{"id":2723,"date":"2015-04-30T09:19:19","date_gmt":"2015-04-30T07:19:19","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=2723"},"modified":"2024-11-02T13:13:32","modified_gmt":"2024-11-02T11:13:32","slug":"infermeres-voluntaries-a-ca-nanglada-de-terrassa-als-anys-seixanta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=2723","title":{"rendered":"Infermeres volunt\u00e0ries a ca n’\u00c0nglada de Terrassa als anys seixanta"},"content":{"rendered":"

Un consultori d\u2019infermeria a la parr\u00f2quia de Sant Crist\u00f2for<\/strong><\/span><\/p>\n

\u00a0\u00a0<\/strong><\/span><\/h4>\n

Algunes dades referents al barri<\/span><\/strong><\/span><\/h4>\n

El municipi de Terrassa ocupa una extensi\u00f3 de 70,2 km2<\/sup> i el barri de Ca n\u2019Anglada<\/a>, ubicat al districte n\u00famero 2, t\u00e9 una extensi\u00f3 de 0,54 km2<\/sup>. Est\u00e0 situat entre el passeig del Vint-i-dos de Juliol, la carretera de Montcada i les avingudes del Vall\u00e8s i de Barcelona, al marge dret de la riera de les Arenes. A l\u2019actual pla\u00e7a de Ca n\u2019Anglada, abans anomenada de Pius XII, l\u2019any 1955 s\u2019hi va construir la parr\u00f2quia de Sant Crist\u00f2for, nom tamb\u00e9 de l\u2019ermita rom\u00e0nica que hi ha en aquest indret.<\/p>\n

\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>
R\u00e8tol actual<\/figcaption><\/figure>\n

El barri, com d\u2019altres de la ciutat, a partir dels anys cinquanta va viure un gran creixement demogr\u00e0fic a causa de l\u2019arribada de persones procedents del sud de l\u2019Estat a la recerca del treball que els oferien els sectors t\u00e8xtil, de la construcci\u00f3 o de serveis.<\/p>\n

Sovint eren els mateixos nouvinguts qui durant les hores de lleure anaven construint els habitatges. Per aquest motiu la ciutat tamb\u00e9 va viure l\u2019auge en la demanda de material de construcci\u00f3. Un fet que ens ho demostra \u00e9s l\u2019expansi\u00f3 que va fer la b\u00f2bila Almirall <\/a>de Terrassa: als seus forns hi cremaven deu tones de carb\u00f3 cada dia.<\/p>\n

La ciutat va passar de tenir 58.880 habitants l\u2019any 1950 a tenir-ne 138.697 l\u2019any 1970. Segons el cens de l\u2019any 2014 ara a Terrassa hi ha 215.517 habitants (font: Idescat).<\/p>\n

Tamb\u00e9 cal dir que Ca n\u2019Anglada va ser un dels barris que va patir els efectes m\u00e9s devastadors de la riuada del mes de setembre de l\u2019any 1962 per la proximitat de la riera de les Arenes, que es va desbordar i va ocasionar v\u00edctimes i danys materials. No n\u2019hi va haver prou amb aix\u00f2 que tres mesos despr\u00e9s va caure una gran nevada a la ciutat. Amb el prop\u00f2sit de donar algun tipus d\u2019assist\u00e8ncia social, aquell mateix any a la masia de ca n\u2019Anglada va instal\u00b7lar-s\u2019hi una congregaci\u00f3 de Germanes de l\u2019Assumpci\u00f3.<\/p>\n

Era evident que el barri vivia una situaci\u00f3 prec\u00e0ria, els carrers estaven sense asfaltar, el transport p\u00fablic era incipient i els serveis generals com podien ser els sanitaris, escolars, d\u2019infermeria i farm\u00e0cia quedaven for\u00e7a apartats de la zona. Aquesta situaci\u00f3, juntament amb d\u2019altres vinculades a les condicions laborals dels treballadors d\u2019aquells moments, va provocar que alguns ciutadans se sentissin descontents. L\u2019any 1963 una empresa constructora hi va iniciar la construcci\u00f3 d\u2019un bloc de pisos.<\/p>\n

