{"id":3200,"date":"2015-06-05T18:11:31","date_gmt":"2015-06-05T16:11:31","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=3200"},"modified":"2026-01-02T11:39:20","modified_gmt":"2026-01-02T09:39:20","slug":"records-de-la-masia-freixa-de-terrassa-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=3200","title":{"rendered":"Records de la masia Freixa de Terrassa"},"content":{"rendered":"

En el moment que vaig n\u00e9ixer, l\u2019any 1945, la meva mare i jo v\u00e0rem ser ateses per la llevadora Josepa Adell<\/a>. Ella vivia al carrer Torroella i nosaltres en una casa del carrer Galileu, 78, un tram m\u00e9s avall de la masia Freixa i en uns moments en qu\u00e8 els terrassencs, tots junts, se n’anaven sortint de les car\u00e8ncies provocades per la Guerra Civil espanyola de 1936-1939.<\/p>\n

Hauria d’explicar que, abans de viure a Terrassa, els pares residien a \u00d2dena<\/a>, prop d\u2019Igualada, on el pare feia de pag\u00e8s i la meva mare, a m\u00e9s de cuidar-se dels nens i de la casa, tamb\u00e9 sovint cuinava per a altres persones. Deien que tot i tenir cinc fills i treballar se\u2019n sortien b\u00e9 perqu\u00e8 disposaven de recursos generats per la mateixa terra, per\u00f2 les coses se\u2019ls van complicar en esclatar la Guerra Civil espanyola, perqu\u00e8 en acabat van rebre repres\u00e0lies.<\/p>\n

Aquest fet va fragmentar la fam\u00edlia. Els cinc germans es van trobar desemparats, especialment els m\u00e9s petits, per\u00f2 van tenir la sort de poder venir a Terrassa i rebre el suport de les seves tietes Tereseta<\/a> i Maria Masana. La tia Maria, en concret, es va ocupar de la meva germana Anna, que nom\u00e9s tenia un any i mig. [1]<\/sup><\/sup><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a>
La tia Maria Massana (1889-1975)<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
La tia Teresa Massana (1894-1959) amb el seu marit Miquel Rodo Anglada (arxiu Rosa M. Masana)<\/figcaption><\/figure>\n

\u00a0\u00a0<\/em><\/p>\n

La tia Maria estava casada amb Pau Masdeu Pons i vivien a la porteria de la masia Freixa, a la qual s\u2019entrava pel carrer Galileu, just davant mateix del carrer Volta. Gestionaven les entrades i sortides de vehicles i persones que entraven a la finca, tancada per una gran porta de ferro. El tiet Pauet, aix\u00ed l\u2019anomen\u00e0vem, s\u2019ocupava del conreu del hort que estava davant de la porteria despr\u00e9s de travessar el passeig central.<\/p>\n

La Maria i en Pau tenien dues filles, l\u2019Anna i la Paquita. Totes dues sabien molt de cosir i brodar: l\u2019Anna m\u2019havia fet dos vestits, el primer era blanc de piqu\u00e9 que portava un peto amb flors silvestres brodades, m\u2019encantava, i l\u2019altre era de color verd tamb\u00e9 brodat. Aquest darrer el vaig desgraciar perqu\u00e8 em vaig posar nous acabades de collir a la butxaca i el vestit va quedar tenyit i bigarrat de diferents colors.<\/p>\n

\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>
Amb el vestit brodat per l\u2019Anna Masdeu (arxiu Rosa M. Masana).<\/figcaption><\/figure>\n

Les cosines festejaven amb uns nois for\u00e7a coneguts a Terrassa. Un era\u00a0 Anton Puig Rius, mec\u00e0nic d\u2019ofici, que m\u00e9s endavant va obrir una autoescola, i l\u2019altre era Josep Rodr\u00edguez Marc\u00f3, conegut per Rodri<\/em>, un expert fot\u00f2graf que treballava a can Francino i feia reportatges fotogr\u00e0fics de casament, comunions i festes de tot tipus i que per la seva\u00a0 simpatia va esdevenir un excel\u00b7lent animador d’actes. Va ser el fot\u00f2graf dels casaments dels meus germans, excepte el de l\u2019Isidret, perqu\u00e8 no va arribar a casar-se a causa d’una malaltia que va patir.<\/p>\n

