{"id":3732,"date":"2015-07-27T19:24:59","date_gmt":"2015-07-27T17:24:59","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=3732"},"modified":"2024-10-13T19:15:17","modified_gmt":"2024-10-13T17:15:17","slug":"joaquim-rallo-i-tarrats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=3732","title":{"rendered":"Joaquim Rall\u00f3 i Tarrats"},"content":{"rendered":"

 <\/p>\n

\"\"<\/a>
La revista El Drac n\u00fam. 49<\/figcaption><\/figure>\n

Atleta bisbalenc campi\u00f3 d’Espa\u00f1a en salt de perxa ( La Bisbal d’Empord\u00e0 1920 \u2013 1998)<\/h3>\n

Article de\u00a0 Rosa M. Masana\u00a0 publicat a la revista El Drac n\u00fam. 49 del 2004<\/em><\/span><\/p>\n

Una metgessa que havia conegut i assistit al Joaquim, em va comentar que havia estat un atleta d’elit i que va morir aqu\u00ed a la Bisbal, per\u00f2 que en aquells moments poques persones coneixien la seva not\u00f2ria activitat com esportista.<\/p>\n

El tema em va interessar i, partint de nom\u00e9s saber-ne el nom, vaig trucar al n\u00fam. 11818 de Telef\u00f3nica per aconseguir posteriorment trobar familiars seus a la ciutat de Vic. En proposar-los que volia fer un breu article sobre en Joaquim per publicar-lo a la revista El Drac de la Bisbal, els va agradar, ja que va ser la seva ciutat natal i el lloc escollit per passar-hi els darrers anys de la seva vida.<\/p>\n

En Quim de petit<\/h4>\n

En Quim va n\u00e9ixer al seu domicili del carrer Nou n\u00fam. 6, el dia 20 de febrer de l’any 1920, possiblement assistit per una de les llevadores, Carme Bastons o Em\u00edlia Hortal, que en aquells moments eren les professionals titulades de la Bisbal.<\/p>\n

Va ser el quart fill d’una fam\u00edlia de nou germans: Teresa, Jes\u00fas, Enric, Quim, Soledat, Jordi, Miquel, Montserrat i N\u00faria. El seu pare es deia Eulogi i feia de sastre, i la mare, la senyora Margarida, diuen que tenia prou feina ocupant-se de la casa, el marit i els fills.<\/p>\n

Era cos\u00ed germ\u00e0 del reconegut metge bisbalenc Marcel Rall\u00f3 a qui la ciutat de la Bisbal va dedicar un carrer. Les dues fam\u00edlies tenien una estreta relaci\u00f3 i per aix\u00f2 el doctor Rall\u00f3 va fer de padr\u00ed a la seva germana Soledat.<\/p>\n

De petit va anar a l’escola de la Bisbal, per\u00f2 quan tenia uns set anys la fam\u00edlia es va traslladar a viure a Vic i all\u00e0 va continuar es\u00adtudiant a l’escola dels “Hermanos”.<\/p>\n

La seva germana Montserrat explica que de petit tot el dia pujava i baixada dels arbres, junt amb els seus dos germans grans, en Jes\u00fas i l’Enric, que tamb\u00e9 com ell van practicar l’ at\u00adletisme competitiu. Aquests jocs entre germans segurament el van preparar f\u00edsicament per m\u00e9s endavant poder batre marques atl\u00e8tiques.<\/p>\n

Una adolesc\u00e8ncia marcada per la Guerra<\/h4>\n

L’any 1937, en plena Guerra Civil espanyola, en Quim tenia 17 anys i va ser cridat a files. Entrava dins la crida de la quinta del biber\u00f3.<\/p>\n

Va fer la guerra fins a l’any 1939 i va tenir la sort de sortir-ne viu i tampoc no el van ferir, per\u00f2 per si no en tenia prou de temes b\u00e8l\u00b7lics, el van tomar a reclamar per anar a fer el servei militar amb la contradicci\u00f3 que ell sempre s’havia sentit republic\u00e0. La seva germana diu que en total van ser set els anys que es va dedicar a l’ex\u00e8rcit, per\u00f2 encara va tenir sort de poder treure’s el carnet de conduir i dedicar-se a fer de xofer mentre feia la mili<\/em>, aix\u00ed com tamb\u00e9 practicar l’atletisme durant les se\u00adves hores de lleure.<\/p>\n

\"\"<\/a>
En Quim, tercer per l’esquerra, ballant sardanes a Vic.(cedida per la fam\u00edlia Rall\u00f3-Solerdelcoll)<\/figcaption><\/figure>\n

