{"id":3381,"date":"2015-06-21T18:30:01","date_gmt":"2015-06-21T16:30:01","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=3381"},"modified":"2017-10-02T18:22:45","modified_gmt":"2017-10-02T16:22:45","slug":"un-equip-femeni-datletisme-a-terrassa-lany-1958","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=3381","title":{"rendered":"Un equip femen\u00ed d\u2019atletisme a Terrassa l\u2019any 1958"},"content":{"rendered":"

De joveneta anava a l\u2019escola d\u2019economia dom\u00e8stica del carrer Sant Isidre amb la senyoreta Comerma i entre les companyes de l\u2019escola hi havia les dues germanes Villar, que en realitat eren tres, per\u00f2 l\u2019altra no venia a la nostra escola. Penso que era l\u2019any 1958 quan el pare de les germanes Villar, entrenador del club d\u2019atletisme de Terrassa, va tenir la iniciativa d\u2019organitzar un club de atletisme femen\u00ed, partint de l\u2019avantatge que podia comptar amb tres de les seves tres filles. El pare Villar va encarregar-los que\u00a0 temptegessin el terreny per veure quines companyes d\u2019escola podrien integrar un eventual equip femen\u00ed d\u2019atletisme. M\u2019ho van proposar, per\u00f2 els vaig dir que no, tot perqu\u00e8 que no m\u2019agradava l\u2019est\u00e8tica d\u2019aquell esport i encara menys el tipus de sabatilles \u00a0que portaven els corredors.<\/span>[1]<\/a> Van insistir dient que nom\u00e9s es tractava d\u2019anar a c\u00f3rrer una mica i fer gimn\u00e0stica sueca, res m\u00e9s.<\/span><\/p>\n

Finalment hi vaig accedir i la sorpresa meva va ser la impactant entrada que vaig tenir al club. El primer dia vaig fer un salt de longitud de 3 metres i el senyor Villar va quedar parat, per\u00f2 encara ho va quedar m\u00e9s quan vaig fer un salt d\u20191,10 metres d\u2019al\u00e7ada. Hi va donar tanta import\u00e0ncia que no s\u2019acabava de creure que mai hagu\u00e9s fet atletisme. Ell desconeixia, per\u00f2, que quan anava a la vinya amb el meu pare assajava bastantes destreses corporals enfilant-me pels arbres i saltant d\u2019un a l\u2019altre i tamb\u00e9 que quan jug\u00e0vem al carrer Infant Mart\u00ed, nois i noies plegats corr\u00edem fins al carrer Arqu\u00edmedes per veure qui arribava primer a la cru\u00eflla. A conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aquestes curses sempre port\u00e0vem els genolls plens de crostes. El problema era que, quan torn\u00e0vem a caure de genolls saltava la crosta anterior i llavors la sang \u00a0baixava a raig. I aquest era un ensurt molt gran perqu\u00e8 els \u00a0pares llavors reaccionaven dient-nos que no tornar\u00edem a sortir al carrer fins que estiguessin les ferides curades, cosa que sempre era impossible.[2]<\/a><\/p>\n

\"\"<\/a>
Una imatge amb el genoll embenat.<\/figcaption><\/figure>\n

Per\u00f2 com a fet tamb\u00e9 ins\u00f2lit \u00a0que em va succeir al club, va ser que mai m\u00e9s vaig tornar a \u00a0fer un salt d\u2019al\u00e7ada d\u20191,10 metres, la meva marca va quedar en 1,05 metres. Penso que \u00a0em vaig espantar en descobrir que era una mena de superdotada<\/em> atl\u00e8tica. Segons el senyor Villar, en salt de longitud s\u00ed que vaig millorar, fins a assolir un r\u00e8cord personal de 3,50 metres, de cap import\u00e0ncia ateses les marques femenines actuals.<\/em><\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

Competici\u00f3 contra el club d\u2019atletisme Linterna Roja de Barcelona<\/strong><\/p>\n