La tia Maria era una experta cuinera, com tamb\u00e9 ho era la tia Teresa, que feia unes mandonguilles que els meus germans deien (i jo tamb\u00e9 ho puc afirmar) que mai van ser superades enlloc del m\u00f3n. La tia Maria, aix\u00ed mateix com la mare abans de l\u2019ensurt de la guerra, tamb\u00e9 cuinava per a altres persones. Podem dir que ambdues havien estat coquesses.[2]<\/sup><\/sup><\/a> La difer\u00e8ncia era que la tia Maria cuinava per enc\u00e0rrec, guisava tot tipus de plats i en concret carns, aus i marisc que, una vegada preparats, el Pauet portava amb el carro al domicili que els havien fet l\u2019enc\u00e0rrec.<\/p>\n

Els meus germans sempre parlaven de les safates de col i patata o mongetes que la tia posava sobre la taula, verdura acabada de collir i cuita amb una olla que tenien penjada a la llar de foc (en Pauet en controlava l\u2019ebullici\u00f3). Sobre aquesta verdura hi tiraven l\u2019oli amb qu\u00e8 s’havia fregit la cansalada i si era l\u2019hivern ho acompanyaven amb coliflor o bitxo amb vinagre i olives trencades preparades per ells.<\/p>\n

Amb la gana que portaven a sobre, comentaven que menjar aquests aliments a la vora del foc els feia ressuscitar. Per posar un exemple de la gana que ten\u00edem d’adolescents, la tia Teresa explicava que una vegada en Mari\u00e0 es va cruspir ell sol una plata de canelons.<\/p>\n

A poc a poc a cosa va anar canviant. Tres dels meus germans ja treballaven i l’alimentaci\u00f3 no era com abans la prioritat b\u00e0sica, perqu\u00e8 la nostra mare sempre tenia el plat a taula i si b\u00e9 cuinava coses senzilles els sabia treure molt de profit.<\/p>\n

Com era la masia Freixa<\/a>?<\/span><\/h4>\n

\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>
La masia Freixa de Terrassa (imatge de Viquip\u00e8dia).<\/figcaption><\/figure>\n

D\u2019acord amb la meva experi\u00e8ncia, puc donar alguns detalls de la masia, tot que no em refereixi a la seva estructura, que ja ha estat descrita pels experts.[3]<\/sup><\/sup><\/a>\u00a0(7) Nom\u00e9s caldria comentar que presenta una morfologia inspirada\u00a0 en l’est\u00e8tica de les estructures que dre\u00e7ava el genial arquitecte Antoni Gaud\u00ed i que va ser ideada per l\u2019arquitecte modernista Llu\u00eds Muncunill<\/a> l\u2019any 1896. Els jardins van ser dissenyats per Artur Rigol Riba<\/a>. Per saber quelcom m\u00e9s de la seva hist\u00f2ria es pot consultar el bloc de Joaquim Verdaguer al seu apartat Parc de Sant Jordi<\/a>.<\/p>\n

De petita, parlo m\u00e9s o menys de l\u2019any 1959, anava a casa de la tia Maria i m’hi quedava a jugar amb les mevaes cosines la Teresa per\u00f2 \u00a0m\u00e9s amb la Montsita, que teniem la mateixa edat. \u00a0Una vegada que v\u00e0rem anar \u00a0la Montsita i jo a la masia vaig quedar sorpresa en veure com era l’interior, per\u00f2 encara vaig quedar m\u00e9s admirada quan per Reis a les nenes Freixa els van portar una espectacular cuina de joguina que no li mancava res i endem\u00e9s estava equipada amb un petit fog\u00f3 el\u00e8ctric. Ten\u00edem el costum de jugar a cuines amb pells de patata, fulles, pedres, terra i amb la nostra imaginaci\u00f3 acab\u00e0vem de fer el fet. Per\u00f2 aquella vegada tot va ser diferent i miracul\u00f3s: v\u00e0rem cuinar uns trocets petits de patates rosses de veritat, les vam literalment fregir. Em costava d\u2019entendre que all\u00f2 estigu\u00e9s passant de veritat, per\u00f2 \u00e9s clar, el miracle de les patates fregides estava en conson\u00e0ncia amb el lloc dels fets, sota una arquitectura tamb\u00e9 ins\u00f2lita per a mi.<\/p>\n

