{"id":3654,"date":"2015-07-22T08:28:06","date_gmt":"2015-07-22T06:28:06","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=3654"},"modified":"2015-12-31T14:32:12","modified_gmt":"2015-12-31T12:32:12","slug":"un-licor-afrodisiac","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=3654","title":{"rendered":"Un licor afrodis\u00edac"},"content":{"rendered":"

 <\/p>\n

Era la d\u00e8cada dels anys vuitanta i a casa hi viv\u00edem la meva mare, el meu germ\u00e0 Francesc, la J\u00falia, muller del meu germ\u00e0, i jo. El pare \u00a0havia mort feia un temps. Alguns dissabtes venien a sopar un parell de matrimonis amics de casa i sovint s\u2019hi estaven fins a les tantes fent tert\u00falia. Els agradava molt venir a casa tamb\u00e9 perqu\u00e8 la J\u00falia i, no cal dir-ho, la meva mare eren unes excel\u00b7lents cuineres. De qualsevol plat que preparessin, per senzill que fos, n\u2019obtenien un resultat fant\u00e0stic.<\/p>\n

Tots ens reun\u00edem a taula com si f\u00f3ssim una gran fam\u00edlia i he de dir que si b\u00e9 era bastant joveneta intervenia for\u00e7a a les converses i tamb\u00e9 els explicava algun acudit. Despr\u00e9s de sopar la meva mare, que ja tenia uns 65 anys, feia ganxet tot mirant la televisi\u00f3 en blanc i negre i jo rentava els plats.<\/p>\n

En una ocasi\u00f3 els matrimonis portaven una conversa relacionada amb el sexe. Tenien un punt de preocupaci\u00f3 perqu\u00e8 les coses, deien, no eren com abans, l\u2019activitat amorosoafectiva la tenien molt bona per\u00f2 l\u2019organisme era com si els an\u00e9s m\u00e9s al ralent\u00ed.<\/p>\n

Jo treballava d\u2019auxiliar de cl\u00ednica a la M\u00fatua de Terrassa i sempre em sentia molt atreta a intentar ajudar les persones i tamb\u00e9 tenia bastant desenvolupat el sentit de l\u2019humor, possiblement heretat del meu pare i per influ\u00e8ncia tamb\u00e9 dels meus germans, pels espectacles que veia al teatre Apol\u00b7lo de Barcelona, la Mary Santpere televisiva i la Filo, una infermera companya de la M\u00fatua.<\/p>\n

No s\u00e9 com va ser, per\u00f2 em va passar pel cap fer un licor afrodis\u00edac per regalar-lo a les tres parelles d\u2019amics. Amb el cor una mica encongit vaig anar a la botiga Santiveri que hi havia al carrer de la Uni\u00f3 de Terrassa i els vaig preguntar com ho havia de fer per elaborar un licor d\u2019aquestes caracter\u00edstiques. Van respondre que no ho sabien, que ho hauria de preguntar a una herbol\u00e0ria que hi havia al carrer Topete.<\/p>\n

Una situaci\u00f3 compromesa<\/strong><\/p>\n

Entro a l\u2019herbolari i una senyora de bastant edat em pregunta: \u201cEn qu\u00e8 et puc servir, maca?\u201d. Jo vacil\u00b7lava una mica, em feia ang\u00fania demanar-li una recepta per elaborar un licor afrodis\u00edac. Finalment li vaig dir el motiu de la meva visita. La senyora va posar cara de sorpresa i amb posat nervi\u00f3s va exclamar \u201coh, a veure; parlem-ne, d\u2019aix\u00f2, parlem-ne\u201d, i amb una m\u00e0 al\u00e7ada al nivell del cap l\u2019anava balancejant d\u2019un costat a l\u2019altre, \u201caquestes coses, aquestes coses poden portar problemes\u201d, <\/em>continuava dient. Jo em volia fondre; era l\u00f2gic que reaccion\u00e9s d\u2019aquella manera si en Franco encara vivia i gaireb\u00e9 no s\u2019empraven preservatius.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Diosc\u00f3rides ( imatge Rosa M. Masana)<\/figcaption><\/figure>\n

