{"id":2639,"date":"2015-04-23T19:02:31","date_gmt":"2015-04-23T17:02:31","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=2639"},"modified":"2025-02-20T18:25:01","modified_gmt":"2025-02-20T16:25:01","slug":"romeria-a-montserrat-organitzada-per-la-llibreria-gutenberg-de-terrassa-decada-dels-anys-cinquanta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=2639","title":{"rendered":"Romeria a Montserrat organitzada per la Llibreria Gutenberg de Terrassa (d\u00e8cada dels anys cinquanta del segle XX)"},"content":{"rendered":"

 <\/p>\n

Quan vaig n\u00e9ixer, els pares ja havien tingut cinc fills i pensaven que\u00a0 despr\u00e9s del cinqu\u00e8 no en tindrien cap m\u00e9s, perqu\u00e8 consideraven que la biologia reproductiva els anava de baixa, per\u00f2 no era cert. Per al meu pare, pag\u00e8s d\u2019ofici, vaig ser el \u201cnap tard\u00e0\u201d de la fam\u00edlia. Viv\u00edem al carrer Galileu n\u00famero 178 i el primer dia de maig la llevadora Josepa Adell ens assistia a la meva mare i a mi perqu\u00e8 tingu\u00e9ssim, respectivament, una bona i nova entrada a aquest m\u00f3n. Una senyora d\u2019edat i molt observadora, ve\u00efna nostra, quan em va veure li va pronosticar a la mare que jo seria molt treballadora; a m\u00e9s havia nascut en dilluns. No es va equivocar.<\/p>\n

Casa nostra era molt a prop de la pla\u00e7a del Progr\u00e9s, on entre aqu\u00ed, el carrer Arqu\u00edmedes i la Rambla ten\u00edem tots els serveis a quatre passes. Per mi els gronxadors de la pla\u00e7a del Progr\u00e9s era el millor de tot i la mainada f\u00e8iem per gronxar-nos i tamb\u00e9 competicions per veure qui arribava m\u00e9s amunt.\u00a0 All\u00e0 mateix comen\u00e7ava el carrer Gutenberg, on hi havia una \u00a0llibreria Egara<\/a> \u00a0i nosaltres n\u2019\u00e9rem clients i em feien feli\u00e7 quan em compraven cromos i calcomanies. Tamb\u00e9 hi havia la pastisseria Serra,\u00a0 freq\u00fcentada pel meu germ\u00e0 Mari\u00e0, atret pels dol\u00e7os i per qui els embolicava, la\u00a0 Maria, unes cases m\u00e9s amunt hi havia un sastre o sastressa on treballava la meva cunyada Conxita Torres i gaireb\u00e9 al costat la botiga de teixits de roba d\u2019alta qualitat. Nosaltres nom\u00e9s hi entr\u00e0vem a comprar quan ten\u00edem casaments, que era sovint, per\u00f2.<\/p>\n

Romeries a Montserrat<\/a> organitzades per la Llibreria Gutenberg<\/span><\/h4>\n

Els propietaris d\u2019aquesta llibreria \u00a0cada any organitzaven una romeria a Montserrat, caminada que tenia for\u00e7a acceptaci\u00f3 entre les persones del ve\u00efnat i d\u2019altres indrets.<\/p>\n

En una ocasi\u00f3 la mare va fer una prometen\u00e7a a la Mare de D\u00e9u de Montserrat, la Moreneta, que pensava complir quan es fes la seg\u00fcent\u00a0 romeria anual. No sabem quina petici\u00f3 havia fet la mare a la Moreneta, per\u00f2 no s\u2019hi va posar per poc a l\u2019hora d\u2019agrair-la-hi.<\/p>\n