Recordo que tot i el meu tarann\u00e0 de nena moguda, les vegades que havia entrat a la masia ho feia amb respectuosa prud\u00e8ncia, en part provocada per l\u2019ambientaci\u00f3 en general. Els objectes decoratius, el caliu de la calefacci\u00f3, la m\u00fasica del piano i les espectaculars portes i finestres ovalades creaven un ambient fascinant per a unes nenes acabades de sortir de l\u2019ou. Des que les vaig veure, sempre m\u00e9s m\u2019han captivat aquestes formes sinuoses gaudinianes i he comprovat que en el seu interior m\u2019hi sento en harmonia, a l\u2019inrev\u00e9s que em succeeix dins de morfologies c\u00fabiques. Tamb\u00e9 l\u2019efecte del cortinatge, inexistent en el meu entorn social, junt amb l\u2019olor de l\u2019estan\u00e7a barreja de net, de perfum m\u00e9s selecte que el d\u2019Heno de Pravia del meu bany, de flors acabades de collir i de fusta natural o encerada, creaven un entorn peculiar i mig m\u00e0gic.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Castanyes a principis de setembre<\/figcaption><\/figure>\n

Per\u00f2 el que m\u2019agradava m\u00e9s de tot era l\u2019exterior, els jardins que ocupaven des l\u2019entrada de la porta de ferro del carrer Galileu fins al capdamunt, on hi havia el garatge. Recordo el passeig central ple de castanyers i quan les castanyes havien caigut junt amb les fulles a terra i quedaven mig esclofollades semblava una catifa. Especialment em delectava sentir l\u2019olor dels eucaliptus, de les flors de la magn\u00f2lia i de les roses de la glorieta i les roses de pitimin\u00ed. Aquell ambient era perfecte, reposat i tranquil, comparable, com m\u00e9s gran vaig experimentar, amb la Fageda d\u2019en Jord\u00e0, a Santa Pau (Garrotxa). En ocasions em posava sota la glorieta de les roses i deixava c\u00f3rrer la imaginaci\u00f3.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Drets de esquerra a dreta, Francesc Masana, Anna Masdeu, Anton Puig, Paquita Masdeu, Josep Rodr\u00edguez, Mari\u00e0 Masana, la nena Anna Masana, tots set amb vestit de bany. Les cinc persones que hi ha assegudes possiblement \u00e8ren de la fam\u00edlia Freixa (arxiu Rosa M. Masana).<\/figcaption><\/figure>\n

Tamb\u00e9 hi havia una bassa on els meus germans als estius s’havien banyat; a mi no m’hi deixaven acostar, tot que enfilada a coll d\u2019alg\u00fa permetien que mir\u00e9s l\u2019aigua. Recordo que em va impressionar veure-la tan fosca i no saber si tenia fons. Tampoc volien que an\u00e9s a la zona de les canyes de bamb\u00fa, per\u00f2 a mi aquell lloc ja de m\u00e9s grandeta m\u2019atreia perqu\u00e8 era com la selva de les pel\u00b7l\u00edcules.[4]<\/sup><\/sup><\/a> Em feia basarda acostar-m\u2019hi perqu\u00e8 pensava que me’n podria sortir alguna serp o aranya monstruosa –ja n\u2019havia conegut alguna de color groc i negre–. Tot i tractar-se d\u2019un lloc molt fer\u00e9stec vaig arribar a explorar-ne una part.<\/p>\n

Aqu\u00ed a l’exterior tamb\u00e9 va succeir un fet ins\u00f2lit. Una de les nenes Freixa va fer la comuni\u00f3 i durant el convit per a la mainada van encendre uns petards que en explotar llan\u00e7aven un munt de petits objectes i tots nosaltres corr\u00edem a veure qui en podia arreplegar m\u00e9s.<\/p>\n

