{"id":2894,"date":"2015-05-22T08:13:08","date_gmt":"2015-05-22T06:13:08","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=2894"},"modified":"2026-01-30T18:23:11","modified_gmt":"2026-01-30T16:23:11","slug":"les-excursions-dels-terrassencs-els-anys-cinquanta-i-seixanta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=2894","title":{"rendered":"Les excursions dels terrassencs els anys cinquanta i seixanta"},"content":{"rendered":"

Encara que ens referim als terrassencs<\/em>, en general, en realitat parlarem de les excursions que feia la meva fam\u00edlia, tot que en aquella \u00e8poca era un costum bastant generalitzat freq\u00fcentar alguns dels llocs que citarem.<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>
Ermita de Sant Mu\u00e7 de Rub\u00ed. Font: Viquit\u00e8dia<\/figcaption><\/figure>\n

L\u2019ermita de Sant Mu\u00e7<\/a><\/strong><\/p>\n

Aquest indret pertany al municipi de Rub\u00ed i segons un lloc web titulat Pobles de Catalunya, aquesta ermita est\u00e0 documentada ja l\u2019any 1307 i a la fa\u00e7ana hi consta l\u2019any 1759.<\/p>\n

Per anar a Sant Mu\u00e7 agaf\u00e0vem el tren a l\u2019estaci\u00f3 dels Catalans de Terrassa, baix\u00e0vem a Rub\u00ed i continu\u00e0vem a peu fins a l\u2019ermita, una dist\u00e0ncia de quatre quil\u00f2metres aproximadament.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Part de la fam\u00edlia i amics a Sant Mu\u00e7, el 1946 (imatge Rosa M. Masana).<\/figcaption><\/figure>\n

Tinc pocs records d\u2019aquest indret, perqu\u00e8 a m\u00e9s de ser molt petita quan hi an\u00e0vem, de m\u00e9s gran no vaig trobar que el lloc fos gaire atractiu. Era molt diferent del Molinot i de la riereta de Rellinars, que m\u00e9s avall explicarem. No m\u2019agradava l\u2019ermita perqu\u00e8 era fosca i feia olor de r\u00f2nec. A m\u00e9s, hi havia bra\u00e7os, cames, cors i altres coses fetes de cera que no entenia per qu\u00e8 els hi havien posat. Feia respecte veure aquella mena de col\u00b7lecci\u00f3. A m\u00e9s, tamb\u00e9 hi havia una filera de pots plens de coses desconegudes; i tot que me\u2019ls mirava amb atenci\u00f3 no vaig esbrinar-ne el contingut. M\u00e9s tard vaig saber que es tractava de c\u00e0lculs biliars i renals, o sigui, pedres, i tamb\u00e9 n\u2019hi havia algun que contenia mat\u00e8ria org\u00e0nica extirpada del cos dels pacients. Era un costum bastant generalitzat portar aquests elements a Sant Mu\u00e7 quan el patr\u00f3 els havia fet sanar d\u2019alguna malaltia.<\/p>\n

No n\u2019estic segura, per\u00f2 em sembla que en aquest lloc no hi f\u00e8iem foc, o almenys no ho recordo. Sol\u00edem anar-hi el dia de l\u2019aplec, que se celebra el 13 de maig.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Al peu de les escales de l\u2019ermita de Sant Mu\u00e7 (imatge Rosa M. Masana).<\/figcaption><\/figure>\n

El Molinot<\/a><\/strong><\/p>\n

Aquest territori, que tamb\u00e9 anomen\u00e0vem la Tarumba, pertany al terme municipal de Viladecavalls. Es deia que en aquesta zona antigament hi havia hagut un mol\u00ed de cereals; d\u2019aqu\u00ed li ve el nom de Molinot. En \u00e8poques d\u2019abundants pluges baixen per aquesta zona les aig\u00fces procedents de la serra de l\u2019Obac que conflueixen al torrent de Llor i la riera de Gai\u00e0, i si ha plogut suficient per fer brollar els caus d\u2019en Guitart llavors el paisatge encara \u00e9s m\u00e9s bonic. Per la zona del Molinot hi passa l\u2019antic cam\u00ed romeu que va de Barcelona a Montserrat, actualment el sender anomenat de gran recorregut GR-96. En les darreres excavacions efectuades al territori s\u2019hi han trobat restes ib\u00e8riques i d\u2019una vil\u00b7la romana.[1]<\/a><\/p>\n

