{"id":3666,"date":"2015-07-22T18:14:11","date_gmt":"2015-07-22T16:14:11","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=3666"},"modified":"2024-10-07T18:26:21","modified_gmt":"2024-10-07T16:26:21","slug":"classes-de-dibuix-a-lescola-deconomia-domestica-de-terrassa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=3666","title":{"rendered":"Classes de dibuix a l\u2019escola d\u2019Economia Dom\u00e8stica de Terrassa"},"content":{"rendered":"

 <\/p>\n

\u00a0Als onze anys vaig anar a l\u2019escola d\u2019Economia Dom\u00e8stica<\/a> de Terrassa, situada al carrer Sant Isidre. Al mat\u00ed assistia a classes de cultura general amb la senyoreta Comerma i a la tarda, a classes de dibuix, costura, planxa i cuina. La mestra, per evitar que parl\u00e9s tant a classe, en ocasions em feia seure al seu costat i tamb\u00e9 em deia que no entenia com podia dibuixar tan b\u00e9 i parlar al mateix temps.<\/p>\n

Sempre que a una companya de classe no li sortia b\u00e9 un dibuix, la professora li deia: \u201cDigues a la Masana que te l\u2019arregli\u201d. Era important que cada alumna tingu\u00e9s un quadern ben presentat amb els seus dibuixos perqu\u00e8 havien de ser exposats a final de curs en unes taules especials i tamb\u00e9 supervisats per les autoritats acad\u00e8miques locals.<\/p>\n

El fet d\u2019estar asseguda a la taula de la mestra sobre una tarima de fusta i veient les cares de totes les meves companyes de classe em feia sentir com si fos una ajudant docent, pensar-t\u2019ho era una situaci\u00f3 bastant ins\u00f2lita. El que m\u2019agradava m\u00e9s de tot era dibuixar i poder arreglar algun dibuix d\u2019alg\u00fa que no tenia destresa en aquest tema i potser s\u00ed que en tenia per les matem\u00e0tiques o la llengua.<\/p>\n

Si b\u00e9 d\u2019aquesta escola en podria comentar diverses coses, ara nom\u00e9s explicar\u00e9 quelcom de \u00a0les classes de dibuix, perqu\u00e8 penso que poden complementar la hist\u00f2ria d\u2019aquesta escola quan alg\u00fa se senti motivat a explicar-la.<\/p>\n

\u00a0<\/strong>El primer dia de classe de dibuix<\/strong><\/p>\n

El professor era el senyor Ramon Cort\u00e9s<\/a> i tamb\u00e9 hi havia una professora de qui no recordo el nom. El primer dia que vaig entrar a classe l\u2019aula em va impactar per l\u2019ambient art\u00edstic que s\u2019hi respirava, era plena de models de guix i tothom amb una carpeta recolzada sobre la taula estava concentrada dibuixant; fins i tot em va agradar l\u2019olor de laca fixadora dels dibuixos fets de carb\u00f3 i de pastel.<\/p>\n

Al final de la classe havia un grup de noies m\u00e9s grans que la resta que eren les que sabien m\u00e9s de dibuixar. Jo estava asseguda prop d\u2019aquesta colla i una d\u2019elles, en veure\u2019m nouvinguda, em diu: \u201cHauries de tirar aquest pinyol d\u2019oliva al cap de la mestra\u201d.<\/em> Li vaig dir que no ho volia fer, per\u00f2 totes plegades com si fossin membres d\u2019una orquestra musical van insistir que ho fes. Agafo el pinyol i pensant-me que no la tocaria, el tiro i amb tanta punteria \u00a0que li va anar a parar de ple al cap. Mira, \u00e9s com si ho estigu\u00e9s veient ara. D\u00f3na un cop fort sobre la taula amb la carpeta que tenia a les mans, s\u2019aixeca amb parsim\u00f2nia i es gira de cop. Amb els bra\u00e7os plegats sobre el seu cos i mirant-nos a la cara una per una, pregunta: \u201cQui hagi sigut que m\u2019ho digui ara mateix, perqu\u00e8 no penso moure\u2019m d\u2019aqu\u00ed fins que m\u2019ho digui\u201d. Aquella estona se\u2019m va fer eterna.<\/p>\n