El servei<\/span><\/h4>\n

Entre les persones que recordo m\u00e9s hi ha l\u2019Ama<\/em>. Aix\u00ed l\u2019anomen\u00e0vem perqu\u00e8 era l’ama de llaves<\/em>, que em sembla que vivia al xalet,[5]<\/sup><\/sup><\/a> i era la responsable del personal del servei. \u00c9s de suposar que entre ella i els meus tiets tenien cura de la finca.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Comen\u00e7ant per la esquerra a la fila de dalt, la tercera persona \u00e9s Paquita Masdeu el dia del seu casament, la sisena \u00e9s la tia Teresa Masana i, assegudes, la primera a la dreta \u00e9s l\u2019Ama.(imatge lliurada per Anna Masdeu).<\/figcaption><\/figure>\n

El tiet Pauet treballava l\u2019hort de la finca. El tenia com un jard\u00ed, hi havia plantat de tot i d\u2019aqu\u00ed li venia a la tia Maria el fet de poder posar un bon plat de de verdura a taula.<\/p>\n

A l’hort hi tenia plantades flors que a m\u00e9s de fer servir per adornar la masia i ajudar les abelles perqu\u00e8 fessin el seu treball de pol\u00b7linitzaci\u00f3, la tia en posava l’excedent a la venda dins de galledes d\u2019aigua. Les clientes\u00a0 de sempre els anaven a comprar en especial els crisantems de la diada de Tots Sants. Depenent de la temporada tenia gladiols, roses, d\u00e0lies, margarites, jonquills i fins i tot muguet, que desprenia una flaire deliciosa. A casa alguna vegada tamb\u00e9 hav\u00edem posat gladiols a sobre el bufet i junt amb l\u2019olor del rostit que cuinava la mare per la festa major es configurava realment un ambient de festa.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Masia Freixa. Els primers a la esquerra oncles Maria i Pau, els primers a la dreta els cosins Anna i Anton (Imatge fam\u00edlia Masana)<\/figcaption><\/figure>\n

Mari\u00e0 Masana, el minaret de la masia Freixa i la xemeneia Almirall <\/span><\/h4>\n

Si no hagu\u00e9s escrit aquesta cr\u00f2nica, de segur que ara no podria relacionar cap tret de la xemeneia Almirall amb el minaret de la masia Freixa.<\/p>\n

Els meus germans Francesc i Mari\u00e0 Masana, com he esmentat, havien freq\u00fcentat la masia perqu\u00e8 anaven gaireb\u00e9 sempre a casa la tia Maria. \u00c9s de considerar que la masia Freixa amb el seu esvelt minaret havia de ser per a ells un element familiar i, a c\u00f2pia d\u2019observar-la, havien d’haver\u00a0 interioritzat l\u2019estructura com ens succeeix a tots nosaltres amb els elements arquitect\u00f2nics que configuren el nostre paisatge habitual.<\/p>\n

Maria Masana de molt jove va comen\u00e7ar a treballar a l\u2019empresa del mestre d\u2019obres Ramon Pag\u00e8s (6) , que de les diverses edificacions fetes a la ciutat va assumir la de la f\u00e0brica de la Magdalena<\/a> i les obres d\u2019arranjament de la f\u00e0brica Aymerich Amat i Jover, actualment Museu de la Ci\u00e8ncia i de la T\u00e8cnica de Catalunya. Mari\u00e0 es va consolidar tamb\u00e9 com a mestre d\u2019obres i l\u2019any 1956 va dissenyar i va construir amb els seus treballadors la xemeneia de la b\u00f2bila Almirall de Terrassa, va ser inaugurada aquest materix any. Per les seves dimensions la xemeneia va ser r\u00e8cord Guinness l\u2019any 1991.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Vista del minaret de la masia Freixa.<\/figcaption><\/figure>\n

Feia molt de temps que tenia curiositat per saber d’on li va venir a en Mari\u00e0<\/a> la idea de construir una<\/p>\n