\"\"<\/a>
Els meus germans Mari\u00e0 i Francesc i les seves respectives xicotes acompanyats d\u2019amics (imatge Rosa M. Masana)<\/figcaption><\/figure>\n

Ten\u00edem el costum de fer l\u2019excursi\u00f3 el dilluns de Pasqua, que hi an\u00e0vem expressament per menjar-nos-hi la mona que em regalava el meu padr\u00ed, que era el meu germ\u00e0 Francesc Masana. Jo esperava aquesta diada amb candeletes.<\/p>\n

Des del carrer Galileu puj\u00e0vem Rambla amunt fins a trobar, al costat esquerra, la via del tren de la Renfe que feia el trajecte Barcelona- Saragossa. Camin\u00e0vem per la via i hav\u00edem de tenir molta cura amb el tren. La persona que anava davant de la comitiva, quan el veia venir, ens avisava \u2212\u201cpareu, que ve el tren!\u201d\u2212 i llavors ens arramb\u00e0vem al marge. De fet, en passar, el comboi feia una batzegada de vent molt forta que ens hauria pogut tirar a terra.<\/p>\n

En arribar al Molinot i despr\u00e9s de recollir llenya, busc\u00e0vem un lloc segur per encendre-hi foc i esper\u00e0vem que es fessin brases per coure la carn. Tots els aliments tenien un gust bon\u00edssim, m\u00e9s que no pas cuinats a casa. Fins i tot les amanides eren m\u00e9s bones. Despr\u00e9s de la gran festa ens menj\u00e0vem la mona de Pasqua.<\/p>\n

El pare sovint comentava que al foc i a l\u2019aigua se\u2019ls havia de tenir molt respecte, perqu\u00e8 tant l\u2019un com l\u2019altra tenien poc o gens aturador. Seguint els consells del pare, que com a bon pag\u00e8s coneixia la natura, abans de marxar ens assegur\u00e0vem que el foc estigu\u00e9s completament apagat.<\/p>\n

Tots plegats ens ho pass\u00e0vem molt b\u00e9, els adults conversant entre ells, els meus germans festejant amb les promeses \u2212i tamb\u00e9 prom\u00e8s, el de la meva germana\u2212 i els m\u00e9s petits jugant amb els tolls d\u2019aigua.<\/p>\n

Sant Feliuet<\/a><\/strong><\/p>\n

L\u2019ermita de Sant Feliuet \u00e9s d\u2019estil prerom\u00e0nic i est\u00e0 situada al municipi de Sant Quirze del Vall\u00e8s. S\u2019hi celebra l\u2019aplec per Pasqua i era costum que hi anessin orquestres i colles sardanistes i s\u2019hi aplegava una gran quantitat de persones. No recordo d\u2019aquelles diades res d\u2019especial o amb qu\u00e8 jugava. Era una esplanada sense res m\u00e9s.<\/p>\n

Els meus germans hi anaven amb les seves motos i nosaltres em sembla que amb autob\u00fas. Si ho recordo b\u00e9, una vegada hi v\u00e0rem anar amb un cotxe de segona m\u00e0 que s\u2019havia comprat el meu germ\u00e0 Mari\u00e0.<\/p>\n

El \u201cmerendero\u201d[2]<\/strong><\/a> de Rellinars <\/a><\/strong><\/p>\n

Anar a Rellinars era una altra cosa. All\u00e0 ens hi divert\u00edem grans i petits. Hi an\u00e0vem amb els autocars Marimon de Terrassa circulant per aquella t\u00edpica carretera plena de revolts. No s\u00e9 qu\u00e8 li passava a la meva mare que quan m\u2019havia de tallar el serrell sempre anava de tort i feia un seguit d\u2019escales. Es queixava dient que no m\u2019estava quieta i llavors ella mateixa reconeixia que el serrell li havia quedat com la carretera de Rellinars. Aquesta carretera sempre havia estat un referent per expressar que una cosa era torta. Tamb\u00e9 empr\u00e0vem la paraula Rabassada<\/em>, l\u2019altra carretera que va de Terrassa a Barcelona, que \u00e9s semblant a la Rellinars, o sigui, contr\u00e0ria a la l\u00ednia recta.<\/p>\n