L\u2019any 1965 va arribar a la parr\u00f2quia de Sant Crist\u00f2fo<\/a>r\u00a0moss\u00e8n Agust\u00ed Daura Melich, que a m\u00e9s de les seves funcions eclesi\u00e0stiques, tamb\u00e9 gestionava part del descontentament social i laboral de les persones del barri. La parr\u00f2quia era un lloc on es podia reunir la gent per debatre els diversos assumptes que els preocupaven. Per aquest motiu la pla\u00e7a de l\u2019Esgl\u00e9sia, dita abans de Pius XII, no va tardar a rebre el sobrenom de La plaza roja<\/em> en refer\u00e8ncia a les activitats reivindicatives i encara clandestines a la d\u00e8cada dels anys setanta. Moss\u00e8n A. Daura va estar-se al barri fins a l\u2019any 1973.<\/p>\n

Proposta feta a unes infermeres perqu\u00e8 fessin assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria<\/span><\/strong><\/span><\/h4>\n

L\u2019any 1965, aproximadament, se\u2019ns va proposar a unes infermeres que treball\u00e0vem a la M\u00fatua de Terrassa la possibilitat de dur a terme l\u2019organitzaci\u00f3 i gesti\u00f3 d\u2019un consultori al barri amb l\u2019objectiu de pal\u00b7liar la manca d\u2019assist\u00e8ncia d\u2019infermeria que en aquell moment patia el barri de Ca n\u2019Anglada, especialment pel que feia a l\u2019administraci\u00f3 de medicaci\u00f3 per via parenteral.<\/p>\n

\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>
Una infermera preparant un injectable<\/figcaption><\/figure>\n

Vam acceptar la proposta i ens vam organitzar de manera que vam formar tres grups de dues persones cada un. Cada equip donava assist\u00e8ncia dos dies a la setmana i en horari de set a nou del vespre.<\/p>\n

Concretament jo feia equip amb la infermera \u00c0ngela Poch<\/a> (e.p.d.).[1]<\/a> El fet que faci poc que l\u2019\u00c0ngela ens hagi deixat ens ha provocat un sentiment de gran p\u00e8rdua a totes les persones que la coneix\u00edem. Estic segura que ella hauria recordat coses d\u2019aquell temps i potser tamb\u00e9 el nom d\u2019algunes de les infermeres dels altres equips, per\u00f2 la vida queda segada quan menys t\u2019ho esperes.<\/p>\n

Ens vam instal\u00b7lar en una depend\u00e8ncia de la parr\u00f2quia de Sant Crist\u00f2fol que vam equipar amb el material m\u00e9s imprescindible. Tamb\u00e9 es va establir cobrar cinc pessetes per cada injectable, import que anava destinat a la compra de xeringues de vidre, agulles d\u2019injectables de diferents mides, cot\u00f3 fluix, esparadrap, gases, venes, alcohol i alguns medicaments d\u2019urg\u00e8ncia.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Infermeres dels anys seixanta a M\u00fatua de Terrassa (imatge Rosa M. Masana)<\/figcaption><\/figure>\n

\u00a0<\/strong>La tasca d\u2019infermeria al consultori i domicilis<\/strong><\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/strong>El consultori<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/strong>El recinte de la parr\u00f2quia que vam adaptar estava format per una sala d\u2019espera i un redu\u00eft espai on administr\u00e0vem els injectables intramusculars (IM) i els intravenosos (IV). Aquests darrers els administr\u00e0vem en una zona situada m\u00e9s a la vista del p\u00fablic, perqu\u00e8 el pacient havia de recolzar el bra\u00e7 sobre una taula que sobresortia de l\u2019espai reservat.<\/p>\n

Per esterilitzar el material utilitz\u00e0vem un fogonet el\u00e8ctric amb una olla d\u2019aigua que no parava mai de bullir i a dins hi pos\u00e0vem les dues peces de les xeringues, el cos i l\u2019\u00e8mbol, que pr\u00e8viament hav\u00edem diferenciat posant-hi un fil enrotllat de diferent color, t\u00e8cnica que facilitava l\u2019encaix correcte de cada una de les parts de la xeringa. Tamb\u00e9 hi bull\u00edem les agulles IM i IV.<\/p>\n

