{"id":3425,"date":"2015-06-22T13:51:46","date_gmt":"2015-06-22T11:51:46","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=3425"},"modified":"2015-07-02T19:47:57","modified_gmt":"2015-07-02T17:47:57","slug":"carles-coll-i-suner40-anys-dexercici-professional-a-la-bisbal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=3425","title":{"rendered":"Carles Coll i Su\u00f1er,40 anys fent de veterinari a la Bisbal."},"content":{"rendered":"
\"\"<\/a>
Carles Coll (imatge Rosa M. Masana)<\/figcaption><\/figure>\n

\u00a0Article de Rosa M. Masana publicat a la revista El Drac n\u00fam.50 de l\u2019any 2004<\/em><\/p>\n

– Hola senyor Coll, finalment he pogut venir a parlar amb vost\u00e8, tot i que el proper n\u00famero d’El Drac tardar\u00e0 a sortir. <\/strong><\/p>\n

– S\u00ed, no en s\u00e9 la causa, per\u00f2 els exemplars d’ El Drac<\/em> surten amb m\u00e9s lentitud que un part de burra. Vaig fer un escrit, \u00abUna tradici\u00f3 perduda: El Novenari de la Pietat\u00bb comentant les dues processons i altres actes, i qui sap quan es publicar\u00e0.<\/p>\n

– Potser tractant-se d’un tema religi\u00f3s, estaria b\u00e9 per Pasqua. Senyor Coll, ara estava observant que aquesta part del seu despatx t\u00e9 aspecte de laboratori. <\/strong><\/p>\n

– S\u00ed, ho era, aqu\u00ed hi feia algunes an\u00e0lisis d’orina, per detectar la pres\u00e8ncia de cetona o per esbrinar la proporci\u00f3 de sals de calci que hi havia a l’orina, era un bon indicador per diagnosti\u00adcar una reticulitis, inflamaci\u00f3 de l’arrel dels nervis de l’ espina\u00adda. Tamb\u00e9 mitjan\u00e7ant una prova anal\u00edtica amb soluci\u00f3 de Sulko\u00advitz que em preparava un farmac\u00e8utic d’aqu\u00ed la Bisbal, podia detectar si l’animal tenia una pericarditis traum\u00e0tica.<\/p>\n

– Pericarditis traum\u00e0tica, diu? <\/strong><\/p>\n

– S\u00ed, era deguda al fet que les vaques en estar enquadrades, lligades amb una ferma curta l’una al costat de l’altra, quan menjaven no discriminen res, s’empassen tot el que pot haver-\u00adhi entremig del farratge o pinso i sovint s’hi trobaven ferros. Durant el meu exercici professional, a dins de l’est\u00f3mac de les vaques he vist de tot: forquilles, culleres, ganivets i, especial ment, trossos de filferro.<\/p>\n

– \u00c9s curi\u00f3s. Pobres animals.<\/strong><\/p>\n

– Llavors succe\u00efa que en empassar-se un metall, aquest podia perforar el tercer preest\u00f3mac, travessar el diafragma i punxa el pericardi, l’embolcall extern del cor. En aquest cas, com t’he comentat, fent una an\u00e0lisi d’orina podia saber si hi havia una major eliminaci\u00f3 de calci i amb molta certesa pod\u00edem pensar en aquesta afectaci\u00f3. Un col\u00b7lega, m\u00e9s veter\u00e0 que jo sempre deia que en aquests casos el diagn\u00f2stic el portava la vaca retratat a la cara, ja que el traumatisme era tan dolor\u00f3s que s’observava el sofriment de l’animal. Ara es fan servi d’altres t\u00e8cniques, com el detector de metalls, per saber si un: vaca s ‘ha engolit algun ferro.<\/p>\n

– Semblants als emprats als aeroports? <\/strong><\/p>\n

– S\u00ed, per\u00f2 port\u00e0tils que permet passar-lo pel cos de l’animal i detectar els metalls<\/p>\n

– En aquests casos s’havien d’operar? <\/strong><\/p>\n

– Era l’\u00fanica manera, sempre que el ferro es descobr\u00eds a temps . Una altra de les operacions bastant freq\u00fcents era tamb\u00e9 la de lligament f\u00e8mur-tibio-rotuli\u00e0 (escrit amb guionets encara que no siguin normatius). Aquesta era una patologia que patien les vaques. Passava que el lligament mig de l’articulaci\u00f3 del genoll, se’ls descorria, o sigui que sortia de la gotera i li produ\u00efa molta coixesa. Popularment es deia que la vaca tenia rampa<\/p>\n

– Podr\u00edem dir que \u00e9s una afectaci\u00f3 semblant a la del t\u00fanel carpi\u00e0 dels humans, per\u00f2 degut al poc moviment?<\/strong><\/p>\n