\"\"<\/a>
La mare quan tenia uns 21 anys<\/figcaption><\/figure>\n

Abans de continuar explicar\u00e9 quelcom de la mare perqu\u00e8 comprendrem millor que si va fer aquella promesa sabia que la podria complir. La mare, Anna Ribas, va n\u00e9ixer l\u2019any 1902 a Albinyana (Tarragona) i la naturalesa la va dotar d\u2019unes excel\u00b7lents condicions f\u00edsiques. Ella mateixa explicava que la seva mare va ser l\u2019\u00fanica supervivent de set germans; tots els altres havien mort a causa de la verola. La Concepci\u00f3, la mare de la mare, o sigui la meva \u00e0via, tamb\u00e9 va patir la malaltia i el metge despr\u00e9s de fer-li el diagn\u00f2stic va dir a la Rosa, l\u2019\u00e0via de la mare: \u201cNoia, ho sento, te n\u2019ha tocat una altra\u201d. Per\u00f2 sortosament va poder sortir-se\u2019n i potser pel seu idoni sistema immunol\u00f2gic o gr\u00e0cies, com deia la mare, al tip de magranes que es va fer estant malalta sense que ning\u00fa la\u2019n reprim\u00eds perqu\u00e8 ho veien com un acte de les seves darreres voluntats.<\/p>\n

Si, com deia Darwin, la selecci\u00f3 natural existeix, \u00e9s evident que la mare en va ser fruit directe. El meu pare alguna vegada havia comentat que es va enamorar de la mare perqu\u00e8 era un llamp de dona i corria com una llebre. Ell no la podia pas atrapar, comentava.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Estampa que portava en Francesc a la cartera, despr\u00e8s la va guardar la J\u00falia, la seva muller i ara la preservo jo<\/figcaption><\/figure>\n

La mare sempre \u00a0havia anat amb l\u2019esquena m\u00e9s dreta que moltes persones i ella mateixa considerava que era degut que de jove havia portat sobre el cap molts mocadors de fer farcells carregats de productes del camp, fet que l\u2019obligava a caminar recta per mantenir l\u2019equilibri.<\/p>\n

La prometen\u00e7a<\/span><\/h4>\n

La prometen\u00e7a va consistir a comprometre\u2019s a pujar a la muntanya de Montserrat descal\u00e7a i portant-me a mi a coll. Val a dir que en aquell moment la mare tenia gaireb\u00e9 cinquanta anys i jo uns cinc. Si b\u00e9 el motiu de les promeses s\u2019ha de guardar en secret i aix\u00ed ho va fer sempre la mare,\u00a0 tinc una petita intu\u00efci\u00f3 de per qu\u00e8 la va complir, per\u00f2 evidentment encara que ho sab\u00e9s amb tota certesa tampoc ho explicaria.<\/p>\n

Els preparatius previs a la romeria<\/span><\/h4>\n

Recordo bastantes coses d\u2019aquella primera sortida a Montserrat, potser per la c\u00e0rrega simb\u00f2lica que desprenien els preparatius. El rebombori de la preparaci\u00f3 va iniciar-se dies abans quan a casa comentaven \u201cdiumenge anirem a Montserrat i ens emportaren tal cosa o tal altra\u201d i, finalment, el dia abans els preparatius dels entrepans de l\u2019esmorzar, les carmanyoles del dinar, el termo del caf\u00e8 que mai podia mancar, la roba que ens hav\u00edem de posar, el lot perqu\u00e8 marxar\u00edem de fosc, el ciri per posar a la Verge, el despertador per no arribar tard a l\u2019estaci\u00f3 del Nord. Veient com s\u2019estava amanint tot ja s\u2019intu\u00efa que quelcom important havia de succeir.<\/p>\n

El peregrinatge<\/span><\/h4>\n

Abans de sortir de casa la mare va deixar les seves espardenyes darrere de la porta, em va pujar a coll i amb el seu habitual pas decidit vam enfilar \u00a0carrer Galileu\u00a0 amunt, la Rambla i carrer Cervantes fins a arribar a l\u2019estaci\u00f3. El tren ens va deixar a Castellbell i el Vilar <\/a>i all\u00e0 mateix inici\u00e0vem el cam\u00ed a peu seguint per la carretera que va a Monistrol. Abans d\u2019arribar a aquest poble a m\u00e0 dreta hi havia un trencall que comunicava amb el pont que travessava el riu Llobregat i per on tamb\u00e9 circulava el cremallera<\/a>.<\/p>\n

Encara era negra nit i quan pass\u00e0vem \u00a0per sobre del pont nom\u00e9s sent\u00edem la remor del riu i el cruixir de les travesses de fusta. Sort que els organitzadors de la romeria caminaven uns metres davant nostre i posaven espelmes als llocs on hi havia perill, be fos perqu\u00e8 hi faltava alguna travessa o perqu\u00e8 \u00a0durant el cam\u00ed hi havia algun sot o esllavissada de terra. Aquestes coses les puc explicar perqu\u00e8 vaig anar tamb\u00e9 de m\u00e9s gran a fer la romeria.<\/p>\n