\"\"<\/a>
El serrell \u201ccarretera de Rellinars\u201d (imatge Rosa M. Masana).<\/figcaption><\/figure>\n

Tenia la sort que sempre que anava a Rellinars hi anava amb la Montesa del meu germ\u00e0 Mari\u00e0. M\u2019encantava sentir la velocitat de la moto i la manera que ten\u00edem d\u2019agafar els revolts inclinant tots dos el cos a dreta o a l\u2019esquerra. Al portapaquets del darrere d\u00faiem una barra de gel embolicada amb un sac i ben lligada que hav\u00edem comprat al mercat de la Independ\u00e8ncia, al carrer Goleta, conegut per tothom com el carrer del Gel. Quan arrib\u00e0vem al merendero<\/em> el trenc\u00e0vem a trossos i el pos\u00e0vem dins d\u2019un cubell amb les begudes que es refresquessin.<\/p>\n

\"\"<\/a>
La J\u00falia cuinat a la riereta (imatge Rosa M. Masana).<\/figcaption><\/figure>\n

Anar a Rellinars era tota una festa, aquells tolls d\u2019aigua corrent clara i amb peixos o capgrossos a dins, era magn\u00edfic per a mi. Posar-me dins d\u2019una d\u2019aquelles banyeres naturals de roca i amb aigua circulant era millor que qualsevol dels spa clorats d\u2019ara. Els m\u00e9s grans es banyaven en una resclosa que havien fet amb pedres amb el prop\u00f2sit que l\u2019aigua qued\u00e9s entollada i sembl\u00e9s una piscina.<\/p>\n

Hi havia tot tipus d\u2019insectes, abelles, borinots, t\u00e0bacs, estiracabells, els de potes llargues que suraven per sobre de l\u2019aigua, les sargantanes i les cigales, que com que feia tanta calor no paraven de cantar en tot el dia dient \u201cte, te, te<\/em>, te\u201d<\/em> i la puput els responia \u201cno puc, no puc<\/em>\u201d. Aix\u00ed m\u2019ho havia explicat el meu pare, com si fos un di\u00e0leg entre les dues esp\u00e8cies.<\/p>\n

Per baixar a la riereta pass\u00e0vem pel cam\u00ed de l\u2019hort i donava gust veure aquells tom\u00e0quets de color de rosa tan ufanosos alguns dels quals, ben frescos, ens menj\u00e0vem per dinar. Els part\u00edem per la meitat i dins les cavitats hi tir\u00e0vem un bon raig d\u2019oli, sal i trossets d\u2019all. Era una del\u00edcia menjar-nos-els, un sabor rarament repetible. Tampoc hi podia faltar una bona escalivada de pebrot, alberg\u00ednia i ceba.<\/p>\n

Sentir la frescor d\u2019aquella aigua al cos i del sol juntament amb les olors de la riereta que diria eren de tomaquera, joncs \u2212si \u00e9s que fan olor, els joncs\u2212, de molsa d\u2019aigua ventilada i del sofregit del dinar, que sempre era bon\u00edssim, en feia sentir feli\u00e7 i ara quan hi penso em ve una estampa mental que potser he idealitzat, o potser no, perqu\u00e8 realment la riereta era aix\u00ed.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Part de la colla i al fons el \u201cmerendero\u201d on es veuen les cintes de paper a la pista de ball de Rellinars<\/figcaption><\/figure>\n

Despr\u00e9s d\u2019haver fet la corresponent sobretaula amb caf\u00e8, copa i cigars, concretament Faries, els meus germans i altres persones de la colla comen\u00e7aven a ballar al so de la m\u00fasica de gramola i tothom s\u2019ho passava pipa. El meu germ\u00e0 Francesc i la J\u00falia, la seva promesa, de tant en tant feien demostracions de com es ballava el tango, l\u2019aut\u00e8ntic tango argent\u00ed de carrer i apassionat.<\/p>\n

Un dia d\u2019aquells que possiblement vaig tenir un atac de nost\u00e0lgia me\u2019n vaig anar a la riereta de Rellinars. Sort que anava previnguda per l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019haver viscut altres deterioraments paisatg\u00edstics, perqu\u00e8 el lloc no tenia res a veure amb el dels anys seixanta. Feina vaig tenir a identificar l\u2019indret.<\/p>\n