Dubtava entre dir-li-ho o no. Va guanyar el no dir res i sort que les m\u00e9s veteranes alumnes incitadores de l\u2019agressi\u00f3 no van obrir la boca. Vaig pensar que, sense m\u00e9s ni m\u00e9s, mai m\u00e9s tornaria a fer una cosa com aquella.<\/p>\n

Cada vegada que mirava la professora em sentia inc\u00f2moda, experimentava en mi una barreja emocional entre tra\u00efci\u00f3 i covardia, fins que passats uns dies i preparada per assumir responsabilitats i amb el cor taquic\u00e0rdic, em vaig decidir a anar-li a explicar la malifeta i li dic: \u201cSenyoreta, el pinyol d\u2019oliva que li va anar al cap aquell dia, vaig ser jo qui l\u2019hi va tirar\u201d.<\/p>\n

La resposta de la mestra em va desconcertar perqu\u00e8, mostrant un lleuger somr\u00eds a la cara, em va dir: \u201cAix\u00ed que vas ser tu qui ho va fer… Doncs s\u00e0pigues que no va estar gens b\u00e9 i no vull que ho tornis a provar cap m\u00e9s dia\u201d. No va arribar la sang al riu com em pensava que arribaria i la seva manera de reaccionar em va sorprendre per la serenitat amb qu\u00e8 va respondre. Penso que la professora em va donar una s\u00e0via lli\u00e7\u00f3 que sigui pel que sigui sempre he recordat i alguna vegada a la vida m\u2019ha estat \u00fatil.<\/p>\n

Presentaci\u00f3 d\u2019alguns dibuixos<\/strong><\/p>\n

La primera l\u00e0mina que hav\u00edem de dibuixar era la d\u2019un quadrat. Per a mi va ser dif\u00edcil haver de fer a pols unes ratlles tan rectes, per\u00f2 a mesura que anava dibuixant objectes formats per l\u00ednies corbes i de m\u00e9s floritures em semblava que hi tenia m\u00e9s facilitat.<\/p>\n

He considerat incloure aqu\u00ed alguns dels treballs que vaig fer, tot i que evidentment \u00e9s una petita mostra del que f\u00e8iem i n\u2019hi havia de molt millors. Amb tot, poden servir per con\u00e8ixer els tipus de dibuixos que es feien a l\u2019escola de Economia dom\u00e8stica a la d\u00e8cada dels anys seixanta.<\/p>\n

\"\"<\/a>
L\u00e0mina 1<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
L\u00e0mina 2<\/figcaption><\/figure>\n

Seria interessant disposar de dibuixos i pintures de les alumnes m\u00e9s avantatjades i tamb\u00e9 de les que es van dedicar a aquest m\u00f3n de les belles arts. Nom\u00e9s en conec una: \u00c0ngela Ubasart<\/a>, casada amb el reconegut escultor terrassenc Ferran Bach-Esteve<\/a>.<\/p>\n

\"\"<\/a>
L\u00e0mina 3<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
L\u00e0mina 4<\/figcaption><\/figure>\n

Aquests models eren fets de guix blanc i eren uns dels primers exercicis que hav\u00edem de fer.<\/p>\n

Despr\u00e9s de dibuixar figures geom\u00e8triques passem a dibuixar temes relacionats amb la naturalesa, que sovint eren fulles.<\/p>\n

\"\"<\/a>
L\u00e0mina 5<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
L\u00e0mina 8<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
L\u00e0mina 7<\/figcaption><\/figure>\n

Possiblement amb el pas dels anys \u2014n\u2019han passat m\u00e9s de 50 que les imatges han estat guardades dins d\u2019una carpeta\u2014 han perdut part del contrast que tenien inicialment.<\/p>\n