– Semblant per\u00f2 aquesta afecta una extremitat posterior. En aquest cas s’havia d’operar i Ia t\u00e8cnica consistia a seccionar el lligament i deixar-lo inutilitzat; amb la funci\u00f3 dels altres dos lligament, l’intern i l’extern, la vaca caminava sense coixesa. Ara en tenir les vaques m\u00e9s possibilitat de caminar s ‘ha acabat aquest problema.<\/p>\n

– Qu\u00e8 f\u00e8ien per cuidar la salud de les vaques? <\/strong><\/p>\n

– Doncs els veterinaris endem\u00e9s de curar les diverses malalties que les podien afectar ens ocup\u00e0vem del sanejament general mitjan\u00e7at la pr\u00e0ctica de vacunacions preventives, proves cut\u00e0nies i les an\u00e0lisis pertinents per als diagn\u00f2stics de la tuberculosi, brucel\u00b7losi i leu\u00adcosi. Les mostres de sang les envi\u00e0vem al Laboratori Pecuari de Girona.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Laboratori del senyor C.Coll amb el recipient d'hidrogen l\u00edquid per guardar el semen (imatge Rosa M. Masana)<\/figcaption><\/figure>\n

– Senyor Coll, ens podria\u00a0explicar\u00a0quelcom de la\u00a0inseminaci\u00f3\u00a0artificial? M’han dit que vost\u00e8 va ser pioner a aplicar\u00a0aquesta\u00a0t\u00e8cnica a les vaques del Baix Empord\u00e0. I tamb\u00e9 com \u00e9s que es va implantar aquesta forma de\u00a0reproducci\u00f3? <\/strong><\/p>\n

– Una de les finalitats de la inseminaci\u00f3 artificial \u00e9s el millorament de la ra\u00e7a (les nostres vaques lleteres s\u00f3n frisones); amb aix\u00f2 aconsegu\u00edem obtenir m\u00e9s litres de llet i m\u00e9s grassa i per tant m\u00e9s rendibilitat. Abans les vaques feien uns 20 o 30 litres de llet diaris i amb una proporci\u00f3 de mat\u00e8ria grassa d’entre un 3 a un 3,5 %. Ara es demana molta m\u00e9s producci\u00f3 i una composici\u00f3 m\u00ednima de grassa del 4%. La ramaderia \u00e9s una activitat eminentment econ\u00f2mica, si no hi ha rendibilitat no hi ha ramaderia.<\/p>\n

Una altra finalitat d’aquesta t\u00e8cnica va ser la de fer disminuir els parts dist\u00f2cics -dif\u00edcils- sovint per un exc\u00e9s de volum o per deformitats dels vedells. Tamb\u00e9 es va evitar el contacte f\u00edsic mascle-femella i l’inconvenient d’haver-la de traslladar, a peu, a una parada on hi hagu\u00e9s sementals.<\/p>\n

\"\"<\/a>
El senyor Coll mostrant-nos els sis compartiments on es guarden les palletes amb el semen (imatge Rosa M. Masana)<\/figcaption><\/figure>\n

El desenvolupament d’aquesta pr\u00e0ctica es va aconseguir gr\u00e0cies a una s\u00e8rie de descobriments fets individualment per diversos investigadors per\u00f2 tamb\u00e9 mitjan\u00e7ant el treball en equip. Cada especialitat cient\u00edfica va fer la seva aportaci\u00f3, per exemple l’invent del microscopi per A. Leeuwenhoeck va permetre visualitzar i m\u00e9s endavant con\u00e8ixer la naturalesa dels espermatozoides. El semen del toro \u00e9s molt concentrat i per preparar-lo de manera que sigui apte per a la inseminaci\u00f3 artificial (IAR) cal diluir-lo en uns valors de 1′ 1\/10 a 1′ 1\/12. Se’n preparen dosis amb palletes de 0,2 i 0,5 cent\u00edmetres c\u00fabics, se’n neces\u00adsita menys que la munta natural que t\u00e9 entre 3 a 5 cm 3. En aquest aspecte tamb\u00e9 compte la productivitat, doncs un toro fa la funci\u00f3 de set o m\u00e9s.<\/p>\n

– En quin moment s’aplica aquesta t\u00e8cnica a la vaca? <\/strong><\/p>\n

– La vaca entra en zel un cop cada 21 dies aproximadament i aquest dura unes 24 hores. Abans que exist\u00eds la inseminaci\u00f3, durant aquestes hores s’havia de portar la vaca al toro, perqu\u00e8 qued\u00e9s prenyada. Aqu\u00ed a la Bisbal ten\u00edem una parada a can Segu\u00ed. Ara s’avisa el veterinari perqu\u00e8 passi per la granja a insemi\u00adnar-la.<\/p>\n