\u00a0 \u00a0Autodid\u00e0ctic<\/h4>\n

En Quim no va cursar la carrera de qu\u00edmic, per\u00f2 diuen que tenia una gran afecci\u00f3 i bona disponibilitat per dedicar-s’hi professionalment, era un manetes en moltes coses.<\/p>\n

Va treballar a l’empresa de metal\u00b7l\u00fargia i qu\u00edmica Pascual\u00edn del seu cunyat Llu\u00eds Solerdecoll, primerament a Balany\u00e0 i posteriorment a Sant Celoni. Cal dir que aquesta empresa, entre d’altres coses, constru\u00efa escenografies per a teatres amb Ia particularitat que utilitzava materials lleugers f\u00e0cils de transportar i de muntatge sense cargols.<\/p>\n

Com a fet interessant destaquem que l’esmentada empresa va construir escenografies per a companyies com Els Joglars, La Cubana , El Tricicle, per al Liceu i el Teatre Nacional<\/p>\n

L’atleta<\/h4>\n

L’afecci\u00f3 per l’atletisme amb la pr\u00e0ctica de totes les seves especialitats li venia de molt jove, fins i tot en aquell temps en qu\u00e8 les condicions per entrenar eren molt prec\u00e0ries<\/p>\n

\"\"<\/a>
Quin Rallo nu com els atletes hel\u00b7l\u00e8nics,(imatge cedida per la fam\u00edlia Rall\u00f3-Solerdelcoll).<\/figcaption><\/figure>\n

Un exemple el tenim observant una fotografia d’en Quim: est\u00e0 fent un salt d’al\u00e7ada al mig d’un camp amb una corda lligada entre dos arbres i ajudat per una canya de bamb\u00fa, a l’altre costat de la perxa o lloc de caiguda el material m\u00e9s tou que hi havia era una pila de sorra. Estava considerat com a un excel\u00b7lent estilista.<\/p>\n

La seva germana Montserrat ens recorda que en Quim, encara que aconseguia bones marques, entrenava poc, so\u00advint havien de venir alguns companys del club a buscar-lo a casa perqu\u00e8 s’entren\u00e9s abans de les competicions. Aquest fet ens fa pensar que possiblement si s’hagu\u00e9s exercitat amb const\u00e0ncia podria haver assolit marques mundials.<\/p>\n

A t\u00edtol d’an\u00e8cdota expliquen que un dia un amic seu li va deixar una bicicleta i va anar de Palam\u00f3s a Girona, despr\u00e9s ell mateix comentava que no tenia forces per tornar a Palam\u00f3s.<\/p>\n

Aquests detalls ens fan veure que en Quim potser estava m\u00e9s disposat per a les proves d’agilitat que no pas de resist\u00e8ncia, tot i que tamb\u00e9 feia molt bo\u00adnes marques en l’especialitat de tanques. Per fer, per\u00f2, tants quil\u00f2metres amb una bicicleta \u00a0poc lleugera com eren les d’abans, s’havia d’estar en molt bona forma.<\/p>\n

Si m\u00e9s no, bona forma o bona pre\u00ads\u00e8ncia la tenia i ho podem observar, perqu\u00e8 s\u00f3n pocs els atletes que com en Quim es van deixar fotografiar des\u00adpullats fent el recorregut d’impuls per llen\u00e7ar la javelina. Diuen que una de les fotografies d’aquesta s\u00e8rie la van uti\u00adlitzar per editar un p\u00f2ster, fet perill\u00f3s a causa de la censura de la dictadura.<\/p>\n

Gr\u00e0cies a la publicaci\u00f3 feta a la re\u00advista La Marxa de la ciutat de Vic del 18 de setembre de1998 , sabem que el seu germ\u00e0 gran, en Jes\u00fas, va ser un dels primers fundadors del Club d’Atletisme de Vic l’any 1928 i que junt arn el seu germ\u00e0 Enric i ell mateix formaven part d’una nissaga d’atletes.<\/p>\n

Tamb\u00e9 d’acord amb la revista L’Abans de Vic del 2002, podem saber que l’any 1936 els tres germans freq\u00fcentaven el club i que en Joaquim Rall\u00f3 va ser el primer atleta vigat\u00e0 \u00a0que particip\u00e0 en competicions internacionals i obtingu\u00e9 el t\u00edtol de campi\u00f3 d’Espanya absolut en salt de perxa l’any 1947 i al 1949. Va ser, aix\u00ed mateix, subcampi\u00f3 durant tres anys. En Quim tenia en aquesta \u00e8poca 27 i 29 anys.<\/p>\n

Observant l’\u00e0lbum que el senyor Llu\u00eds Solerdelcoll ha preparat amb fotografies i documents d’en Quim, poden veure alguns carnets de la \u2018Federaci\u00f3n Espa\u00f1ola de Atletismo\u2019 i Catalana corresponents a la d\u00e8cada dels anys 1950, ja que per competir era imprescindible estar federat.<\/p>\n