Un divendres al vespre van venir a casa les germanes Villar acompanyades d\u2019un noi a \u00a0preguntar-me quin n\u00famero de peu feia. \u201cEl 37 \u2012els vaig dir\u2012. I per aix\u00f2 heu vingut a veure\u2019m?\u201d Van respondre: \u201cNo. Hem vingut perqu\u00e8 diumenge hem de c\u00f3rrer els 100 metres llisos contra l\u2019equip femen\u00ed del Club Linterna Roja[3]<\/a> aqu\u00ed a Terrassa i hem de portar les sabatilles reglament\u00e0ries.\u201d Vaig respondre: \u201cAh no! Aix\u00f2 s\u00ed que no! No em posar\u00e9 a c\u00f3rrer davant del p\u00fablic i menys amb unes sabatilles de claus com aquestes.\u201d Van fer els possibles per conv\u00e8ncer-me que d\u2019altra manera, si no hi anava, l\u2019equip no estaria complet i no es podria celebrar la competici\u00f3.<\/p>\n

Per acabar-ho d\u2019adobar, tamb\u00e9 em van comunicar que haur\u00edem de c\u00f3rrer contra la gasela blanca<\/em>. Desconeixia qui era aquell personatge fins que em van dir que era una destacada atleta del club Linterna Roja i que per les seves excel\u00b7lents marques atl\u00e8tiques, rebia el sobrenom de gasela blanca<\/em>, perqu\u00e8 recordava l\u2019atleta gasela negra<\/em> americana.[4]<\/a> Em sembla que em vaig posar p\u00e0l\u00b7lida nom\u00e9s de pensar en aquella inesperada competici\u00f3.<\/p>\n

\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>
Wilma Rudolph, la \u2018gasela negra\u2019 (imatge de Viquip\u00e8dia)<\/figcaption><\/figure>\n

La nit abans no vaig dormir<\/strong><\/p>\n

La nit del dissabte al diumenge no vaig dormir tot pensant en la gasela blanca<\/em>. Me la imaginava alta, cepada i amb les cames llargu\u00edssimes. Tampoc em treia del cap el fet d\u2019haver-me de posar les antiest\u00e8tiques sabatilles de claus i haver de c\u00f3rrer davant del p\u00fablic.<\/p>\n

El diumenge en arribar al club, situat a l\u2019avinguda Jacquard, el primer que vaig fer va ser anar al vestidor a saludar la gasela blanca<\/em>. Me la van presentar i la sorpresa va ser que no sobrepassava la meva talla d\u20191,65 metres, \u00e9rem si fa no fa. Tenia una complexi\u00f3 f\u00edsica de noia prima i les cames les tenia normals de llargues, no eren pas com les que \u00a0m\u2019havia imaginat. Per\u00f2 el m\u00e9s curi\u00f3s de tot va ser que en aquell moment vaig pensar que podia superar f\u00e0cilment aquella noia.<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

La cursa contra la \u2018gasela\u2019<\/strong><\/p>\n

Els dos equips v\u00e0rem sortir al camp i la grada lateral dreta era plena de p\u00fablic. Ens fa agafar all\u00f2 que en diuen p\u00e0nic esc\u00e8nic i m\u00e9s essent la primera vegada que f\u00e8iem una exhibici\u00f3 esportiva.<\/p>\n

Encara em durava aquell flaix que vaig tenir en pensar que seria tan r\u00e0pida com la gasela blanca<\/em>, podr\u00edem dir que anava preparada psicol\u00f2gicament. Per\u00f2, s\u00ed, s\u00ed, despr\u00e9s de posar-nos en la cl\u00e0ssica posici\u00f3 de sortida i, en sentir el tret de sortida, aixeco el cap i el temps de reaccionar veig que la gasela blanca<\/em> ja corria pel mig de la pista com una bala. Totes nosaltres v\u00e0rem activar una mena d\u2019esprint mai vist fins aquell moment i tot amb l\u2019objectiu d\u2019atrapar la nostra \u00eddol atl\u00e8tica. Evidentment no va ser possible. V\u00e0rem constatar que la gasela blanca<\/em> no portava el sobrenom en va. Ens va deixar dos o tres segons enrere a totes nosaltres.[5]<\/a><\/p>\n

El senyor Villar, amb cara de satisfacci\u00f3 i mig emocionat, ens va felicitar, perqu\u00e8 deia que hav\u00edem fet una marca de 13 segons i d\u00e8cimes, temps mai aconseguit per un equip femen\u00ed terrassenc d\u2019un club de tercera categoria, l\u00f2gic perqu\u00e8 \u00e9rem el primer equip femen\u00ed de la hist\u00f2ria de l\u2019atletisme terrassenc.[6]<\/a><\/p>\n

