![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/img085.jpg\" "\\"img085\\"")
<\/a>Una de les seves afeccions era la creaci\u00f3 de peces de cer\u00e0mica<\/a>\u00a0i tamb\u00e9 el ioga. En alguna ocasi\u00f3 l\u2019hav\u00edem vist en estat semicontemplatiu, asseguda arran de mar i enfocant el seu cos als primers raigs del sol del dia. Quan estava en aquesta situaci\u00f3 es podia percebre la sensaci\u00f3 d\u2019estar davant d\u2019una persona en harmonia amb el paisatge mar\u00ed, com una amalgama d\u2019elements confluents formats per la seva figura, la brisa matinal, el sol lleugerament c\u00e0lid, la frescor de la sorra i la remor del mar. No puc dir com ella vivia aquells moments possiblement introspectius, per\u00f2 s\u00ed que vist des de fora transmetien serenitat d\u2019\u00e0nim, equilibri crom\u00e0tic i una admirable est\u00e8tica que, en conjunt, si ho volgu\u00e9ssim conceptualitzar com una obra d\u2019art, dir\u00edem que aquest era ef\u00edmer, amb l\u2019excepci\u00f3 que un dia la c\u00e0mera fotogr\u00e0fica va retenir, penso, un d\u2019aquells moments.<\/p>\n \u00a0\u00a0 El fet de viatjar<\/strong><\/p>\n \u00c9s sabut que el fet de viatjar porta impl\u00edcit descobrir paisatges, estils de vida i costums diferents als nostres i tamb\u00e9 ens permet sortir de la g\u00e0bia del rutinari dia a dia, ens permet fer una nova mirada envers nosaltres mateixos. Viatjar ens obliga a modificar alguns h\u00e0bits, com horaris, alimentaci\u00f3 i esfor\u00e7os per adaptar-nos a situacions no previstes com el cansament, el calor, el fred, la gana i la set i en ocasions la impossibilitat d\u2019arribar a aixopluc a causa de les llargues dist\u00e0ncies. Per tot, \u00e9s de segur que en cada viatge descobrim quelcom de latent que hi ha dins nostre.<\/p>\n Maria del Carme i Rosa Maria, societat an\u00f2nima<\/strong><\/p>\n A principis dels anys vuitanta, Maria del Carme i jo v\u00e0rem iniciar l\u2019aventura de viatjar plegades, quan cadascuna ja disposava d\u2019una relativa bona experi\u00e8ncia sortint de casa.[1]<\/a> Ella posse\u00efa uns coneixements m\u00e9s amplis que jo en mat\u00e8ria de viatges perqu\u00e8 havia treballat en una ag\u00e8ncia tur\u00edstica de Terrassa. Per aquest motiu sempre era ella qui tenia cura de preparar els viatges tenint en consideraci\u00f3 diversos aspectes que eren importants i a mi m\u2019haurien passat desapercebuts.<\/p>\n Sovint viatj\u00e0vem en cotxe i gaireb\u00e9 sempre condu\u00efa jo, ens emport\u00e0vem la tenda de campanya perqu\u00e8 en un moment o altre ens feia servei. Ara seria tot un luxe, per\u00f2 abans fins i tot hav\u00edem fet acampada lliure. Una vegada estant acampades al costat d\u2019un riu a la zona de la Camarga<\/a> francesa v\u00e0rem veure com els talps d\u2019aigua, a mitjanit, se\u2019ns cruspien l\u2019esmorzar que ten\u00edem en una cuina exterior improvisada.