Un altre document interessant \u00e9s la carta que el senyo Josep Cabanes, president del Club Atl\u00e8tic de Vic, en data 1 de desembre del 1979, adre\u00e7a al senyor Quim Rall\u00f3 fent-li saber que la Junta Directiva li havia concedit l’Escut de plata de l’entitat en reconeixement als m\u00e8rits en el terreny internacional de competicions atl\u00e8tiques.<\/p>\n

\"\"<\/a>
En Quim fent un salt de longitud.(imatge fam\u00edlia Rall\u00f3-Solerdelcoll)<\/figcaption><\/figure>\n

Tres anys abans, el 1976, l’esmentada Junta havia instaurat el Trofeu Germans Rall\u00f3 en l’especialitat de curses per premiar els atletes m\u00e9s destacats. Desconec la data per\u00f2 sabem que la ciutat de Vic tamb\u00e9 el va nomenar fill adoptiu de la ciutat.<\/p>\n

Les seves marques en salt de perxa<\/h4>\n

Observant les fotografies de l’\u00e0lbum del senyor Rall\u00f3, podem veure que havia practicat les modalitats de salt d’al\u00ad\u00e7ada, de longitud, llan\u00e7ament de disc, la cursa, el llan\u00e7ament de javelina i la seva especialitat preferida, el salt de perxa, exercici aquest que requeria posseir dots de concentraci\u00f3, velocitat en el recorregut d’impuls, coratge i acrob\u00e0cia.<\/p>\n

Si b\u00e9 les imatges gr\u00e0fiques, com hem vist, ens han aportat for\u00e7a informaci\u00f3, els documents revisats, en canvi, no ens ajuden a saber el nom\u00adbre de metres que va saltar per pro\u00adclamar-se campi\u00f3 d’Espanya. Per aquest motiu la pregunta quedava sense resposta, per\u00f2 finalment gr\u00e0\u00adcies a l’amabilitat de la Federaci\u00f3 Catalana d’Atletisme les hem pogut con\u00e8ixer i s\u00f3n les seg\u00fcents:<\/p>\n

-Campi\u00f3 d’Espanya any 1947 amb salt de 3,38 metres.<\/p>\n

-Campi\u00f3 d’Espanya any 1948 amb salt de 3,32 metres<\/p>\n

-Subcampi\u00f3 d’Espanya al 1949 amb salt de 3,36 metres<\/p>\n

Actualment els r\u00e8cords de salt de per\u00adxa s\u00f3n molt m\u00e9s elevats, l’espanyol \u00e9s de 5,80 metres. L’any 2003 a Par\u00eds es va aconseguir un salt de perxa de 5,90 me\u00adtres i entre els 12 finalistes de la competi\u00adci\u00f3 parisenca es van fer marques que ana\u00adven des dels 5,60 metres als 5,90 amb una mitjana de 5,75 metres, tot i que el r\u00e8cord Fotografia del carnet de la Federaci\u00f3 mundial \u00e9s de 6,14 metres.<\/p>\n

Si ho pensem, entre el salt d’en Quim de 3,38 metres i el de l’actual campi\u00f3 d’Espanya hi ha una difer\u00e8ncia de 2,42 metres a favor d’aquest darrer. Aquesta difer\u00e8ncia de metres ens pot semblar molt per\u00f2 hem de considerar que han passat 56 anys i que l’atletisme ha millorat considerablement pel que fa a la preparaci\u00f3 dels atletes amb la incorporaci\u00f3 dels centres d’alt rendiment esportiu que els prepara f\u00edsicament i ps\u00edquicament incloent-t’hi estudiades pautes aliment\u00e0ries.<\/p>\n

Cal dir que un factor determinant per aconseguir bones mar\u00adques ha estat la millora del material emprat, ja que les perxes m\u00e9s primitives eren fetes de fusta amb quasi nul\u00b7la flexibilitat, despr\u00e9s les fetes amb canya de bamb\u00fa una mica m\u00e9s el\u00e0sti\u00adques, les met\u00e0l\u00b7liques que van tenir vig\u00e8ncia fins a l’any 1962, les de fibra de vidre, fiberglass<\/em>, molt m\u00e9s perfeccionades, i actualment s’estan utilitzant resines i carboni amb gran capa\u00adcitat de flecteix que actuen com una molla impel\u00b7lint l’atleta a gran al\u00e7ada.<\/p>\n

Deixa l’atletisme, es casa i se’n va a viure amb la seva senyora a l’estranger<\/h4>\n