No vaig continuar<\/strong><\/p>\n

L\u2019atletisme no era un esport que m\u2019entusiasm\u00e9s i amb les obligacions de la vida, treballar, estudiar, les cont\u00ednues reunions per arreglar el m\u00f3n, viatjar a Fran\u00e7a i estar-m\u2019hi una temporada i fer la carrera d\u2019infermeria en qualitat d\u2019interna a l\u2019hospital Vall d\u2019Hebron, no em permetien fer esport. B\u00e9, s\u00ed, a l\u2019escola f\u00e8iem gimn\u00e0stica i jug\u00e0vem a tennis.<\/p>\n

Per\u00f2 alguna cosa va quedar \u00a0d\u2019aquell temps, \u00a0perqu\u00e8\u00a0 sembla que era l\u2019any 1978 que ens v\u00e0rem inscriure en una marat\u00f3 organitzada per l\u2019Ajuntament de Terrassa que consistia a c\u00f3rrer 11 quil\u00f2metres per alguns carrers perif\u00e8rics de la ciutat. Quan vaig arribar a la meta, al portal de Sant Roc, em van lliurar una medalla que, segons van dir, em corresponia per edat i sexe. Potser van participar a la cursa poques persones de caracter\u00edstiques semblants. A les fotografies que adjuntem podem veure Rosa Val \u2012porta el n\u00famero de dorsal 3.021\u2012, una altra noia i jo, amb la samarreta de color groc.<\/p>\n

\"\"<\/a>
El dia de la cursa. La noia del mig amb el n\u00famero 3.021 \u00e9s Rosa Val Roca i la seg\u00fcent a m\u00e0 dreta Rosa M. Masana.<\/figcaption><\/figure>\n

\u00c9s curi\u00f3s perqu\u00e8 les persones que miraven la cursa ens anim\u00e0vem dient-nos \u201cvenga, corred, corred, va, que vais muy bien de tiempo, que ya llegais, guapetonas\u201d<\/em>, \u201c\u00e0nims, que ja sou a la meta, falta poc\u201d i a m\u00e9s tamb\u00e9 ens aplaudien.<\/p>\n

Despr\u00e9s de la cursa i d\u2019haver reflexionat, vaig decidir que no tornaria a fer una cosa com aquella, perqu\u00e8 v\u00e0rem arribar suades i esgotades a la meta, descobrint que havia anat a buscar el que no tenia, encara que l\u2019experi\u00e8ncia va valdre la pena i ara proporciona un punt de satisfacci\u00f3 recordar-la.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Durant la cursa<\/figcaption><\/figure>\n

He intentat buscar la medalla de l\u2019esmentada cursa, per\u00f2 no l\u2019he trobat, i si b\u00e9 no es tracta d\u2019atletisme s\u00ed que he localitzat la medalla que em van donar per haver participat a la primera gimcana automobilista organitzada per Mutua de Seguros de Terrassa l\u2019any 1968, que vam disputar diverses infermeres i auxiliars de cl\u00ednica. Vaig participar-hi en qualitat de copilot d\u2019un cotxe equipat d\u2019elements esportius condu\u00eft pel germ\u00e0 d\u2019una companya de feina, la infermera Carme Arch\u00e9.<\/p>\n

El dia del sopar del lliurament de premis, el meu company automobil\u00edstic no va \u00a0poder venir, per la qual cosa li vaig recollir personalment el trofeu, que consistia en una copa, lliurat per Simon Fiestas, cap de personal de Mutua de Terrassa.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Simon Fiestas donant la copa a Rosa M. Masana.<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
Medalla de la copilot de la gimcana<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
Dors medalla<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Aquest article est\u00e0 pendent d\u2019afegir-hi m\u00e9s dades a mesura que les anem recuperant, i animem que qualsevol persona que en pugui donar testimoni faci la seva aportaci\u00f3 a: rmmasana@gmail.com<\/p>\n

Darrerament\u00a0 he rebut informaci\u00f3 referent que la gasela blanca\u00a0<\/em>podria tractar-se d’Anna Maria Gibert, \u00a0que l\u2019any 1963 amb el Linterna Roja i el 1964 amb el CD Universitari va fer el r\u00e8cord dels 100 metres llisos, tot que el sobrenom podria ser que el rebessin altres esportistes que aconseguissin bones marques. Segons El Mundo Deportivo de 24 de gener de 1964 amb el t\u00edtol de \u2018Ranking femenino espanyol 1964\u2019, \u00a0entre d\u2019altres coses deia que les tres primeres marques dels 100 metres llisos les havien obtingut \u00a0Maria Elna Souto (12,6), Maria Emma Albertos (12,7) i Anna Maria Gibert (12,9).[7]<\/a><\/p>\n