<\/p>\n No explicar\u00e9 les an\u00e8cdotes dels viatges perqu\u00e8 no acabar\u00edem mai, perqu\u00e8 sempre, i sense buscar-ho, ens succe\u00efa algun fet sonat. Nom\u00e9s vull comentar que f\u00e8iem un t\u00e0ndem tur\u00edstic molt efica\u00e7, coincid\u00edem en la presa de decisions el 90% de les vegades i a m\u00e9s ens complement\u00e0vem perqu\u00e8 la Maria del Carme era de car\u00e0cter prudent i tenia la facultat d\u2019intuir els perills d\u2019un tros lluny; jo per altra banda era m\u00e9s immediata i llan\u00e7ada i feia les coses perqu\u00e8 les veia simplement clares en aquell moment. Alguna vegada la Maria del Carme, per no deixar-me que an\u00e9s sola a algun lloc que considerava perill\u00f3s, superava la seva por i em seguia. Llavors podien succeir dues coses: que l\u2019experi\u00e8ncia fos formidable o que ens trob\u00e9ssim totes dues embarrancades. Quan explic\u00e0vem els viatges a les nostres amistats els f\u00e8iem passar una vetllada divertida i sempre ens ressaltaven el fet que f\u00f3ssim tan diferents de car\u00e0cter.<\/p>\n Els viatges que recordo<\/strong><\/p>\n La pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, Balears i Can\u00e0ries<\/span><\/p>\n Excepte Cadis, podem dir que hem estat a totes les grans poblacions de la Pen\u00ednsula. L\u2019hav\u00edem recorregut des del nord fins al sud. Hi an\u00e0vem amb cotxe i par\u00e0vem als llocs que consider\u00e0vem d\u2019inter\u00e8s. Una vegada v\u00e0rem viatjar de Barcelona a C\u00f2rdova d\u2019una tirada, parant nom\u00e9s per dinar sota d\u2019un taronger que estava ple de flors. Era magn\u00edfic estar-se sota aquell recer! Tamb\u00e9 hav\u00edem visitat les illes m\u00e9s importants de les Balears i de les de Can\u00e0ries coneix\u00edem Gran Can\u00e0ria, La Palma, Lanzarote i la Graciosa. El Pirineu catal\u00e0 i el franc\u00e8s, incl\u00f2s Andorra, tamb\u00e9 \u00e9s un dels llocs que m\u00e9s v\u00e0rem freq\u00fcentar.<\/p>\n Ciutats d\u2019Europa <\/span><\/p>\n Fran\u00e7a \u00e9s el pa\u00eds que m\u00e9s v\u00e0rem visitar, ja que hi tinc fam\u00edlia i tamb\u00e9 per necessitat, a causa d\u2019un problema de salut que tenia la Maria del Carme i va haver d\u2019anar-se a operar a Nancy, ciutat situada a 300 quilometres d\u2019Alemanya. En total hi v\u00e0rem anar set vegades des de l\u2019any 1994. En l\u2019anada f\u00e8iem uns 1.200 quil\u00f2metres perqu\u00e8 ens desvi\u00e0vem de la ruta principal amb el prop\u00f2sit de fer turisme. En la tornada f\u00e8iem nom\u00e9s uns 1.000 quil\u00f2metres.<\/p>\n A It\u00e0lia v\u00e0rem visitar ciutats com Roma, Mil\u00e0, Flor\u00e8ncia, Pisa, Siena, Lucca, Trento i Verona. Tamb\u00e9 Su\u00efssa, Regne Unit i Irlanda amb un cotxe de lloguer i circulant per l\u2019esquerra. Tamb\u00e9 vam visitar l\u2019illa de Mann<\/a>, on em vaig trencar un bra\u00e7, un noi l\u2019espatlla i una senyora gran de l\u2019illa es va posar greu. Tots tres v\u00e0rem ser evacuats amb una avioneta semidescapotable.<\/p>\n A Portugal hi v\u00e0rem anar quatre vegades, perqu\u00e8 cada any an\u00e0vem a Medina del Campo a visitar una cosina de la Maria del Carme, Tere Vara<\/a>, i ten\u00edem tend\u00e8ncia a anar-hi. V\u00e0rem rec\u00f3rrer el pa\u00eds de nord a sud i tamb\u00e9 l\u2019illa de Madeira baixant des de la part alta de la vila amb els t\u00edpics carretons. Semblava talment que ens hav\u00edem d\u2019estavellar contra la paret d\u2019una casa.