Cal dir que quan feia una estona que est\u00e0vem treballant amb la sala d\u2019espera plena a vessar de persones i juntament amb el vapor que desprenia l\u2019olla esterilitzadora, l\u2019ambient de la sala era com el d\u2019una sauna turca.<\/p>\n

Ens organitz\u00e0vem de manera que una de nosaltres es quedava a la consulta i l\u2019altra anava a fer els domicilis. Sovint era jo qui em despla\u00e7ava per les cases perqu\u00e8 disposava d\u2019una Vespa, vehicle que, vivint a les Fonts de Terrassa, m\u2019era molt necessari.<\/p>\n

\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>
Rosa M. Masana amb la Vespa matr\u00edcula B-537246<\/figcaption><\/figure>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

Els domicilis<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/strong>Era freq\u00fcent tenir uns vuit o deu domicilis, tot i que cal dir que eren justificats. Per fer-los hav\u00edem de rec\u00f3rrer una bona part dels carrers que ara en aquests moments recordo, alguns, amb el nom d\u2019abans, com: San Crisp\u00edn, Virgen del Socorro, San Honorato, Santa Luc\u00eda, San Dami\u00e1n, Santo Tom\u00e1s, San Cosme, Santa Cecilia…<\/em><\/p>\n

Un factor a considerar \u00e9s que entre els anys 1960 i 1970 es va produir el boom<\/em> o l\u2019eclosi\u00f3 de la comercialitzaci\u00f3 de la penicil\u00b7lina, circumst\u00e0ncia que va incrementar la necessitat d\u2019infermeres per a l\u2019administraci\u00f3 d\u2019aquest nou medicament, tamb\u00e9 perqu\u00e8 l\u2019\u00fanica via d\u2019administraci\u00f3 era la intramuscular.<\/p>\n

Per punxar els pacients ens emport\u00e0vem als diversos domicilis les xeringues i agulles que pr\u00e8viament hav\u00edem bullit i posat dins d\u2019un recipient ple d\u2019alcohol que o b\u00e9 era de pl\u00e0stic de la casa ICO o format per \u00a0estoigs met\u00e0l\u00b7lics de diferents models.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Estoig met\u00e0l\u00b7lic (Rosa M. Masana)<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
Recipient per a xeringues i agulles (imatges: Rosa M. Masana)<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
Recipient ICO<\/figcaption><\/figure>\n

Hav\u00edem at\u00e8s malalts que tenien s\u00edmptomes com afeccions gripals amb postraci\u00f3 i temperatura elevada, lumb\u00e0lgies i ci\u00e0tiques agudes, amigdalitis purulentes, simptomatologies de l\u2019aparell digestiu que, algunes, havien evolucionat a \u00falceres g\u00e0striques, problemes hep\u00e0tics de diversa naturalesa, abscessos dentals, infeccions de l\u2019aparell respiratori, tamb\u00e9 lesions osteomusculars o ferides i amb freq\u00fc\u00e8ncia causades per accidents laborals. En aquest cas l\u2019accidentat havia d\u2019anar a curar-se a la M\u00fatua de Terrassa. En una ocasi\u00f3 vam assistir tamb\u00e9 un malalt afectat de brucel\u00b7losi o febre de Malta.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Una capsa d\u2019agulles d\u2019injectable d\u2019aquells temps (imatge: Rosa M. Masana)<\/figcaption><\/figure>\n

Quan penso en el barri, tinc la idea de fosc, com en realitat era. Un dia anant amb la Vespa de poc salto per un terrapl\u00e8 que hi havia a la sortida d\u2019un camp de futbol, sort que vaig ser a temps de frenar. En una altra ocasi\u00f3 vaig trobar-me de sobte amb la Vespa encallada a sobre d\u2019un munt de sorra que no havia vist, i despr\u00e9s no la\u2019n podia treure. Un senyor que passava per all\u00e0 em va preguntar: \u201c\u00bfC\u00f3mo te lo has hecho, para subirte aqu\u00ed encima?<\/em>\u201d. Li vaig respondre: \u201cNo lo s\u00e9; encontr\u00e9 una resistencia y aceler\u00e9<\/em>\u201d. Em va ajudar a baixar-la. A part d\u2019aquests entrebancs tamb\u00e9 hi havia coses bones. Una senyora a qui anava a punxar em va fer de mitja un casquet i uns guants de llana que em van ser de gran utilitat. Suposo perqu\u00e8 em veia arribar a casa seva morta de fred.<\/p>\n