Darrerament dins d’un calaix de casa, he trobat una medalla de l’ajuntament de Terrassa i tot que no especifica si pertany a la cursa de atletisme, podria ser que fos aquesta la medalla rebuda en aquella ocasi\u00f3. Vaig posar-me en contacte amb l’ajuntament per\u00f2 possiblement els hi \u00e9s dif\u00edcil d’esbrinar si \u00e9s aquest el trofeu rebut. Adjunto la imatge.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Medalla del Ajuntament de Terrassa<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
Dors de la medalla del Ajuntament de Terrassa<\/figcaption><\/figure>\n
\n
\n
[1]<\/a> De molt petita a casa se m\u2019enduien al cinema Dor\u00e9 que ten\u00edem prop de casa i all\u00e0 durant les presentacions del No-Do<\/em> havia vist c\u00f3rrer diversos atletes i sempre pensava que portaven unes sabates molt lletges.<\/address>\n<\/div>\n
[2]<\/a> En aquella \u00e8poca dels anys cinquanta-principis dels seixanta, no s\u2019administraven vacunes de manera sistem\u00e0tica, com per exemple la del t\u00e8tanus. Per aquest motiu i vist amb ulls d\u2019ara, aquelles barrabassades no estaven exemptes de risc, perqu\u00e8 sovint al carrer hi havia excrements de cavall com podien ser les del Nano<\/em>, el cavall de la meva tia Tereseta, que hi passava dues vegades al dia.<\/address>\n
[3]<\/a> L\u2019any 1959 es\u00a0 va celebrar\u00a0 el XIII aniversari de la fundaci\u00f3 del Club Atl\u00e9tico Linterna Roja, entitat que va ser fundada l\u2019any1946 i constava inscrita al carrer Major de Gr\u00e0cia, 81 (La Vanguardia<\/em> 2\/8\/1959).<\/address>\n
[4]<\/a> La gasela negra<\/em> era la nord-americana Wilma Rudolph (1940-1994), que va arribar a guanyar tres medalles d\u2019or i tamb\u00e9 va participar als Jocs Ol\u00edmpics de Roma de l\u2019any 1960, en qu\u00e8 va fer un temps d\u201911,3 segons en els 100 metres llisos. De moment no he pogut esbrinar el nom de la gasela blanca<\/em>.<\/address>\n
[5]<\/a> Fins ara no he trobat registres de les marques aconseguides en aquella competici\u00f3 esportiva.<\/address>\n
[6]<\/a> L\u2019 any 1984 el Club Deportivo de Terrassa i el Club Atl\u00e9tico del Frente de Juventudes (creat el 1956) es van fusionar amb el nom d\u2019Uni\u00f3 Atl\u00e8tica de Terrassa (UAT). Segons La Vanguardia<\/em> del dia 23 de maig de l\u2019any 1965, feia 50 anys que s\u2019havia instaurat l\u2019atletisme espanyol.<\/address>\n
\n
[7]<\/a>\u00a0 Es pot consultar a :<\/address>\n
http:\/\/hemeroteca-paginas.mundodeportivo.com\/EMD01\/HEM\/1965\/01\/24\/MD19650124-007.pdf<\/a><\/address>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

De joveneta anava a l\u2019escola d\u2019economia dom\u00e8stica del carrer Sant Isidre amb la senyoreta Comerma i entre les companyes de l\u2019escola hi havia les dues germanes Villar, que en realitat eren tres, per\u00f2 l\u2019altra no venia a la nostra escola. Penso que era l\u2019any 1958 quan el pare de les germanes Villar, entrenador del club…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14],"tags":[348,350,351,349,1842],"class_list":["post-3381","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-terrassa-pobles","tag-atletisme","tag-gacela-blanca","tag-gacela-negra","tag-linterna-roja","tag-terrassa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3381"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3381"}],"version-history":[{"count":35,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3381\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17980,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3381\/revisions\/17980"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3381"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3381"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3381"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}