Una cosa que sempre em va intrigar era que quan baix\u00e0vem de Montserrat, encara de clar, mir\u00e0vem des del pont el riu Llobregat i v\u00e8iem com l\u2019aigua feia un parell de remolins. Era un efecte que tenia el poder, segons deien, d\u2019engolir qualsevol cosa que trob\u00e9s a l\u2019aigua. Davant aquest fenomen, la meva fantasia volava i els efectes que podia tenir el remol\u00ed es multiplicaven per tres.<\/p>\n

Sense voler-ho, vam donar la nota<\/span><\/h4>\n

La primera vegada que vaig pujar a Montserrat, com \u00e9s l\u00f2gic, tenia una petita i relativa consci\u00e8ncia dels fets; \u00e9s ara que en recordar-los puc precisar-ne m\u00e9s detalls i diria que no vaig veure altres persones pujar a Montserrat descalces i tampoc ning\u00fa que port\u00e9s una criatura a coll.<\/p>\n

Al grup que formava la romeria els devia sorprendre que alg\u00fa camin\u00e9s sense sabates per aquell terreny tan abrupte com era el cam\u00ed del cremallera i amb una nena a coll. I m\u00e9s tard, vaig ser jo qui va sorprendre tamb\u00e9 els romers en entossudir-me a voler baixar dels bra\u00e7os de la meva mare i \u00a0caminar com \u00a0tothom feia. Despr\u00e9s de molta resist\u00e8ncia de la meva mare,\u00a0 finalment em va deixar a terra i a petits passos vaig continuar caminant, ressagats de la comitiva principal.<\/p>\n

Recordo que portava espardenyes de pag\u00e8s i que se\u2019m clav\u00e0vem les pedres \u00a0a la zona lateral dels peus, all\u00e0 on el cal\u00e7at no tenia protecci\u00f3. Una vegada arribats a Montserrat el grup comentava: \u201cAquesta nena tan petita ha caminat quasi tot el cam\u00ed!\u201d I la mare afegia: \u201cS\u00ed, sembla impossible, i a m\u00e9s a mi no m\u2019ha sortit cap nafra als peus\u201d. De fet, all\u00f2 que ens va succeir \u00a0i vist des de la condici\u00f3 de romers, va ser com una mena de miracle. A m\u00e9s, a la tarda hav\u00edem de desfer el cam\u00ed que hav\u00edem fet, o sigui, de Montserrat a Castellbell i el Vilar en condicions semblants.<\/p>\n

El darrer tram i el t\u00fanel<\/span><\/h4>\n

La mare abans d\u2019entrar al t\u00fanel em va tornar a pujar a coll. Jo mai havia vist tanta foscor i no sabia ben b\u00e9 qu\u00e8 estava passant, sentia temen\u00e7a \u00a0perqu\u00e8 a m\u00e9s la veu ressonava estranya quan alg\u00fa deia: \u201cAcosteu-vos a la paret; no aneu cap a la via que us podeu entrebancar\u201d. Per a mi all\u00f2 era com la cova del llop, riu-te de la basarda que em podien fer els contes de la bruixa o de la Caputxeta Vermella. Els organitzadors tenien controlada l\u2019hora que circulava el cremallera i vigilaven que no coincid\u00edssim mentre \u00a0travess\u00e0vem el t\u00fanel. Una vegada que vaig anar a Montserrat amb un grup d\u2019excursionistes ens va enxampar el cremallera a dins i pens\u00e0vem que el fum ens ofegaria.<\/p>\n

Sortir de aquella foscor i veure puntejar el dia junt amb les parades de les pageses que portaven a vendre mat\u00f3, mel, verdures i els tom\u00e0quets de color de rosa de Rellinars, entremig d\u2019altres productes i sentir el repic de campanes que semblava que fessin ressonar la muntanya, per a mi va ser com entrar en un m\u00f3n m\u00e0gic mai vist.<\/p>\n

