{"id":2199,"date":"2015-03-17T00:43:48","date_gmt":"2015-03-16T22:43:48","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=2199"},"modified":"2024-10-13T19:28:19","modified_gmt":"2024-10-13T17:28:19","slug":"mari-carmen-cabo-tellez-en-record-duna-terrassenca-afeccionada-a-la-ceramica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=2199","title":{"rendered":"Mari Carmen Cabo T\u00e9llez, en record d\u2019una terrassenca afeccionada a la cer\u00e0mica"},"content":{"rendered":"

Mari Carmen va n\u00e9ixer a la cl\u00ednica l\u2019Alian\u00e7a de Barcelona l\u2019any 1946 i, despr\u00e9s que la seva mare es recuper\u00e9s del part, van tornar a Terrassa, ciutat on vivia la fam\u00edlia.<\/p>\n

La Carmeta i jo v\u00e0rem tenir una llarga i aut\u00e8ntica amistat fins que, sobtadament, el dia 3 d\u00b4agost de l\u2019any 2007, ens va deixar. Ning\u00fa no s\u00b4ho esperava, perqu\u00e8 el dia abans havia anat a la universitat i despr\u00e9s a dinar amb les amigues. El seu trasp\u00e0s va ser per a mi una gran explosi\u00f3, com una trencadissa de mil bocins d\u2019aquell fabul\u00f3s regal que m’havia fet la vida: donar-me la seva amistat.<\/p>\n

No m’hauria imaginat mai que la seva abs\u00e8ncia pogu\u00e9s produir-me un dolor\u00f3s i prolongat dol, que va obrir una ferida afectiva que no trobo la manera de fer cicatritzar.<\/p>\n

\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0*****<\/p>\n

He considerat tamb\u00e9 \u00a0adient adjuntar \u00a0en aquest apartat alguns enlla\u00e7os que ens permetran saber quelcom m\u00e9s de la Maria del Carme, com :<\/p>\n

– \u00a0Les gestions fetes perqu\u00e8 \u00a0la seva cosina, Tere Vara T\u00e9llez<\/a> \u00a0pogu\u00e9s obtindr\u00e9 el perm\u00eds de conduir.<\/p>\n

– \u00a0Procedir a rec\u00f3rrer el \u00a0‘Camino de Santiago<\/a>‘ en tres etapes, des de Puente la Reina fins a Muxia.<\/p>\n

– \u00a0Participar en diverses investigacions que v\u00e0rem fer plegades, una d\u00b4elles referent als Mestres d’obres terrassencs.<\/a><\/p>\n

– \u00a0Tamb\u00e9 v\u00e0rem fer juntes alguns viatges<\/a>, en era una experta en organitzar-los.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Mari Carme a Peratallada (1992).<\/figcaption><\/figure>\n

Se\u2019n va anar, i amb ella van desapar\u00e8ixer les seves coses, tot all\u00f2 que configurava un entorn especial i de conviv\u00e8ncia: els llibres, els quadres de pintura, cada un d\u2019ells amb la seva hist\u00f2ria, les peces de cer\u00e0mica fetes amb les pr\u00f2pies mans, la m\u00fasica preferida, escoltada sovint amb flaire del caf\u00e8, la roba de vestir i de la casa, escollida amb gust, els abundants \u00e0lbums de fotografies i els estris de cuina -dels quals sortien plats \u00fanics, exquisits per a mi, ara inassolibles- i la coqueta sala de bany amb perfums seleccionats, lloc precisament d’on aquell dia sortia arreglada per anar a cuidar la seva amiga Cristina: all\u00e0 mateix va acabar la seva vida.<\/p>\n

Totes les coses esmentades, puc dir que les enyoro, per\u00f2 en puc prescindir. El que em costa m\u00e9s d’assimilar \u00e9s haver perdut el di\u00e0leg amb ella, comunicaci\u00f3 basada en la m\u00fatua coneixen\u00e7a de anys i anys, i el rerefons biogr\u00e0fic de cadascuna de nosaltres, tot all\u00f2 que ens hav\u00edem explicat i que sab\u00edem l\u2019 una de l\u2019altra, coses que en ocasions una mateixa no recordava. En perdre aquesta atribuci\u00f3 que ens hav\u00edem conferit, tens la sensaci\u00f3 que quelcom de tu mateix tamb\u00e9 hagi mor, s\u2019esvaeix una part de tu, quelcom d\u00b4 insubstancial que s\u00b4emporta l\u2019altra persona.<\/p>\n