\"L\u00e0mina<\/a><\/p>\n

Un tercer pas que incrementava la dificultat del dibuix era la representaci\u00f3 de fragments de cares i busts complets de personatges hist\u00f2rics.<\/p>\n

\"\"<\/a>
L\u00e0mina 10<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
L\u00e0mina 13<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
L\u00e0mina 12<\/figcaption><\/figure>\n

Entre d\u2019altres hi havia models que representaven les figures de Jesucrist, David, Cervantes i Maria Antonieta.<\/p>\n

\"\"<\/a>
L\u00e0mina 14<\/figcaption><\/figure>\n

\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\"L\u00e0mina<\/a><\/p>\n

\"\"<\/a>
L\u00e0mina<\/figcaption><\/figure>\n
<\/div>\n
\n
\"\"<\/a>
L\u00e0mina 17<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n
\n
\"\"<\/a>
L\u00e0mina 19<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
L\u00e0mina 18<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

El proper pas per fer nivell era dibuixar amb colors de pastel, o sigui, les cl\u00e0ssiques barretes de colors Goya.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
L\u00e0mina 22<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
L\u00e0mina 20<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
L\u00e0mina 21<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n<\/div>\n

\"\"<\/a>
L\u00e0mina 23<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
L\u00e0mina 24<\/figcaption><\/figure>\n

\u00a0 <\/strong><\/p>\n

Fi de la instrucci\u00f3<\/strong><\/p>\n

No vaig poder continuar assistint a classes de dibuix perqu\u00e8 abans dels 14 anys vaig anar a fer d\u2019aprenenta en una f\u00e0brica de mitges i una vegada complerts em vam contractar com a \u00a0\u00a0\u00a0cosidora de costures de mitges, el treball m\u00e9s especialitzat de l\u2019empresa. Era una feina molt ben retribu\u00efda perqu\u00e8 era a preu fet, o sigui, que se\u2019ns retribu\u00efa segons la quantitat de dotzenes de mitges que hav\u00edem cosit a la setmana en una jornada laboral de nou hores di\u00e0ries, incl\u00f2s el dissabte al mat\u00ed. Per posar un exemple, quan tenia 15 anys cobrava 1.200 pessetes a la setmana, per\u00f2 arribats als 19 anys com que la meva vocaci\u00f3 era ser infermera, \u00a0em vaig llogar com a auxiliar de cl\u00ednica a M\u00fatua de Terrassa i vaig passar a tenir un sou mensual de 2.200 pessetes al mes, unes 3.000 pessetes menys al mes. Que em contractessin a M\u00fatua tamb\u00e9 \u00e9s un fet peculiar que caldria explicar en una altra cr\u00f2nica.<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

Un ensurt pict\u00f2ric<\/strong><\/p>\n

En aquell temps, els dissabtes a la tarda quan no treballava feia dissabte, o sigui, all\u00f2 que entenem per fregar el terra \u2014sense que encara s\u2019hagu\u00e9s inventat el pal de fregar\u2014, rentar els vidres, treure la pols i deixar en un estat llumin\u00f3s tot all\u00f2 que no ho era.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Francesc Masana (pintura al oli que guarda Rosa M. Masana)<\/figcaption><\/figure>\n

Un dia, despr\u00e9s d\u2019haver llegit en una revista que els quadres a l\u2019oli es podien netejar fregant-los amb mitja ceba, ho vaig provar i em va donar uns resultats excel\u00b7lents; semblava acabat de pintar, per\u00f2 a c\u00f2pia d\u2019anar aplicant aquesta pr\u00e0ctica, la pintura va fer fallida i van comen\u00e7ar a sortir algunes clapes sense pigmentaci\u00f3. El meu germ\u00e0 Francesc va quedar frustrat en veure com la seva imatge podia en poc temps quedar del tot difuminada a mans de la seva germana petita, que era tan donada a fer dissabte a fons. Francesc apreciava molt\u00a0 aquell quadre perqu\u00e8 l\u2019havia pintat un amic seu mentre feien el servei militar. Vaig \u00a0pensar que si no hi posava remei ben aviat la cosa tindria unes conseq\u00fc\u00e8ncies catastr\u00f2fiques.<\/p>\n