Anar a adorar la Moreneta<\/span><\/h4>\n
\"\"<\/a>
Gravat d\u00b4Alexandre Laborde de comen\u00e7aments del segle XIX (Imatge de Viquip\u00e8dia)<\/figcaption><\/figure>\n

\u00a0El primer que vam fer va ser anar a la bas\u00edlica. Em va impressionar veure aquella pica d\u2019aigua tan gran \u2014a casa utilitzaven un cubell petit per banyar-nos\u2014. M\u00e9s endavant vaig saber que aquell recipient era per posar-hi l\u2019aigua bene\u00efda. Seguidament em va sorprendre veure aquella nau tan gran, l\u2019altar, els vitralls, les pintures fosques i amb rostres p\u00e0l\u00b7lids que em feien mitja por, les llanternes, aquell olor peculiar del recinte, el silenci i la cerimoniosa manera com tots nosaltres puj\u00e0vem les escales envers la cambra de la Verge, en conjunt creaven un ambient d\u2019intriga perqu\u00e8 desconeixia qu\u00e8 ens trobar\u00edem al capdamunt. Per a mi tot era nou. Un detall que em va tranquil\u00b7litzar va ser veure la imatge del simp\u00e0tic escolanet que hi ha a la porta de la cambra de la mareded\u00e9u.<\/p>\n

Finalment \u00e9rem al davant de la Moreneta de veritat, \u00e9rem all\u00e0 al seu lloc. Jo ja la coneixia perqu\u00e8 a casa en ten\u00edem una imatge, per\u00f2 no era el mateix. All\u00e0 a la bas\u00edlica va ser com si hagu\u00e9s de tenir vida, o almenys la mare li va donar mostres de gratitud i afecte com ho hauria fet amb alg\u00fa molt conegut, per\u00f2 a Ella, a la Verge, ho feia d\u2019una manera m\u00e9s respectuosa o reverencial. \u00a0Sabem\u00a0 que era una imatge, s\u00ed, per\u00f2 l\u2019actitud de la mare donava mostres que\u00a0 vivia un moment de fe, significaci\u00f3 que possiblement venia refor\u00e7ada per l\u2019esfor\u00e7 \u00a0i abnegaci\u00f3 amb qu\u00e8 havia pujat a la muntanya \u00a0i perqu\u00e8 la causa tan temuda, motiu de la seva promesa, s\u2019havia resolt favorablement i gr\u00e0cies al poder i a la infinita miseric\u00f2rdia de la Verge\u00a0 Maria de Montserrat, la nostra Moreneta.<\/p>\n

Aquests raonaments els puc fer ara mentre ho recordo; abans no tenia ni l\u2019edat ni la capacitat de raonar-ho. S\u00ed que percebia, per\u00f2, una sensaci\u00f3 de benestar per haver alliberat la mare del meu pes sobre les seves espatlles, i \u00a0\u00a0em sentia cofoia per les paraules de les persones adultes que \u00a0ressaltaven el fet que hagu\u00e9s caminat tant tros de cam\u00ed. Podr\u00edem dir que va ser el meu primer bany d\u2019ego rebut a la vida; sort que mai he volgut tenir gaires tractes amb aquest personatge que quan pot ens la juga.<\/p>\n

La missa i el cant del Virolai<\/span><\/h4>\n

La missa la vaig trobar molt llarga, m\u2019avorria bastant, per\u00f2 hi vaig prendre\u00a0 inter\u00e8s en el moment que l\u2019escolania es va posar a cantar. No hi entenia, de m\u00fasica, per\u00f2 s\u00e9 que m\u2019agradava. Suposo que a causa de l\u2019emoci\u00f3, a la mare li queien les ll\u00e0grimes i des de llavors tinc associat el cant del Virolai amb l\u2019emotivitat i alguna vegada ho he passat malament intentant controlar-me les ll\u00e0grimes en escoltar aquest cant. Tamb\u00e9 m\u2019emociona\u00a0 una \u00a0de les can\u00e7ons que cantava la mare que deia: no ploris fillet, no ploris reiet que ets un angelet que m\u2019ha donat D\u00e9u<\/em>… La cantava d\u2019una manera entendridora.<\/p>\n