– Com es coneix l’estat de zel? <\/strong><\/p>\n

– Perqu\u00e8 la vaca sovint crida i manifesta l’instint d’amplexaci\u00f3, salta a sobre les altres vaques o deixa que alguna d’altre salti sobre d’ella. Tamb\u00e9 presenta sovint senyals de tumefacci\u00f3 als genitals externs. \u00c9s durant aquestes hores que cal inseminar. Ara, per\u00f2, les vaques cada vegada donen menys senyals de zel. Hem creat un animal artificial d’una complexi\u00f3 menys atl\u00e8tica, molt especialitzada per a la reproducci\u00f3 i la maternitat en perjudici de l’activitat sexual, s’ha generat una greu desincronitzaci\u00f3 entre ambd\u00f3s aspectes, i el que \u00e9s pitjor entre el moment del zel i el de l’ovulaci\u00f3. En ocasions s’han de fer fins a tres inseminacions per aconseguir que la vaca quedi prenyada. Tamb\u00e9 hi pot haver problemes de metritis no cl\u00ednica, inflamaci\u00f3 de l’\u00fater, que dificulten la fertilitat.<\/p>\n

– Quan va comen\u00e7ar a realitzar aquesta tasca? <\/strong><\/p>\n

– L’any 1958, despr\u00e9s d’haver fet un curset a Girona i a Salt. V\u00e0rem ser 30 veterinaris, per\u00f2 despr\u00e9s a l’hora d’actuar f\u00f3rem molts menys. Jo vaig comen\u00e7ar a treballar a la tardor del 1958 i tenia el n\u00famero 6 de la prov\u00edncia. La meva \u00e0rea d’actuaci\u00f3 era la de la subcomarca de la Bisbal que anava des de Celr\u00e0 fins a Palam\u00f3s. M\u00e9s endavant a causa de la manca de professionals vaig exercir fins a Torroella i a Pals. Inicialment v\u00e0rem aprendre la t\u00e8cnica d’inseminaci\u00f3 artificial italiana anomenada d’en Telesforo Bonadonna, inventor d’aquest procediment, per\u00f2 gaireb\u00e9 no es va utilitzar. Es feia servir un esp\u00e8cul de tres valves i calia portar un llum al front, com el dels miners, en una m\u00e0 la xeringa i a l’altra … B\u00e9 potser que no prenguis nota d’aquests detalls sin\u00f3 aix\u00f2 semblar\u00e0 un tractat de veterin\u00e0ria.<\/p>\n

– Potser s\u00ed, te ra\u00f3, deixem-ho. <\/strong><\/p>\n

– Nom\u00e9s dir que per a la pr\u00e0ctica de la inseminaci\u00f3 vaig fer \u00fas del m\u00e8tode americ\u00e0 que consistia en la palpaci\u00f3 rectal ja que es va comprovar que era m\u00e9s efectiva. Tot i que el m\u00e9s important era tenir una bona habilitat pr\u00e0ctica. S’havia de fer de forma r\u00e0pida i com menys es molestava la vaca millor.<\/p>\n

\u00a0– Sense ritual. I el semen com l’aconseguia? <\/strong><\/p>\n

– Al principi, entre l’any 1956 fins a l’inici del 1970 es va fer servir el semen fresc, el preparaven al centre d’inseminaci\u00f3 de Salt. Era transportat per la Sarfa tres dies a la setmana en uns recipients de “porespan” amb gel. Les dosis que no s’usa\u00adven en el termini de dos o tres dies es llen\u00e7aven. Despr\u00e9s v\u00e0rem comen\u00e7ar a disposar de semen congelat amb nitrogen l\u00edquid (a 196\u00ba<\/sup> sota zero). Amb ampolletes de vidre i despr\u00e8s en palletes de pl\u00e0stic, primer de 0,5 cc i despr\u00e9s de 0,2 cc. El semen congelat va deixar-se de preparar a Girona, venia de diversos centres d’ lAR de la pen\u00ednsula. Ara crec que ve del Pa\u00eds Basc.<\/p>\n

– Senyor Coll, estic segura que podria continuar expli\u00adcant-nos molts m\u00e9s aspectes t\u00e8cnics. Per\u00f2, de vost\u00e8 no n’hem dit res. <\/strong><\/p>\n

-Qu\u00e8 en vols saber?<\/p>\n

– Per exemple que ens faci una pinzellada de la seva vida i dels seus estudis.<\/strong><\/p>\n

– Vaig n\u00e9ixer al carrer del Pont d’aqu\u00ed la Bisbal l ‘any 1933. De petit vaig anar a l’escola prim\u00e0ria fins als 9 anys i vaig continuar m\u00e9s endavant amb el batxillerat a can Vigo, que em va permetre fer l’examen d’estat a la Universitat de Barcelona l’any 1950.<\/p>\n