<\/p>\n Vam estar a Gr\u00e8cia capital i a les illes m\u00e9s importants, que hi arrib\u00e0vem amb unes barcasses bastant prec\u00e0ries. En una ocasi\u00f3 la Maria del Carme mentre vomitava va estar a punt de caure al mar. Sort que l\u2019agafava amb una m\u00e0 i amb l\u2019altra em sostenia a un pal de la barca perqu\u00e8 la mala mar feia que el vaixell bascul\u00e9s d\u2019un costat a l\u2019altre.[2]<\/a> A les illes que tenien lloguer de vespes, en llog\u00e0vem una i era fabul\u00f3s rec\u00f3rrer tot el territori. A l\u2019illa de Creta hi v\u00e0rem anar des d\u2019Atenes amb un espectacular creuer que semblava de luxe i all\u00e0 v\u00e0rem llogar un cotxe.<\/p>\n \u00c0frica<\/span><\/p>\n Marroc, inclosa la zona del Atles i amb cotxe particular, allotjant-nos en hotels i tamb\u00e9 c\u00e0mpings. A Casablanca vam poder ajudar dues noies de Barcelona que estaven retingudes a l\u2019hotel, vigilades i sense passaport. Una d\u2019elles estava sota els efectes d\u2019un somn\u00edfer. A Alg\u00e8ria, a la recerca de la tomba del meu avi i fent tamb\u00e9 els quatre oasis saharians a una temperatura de 50 graus al sol i 45 a l\u2019ombra, vam veure dos camells morts arran de carretera i mig tapats de sorra. Vol\u00edem anar a Tamanrasset, per\u00f2 l\u2019avi\u00f3, que estava en un aeroport campi qui pugui \u2014pujava el primer d\u2019arribar\u2014, ens va deixar a terra.<\/p>\n A Egipte hi v\u00e0rem anar de viatge organitzat fent una ruta for\u00e7a completa al llarg del Nil i amb totes les comoditats. I \u00e9s que l\u2019any 2005 ja ens hav\u00edem fet m\u00e9s grans i tampoc \u00e9s un pa\u00eds per anar-hi pel teu compte.<\/p>\n Estats Units d\u2019Am\u00e8rica<\/span><\/p>\n V\u00e0rem poder fer un viatge de trenta dies als EUA perqu\u00e8 el preu del dolar, l\u2019any 1990 havia baixat a 80 pessetes. Mentre factur\u00e0vem les maletes a l\u2019aeroport de Barcelona, una noia ens va demanar si ens pod\u00edem ocupar de la seva mare i ajudar-la a sortir de l\u2019aeroport, perqu\u00e8 all\u00e0 l\u2019estarien esperant. Tenia uns 80 anys i de tant en tant an\u00e0vem a veure-la al seu seient per si necessitava alguna cosa. Finalment ens v\u00e0rem tranquil\u00b7litzar en veure que realment la van anar a buscar.<\/p>\n A Nova York ens hi v\u00e0rem estar 15 dies, visitant fins i tot el parc de Josemite i circulant amb metro i a peu fora de les rutes tur\u00edstiques recomanades, que a m\u00e9s eren catalogades de perilloses, per\u00f2 l\u2019experi\u00e8ncia va ser molt interessant i satisfact\u00f2ria, tamb\u00e9 per recordar. Mitjan\u00e7ant dos vols m\u00e9s en avi\u00f3, v\u00e0rem anar a San Francisco i a Orlando a visitar els tres parcs tem\u00e0tics d\u2019atraccions i vaig pujar jo sola \u2014la Maria del Carme va preferir quedar-se a terra, mai m\u00e9s ben dit\u2014 a una atracci\u00f3 en qu\u00e8 no s\u2019havia de fer cua per entrar, cosa sospitosa. Consistia a simular que feies un viatge amb una nau espacial. Quan ja havia baixat d\u2019aquesta atracci\u00f3, vaig entendre per qu\u00e8 la gent no hi pujava. Recordar\u00e9 sempre l\u2019experi\u00e8ncia i tamb\u00e9 que l\u2019ET<\/em> em crid\u00e9s pel meu nom.