Penso que la mare va saber transmetre als seus fills la fe en la Mare de D\u00e9u, \u2014en la nostra cultura simbolitzada per la Moreneta\u2014, per\u00f2 tamb\u00e9 conceptualment \u00a0dins \u00a0una \u00a0vessant m\u00e9s \u00e0mplia que la fa extensiva a totes les verges del m\u00f3n que generalment coneixem mitjan\u00e7ant els diversos models\u00a0 iconogr\u00e0fics. Per\u00f2 d\u2019adults la veneraci\u00f3 de la Verge no se centra \u00a0en la imatge, sin\u00f3 que \u00e9s perceptible dins un concepte m\u00e9s abstracte, profund i espiritual. Seria el paradigma o la forma de qu\u00e8 els homes i les dones ens servir\u00edem per\u00a0 apropar-nos a experimentar i percebre algunes de les atribucions femenines de la naturalesa, com pot ser, per citar-ne algunes, la generositat, la miseric\u00f2rdia, la compassi\u00f3, l\u2019esperit acollidor i la cura de les altres persones.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Francesc Masana \u00e9s el segon de m\u00e0 esquerra (arxiu Francesc Masana).<\/figcaption><\/figure>\n

El Guardapaso FC<\/span><\/em><\/h4>\n

He esmentat que tots els germans sent\u00edem devoci\u00f3 per la Moreneta, perqu\u00e8 en un moment o altre de la seva vida tots havien pujat a la muntanya a saludar-la o a agrair-li quelcom que havia fet per ells. Un testimoni del que acabo de dir\u00a0 podria ser la fotografia que pertanyia al meu germ\u00e0 Francesc en qu\u00e8 es veu un grup de companys reclutes que van\u00a0 pujar a Montserrat vestits de soldat. Sabem que les condicions i r\u00e8gim disciplinari dels reclutes d\u2019anys enrere no estava exempt de riscos.<\/p>\n

La imatge tamb\u00e9 ens serveix per il\u00b7lustrar l\u2019atracci\u00f3 que tenia el fet de trobar-te pel cam\u00ed del cremallera la caseta del \u00a0\u201cGuardapaso FC, me llamo \u00a0Bo-Bi<\/em>\u201d, que l\u2019amo d\u2019en Bo-Bi havia vestit de cap d\u2019estaci\u00f3 amb capa, gorra i ulleres de sol. Tamb\u00e9 li havia ensenyat a quedar-se assegut sobre les dues potes de darrere i amb les de davant fer com si aguant\u00e9s el banderi. Quan la gent passava caminant o amb el cremallera, era el moment que gaireb\u00e9 tothom li llan\u00e7ava algunes monedes. La imatge tenia un simp\u00e0tic atractiu per a grans i petites.<\/p>\n

Acompanyar la mare a Montserrat<\/span><\/h4>\n

A mesura que la mare es va anar fent gran li suposava un esfor\u00e7 el fet de \u00a0pujar al monestir, encara que amb el cotxe la deix\u00e9ssim arran de les primeres escales, per\u00f2 amb tot, ella hi volia anar i mostrava que \u00a0continuava concentrant \u00a0la seva energia i voluntat de decisi\u00f3 a caminar el tros que fes falta. Cap dels seus fills va dubtar mai a acompanyar-la a Montserrat \u00a0sempre que ens ho demanava.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Pla\u00e7a de Santa Maria de Montserrat. La mare quan tenia 90 anys, la J\u00falia -la seva jove- a m\u00e0 dreta i la Rosa M. -la filla que va portar a coll- (imatge feta per Francesc Masana Ribas).<\/span><\/em><\/figcaption><\/figure>\n

\u00a0L\u2019any 2003 vaig voler pujar sola a Montserrat des de Monistrol i passant pel cam\u00ed dels Tres Quarts. Anys enrere quan hi an\u00e0vem d\u2019excursi\u00f3 pass\u00e0vem per les Guilleumes i ens par\u00e0vem a la font a esmorzar, per\u00f2 a partir que es va posar en marxa el nou cremallera aquests va quedar en dess\u00fas. A dalt m\u2019estava esperant Mari Carmen Cabo T\u00e9llez i mentre caminava pel cam\u00ed de la Santa Cova em van fer la fotografia que adjuntem. En aquell moment jo tenia 58 anys i ara fa uns quants anys que he deixat d\u2019emprendre aquestes aventures excursionistes. Quan vaig a veure la Moreneta ho faig amb cotxe o amb el cremallera.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Rosa M. pujant a Montserrat des de Monistrol (imatge M. Carmen Cabo)<\/figcaption><\/figure>\n