\"\"<\/a>
N\u00fam. 1 (MCC)<\/figcaption><\/figure>\n

No s\u00e9 si a tothom en situacions semblants els succeeix el mateix -em refereixo al fet de voler estar en contacte amb els objectes que pertanyien a la persona que ara no hi \u00e9s-, per\u00f2 passa, ho s\u00e9, que sents la necessitat d\u2019estar en contacte amb les seves coses, potser com un intent d\u00b4assolir la continu\u00eftat de la seva vida, com una resist\u00e8ncia davant el fet de pensar que mai m\u00e9s no la veur\u00e0s.<\/p>\n

Per sort, a la Bisbal, lloc on visc, tenia algunes peces de cer\u00e0mica fetes per ella que m\u00b4havia regalat. Les seves amistats tamb\u00e9 m\u2019han ofert fotografies de creacions amb qu\u00e8 els havia obsequiat. Gr\u00e0cies a aquesta recuperaci\u00f3, podem presentar una mostra de l\u2019obra de la Carmeta, tot i que ella deia que n`havia d\u00b4aprendre m\u00e9s i que, quan no treball\u00e9s, tornaria a anar a l\u00b4escola. Ara no podria seguir anant a les classes del qui va ser el seu professor, Ferran Bach-Esteve, perqu\u00e8 ell \u00a0malauradament \u00a0tampoc el tenim entre nosaltres, per\u00f2 de continuar sentint \u00a0aquesta mateixa \u00a0afecci\u00f3 alguna cosa \u00a0hagu\u00e9s fet per continuar essent creativa.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Signatura art\u00edstica<\/figcaption><\/figure>\n

Presentar aquesta obra de la Mari Carmen corresponent als anys vuitanta \u00e9s per a mi motiu de satisfacci\u00f3, perqu\u00e8 acompleix el prop\u00f2sit de rememorar la seva persona, entranyable per a molts perqu\u00e8 era una bona amiga que tocava de peus a terra i tamb\u00e9 amb les mans per la seva afecci\u00f3 a la argila, fins que el dest\u00ed li va canviar la textura. Ara palpa un espai eteri, interestel\u00b7lar, desconegut per nosaltres, per\u00f2 confiem o ens imaginem que \u00e9s un lloc sublim de color blau turquesa.<\/p>\n

El seu professor va ser el reconegut escultor terrassenc Ferran Bach Esteve<\/a> del qui en sentia una gran admiraci\u00f3.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Balu turquesa (MCC)<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
N\u00fam 4 (MCC)<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
N\u00fam. 7 (MCC)<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
N\u00fam. 2 (MCC)<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
N\u00fam. 3 (MCC)<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a>
N\u00fam. 5 (MCC)<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a>
N\u00fam. 15 (MCC)<\/figcaption><\/figure>\n

Comentaris<\/strong><\/p>\n

Despr\u00e9s que la Montserrat Farr\u00e0s, que tamb\u00e9 va con\u00e8ixer la M. Carme, fes una revisi\u00f3 del text, va comentar:<\/p>\n

“La lectura d\u00b4aquest text ha estat per a mi com un regal. Vaig tenir poc contacte amb la M. Carme, per\u00f2 de seguida em vaig adonar que era una persona especial. Em va captivar, sobretot, la seva amabilitat, la seva bonhomia, la seva generositat … Per aix\u00f2, quan ens va deixar, em vaig sentir trista. T\u00b4envejo, Rosa Maria: a mi tamb\u00e9 m\u00b4hauria agradat tenir-hi una amistat tan profunda”.<\/strong><\/p>\n

Gr\u00e0cies Montserrat, t\u00b4agraeixo de tot cor aquestes paraules.<\/p>\n

Teresa Soler Franquesa, era amiga de gaireb\u00e9 tota la vida de la Maria del Carme despr\u00e8s de llegir aquesta cr\u00f2nica va fer el seg\u00fcent comentari:<\/p>\n

“Est\u00e0 molt b\u00e9 l’article sobre la M.Carme i va sortir guapa a la fotografia, com sempre. D\u00b4ella nom\u00e9s recordo coses bones, era alegre, generosa, tenia capacitat de treball, era entusiasta, pensant amb els altres, no ho dic perqu\u00e8 ara ja no hi sigui, si no que \u00e9s el record que en tinc”.<\/strong><\/p>\n

Marcela Morera , amiga i companya de viatges de M. Carme , el dia 1 de mar\u00e7 va escriure:<\/p>\n

