{"id":3839,"date":"2015-08-06T11:19:39","date_gmt":"2015-08-06T09:19:39","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=3839"},"modified":"2021-12-10T20:35:37","modified_gmt":"2021-12-10T18:35:37","slug":"la-vida-la-principal-instructora","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=3839","title":{"rendered":"La vida, la principal instructora"},"content":{"rendered":"

Aprenem de tot, dels pares, de l\u2019escola, dels llibres…, per\u00f2 encara m\u00e9s per la mateixa experi\u00e8ncia de la nostra vida. Amb relaci\u00f3 a aquest concepte voldria comentar dos fets: les classes socials i els toros.<\/span><\/p>\n

Les classes socials<\/span><\/p>\n

Fa poc vaig escriure quelcom sobre la masia Freixa de Terrassa<\/a> i comentava que de petita havia observat tres formes diferents, segons el nivell econ\u00f2mic, de viure la vida. Hi havia els qui eren empresaris, els de classe mitjana i els qui disposaven de recursos limitats.<\/p>\n

Un dia, quan tenia uns 13 anys, el meu germ\u00e0 Francesc<\/a>, que era 17 anys m\u00e9s gran que jo, em va dir: <\/em>\u201cVa, anem a Barcelona que t\u2019ensenyar\u00e9 qu\u00e8 \u00e9s la vida.\u201d La frase em va semblar molt pretensiosa i vaig pensar quina una en devia portar al cap, perqu\u00e8 els meus germans en general, tenien acudits ins\u00f2lits, de bomber, que deia la meva mare.<\/p>\n

Pugem a la seva moto Ossa i enfilem la carretera de la Rabassada driblant amb agilitat els nombrosos revolts que t\u00e9 aquella muntanya. Arribem a la Rambla de les Flors de Barcelona i ens endinsem al barri xino<\/a>, en concret entrem al carrer de les T\u00e0pies i altres de circumdants. Barri tamb\u00e9 anomenat el Raval o actualment districte cinqu\u00e8.<\/p>\n

Recorr\u00edem en segona marxa tots els carrers i jo no deixava escapar cap detall. Era impactant observar aquell ambient mai vist abans. En especial les senyores que portaven vestits escatimats de roba, f\u00edsicament eren for\u00e7a desenvolupades i anaven molt pintades d\u2019ulls, llavis i galtes. Una d\u2019elles no s\u00e9 qu\u00e8 li va dir al meu germ\u00e0, per\u00f2 es veia que el trobava atractiu. De fet ho era.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Aspecte del barri xino (imatge de Margaret Michaelis)<\/figcaption><\/figure>\n

\u00a0 L\u2019ambient em feia una mica de basarda i per aix\u00f2 m\u2019agafava fort al cos del meu germ\u00e0. Ell s\u00ed que semblava tranquil, suposo perqu\u00e8 estava ocupat fent la visita guiada a la seva germana i tot perqu\u00e8 descobr\u00eds que en aquest m\u00f3n hi ha altres maneres de viure. Va complir l\u2019objectiu, perqu\u00e8 mai havia vist en directe tanta diversitat de persones i algunes manifestament tan pobres.<\/p>\n

A partir de llavors vaig saber que en lloc d\u2019haver-hi tres nivells socials, n\u2019hi havia cinc: els tres que ja coneixia, o sigui les persones amb capital, els masovers amb recursos suficients per anar tirant o diguem-ne les classes mitjanes, i d\u2019altres amb menys recursos que havien de fer malabarismes per arribar a final de mes.<\/p>\n

He de dir tamb\u00e9 que el meu germ\u00e0 i la meva cunyada J\u00falia, de petita se m\u2019havien endut diverses vegades a Barcelona simplement per passejar, veure els coloms o anar al port a pujar a una golondrina<\/em> sense endinsar-nos en aquella altra realitat del barri xino.<\/p>\n

\"\"<\/a>
La J\u00falia, jo i el meu germ\u00e0 Francesc, any 1950 aprox. (imatge R.M. Masana)<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
Francesc, J\u00falia, jo i uns amics amb una Golondrina a Rompeoles.(imatge Rosa M. Masana)<\/figcaption><\/figure>\n