Diuen que en Quim era un xic introvertit, bohemi, fet a la seva, independent … Potser per aix\u00f2 va decidir casar-se una mica entrat en anys, als 48. Aix\u00f2 no li va impedir, per\u00f2, d’ena\u00admorar-se de la qui seria la seva muller, la senyora Montserrat Baulenas, dotze anys m\u00e9s jove que ell. Celebraren la cerim\u00f2\u00adnia de noces a l’esgl\u00e9sia de Sant Mart\u00ed de Ll\u00e9mena l’any 1968.<\/p>\n

Despr\u00e9s de casats se’n van anar a fer de majordoms en una esco\u00adla d’Anglaterra. All\u00e0 hi van passar una tempora\u00adda fins que decidiren anar-se’n a un altre lloc, aquesta vegada a una de les illes de les Bermudes, concretament amb la tas\u00adca de guardar un xalet d’una persona adinerada. Tot i que navegaren so\u00advint per l’oce\u00e0 amb una llanxa motora, van tenir la sort de no desapar\u00e8ixer enmig del triangle.<\/p>\n

Podem considerar que aquell tipus de vida va anar en concordan\u00e7a amb la se forma de ser i potser tamb\u00e9 amb el de seva senyora. No varen tenir fills i tampoc es van arribar a compenetrar del tot perque un dia van decidir trencar la conviv\u00e8ncia i fer vides separades.<\/p>\n

En Quim torna a la Bisbal, la seva ciutat natal<\/h4>\n

Despr\u00e9s de les diverses experi\u00e8ncies de la vida i d’haver conegut m\u00f3n, als 63 anys va decidir jubilar-se i anar a viure a la Bisbal, al carrer del Pont n\u00famero 55. Al seu domicili encara hi podem veure un cobert utilitzat com a taller on segurament hi feia algunes reparacions i l’hort encara avui cultivat. Estava acompanyat pels seus dos estimats gossets per als quals no li importava gastar-se els diners que fossin per tenir-los ben alimentats.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Part de la casa d’en Quim, al carrer del Pont (imatge Rosa Masana)<\/figcaption><\/figure>\n

En aquesta tranquil\u00b7la casa, situada en un carrer poc transitat, hi va viure uns onze anys, per\u00f2 com sovint succeeix, les persones en fer-nos grans i no poder cobrir per nosaltres mateixos les necessitats de la vida quotidiana, hem de demanar ajut i aix\u00f2 \u00e9s el que va fer en Quim: es va traslladar a viure a \u00a0l’Hospital de la Bisbal, aix\u00f2 s\u00ed, amb la condici\u00f3 que cada havia de sortir per portar el menjar als seus gossets i estar estona amb ells, fins que les forces li van fallar del tot i el dijous dia 3 de setembre de l’any 1998, als 78 anys, va fe darrer salt deixant enrere aquest m\u00f3n.<\/p>\n

D’acord amb alguna observaci\u00f3 feta per les persones que el van con\u00e8ixer, es considera que en Quim, possiblement degut al fet d’haver viscut diversos anys a les comarques de Barcelona i a l’estranger, era poc conegut a la Bisbal i per aix\u00f2 la seva mort va passar gaireb\u00e9 desapercebuda amb poc acompanyament i sense notes de premsa.<\/p>\n

La seva ciutat adoptiva, Vic, s\u00ed que va donar a con\u00e8ixer seva mort mitjan\u00e7ant la premsa local, a El 9 Nou per A.D. i Joan Freixenet i a la revista \u00a0La Marxa. <\/em><\/p>\n

Despr\u00e9s de sis anys de la seva mort hem volgut recordar-lo mitjan\u00e7at aquest breu escrit.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Caricatura d’en Quim amb la seva canya de bamb\u00fa feta per un dibui\u00adxant an\u00f2nim. (imatge familia Rall\u00f3-Solerdelcoll) modificada R.M. Masana<\/figcaption><\/figure>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

  Atleta bisbalenc campi\u00f3 d’Espa\u00f1a en salt de perxa ( La Bisbal d’Empord\u00e0 1920 \u2013 1998) Article de\u00a0 Rosa M. Masana\u00a0 publicat a la revista El Drac n\u00fam. 49 del 2004 Una metgessa que havia conegut i assistit al Joaquim, em va comentar que havia estat un atleta d’elit i que va morir aqu\u00ed a…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":16178,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,13],"tags":[373,375,372,86,374],"class_list":["post-3732","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-la-bisbal-demporda","category-pobles","tag-atleta","tag-campio-espanya","tag-joaquim-rallo","tag-la-bisbal","tag-perxa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3732"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3732"}],"version-history":[{"count":22,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3732\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3755,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3732\/revisions\/3755"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/16178"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3732"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3732"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3732"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}