Abans de plegar del consultori deix\u00e0vem preparada una llista dels domicilis per a l\u2019equip de l\u2019endem\u00e0 en qu\u00e8 constaven els nous avisos i els donats de baixa.<\/p>\n

Un gran ensurt i l\u2019alegria m\u00e9s gran de la meva vida<\/strong><\/span><\/span><\/h4>\n

Al consultori i per guanyar temps, prepar\u00e0vem el flasc\u00f3 de penicil\u00b7lina amb el dissolvent i el don\u00e0vem al malalt perqu\u00e8 l\u2019an\u00e9s remenant i escalfant amb la m\u00e0. Quan li tocava punxar-se, el l\u00edquid estava completament dilu\u00eft, sense cap grumoll, i entrava dins el teixit muscular com una seda. Vist amb ulls d\u2019ara, seria digne de poder captar la imatge de les diverses persones remenant flascons de penicil\u00b7lina i envoltats d\u2019una boirina de vapor.<\/p>\n

Un d\u2019aquells dies va anar a fer els domicilis l\u2019\u00c0ngela Poch <\/a>i jo em vaig quedar a la consulta. Vaig haver d\u2019administrar un injectable de calci en vena a una noia. La t\u00e8cnica consistia a punxar la vena i aspirar perqu\u00e8 entr\u00e9s una mica de sang dins la xeringa; d\u2019aquesta manera ens assegur\u00e0vem que la punci\u00f3 era correcta. Seguidament es procedia a injectar lentament el medicament.<\/p>\n

Despr\u00e9s d\u2019aquesta noia li tocava un senyor que ja portava el flasc\u00f3 amb la penicil\u00b7lina completament dilu\u00efda. Just despr\u00e9s de retirar-li l\u2019agulla de la cuixa, va caure a terra com un sac. I a mi no se m\u2019acut res m\u00e9s que dir en veu alta: \u201c\u00a1Lo he matado<\/em>!\u201d Mira, mira, em volia morir jo darrere d\u2019ell. Era horror\u00f3s el que estava passant. Corrents vaig preparar un Urbason de 40 mil\u00b7ligrams i ja tenia tamb\u00e9 l\u2019ampolla de l\u2019adrenalina a punt. Vaig pensar que el pacient havia sofert un xoc anafil\u00e0ctic. M\u2019apropo a ell per punxar-lo i en aquell moment obre els ulls i em diu: \u201cNo me ha dado tiempo\u201d<\/em>. Jo una mica m\u00e9s i me\u2019l menjo a petons quan vaig veure que havia ressuscitat. Estava parlant, no m\u2019ho podia creure i torna a dir-me: \u201cPensaba que me dar\u00eda tiempo\u201d. <\/em>Li pregunto: \u201c\u00bfTiempo de qu\u00e9<\/em>?\u201d I respon: \u201cA que me pinchara. Me estaba mareando porque no puedo ver sangre y al llamarme en aquel momento pens\u00e9 que s\u00ed me dar\u00eda\u201d. <\/em>La sang que va veure era la d\u2019aquella noia a qui havia punxat anteriorment.<\/p>\n

No s\u00e9 descriure el sentiment tan gratificant que vaig sentir en veure que estava viu, que nom\u00e9s havia tingut un desmai. En q\u00fcesti\u00f3 de minuts vaig passar d\u2019experimentar una situaci\u00f3 de mort irreversible a una altra de vida i segurament per molts anys, perqu\u00e8 la persona era jove. Aquella batzegada emocional de cara i creu l\u2019he recordat sempre.<\/p>\n

El pacient, una vegada recuperat, se\u2019n va anar a casa seva. Amb aquestes que arriba l\u2019\u00c0ngels i em diu: \u201cCarai, Rosa, ja s\u00e9 que ets r\u00e0pida, per\u00f2 com t\u2019ho has fet avui?\u201d A la sala d\u2019espera no hi havia ni una \u00e0nima, tots els pacients havien marxat i segurament ho van fer en silenci perqu\u00e8 no me\u2019n vaig adonar; havia estat absorbida amb aquell senyor.<\/p>\n