\"\"<\/a>
Obsequi de M. Carme a Roser Segura<\/figcaption><\/figure>\n

Querida Rosa:<\/strong>
\n \u00a1A cuanto dolor me lleva el recuerdo de aquellos d\u00edas en que marcharon nuestras amigas!<\/strong>
\n Recuerdo que durante la enfermedad de Cristina muchas personas le ayudamos a sobrellevar aquellos duros meses: Gustavo , con su amor y dedicaci\u00f3n; Ramona, cuya intervenci\u00f3n nos permiti\u00f3 tenerla mas tiempo; Dolors ayud\u00e1ndole con el reiki; su madre, quien no pudo soportar tanto dolor; su adorable vecina que la nutr\u00eda con deliciosas sopitas de tomillo; Pilar, ayud\u00e1ndole en la casa; sus enfermeros; sus muchos amigos. Y, adem\u00e1s, tu querida, nuestra querida M\u00aa Carmen, quien conociendo los riesgos que corr\u00eda, no dud\u00f3 en dedicarle toda su atenci\u00f3n dej\u00e1ndose la vida en ello.<\/strong>
\n Ella, M\u00aa Carme Cabo, era la persona que me llamaba el d\u00eda de mi cumplea\u00f1os y me recordaba tambi\u00e9n el de nuestros amigos durante a\u00f1os. A\u00f1os, que iban transcurriendo compartiendo alguna cena de amigas y alg\u00fan acontecimiento importante como el \u00faltimo que vivimos juntas, la boda de mi hija Anna.<\/strong>
\n Recuerdo que cuando le hac\u00eda rabiar con mis ideas locas dec\u00eda: !Ay… Marcelita!. Y, mov\u00eda su cabeza como si se sintiera incapaz de civilizarme. Lo consigui\u00f3 un poquito…<\/strong>
\n Es posible que tan largo caminar juntas fue debido al cari\u00f1o que nos un\u00eda. Cari\u00f1o por el cual me ha dejado ahora a m\u00ed el encargo de entregarte el mu\u00e9rdago m\u00e1gico en su nombre y, a ti el de cuidarme visit\u00e1ndome de tanto en tanto.<\/strong>
\n No se si alguna vez te habl\u00f3 de nuestros viajes; lo pasamos fant\u00e1stico en Paris en compa\u00f1\u00eda de Cristina y tambi\u00e9n fue divertido nuestro viaje a Londres donde las dos salimos por pies cuando unos jeques quer\u00edan conquistarnos, seguramente a causa de sus preciosos ojos azules que enamoraban sin que ella fuera consciente de ello.<\/strong>
\n Quer\u00eda mucho a sus sobrinos, ellos y tu erais perfectos y vuestros logros eran su mayor orgullo. Gracias a ti supero muchas intervenciones. La cuidaste muy bien. Te doy las gracias. Incluso ahora la sigues cuidando dando a conocer sus obras en cer\u00e1mica.<\/strong>
\n Conoc\u00eda yo de su afici\u00f3n por la cer\u00e1mica pero no hab\u00eda visto sus creaciones. Son preciosas y elegantes como ella. Creo que haces muy bien en recopilarlas. Ojala todos homenaje\u00e1ramos a nuestras personas queridas como lo haces tu.<\/strong>
\n Rosa, te felicito, tanto por los trabajos recopilados en tus libros, como por toda tu capacidad afectiva, tu fuerza, tu creatividad y tu inteligencia.<\/strong>
\n Te env\u00edo un gran abrazo<\/strong>
\n Marcela<\/strong><\/p>\n

Toni Padr\u00f3s , amic de la Carme , en saber que que hav\u00edem fet un petit recull d’ algunes de las seves obres i tamb\u00e9 per seguir-la recordant, va escriure:<\/p>\n

\"\"<\/a>
D\u00b4esquerra a dreta Mari Carme, Toni Padr\u00f3s\u00a0 i Rosa M.Masana a Plaja d’Aro , 1975\u00a0 (imatge Roser Segura)<\/figcaption><\/figure>\n