\"\"<\/a>
Fragment del pl\u00e0nol de la xemeneia Almirall fet pels serveis t\u00e8cnics de l\u2019Ajuntament de Terrassa.<\/figcaption><\/figure>\n

xemeneia industrial amb escales de cargol que s\u2019enfil\u00e9s fins a una plataforma circular, perqu\u00e8 de xemeneies amb aquestes caracter\u00edstiques no n\u2019hi ha; pensava que potser es va basar en algun far mar\u00edtim o en un minaret d\u2019un altre pa\u00eds. Ara sembla que ho tinc una mica m\u00e9s clar, tot que \u00e9s una hip\u00f2tesi. Podr\u00edem pensar que per edificar la xemeneia en Mari\u00e0 es va inspirar en el minaret de la masia Freixa, o com m\u00ednim hi trobem una semblan\u00e7a digna de considerar, ja que fins i tot la c\u00fapula ovalada de les dues estructures, una feta de material d\u2019obra i l\u2019altra, la de la xemeneia, feta de ferro, tenen un acabament ovalat i incorporen tamb\u00e9 la funcionalitat de sostenir un parallamps. Les imatges que adjuntem ens permeten veure aquesta similitud.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\u00a0Comentari<\/span><\/span><\/p>\n

Per finalitzar voldria comentar que els jardins de la masia Freixa anys enrere configuraven un lloc molt agradable i d\u2019exuberant vegetaci\u00f3, per\u00f2 amb el pas del temps l\u2019hem vist degradar-se, en part per les edificacions que s\u2019han fet al seu interior i per l\u2019altra banda per haver-s\u2019hi obert un carrer que comunica dos barris de la ciutat, fet que converteix la zona en un espai de vianants.<\/span><\/p>\n

Considerant que una de les necessitats dels \u00e9ssers humans \u00e9s poder gaudir de la naturalesa i estar-nos assossegats sota el dosser d\u2019un arbre, costa entendre per qu\u00e8 amb les nostres accions deteriorem quelcom que ens donaria benestar. Ara que socialment tot sembla estar en proc\u00e9s de transformaci\u00f3 i de desenvolupament, que no pas de creixement infinit, haur\u00edem, a m\u00e9s d\u2019ocupar-nos de les prioritats m\u00e9s urgents, tenir cura tamb\u00e9 d\u00b4aquests petits espais oxigenats i beneficiosos per a tothom. Exposo aquesta opini\u00f3 perqu\u00e8 vaig veure com era 65 anys enrere \u00a0l\u2019actual parc de Sant Jordi i em dol que s\u2019hagi degradat.<\/p>\n