En aquells moments no sabia pas quina carrera escollir, fins que vaig decidir fer veterin\u00e0ria despr\u00e9s d’haver desestimat les altres carreres que no m’agradaven. Tamb\u00e9 vaig consi\u00adderar que al meu pare li feia il\u00b7lusi\u00f3 fos veterinari. Per po\u00adder fer la carrera vaig haver de traslladar-me a Saragossa ja que nom\u00e9s es podien cursar aquets estudis a les facultats de Madrid, C\u00f2rdova i Lle\u00f3. All\u00ed prop de l’Ebre vaig estar tota la carrera passant molt fred i gana, m\u00e9s qualitativa que quantitativa, i tamb\u00e9 avorriment.<\/p>\n

V\u00e0rem estrenar una nova facultat per\u00f2 no hi havien sistemes de transport per arribar-hi, sense calefacci\u00f3 amb els laboratoris buits nom\u00e9s amb quatre trastos antediluvians, amb uns microscopis, pocs, que ja els havia usat en Ramon i Cajal. Nom\u00e9s ven\u00edem a casa un cop al trimestre, per Nadal, Setmana Santa i l’estiu. Quan cursava el primer curs vaig caure malalt i em vaig passar un trimestre a casa, aix\u00f2 va fer que si b\u00e9 no vaig haver de repetir el primer curs s\u00ed que ho va haver de fer el segon. Per aix\u00f2 estic aqu\u00ed en aquesta orla de la seg\u00fcent promoci\u00f3. Vaig acabar als 23 anys. El servei militar llavors et feia perdre dos anys i per aquest motiu comen\u00e7ava a treballar l’any 1958, encara que estava col\u00b7legiat des de l’any 1956. Per aix\u00f2 des de la caserna em vaig poder matricular al curset d’ lAR l’estiu del 1958.<\/p>\n

\"\"<\/a>
El senyor C. Coll al seu despatx junt amb l'orla de la seva promoci\u00f3. (imatge Rosa M. Masana)<\/figcaption><\/figure>\n

-Qui el va ajudar a arribar a aquest m\u00f3n? <\/strong><\/p>\n

-Em sembla molt que va ser la llevadora, senyora Edelmi Sais.<\/p>\n

L’any 1964 em vaig casar amb la meva muller Carme Oliver a l’esgl\u00e9sia parroquial de Sant Gen\u00eds de Monells, perqu\u00e8 la Carme \u00e9s filla d’all\u00e0. Hem tingut tres fills, una noia i dos nois.<\/p>\n

-Veterinaris? <\/strong><\/p>\n

– No, cap.<\/p>\n

– He observat que li agrada tamb\u00e9 molt el tema I\u00edng\u00fc\u00edst\u00edc. <\/strong><\/p>\n

– S\u00ed, hi tinc afecci\u00f3. Em vaig anar a examinar del nivell C de catal\u00e0 sense haver assistit a classes i vaig aprovar. En ix\u00f2 he estat autodidacte.<\/p>\n

– I tan dif\u00edcil que \u00e9s! I b\u00e9, com tenim la ramaderia avui dia? <\/strong><\/p>\n

De la ramaderia et dir\u00e9 que les explotacions vacunes del Baix Empord\u00e0 estan desapareixent. L’altre dia em deia un veterinari jove, de 40 anys, i que fa la mateixa feina que feia jo, que no es veu amb cor de jubilar-se en aquesta activitat.<\/p>\n

\u00c9s possible, perqu\u00e8 no fa massa em vaig assabentar que aquest any a can Bertran s ‘han tret els 40 caps de bestiar bov\u00ed que tenien, els van vendre a la comarca del Giron\u00e8s. Aquesta va ser la darrera explotaci\u00f3 ramadera bovina de Bisbal. Ja ho veus.<\/p>\n

-B\u00e9 moltes gr\u00e0cies senyor Coll, ha estat interessant i did\u00e0ctic conversar amb vost\u00e8.<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0Article de Rosa M. Masana publicat a la revista El Drac n\u00fam.50 de l\u2019any 2004 – Hola senyor Coll, finalment he pogut venir a parlar amb vost\u00e8, tot i que el proper n\u00famero d’El Drac tardar\u00e0 a sortir. – S\u00ed, no en s\u00e9 la causa, per\u00f2 els exemplars d’ El Drac surten amb m\u00e9s lentitud…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[12,16],"tags":[353,355,86,356,354],"class_list":["post-3425","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes","category-la-bisbal-demporda","tag-carles-coll","tag-inseminacio","tag-la-bisbal","tag-vaques","tag-veterinaria"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3425"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3425"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3425\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3434,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3425\/revisions\/3434"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3425"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3425"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3425"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}