<\/p>\n \u00c0sia <\/span><\/p>\n A Indon\u00e8sia, fent escala a Singapur, l\u2019aeroport m\u00e9s bonic que he vist mai, v\u00e0rem rec\u00f3rrer amb un Jeep descapotable Bali, Java i poblacions circumdants, tamb\u00e9 a la muntanya Bromo per veure la sortida de sol, per\u00f2 despr\u00e9s de moltes hores de viatge, les boires no ens ho van permetre. A l\u2019illa de Lombok va ser espectacular veure els esculls de coral i peixos sociables que t\u2019acompanyaven mentre nedaves i tot amb nom\u00e9s amb unes ulleres d\u2019aigua amb tub i unes aletes. Per anar a aquesta illa v\u00e0rem llogar un catamar\u00e0 en qu\u00e8 anaven quatre mariners. Desconeix\u00edem, per\u00f2, que en el preu del bitllet hi anava incl\u00f2s que et portessin a coll fins a la barca que estava atracada uns metres endins de la platja. La Maria del Carme va dir que all\u00f2 no era gaire correcte, per\u00f2 b\u00e9 que s\u2019agafava fort al coll del jove i atl\u00e8tic indonesi.<\/p>\n A Birm\u00e0nia hi v\u00e0rem anar amb un viatge autoorganitzat per sis persones, una d\u2019elles era fot\u00f2grafa, l\u2019altra videoaficionada i un tercer, col\u00b7leccionista d\u2019antiguitats. El viatge tenia com a objectiu descobrir i captar imatges de coses poc conegudes per nosaltres. V\u00e0rem arribar fins gaireb\u00e9 just a la frontera amb la Xina, zona tamb\u00e9 perillosa ja que, segons ens van dir, era territori de narcotraficants. El recorregut el vam fer amb una furgoneta condu\u00efda per un xofer i un guia nadius. A m\u00e9s de veure \u00e8tnies diferents, cal dir algunes de preparades per al turisme com les dones girafa, el que v\u00e0rem veure m\u00e9s van ser monjos i temples budistes.<\/p>\n Ens quedaven molts llocs per visitar<\/strong><\/p>\n Sovint d\u00e8iem que quan ens jubil\u00e9ssim anirem a veure part del m\u00f3n que no hav\u00edem vist mai, per\u00f2 en quedar segada la vida de la Maria del Carme ho va destarotar tot. En solitari he fet algunes altres sortides, per\u00f2 el fet de seure al seient d\u2019un avi\u00f3 sense la Maria del Carme al costat em fa la impressi\u00f3 que l\u2019aire de dins la cabina s\u2019hagi d\u2019acabar. \u00c9s terrible la sensaci\u00f3 de buidor que sento i fins i tot el viatge perd el seu sentit. Mai m\u2019hauria imaginat que pogu\u00e9s experimentar una emoci\u00f3 com aquesta, per\u00f2 m\u2019hi vaig acostumant.<\/p>\n De fet, si mirem al nostre entorn veiem les m\u00faltiples p\u00e8rdues i vicissituds que a un gran nombre de persones d\u2019aquest planeta els ha tocat viure i potser per aix\u00f2 el que explico pot semblar una an\u00e8cdota. Per\u00f2 n\u2019extrec la conclusi\u00f3 que no podem evitar viure les dues cares que t\u00e9 la vida: una ens fa experimentar el dolor f\u00edsic i moral m\u00e9s aterridor i l\u2019altra, l\u2019aspecte m\u00e9s sublim i imaginable que una persona humana pugui arribar a sentir.<\/p>\n<\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a>