Durant uns dies semblava que el consultori no era el d\u2019abans, per\u00f2 la cosa molt r\u00e0pidament es va normalitzar, perqu\u00e8 de segur que el ve\u00efnat va veure que la persona suposadament morta no ho estava, i ell possiblement tamb\u00e9 devia haver explicat que la causa de la seva terrabastada havia estat un desmai.<\/p>\n

L\u2019etapa altruista<\/strong><\/span><\/h4>\n

Mirant enrere, quedo meravellada en recordar les coses que en aquells anys seixanta feia la joventut terrassenca. La \u00a0majoria de nosaltres treball\u00e0vem i al mateix temps estudi\u00e0vem. Alguns diumenges \u00a0an\u00e0vem al Cottolengo<\/a> per ajudar a donar assist\u00e8ncia als ingressats, diverses nits assist\u00edem a reunions en qu\u00e8 debat\u00edem temes de contingut social, que a m\u00e9s eren clandestines i an\u00e0vem a dormir a la una de la matinada. Tampoc deix\u00e0vem de banda les excursions, que en ocasions consistien en llargues caminades, alguns hav\u00edem fet classes a domicili per a joves impossibilitats, assist\u00edem a les diverses manifestacions de torn en qu\u00e8 ens tocava c\u00f3rrer cames ajudeu-me, i tamb\u00e9 la majoria de noies ajud\u00e0vem la mare a tirar endavant algunes de les tasques de la llar.<\/p>\n

Ara trobo una explicaci\u00f3 a tot aix\u00f2 tan lloable que f\u00e8iem; penso que era perqu\u00e8 dispos\u00e0vem dels valors humans de l\u2019altruisme i de les ganes d\u2019ajudar \u2014o els tens o no els tens\u2014, i tamb\u00e9 d\u2019algunes \u00a0de les atribucions pr\u00f2pies de la joventut, com l\u2019entusiasme i la il\u00b7lusi\u00f3.<\/p>\n

<\/div>\n
\n
\n
Notes<\/address>\n
\u00a0<\/address>\n
[1]<\/a> Quan vaig decidir posar-me en contacte amb l\u2019\u00c0ngela perqu\u00e8 m\u2019expliqu\u00e9s el que recordava del consultori, van dir-me que estava ingressada a la M\u00fatua de Terrassa i que esper\u00e9s a anar-la a veure. No vaig arribar-hi a temps. Mentre escrivia aquesta cr\u00f2nica he pensat en l\u2019\u00c0ngela diverses vegades i, qui sap si ella, atesa la situaci\u00f3 d\u2019estar ingressada en un hospital, tamb\u00e9 va recordar els anys que havia exercit d\u2019infermera abans de convertir-se en una excel\u00b7lent actriu. Podem con\u00e8ixer m\u00e9s coses d\u2019ella a: \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0http:\/\/www.premisbutaca.cat\/2014\/edicions-anteriors\/i-edicio-1995\/<\/a><\/address>\n

\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0http:\/\/www.elsocial.org\/terrassencs\/terrassencs2001poch.htm<\/a><\/p>\n

Tamb\u00e9 a<\/a>:<\/a>\u00a0Torre Palau<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un consultori d\u2019infermeria a la parr\u00f2quia de Sant Crist\u00f2for \u00a0\u00a0 Algunes dades referents al barri El municipi de Terrassa ocupa una extensi\u00f3 de 70,2 km2 i el barri de Ca n\u2019Anglada, ubicat al districte n\u00famero 2, t\u00e9 una extensi\u00f3 de 0,54 km2. Est\u00e0 situat entre el passeig del Vint-i-dos de Juliol, la carretera de Montcada…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":16349,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[292,290,293,1841,291],"class_list":["post-2723","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-infermeria","tag-anys-seixanta","tag-ca-nanglada","tag-consultori","tag-infermeria","tag-sant-cristofol"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2723"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2723"}],"version-history":[{"count":58,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2723\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16348,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2723\/revisions\/16348"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/16349"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2723"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2723"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2723"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}