<\/h4>\n
\"\"<\/a>
La mare als 80 anys (imatge Rosa M. Masana).<\/figcaption><\/figure>\n

<\/h4>\n

<\/h4>\n

<\/h4>\n

<\/h4>\n

<\/h4>\n

<\/h4>\n

<\/h4>\n

<\/h4>\n

<\/h4>\n

<\/h4>\n

Una escalivada irrepetible<\/span><\/p>\n

Per finalitzar voldria explicar un fet curi\u00f3s que de segur mai m\u00e9s es podr\u00e0 \u00a0repetir. En una de les excursions familiars a Montserrat vam anar a dinar al cam\u00ed del Viacrucis, lloc on hi havia hagut diverses imatges que feien refer\u00e8ncia a les catorze estacions de la Passi\u00f3 de Jes\u00fas. El fet no tindria cap import\u00e0ncia perqu\u00e8 a Montserrat sempre menj\u00e0vem a l\u2019aire lliure les coses que port\u00e0vem preparades de casa, per\u00f2 aquell dia va ser diferent. En una zona arrecerada protegida per un marge vam encendre foc i vam escalivar a les brases un ufan\u00f3s pebrot vermell. Estava bon\u00edssim, fet amb llenya de la muntanya i ventilat per l\u2019aire de la muntanya de Montserrat, que fa aquella olor tan personal entre bruc i obaga. Aix\u00f2 s\u00ed, despr\u00e9s amb molta cura vam apagar el foc tirant aigua i despr\u00e9s terra per sobre.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Got plegable per excursions (Rosa M. Masana)<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
Got plegat (Rosa M. Masana)<\/figcaption><\/figure>\n

<\/h4>\n

La tradici\u00f3 continua<\/span><\/h4>\n

Un n\u00e9t de la mare, el meu nebot Francesc Massana, en Cisco, \u00e9s una persona afeccionada a l\u2019excursionisme i sovint fa camins que estan inclosos en les grans rutes (GR). El diumenge dia 19 d\u2019abril li vaig trucar per tel\u00e8fon per preguntar-li un detall geogr\u00e0fic dels camins de muntanya a Montserrat i \u00a0curiosament la seva muller em va dir que estava fent el tram can Parellada-Montserrat, uns 23 quil\u00f2metres en total.<\/p>\n

En arribar al vespre vaig preguntar-li quins eren els camins que amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia agafaven els muntanyencs per pujar a Montserrat. Per la seva professi\u00f3 de dissenyador gr\u00e0fic no li va costar gens dibuixar aquest mapa que ara adjunto, en qu\u00e8 veiem marcats els camins m\u00e9s freq\u00fcentats, tot i que diu n\u2019hi ha diversos. Tamb\u00e9 els acompanya amb una breu explicaci\u00f3.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Mapa de camins que porten a Montserrat (disseny F. Massana)<\/span><\/em><\/figcaption><\/figure>\n

En blau.<\/span> Cam\u00ed de l\u2019Aigua \u2014no confondre amb cam\u00ed de les Aig\u00fces\u2014. Sortint de la zona on hi ha l\u2019Aeri de Montserrat es travessa la carretera i davant de la Col\u00f2nia Gomis\u00a0 \u2014no recordo exactament si es diu aix\u00ed\u2014, lloc on hi ha l\u2019estaci\u00f3 elevadora\u00a0de l\u2019aigua, comen\u00e7a el Cam\u00ed de l\u2019Aigua, que m\u00e9s endavant s\u2019uneix al cam\u00ed del Canal o de les Aig\u00fces.<\/p>\n

En vermell<\/span>. Cam\u00ed del Canal o de les Aig\u00fces. Neix a Monistrol, a la pla\u00e7a de la Font Gran. \u00c9s un cam\u00ed ample, una pista que porta a la segona estaci\u00f3 elevadora d\u2019aigua i aqu\u00ed\u00a0\u00e9s on comencen\u00a0les famoses escales.<\/p>\n

