
Alumnes classe Bach- Esteve ( r. m.)<\/span><\/em><\/figcaption><\/figure>\n

Referent a les obres del professor Bach-Esteva,\u00a0 Joaquim Verdaguer i Caball\u00e9 va escriure al seu bloc una cr\u00f3nica titulada La escultura del Doctor Fleming de Bch-Esteve<\/a> on ens dona a coneixer diverses de les seves obres i dels actes bandalics que una d’elles va sofrir. Es d’inter\u00e8s consultar el seu article. https:\/\/joaquimverdaguer.blogspot.com\/search?q=M%C3%BAtua<\/p>\n

L\u2019an\u00e8cdota del professor Josep Rigol<\/em><\/strong><\/p>\n

Tenia una amiga que de cognom es deia Beyreguet, vivia a la carretera de Rub\u00ed de Terrassa i el seu germ\u00e0 era dibuixant. Un dia vaig anar a casa seva i vaig veure com pintava sobre una fullola emprant escuradents i tinta xinesa. Per a mi era una cosa innovadora i veia que donava un resultat fant\u00e0stic.<\/p>\n

Dos dies despr\u00e9s vaig arribar a classe de dibuix amb una fullola rectangular de mida m\u00e9s gran que les teles que hi havia a classe de pintura, i vaig comen\u00e7ar a dibuixar la Venus de Melos d\u2019una tirada, sense haver de fer-hi cap rectificaci\u00f3. L\u2019endem\u00e0 vaig iniciar la pintura amb tinta xinesa, i quan estava a \u00a0mig fer, el professor Rigol va veure el treball i no va fer m\u00e9s que posar-se a cridar. No recordo les paraules, nom\u00e9s que em va dir: \u201cAix\u00f2 que est\u00e0s fent \u00e9s una profanaci\u00f3 de la Venus!\u201d Em vaig sentir com una profanadora art\u00edstica i tamb\u00e9, fet curi\u00f3s, social.<\/p>\n

\"\"<\/a>
La Venus profanada (r.m.)<\/span><\/em><\/figcaption><\/figure>\n

Si no hagu\u00e9s estat tan enfadat i m\u2019hagu\u00e9s parlat de les desproporcions hauria apr\u00e8s quelcom m\u00e9s de la Venus. Amb tot vaig acabar-la de pintar i al final tingu\u00e9 la sensaci\u00f3 que m\u2019agradava, per\u00f2 no poc, sin\u00f3 que m\u2019agradava molt, i tamb\u00e9 sentia la satisfacci\u00f3 d\u2019haver-la dibuixat en nom\u00e9s quatre hores.<\/p>\n

Sempre he pensat que les coses s\u2019han de fer aix\u00ed, no com el refrany que diu que fent i desfent apr\u00e8n l\u2019aprenent. S\u00ed que reconec que s\u2019ha de tenir t\u00e8cnica, per\u00f2 quan captes un objecte l\u2019art surt sol. No em facis dibuixar res que no em digui res, perqu\u00e8 es converteix en un fer i desfer continu. Aix\u00f2 \u00e9s el que penso. El m\u00e9s dif\u00edcil \u00e9s, per\u00f2, entrar en l\u2019ess\u00e8ncia dels objectes, animals, plantes i persones. Quan escric he de rectificar moltes vegades, indicador evident que tampoc \u00a0s\u00f3c bona escriptora.<\/p>\n

Adjunto un cat\u00e0leg on ho consta la obra del professor Bach-Esteva\u00a0 \u00a0professor-bach-esteve<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

  Durant els cursos 1975-76 i 1976-77 vaig anar a l\u2019Escola d\u2019Arts i Oficis de Terrassa, on apren\u00edem dibuix art\u00edstic, assignatura impartida pels professors Josep Rigol i \u00a0Floreal Suriguera; dibuix lineal o t\u00e8cnic \u2015no recordo el nom del professor\u2015 i escultura, anatomia art\u00edstica i hist\u00f2ria de l\u2019art amb el professor Ferran Bach-Esteve.\u00a0 Les classes es…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14],"tags":[871,196,198,430,74,1969,1370,1842,197],"class_list":["post-1971","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-terrassa-pobles","tag-artista","tag-bach-esteve","tag-escola","tag-escultor","tag-escultura","tag-ferran-bach-esteve","tag-professor","tag-terrassa","tag-ubasart"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1971"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1971"}],"version-history":[{"count":39,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1971\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17063,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1971\/revisions\/17063"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1971"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1971"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1971"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}