A la Carme<\/strong>
\n Sembla que m’hagis llegit el pensament Rosa, he estat buscant aquesta foto des del dia que em vas trucar per parlar-me de la Carme i tu me l\u2019has trobat. Gr\u00e0cies.<\/strong>
\n Recordo amb molt d\u2019afecte a la Carme i recordo lo b\u00e9 que ens ho v\u00e0rem passar el dia d\u2019aquesta foto a Platja d’Aro, juntament amb la Roser, i que ens v\u00e0rem fer un fart de riure.<\/strong>
\n Jo de la Carme, recordo el seu car\u00e0cter afable i la seva sensibilitat, era una persona molt cordial i sempre que ens trob\u00e0vem era com si pogu\u00e9ssim novament emprendre converses de feia molt de temps, amb els seus ullets blaus que sempre semblaven somriure malgrat la seva estranya malaltia, ella estava present a pesar de tot.<\/strong>
\n No vaig tractar la seva amistat lo suficient, per\u00f2 era com una amiga de tota la vida, gran viatgera i d’una cultura envejable, son d\u2019aquelles persones que una vegada ja no hi son, penses que sempre et quedaran coses per dir-li.<\/strong>
\n Sempre generosa amb tothom, ara em ve al cap aquella vegada que v\u00e0rem passar totes les meves pel\u2022l\u00edcules a l\u2019ag\u00e8ncia de viatges a on treballava.<\/strong>
\n Algunes vegades quan passo per la Font Vella em ve a la mem\u00f2ria l\u2019\u00faltima trobada que v\u00e0rem tenir, com sempre estava riallera i amable. Va ser la \u00faltima vegada que vaig parlar amb ella, a davant del Social, a partir d\u2019aquell dia un silenci inesperat. Sort que tenim mem\u00f2ria i la podem recordar.<\/strong>
\n Gr\u00e0cies Rosa<\/strong>
\n Toni Padr\u00f3s<\/strong>
\n (PD: Es clar que pots fer servir aquesta foto quan vulguis, estem molt macos).<\/strong><\/p>\n

Per con\u00e8ixer quelcom m\u00e9s d\u00b4Antoni Padr\u00f3s Solanas, \u00a0artista i cineasta independent amic de la Carme, es pot consultar : \u00a0Blocs & docs<\/a>\u00a0del dia 25\/3\/2012. Tamb\u00e9 \u00a0 a : Antoni Padr\u00f3s<\/a> inaugura la 12a.Temporada de X c\u00e8ntric al Centre de Cultura Contempor\u00e0nia de Barcelona 22\/10\/2012. I a : Pensacions<\/a> del dia 6\/5\/2014.Blau<\/h5>\n

Blau.\u00a0<\/strong>Les roses es besen atemorides darrere dels mesos freds i les pluges. Un l\u00edquid mar\u00ed ha cobert els teus ulls i asserenadament la nit tremola. \u00a0Maria Ant\u00f2nia Grau.<\/p>\n

Avui dia 17 d’agost de l’any 2021 he rebut de part de la Roser Segura i Arnau amiga de la Maria del Carme i tamb\u00e9 meva, la imatge \u00e9s d’ un\u00a0 penjoll que la Maria del Carme l’havia fet\u00a0 expr\u00e9s per ella, representa\u00a0 la creu del Llenguadoc zona que la M. del Carme havia freq\u00fcentat m\u00e9s\u00a0 amb d’una ocasi\u00f3.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Penjoll de cer\u00e0mica fet per MCCT, cedida per Roser Segura<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a>
Record de\u00a0 Maria del Carme<\/figcaption><\/figure>\n

La Maria del Carme estava subscrita a una revista que es deia ‘El ave F\u00e9nix’\u00a0 i curiosament ara fa pocs dies, l’abril del 2023, estava\u00a0 a un masia\u00a0 amb uns amics. Cap el tard\u00a0 va sortir a la conversa la Maria del Carme, el seu record sempre hi \u00e9s present amb qui la coneixien.<\/p>\n

Poc despr\u00e8s alg\u00fa que estava observant al defora per la finestra va dir: Mireu quin cel m\u00e9s maco que hi ha, li v\u00e0rem fer una fotografia.<\/p>\n

Ara al recuperar-la de la c\u00e0mera\u00a0 i veure la imatge aquesta ens ha\u00a0 suggerit\u00a0 \u00a0a l’Ave F\u00e9nix .<\/p>\n

Una imatge que no sabia que tenia, la Carmeta estava feli\u00e7<\/p>\n

\"\"
Imatge que tenia, ara no se on \u00e9s.<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Mari Carmen va n\u00e9ixer a la cl\u00ednica l\u2019Alian\u00e7a de Barcelona l\u2019any 1946 i, despr\u00e9s que la seva mare es recuper\u00e9s del part, van tornar a Terrassa, ciutat on vivia la fam\u00edlia. La Carmeta i jo v\u00e0rem tenir una llarga i aut\u00e8ntica amistat fins que, sobtadament, el dia 3 d\u00b4agost de l\u2019any 2007, ens va deixar….<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[31,4,13,6],"tags":[196,188,187,82,1842,1814],"class_list":["post-2199","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-destacats","category-diversos","category-pobles","category-terrassa","tag-bach-esteve","tag-cabo","tag-carme","tag-ceramica","tag-terrassa","tag-toni-padros"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2199"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2199"}],"version-history":[{"count":63,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2199\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16183,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2199\/revisions\/16183"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2199"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2199"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2199"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}