Quan em disposava a sortir altra vegada per la porta per on havia entrat, em diu: \u201cHi ha un bolet, hi ha un bolet… Espera\u2019t que vaig a buscar un llibre.\u201d Surt de dins un departament de la botiga amb un llibre volumin\u00f3s que ara penso que devia ser el Diosc\u00f2rides<\/a>\u00a0 <\/em>que m\u00e9s tard va ser renovat per Pio Font<\/a>\u00a0i en aquell moment vaig tenir la intu\u00efci\u00f3 que l\u2019herbol\u00e0ria havia relacionat el que li demanava amb els efectes d\u2019algun bolet al\u00b7lucinogen i r\u00e0pidament li vaig dir \u201cem sembla que no m\u2019he explicat b\u00e9; el que volia demanar-li s\u00f3n herbes per fer un licor que faci anar calent<\/em>\u201d, paraula que tamb\u00e9 em va costar de pronunciar, per\u00f2 si li hagu\u00e9s dit per exemple per incrementar el desig gen\u00e8sic<\/em>, encara potser l\u2019hauria conf\u00f3s m\u00e9s. La meva sorpresa va ser quan va exclamar \u201caaaah, val, aix\u00f2 \u00e9s una altra cosa!\u201d, i al mateix temps feia la impressi\u00f3 que li hagu\u00e9s tret un pes de sobre. Tot seguit es dirigeix a l\u2019estanteria que hi havia darrere del mostrador i agafa un seguit de pots d\u2019herbes situats a primera l\u00ednia de la estanteria i va comen\u00e7ar a donar-me instruccions.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Fulles de menta<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
Branques de canyella<\/figcaption><\/figure>\n

Forma de fer el licor<\/strong><\/p>\n

Ll\u00e0stima que no vaig guardar la recepta amb els noms i quantitat d\u2019herbes que vaig fer servir per omplir tres ampolles de tres quarts de litre cada una. De fet, no hauria pensat que expliqu\u00e9s mai aquesta an\u00e8cdota.<\/p>\n

Recordo que vaig comprar tres litres d\u2019aiguardent i dins d\u2019una garrafa de broc ample hi vaig posar menta, branques de canyella, boles de ginebr\u00f3 madur, que s\u00f3n de color blau negrenc i s\u2019havien de posar a n\u00fameros senars, an\u00eds estrellat i em sembla que tamb\u00e9 ginseng, per\u00f2 no n\u2019estic segura. Aquesta preparaci\u00f3 s\u2019havia de deixar nou dies a sol i serena, despr\u00e9s s\u2019havia de colar preferentment amb una barretina nova de colar el caf\u00e8 i omplir les ampolles, que en aquest cas eren de vidre i amb sanefes. El toc final el va donar les etiquetes comprades a Cal Gussi de Terrassa, en qu\u00e8 amb lletra a m\u00e0 hi constaven els ingredients donant-li un aspecte de f\u00f3rmula magistral i, degudament embolicada, feia patxoca.<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

El dia del regal<\/strong><\/p>\n

El seg\u00fcent dia que van venir a sopar els amics, pensava donar-los el regal, per\u00f2 llavors en aquell moment dubtava, em sentia com el dia que vaig anar a l\u2019herbolari. Finalment m\u2019armo de valor i els dic: \u201cMireu, l\u2019altre dia em va passar pel cap fer un licor i m\u2019ha fet il\u00b7lusi\u00f3 preparar-vos-en unes ampolles.\u201d La resposta va ser gratificant, es veia que els feia il\u00b7lusi\u00f3 i al mateix temps van dir: \u201cGr\u00e0cies, Rosa, quines sortides que tens! I dius que aquest licor l\u2019has fet tu?\u201d Vaig respondre \u201cs\u00ed, per\u00f2 sota la supervisi\u00f3 de l\u2019herbol\u00e0ria del carrer Topete, que em va dir que l\u2019havia de deixar reposar \u00a0nou dies a sol i serena\u201d. Aquesta explicaci\u00f3 encara donava m\u00e9s garantia que l\u2019elixir estava fet a consci\u00e8ncia. \u201cQue trempada que ets!\u201d, continuaven dient. I tots per un moment v\u00e0rem ser una mica m\u00e9s feli\u00e7os.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Model aproximat de com era la ampolla ( imatge Rosa M. Masana)<\/figcaption><\/figure>\n

En acabar de sopar van prendre\u2019s una copeta de licor. La meva mare i jo ja l\u2019hav\u00edem tastat i sab\u00edem que de gust era bo per\u00f2 molt fort. Com aquell qui no vol la cosa i amb un punt gran de complicitat entre la meva mare i jo, intent\u00e0vem descobrir-hi algun efecte secundari, per\u00f2 no, les parelles estaven tranquil\u00b7les com sempre, nom\u00e9s que aquell dia la sobretaula va ser m\u00e9s curta.<\/p>\n