En verd.<\/span> Drecera dels Tres Quarts. Despr\u00e9s de venir caminant des de Monistrol\u00a0 pel cam\u00ed del Canal, en vermell, veurem un trencall a m\u00e0 dreta\u2014est\u00e0 indicat\u2014 que et porta a agafar les escales que pugen al tram final. \u00c9s molt m\u00e9s maco perqu\u00e8 \u00e9s cam\u00ed de bosc, no de pista.<\/p>\n

En groc<\/span>. \u00c9s el tram de les famoses escales que arriben al monestir.<\/p>\n

Estic segura\u00a0 que la mare, l`\u00e0via i bes\u00e0via dels seus nets i besnets, de poder-los veure, estaria contenta d\u00b4ells.<\/p>\n

\"\"<\/a>
\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 Montserrat ( autor Francesc Massana)<\/span><\/em><\/figcaption><\/figure>\n

Lletra del \u00a0Virolai<\/h4>\n

Rosa d’abril, Morena de la serra,
\nde Montserrat estel:
\nil\u00b7lumineu la catalana terra,
\nguieu-nos cap al Cel.<\/p>\n

Amb serra d’or els angelets serraren
\neixos turons per fer-vos un palau:
\nReina del Cel que els Serafins baixaren,
\ndeu-nos abric dins vostre mantell blau.<\/p>\n

Alba naixent d’estrelles coronada,
\nCiutat de D\u00e9u que somni\u00e0 David,
\na vostres peus la lluna s’\u00e9s posada,
\nel sol sos raigs vos d\u00f3na per vestit.<\/p>\n

Dels catalans sempre sereu Princesa,
\ndels espanyols Estrella d’Orient,
\nsigueu pels bons pilar de fortalesa,
\npels pecadors el port de salvament.<\/p>\n

\"\"<\/a>
La mare a Montserrat<\/figcaption><\/figure>\n

Mentre buscava una imatge dins l\u2019 \u00e0lbum de fotografies, va apar\u00e8ixer aquesta que adjunto que pertany\u00a0 a una\u00a0 excursi\u00f3 feta \u00a0a Montserrat.\u00a0 Es curi\u00f3s veure a la meva mare asseguda amb una cadira plegable que hav\u00edem \u00a0portar de casa i acompanyada per \u00a0tres gats montserratins.<\/p>\n

Ara la imatge m’ha \u00a0transm\u00e8s la impressi\u00f3 \u00a0de \u00a0com si \u00a0gaireb\u00e9 \u00a0la entrada a la bas\u00edlica de Montserrat fos \u00a0el pati de casa , \u00a0no recordo\u00a0 com va anar la sortida d\u2019 aquell dia perqu\u00e8 han passat molts anys, per\u00f2 no seria d\u2019estranyar que ens hi \u00a0haguessin entaulat per esmorzar o dinar com havien fet anys enrere o simplement portaven la cadira perqu\u00e8 quan la mare es canses pogu\u00e9s seure.<\/p>\n

\u00a0Els reptes per pujar a Montserrat cada vegada s\u00f3n m\u00e9s grans<\/strong><\/p>\n

Avui dia 9 de gener del 2021\u00a0 he localitzar a Facebook\u00a0 unes fotografies de la cursa i caminada anual, segons decideixin els participants que consisteix en anar\u00a0 de\u00a0 Matagalls a Montserrat<\/a>, activitat esportiva que va ser\u00a0instaurada l’any 1972.<\/p>\n

A fi de donar algunes dades relacionades amb aquesta aventura muntanyenca, comentar que l’any 2016\u00a0 el trajecte va ser de 81,4 kms i la primera\u00a0 persona en arribar\u00a0 al Monestir de Montserrat va fer un temps 16,59 hores.\u00a0 De tots els participants inscrits van aconseguir l’objectiu\u00a0 un\u00a0 83% perqu\u00e8 evidentment \u00e9s una proba molt dura que requereix d’una bona preparaci\u00f3 f\u00edsica\u00a0 i voluntat per realitzar-la.<\/p>\n

Les fotografies que abans he comentat les he recuperat del bloc de Montserrat Su\u00f1er Masana, una de les netes de l’Anna Ribas que\u00a0 com em esmentant m\u00e9s amunt,\u00a0 va pujar des de Castellbell i el Vilar fins al Monestir de Montserrat\u00a0 descal\u00e7a i amb la seva filla petita al coll durant\u00a0 m\u00e9s de mig cam\u00ed del trajecte general.<\/p>\n