<\/div>\n
\n
\n
[1]<\/a> El meu germ\u00e0 Francesc<\/a> explicava que quan tenia 12 anys va marxar d\u00b4Igualada \u00a0duent\u00a0 la seva germaneta a coll,\u00a0 feia hores que caminaven i en passar per una fleca van demanar si els hi podien donar una mica de pa, perqu\u00e8 no duien diners per comprar-lo, no ho van voler fer. Coses de la vida perqu\u00e8 en arribar a Terrassa la primera feina que va trobar Francesc va ser al\u00a0 forn l’Espiga d’Or del carrer Volta cantonada amb Arqu\u00edmedes. Sempre havia dit que tenia la intenci\u00f3 de coure un pa de cinc quilos i anar-lo a portar a aquell personatge que van con\u00e8ixer, no ho va arribar a fer.<\/address>\n
\u00a0[2]<\/a> Coquesa, cuinera de circumstancies. Alcover,A.M. i Moll,F.de B., Diccionari catal\u00e0-valenci\u00e0-balear,1988.<\/address>\n<\/div>\n
\u00a0[3]<\/a> La masia Freixa est\u00e0 situada al barri de Ca n\u2019Aurell i inicialment els seus terrenys tenien una extensi\u00f3 que abastava la illa que va\u00a0 des del carrer\u00a0 \u00a0Pare Llaurad\u00f3\u00a0 a Doctor Ull\u00e9s. Els seus jardins es diu que van ser dissenyats pel pintor\u00a0 Rafael Benet Vancells. Va ser reformada entre els anys 1907 al 1914. Per m\u00e9s detalls es pot consultar \u00a0a : Mireia Freixa<\/a> i Serra. La masia Freixa revisitada. Terme n\u00famero 25, any 2010\u00a0\u00a0\u00a0 pag. 57<\/address>\n
\u00a0[4]<\/a> De molt petita se m\u2019enduien al cinema Dor\u00e9 que no era lluny de casa i recordo\u00a0 diverses\u00a0 imatges d\u2019aquell temps.<\/address>\n
\n
[5]<\/a> El xalet era un edifici que estava uns metres m\u00e9s amunt de la porteria i a la mateixa ma, si ho recordo b\u00e9 em sembla que tamb\u00e9 hi havia una piscina. Segons Judit Tapioles a \u201cDe masia Freixa a parc de Sant Jordi\u201d publicaci\u00f3 de l\u2019Arxiu Tobella,\u00a0 aquest \u00a0edifici era d\u2019estil angl\u00e8s i va ser enderrocat per construir-hi un bloc de pisos.<\/address>\n
(6) Segons \u00a0va dir-me Dolors Figueres, muller del contratista d\u00b4obres Ramon Pag\u00e8s, el seu marit tamb\u00e9 havia treballat per edificar \u00a0el xalet de la masia Freixa, per\u00f2 segons l’article de Mireia Freixa el xalet l’any 1916 ja estava construit. S’hauria d’investigar amb documents a la ma.<\/address>\n
(7) L’arquitecte de la Masia Freixa va ser Llu\u00eds Muncunill Perellada, nescut l’any 1884 a Sant Vicen\u00e7s de Fals -El Bages- , va obtindre el t\u00edtol d’arquitecte l’any 1892 i aquest mateix any va guanyar la pla\u00e7a d’arquitecte municipal de Terrassa on hi va exercir\u00a0 fins l’any 1903,\u00a0 vivia al carrer de la Font Vella , 150. Va morir l’any 1931 a Terrassa.<\/address>\n
\u00a0<\/address>\n
\u00a0<\/address>\n
\"\"<\/a>
Masia Freixa (imatge Rosa M. Masana)<\/figcaption><\/figure>\n
\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0<\/address>\n
\"\"<\/a>
La torre de la masia Freixa (imatge Rosa M. Masana)<\/figcaption><\/figure>\n
\u00a0<\/address>\n
\u00a0<\/address>\n
\n
\"\"<\/a>
Aquarel\u00b7la de la masia feta per Anna Masana.<\/figcaption><\/figure>\n<\/address>\n
\u00a0<\/address>\n

<\/h3>\n

<\/h3>\n

<\/h3>\n

<\/h3>\n

<\/h3>\n

<\/h3>\n

Ampliaci\u00f3<\/span><\/h3>\n

El primer dia de juliol d’aquest any 2015, vaig baixar a Terrassa, visc a Girona, hi \u00a0em decid\u00ed anar a visitat el Parc de Sant Jordi perqu\u00e8 feia poc que havia escrit aquest article i volia refrescar una mica la mem\u00f2ria. He de dir que estic contenta \u00a0perqu\u00e8 \u00a0he vist \u00a0que el parc est\u00e0 m\u00e9s endre\u00e7at que d’altres vegades, fet que \u00a0demostra que els terrassencs cada vegada m\u00e9s volen tenir una ciutat agradable .<\/p>\n

Durant la visitava va succeir un fet ins\u00f2lit, ho considero aix\u00ed perqu\u00e8 \u00a0abans havia \u00a0visitat diverses vegades el parc i no m’havia fitxat amb aquest detall. \u00a0Estava mirat l’aigua de la bassa com hi quedaven reflectits diversos colors i pensava, aqu\u00ed de petits s’hi \u00a0banyaven els meus germans. Al\u00e7o \u00a0la vista i, quina \u00e9s la meva sorpresa que bec al fons del paisatge \u00a0que treia el cap \u00a0la silueta de xemeneia \u00a0Almirall, \u00a0constru\u00efda per \u00a0en \u00a0Mari\u00e0 Masana \u00a0i els seu equip de paletes, precisament aquell nen que de petit s’havia banyat \u00a0en aquesta bassa \u00a0casualment ara \u00a0alineada \u00a0amb l’obra que un dia va realitzar.<\/p>\n