R\u00e0pidament vaig trobar-hi una soluci\u00f3, portar-lo a casa del professor Ramon Cort\u00e9s per veure qu\u00e8 hi podia fer. La resposta va ser bona perqu\u00e8 em va dir que el podia restaurar i deixar-lo igual que abans. Vaig respirar de satisfacci\u00f3.<\/p>\n

Mentre era al seu estudi gestionant la restauraci\u00f3, el professor Cort\u00e9s em va ensenyar els seus treballs art\u00edstics junt amb la col\u00b7lecci\u00f3 de gitanes que tant li agradava pintar. Algunes d\u2019elles insinuaven o mostraven del tot el pit, eren imatges desinhibides per aquella \u00e8poca, tenint en compte que les noies sovint port\u00e0vem jerseis de coll alt. El professor em diu: \u201cQu\u00e8 et sembla? M\u2019agradaria pintar-te a tu.\u201d Vaig preguntar-li \u201cpintar-me amb aquest estil de les gitanes?\u201d. \u201cS\u00ed\u201d, em respongu\u00e9.<\/p>\n

Li vaig dir que no, perqu\u00e8 considerava que fer de model era avorrit i calia estar moltes\u00a0 \u00a0hores quiet, per\u00f2 el motiu probablement de m\u00e9s pes, tot i ser conscient que era una activitat art\u00edstica, era que em sentia inc\u00f2moda posant per a una pintura de component sensual; m\u2019hi veia poc. Un altre aspecte a considerar era que no m\u2019identificava amb l\u2019estil agitanat que el professor Cort\u00e9s aconseguia crear, per\u00f2 ara penso que alguna cosa devia veure en mi que l\u2019inspirava en aquella l\u00ednia.<\/p>\n

I ara potser ho descobreixo per un fet que recordo. Quan tenia uns 20 anys vaig anar de viatge a Par\u00eds i mentre era al barri de Pigalle vaig observar que entre els artistes que pintaven al carrer, n\u2019hi havia un que ho feia retallant la silueta de la persona sobre una cartolina de color negre. Ho vaig trobar d\u2019all\u00f2 m\u00e9s original i li vaig demanar que em fes un d\u2019aquells esquemes. La sorpresa va ser quan vaig veure que m\u2019havia interpretat de manera que la imatge suggeria un estil de dona espanyola. \u00c9s clar que aquell dia anava pentinada amb una cua de cavall adornada amb una flor i tamb\u00e9 portava arracades d\u2019estil allargassat.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Professor Ramon Cort\u00e9s (imatge de Viquip\u00e8dia)<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
Silueta de Rosa M. Masana, feta Par\u00eds<\/figcaption><\/figure>\n

En aquest moment recordant aquells fets, penso que m\u2019agradaria disposar d\u2019una pintura personal feta pel gran artista i professor senyor Ramon Cort\u00e9s, per\u00f2 les coses van com van.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

  \u00a0Als onze anys vaig anar a l\u2019escola d\u2019Economia Dom\u00e8stica de Terrassa, situada al carrer Sant Isidre. Al mat\u00ed assistia a classes de cultura general amb la senyoreta Comerma i a la tarda, a classes de dibuix, costura, planxa i cuina. La mestra, per evitar que parl\u00e9s tant a classe, en ocasions em feia seure…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":16114,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14],"tags":[370,371,368,369,1842],"class_list":["post-3666","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-terrassa-pobles","tag-classes-de-dibuix","tag-comerma","tag-economia-domestica","tag-ramon-cortes","tag-terrassa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3666"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3666"}],"version-history":[{"count":42,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3666\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16064,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3666\/revisions\/16064"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/16114"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3666"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3666"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3666"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}