Ara em vist i ens ha causat una grata satisfacci\u00f3 saber que una neta de Anna Ribas tampoc havia dubtat en aventurar-se a fer un gran esfor\u00e7\u00a0 de caminar m\u00e9s de vuitanta quil\u00f2metres fins arribar a Montserrat,\u00a0 fet que ens confirma est\u00e0 en plena forma. Ens atrevim a dir ho ha considerar que en\u00a0 algun\u00a0 lloc\u00a0 del seu esperit\u00a0 hi guarda una espurna possiblement\u00a0 semblant\u00a0 al que tamb\u00e9 tenia la seva avia\u00a0 materna.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Arribada a Montserrat, Montse la primera a l’esquerra<\/span><\/em><\/figcaption><\/figure>\n

\u00a0Poc desp\u00e8s\u00a0 d’haver pujat al monestir de Montserrat pel cam\u00ed dels Tres Quarts l’any 2003, possiblement tenia en ment\u00a0 les formes org\u00e0niques d’aquesta emblem\u00e0tica\u00a0 muntanya i tamb\u00e9 potser, d’altres aspectes de car\u00e0cter m\u00e9s t\u00e8cnic o geom\u00e8tric, no ho recordo, per\u00f2 si que ara al tornar a veure les imatges tinc aquesta percepci\u00f3, motiu pel que les adjunto aqu\u00ed.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Centre de la muntanya<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
Muntanyes amb eix transversal<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
Muntanyes amb triangles<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
Muntanya amb paral\u00b7leles<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a>
Tur\u00f3 del Ducs a mig cam\u00ed d’Estenalles a Mura , dia 10-2-2022, feta a les 8,30 h. per Francesc Massana<\/span><\/em><\/figcaption><\/figure>\n

En aquesta cr\u00f2nica de la primera fins a la quarta generaci\u00f3 que v\u00e0rem pujar a la Montanya de Montserrat\u00a0 hi haviem adjuntat imatges , per\u00f2 no la la cinquena i sexena que ara\u00a0 presentem que corresponent a Oriol Masana, Martina Masana i els avis\u00a0 Mari\u00e0 i Dolors.\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 Aquesta imatge de J. Altimira \u00e9s excepcional.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Cremallera de Montserrat feta el 13-2-1938 per J. Altimira de Terrassa. Arxiu fotografic J.Altamira. La imatge \u00e9s treta d’una c\u00f2pia que disposa la fam\u00edlia Torrente-Farr\u00e9 a la casa de Rellinars.<\/span><\/em><\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a>
Tres generacions, Maria Masana junt amb la Dolors, Oriol Masana el fill d’ells\u00a0 i Martina Masana la filla de l’Oriol.\u00a0<\/span><\/em><\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a>
Montserrat vista des de La Mola amb el Paller de Tot L’any traient el cap per la dreta i despr\u00e8s de fer la ruta de Matadepera, Can P\u00e8lags, canal del Mico, La Mola, Can Pobla i Matadepera. (Francesc Massana, 19-2-2025)<\/span><\/em><\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

  Quan vaig n\u00e9ixer, els pares ja havien tingut cinc fills i pensaven que\u00a0 despr\u00e9s del cinqu\u00e8 no en tindrien cap m\u00e9s, perqu\u00e8 consideraven que la biologia reproductiva els anava de baixa, per\u00f2 no era cert. Per al meu pare, pag\u00e8s d\u2019ofici, vaig ser el \u201cnap tard\u00e0\u201d de la fam\u00edlia. Viv\u00edem al carrer Galileu n\u00famero…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":16102,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14],"tags":[1694,1693,271,267,1233,268,273,272,270,1842,269],"class_list":["post-2639","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-terrassa-pobles","tag-1694","tag-cremallera-montserrat","tag-guardapaso","tag-montserrat","tag-montserrat-suner-masana","tag-moreneta","tag-peregrinatge","tag-prometenca","tag-romeria","tag-terrassa","tag-verge-maria"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2639"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2639"}],"version-history":[{"count":101,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2639\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18096,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2639\/revisions\/18096"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/16102"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2639"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2639"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2639"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}