\"\"<\/a>
La bassa Freixa i al fons la xemeneia de la b\u00f2bila Almirall de Terrassa (imatge Rosa M. Masana, 2015)<\/figcaption><\/figure>\n

En aquell moment \u00a0vaig experimentar \u00a0una barreja d’emocions i al temps tamb\u00e9, sentia com si prengu\u00e9s pes la teoria \u00a0que les coses i fets molt sovint estant vinculats els uns amb els altres.<\/p>\n

He volgut adjuntar un parell d’imatges que vaig fer perqu\u00e8 donen testimoni del que he explicat.<\/p>\n

\"\"<\/a>
La bassa o estany del parc de Sant Jordi de Terrassa (imatge Rosa M. Masana).<\/figcaption><\/figure>\n

<\/h4>\n

<\/h4>\n

<\/h4>\n

<\/h4>\n

<\/h4>\n

<\/h4>\n

<\/h4>\n

Un nou detall<\/span><\/h4>\n

Des de fa molts anys, a casa tinc penjada a la paret una pe\u00e7a de cer\u00e0mica que es un paner ple de fruites i te uns colors for\u00e7a vius, a mi sempre m’agrada veure-la, no me’n canso de tenir-la, m\u00e9s encara quan algunes persones \u00a0han exclamat, quina cer\u00e0mica m\u00e9s bonica que tens.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Cer\u00e0mica particular.<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

El dia que vaig anar al parc de Sant Jordi vaig veure quatre paneres de fruita fetes de pedra artificial que estaven situades a les escales del jard\u00ed. \u00a0Elements que m’eren familiars, per\u00f2 que tenia completament oblidats.<\/p>\n

Ara considerant novament el fet que l’entorn ens influeix i que sense adornar-nos anem incorporant en nosaltres la seva est\u00e8tica, com havien comentat que podia haver succe\u00eft \u00a0a Mari\u00e0 Masana \u00a0quan va edificar la xemeneia de la b\u00f2bila Almirall que s’identifiques amb l’est\u00e8tica de la masia. Qui sap si els cistells de fruita que veiem mentre jug\u00e0vem per aquell entorn tant bonbic, tamb\u00e9 ens van condicionar en \u00a0un determinat \u00a0 gust est\u00e8tic.<\/p>\n

Maria Merc\u00e8 Compte<\/a> m’ha lliurat un v\u00eddeo titulat: El jard\u00ed de la Masia Freixa<\/a>. L’art dels jardins de la Terrassa industrial. \u00a0Publicat a YouTube el dia 16 de maig de 2016, on entrevisten tamb\u00e9 a \u00a0Teresa Puig de la que en soc cosina.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a>
Cistell de fruita 4 (R.M.M.)<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
Cistell de fruita 3 (R.M.M.)<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
Cistell de fruita 1 ( imatge Rosa M.Masana)<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
Cistell de fruita 2 (R.M.M)<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En el moment que vaig n\u00e9ixer, l\u2019any 1945, la meva mare i jo v\u00e0rem ser ateses per la llevadora Josepa Adell. Ella vivia al carrer Torroella i nosaltres en una casa del carrer Galileu, 78, un tram m\u00e9s avall de la masia Freixa i en uns moments en qu\u00e8 els terrassencs, tots junts, se n’anaven…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":18100,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14],"tags":[1440,336,494,334,332,338,333,337,335,1842],"class_list":["post-3200","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-terrassa-pobles","tag-anna-masana","tag-anna-massana","tag-jardins","tag-maria-massana","tag-masia-freixa","tag-modernisme","tag-pauet-masdeu","tag-prac-sant-jordi","tag-teresa-masana","tag-terrassa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3200"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3200"}],"version-history":[{"count":107,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3200\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18102,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3200\/revisions\/18102"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/18100"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3200"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3200"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3200"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}