No vaig poder satisfer, diguem-ne, el meu esperit cient\u00edfic, perqu\u00e8 no vaig preguntar mai com els havia anat \u2014aquesta s\u00ed que \u00e9s una parcel\u00b7la personal que no es pot transgredir\u2014, tot i que possiblement algun efecte els devia produir, perqu\u00e8 qualsevol remei que es doni a una persona, per poc efectiu que sigui el principi actiu, sovint produeix un efecte psicol\u00f2gic, diguem-ne, de placebo.<\/p>\n

L\u2019efervesc\u00e8ncia dels anys vuitanta <\/strong><\/p>\n

El fet de parlar d\u2019aquest licor m\u2019ha portat a recordar la d\u00e8cada dels anys vuitanta, que lliga amb la manera com s\u2019estava configurant la societat en aquells moments. Semblava que tot estigu\u00e9s per fer i aplicaven un sentit molt cr\u00edtic a totes les coses movent-se per ideals a fi de construir un m\u00f3n m\u00e9s lliure, una societat m\u00e9s informada i amb menys traves ideol\u00f2giques.<\/p>\n

Per\u00f2 dissortadament el pas del temps ens ha fet veure que aquesta efervesc\u00e8ncia era abra\u00e7ada tamb\u00e9 pels qui tenien altres interessos m\u00e9s partidistes i personals. Serveix aquell t\u00f2pic de dir que alguns van passar de hippies<\/em> a yuppies<\/em>. Potser per aquest motiu, ara veiem que tenien ra\u00f3 algunes persones grans que observaven els canvis socials amb una certa dosi d\u2019escepticisme que a nosaltres ens estranyava. Per\u00f2 la saviesa popular ja sap que hi ha a qui no se li pot donar gat per llebre.<\/p>\n

Una an\u00e8cdota<\/strong><\/p>\n

La d\u00e8cada dels 80 vol\u00edem con\u00e8ixer algunes coses per pr\u00f2pia experi\u00e8ncia i v\u00e0rem prendre la decisi\u00f3 d\u2019anar a Perpiny\u00e0 amb un Seat 600 a veure la pel\u00b7l\u00edcula de moda francesa de component sexual Emmanuelle<\/em>, que es va estrenar l\u2019any 1974, quan a Espanya encara no estava perm\u00e8s projectar films d\u2019aquest g\u00e8nere.<\/p>\n

La nostra sorpresa va ser que a la fila del davant del cinema es van seure tres pol\u00edtics de la nostra ciutat i en trobar-nos cara a cara en aquella situaci\u00f3, nosaltres ens v\u00e0rem sentir enxampats i ells suposadament tamb\u00e9 perqu\u00e8 la seva ideologia pol\u00edtica ens deia que aquestes coses eren un pecat mortal. Ens va semblar un fet for\u00e7a curi\u00f3s estar veient simult\u00e0niament aquell film transgressor.<\/p>\n

Volia comentar que pel\u00b7l\u00edcules com aquestes i de tem\u00e0tica de drogues o models socials intentaven transmetre\u2019ns la il\u00b7lusi\u00f3 que gaud\u00edem de m\u00e9s llibertat i alguns van caure en un laberint de dif\u00edcil sortida. Era aquell lema: \u201csexe, drogues i rock-and-roll\u201d. Cal considerar que un vehicle ideal per introduir noves idees que potenci\u00efn canvis d\u2019actitud de la societat tant personals, de consum o econ\u00f2mics, \u00e9s la gran i tamb\u00e9 la petita pantalla la protagonista principal, \u00a0encara m\u00e9s amb els aven\u00e7os en coneixement de la neurofisiologia humana.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

  Era la d\u00e8cada dels anys vuitanta i a casa hi viv\u00edem la meva mare, el meu germ\u00e0 Francesc, la J\u00falia, muller del meu germ\u00e0, i jo. El pare \u00a0havia mort feia un temps. Alguns dissabtes venien a sopar un parell de matrimonis amics de casa i sovint s\u2019hi estaven fins a les tantes fent…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[161,14],"tags":[367,366],"class_list":["post-3654","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-badalona","category-terrassa-pobles","tag-herbolari","tag-licor-afrodisiac"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3654"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3654"}],"version-history":[{"count":17,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3654\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3659,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3654\/revisions\/3659"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3654"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3654"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3654"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}