\"\"<\/a>
La J\u00f9lia remenant el gossa cassola del dinar<\/figcaption><\/figure>\n

La platja de Castelldefels<\/a><\/strong><\/p>\n

Diversos transportistes de Terrassa un dia del mes de juliol de cada any organitzaven una sortida a Castelldefels. Sort\u00edem molt de matinada amb els camions plens a vessar on havien posat dalt de la caixa uns taulons de fusta que servien per seure-hi.<\/p>\n

Recordo que pass\u00e0vem per la carretera del Papiol i quan ens aprop\u00e0vem al pont alg\u00fa en avisava que ens assegu\u00e9ssim, que no an\u00e9ssim drets perqu\u00e8 pod\u00edem topar amb el cap contra la base del pont. A mi el que em feia m\u00e9s il\u00b7lusi\u00f3 era veure aquella immensa bola vermella que circulava entremig dels arbres. Vaig quedar sorpresa quan em van dir que era el sol que estava naixent. Jo sempre havia vist el sol en estat adult, o sigui susp\u00e8s dalt del cel, mai quan gaireb\u00e9 tocava a terra.<\/p>\n

Veure el mar, tastar l\u2019aigua salada i banyar-me envoltada d\u2019ones era una cosa diferent i molt divertida, res a veure a com em banyava a casa, dins d\u2019un cubell amb aigua de la mina.<\/p>\n

Una cosa que estic segura em va influir en aquelles anades a Castelldefels van ser els avions del Prat. Me\u2019ls mirava estant estirada a la platja i em fascinava veure com s\u2019aproximaven lentament i regular, no m\u2019entrava al cap com all\u00f2 tan gros podia sostenir-se en l\u2019aire. Alguna vegada jugant al carrer hav\u00edem intentat saltar alguns esglaons agafats a un paraigua per veure si ens sostindr\u00edem, per\u00f2 no, tot al contrari. Per tant, com podia ser que aquell artefacte s\u2019aguant\u00e9s susp\u00e8s al cel? Per\u00f2 a m\u00e9s, els avions i fins i tot el soroll dels motors quan s\u2019allunyaven, em feien sentir una mena de sensaci\u00f3 entre llibertat i aventura, perqu\u00e8 m\u2019imaginava que si pujava all\u00e0 dalt podria anar arreu del m\u00f3n.<\/p>\n

De m\u00e9s gran vaig voler experimentar realment el fet de volar i vaig obtenir el carnet de pilot privat<\/a> al club aeron\u00e0utic de Sabadell, per\u00f2 no va ser el que pensava que potser seria. Penso que per satisfer all\u00f2 que intu\u00efa que era volar potser ho hauria aconseguit, si fos ara, amb un ala delta o amb vestit esportiu especial.<\/p>\n

Pujada a peu a Montserrat<\/a><\/strong><\/p>\n

Aquesta era una de les altres excursions que la fam\u00edlia f\u00e8iem. He explicat l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019una romeria a Montserrat, que es pot consultar en aquest enlla\u00e7.<\/p>\n

<\/div>\n
\n
\n

[1]<\/a> Ferran, Dom\u00e8nec, et al. Hist\u00f2ria de Viladecavalls.<\/em> Ajuntament de Viladecavalls, 1991, p. 17.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[2]<\/a> Merendero<\/em> en catal\u00e0 \u00e9s \u2018berenador\u2019, per\u00f2 a mi se\u2019m fa una paraula estranya; per aquest motiu continuo anomenant-lo com ho f\u00e8iem abans.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Encara que ens referim als terrassencs, en general, en realitat parlarem de les excursions que feia la meva fam\u00edlia, tot que en aquella \u00e8poca era un costum bastant generalitzat freq\u00fcentar alguns dels llocs que citarem. \u00a0 L\u2019ermita de Sant Mu\u00e7 Aquest indret pertany al municipi de Rub\u00ed i segons un lloc web titulat Pobles de…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[163,14],"tags":[1348,1349,311,1347,1842],"class_list":["post-2894","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-rubi","category-terrassa-pobles","tag-de-rubi","tag-ermita","tag-excursions-anys-50-i-60","tag-sant-muc","tag-terrassa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2894"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2894"}],"version-history":[{"count":33,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2894\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18194,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2894\/revisions\/18194"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2894"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2894"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2894"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}