Les corrides de toros<\/span><\/p>\n

De molt petita, els meus pares i germans se m\u2019emportaven al cinema i a m\u00e9s de les pel\u00b7l\u00edcules americanes i espanyoles v\u00e8iem el No-Do. A cada No-Do hi sortien curses de braus. Per a mi era impactant veure aquells homes a cavall clavant una llan\u00e7a a l\u2019esquena de l\u2019animal i empenyent-lo amb for\u00e7a. No entenia per qu\u00e8 havien de fer aquella inj\u00faria a un animal que no els havia fet res i a m\u00e9s tenir-lo encerclat sense possibilitat d\u2019escapat\u00f2ria. Tampoc comprenia per qu\u00e8 el feien bovejar enganyant-lo amb un drap vermell i clavant-li banderilles i deixant-lo sagnant per tot el seu cos i a sobre el p\u00fablic cridant \u201cole\u201d.<\/p>\n

Veia com el toro respirava fatigat i alguns mostraven un posat de submissi\u00f3, potser com volent dir \u201cdeixem-ho c\u00f3rrer; he perdut\u201d, per\u00f2 res, no hi havia clem\u00e8ncia per a aquell animal\u00f3 acorralat i ferit. Finalment i segons la destresa del matador, rebia una, dues o tres estocades fins que queia a terra agonitzant i era arrossegat per cavalls. Per a mi no era entenedor que el p\u00fablic manifestes goig davant aquell espectacle tan desequilibrat de forces. Ho trobava totalment injust. Agra\u00efa molt quan entraven al cinema i estava a punt de comen\u00e7ar la pel\u00b7l\u00edcula sense passar pel No-Do.<\/p>\n

Cal dir que a casa tamb\u00e9 m\u2019ho havia passat malament quan la meva mare es disposava a matar una gallina o un \u00e0nec. Era terrible. Havia de marxar de la cuina i no cal dir el drama que em suposava veure els preparatius que un home vingut de fora feia abans de degollar el porc al pati de casa. El garr\u00ed i jo \u00e9rem bastant bons amics perqu\u00e8 moltes vegades li anava a portava menjar i ell ja em coneixia. A m\u00e9s, m\u2019agradava escoltar aquell soroll que feia quan paladejava amb gust les pells de mel\u00f3. De fet de petita era m\u00e9s coherent que ara; m\u2019agradaven molt els animals, tamb\u00e9 com ara, per\u00f2 amb la difer\u00e8ncia que abans no volia menjar carn, no m\u2019agradava i quan en menjava se\u2019m feia una bola a la boca que no hi havia manera d\u2019engolir. La meva mare insistia que n\u2019havia de menjar.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Un toro amb l\u2019estocada final.<\/figcaption><\/figure>\n

Conclusi\u00f3 <\/span><\/p>\n

En definitiva, el que he volgut dir \u00e9s:<\/p>\n

Respecte a les classes socials penso que ens formem una idea de com est\u00e0 estructurada la societat segons les nostres experi\u00e8ncies i observacions fetes al llarg de la vida. No \u00e9s en tanta mesura, penso, el fet d\u2019haver llegit cl\u00e0ssics com Marx, Taylor i saber qu\u00e8 \u00e9s la plusv\u00e0lua. Ens formem m\u00e9s clarament una idea de la societat i de com voldr\u00edem que fos segons les nostres pr\u00f2pies viv\u00e8ncies i els sentiments que mostrem perqu\u00e8 les coses vagin millor.<\/p>\n

I quant a les curses de braus passa el mateix: hi ha persones a qui no ens agrada veure aquell espectacle, per\u00f2 no perqu\u00e8 alg\u00fa ens hagi alli\u00e7onat per fer que no ens agradi, no, no ens agrada perqu\u00e8 ens fa patir, ens fa sentir dins nostre una mena d\u2019incomoditat i sentim pena pel toro, sentiment que es fa extensiu a tots els animals del m\u00f3n que siguin explotats.<\/p>\n

Per la qual cosa, el que voldria dir \u00e9s que tant pel que fa a idees socials com tamb\u00e9 en concret a l\u2019espectacle del toreig, si no ens agrada no \u00e9s per voler portar la contr\u00e0ria a ning\u00fa, \u00e9s senzillament perqu\u00e8 no s\u2019adiu amb la nostra manera de sentir i d\u2019experimentar la vida.<\/p>\n

Per aix\u00f2 considero que haur\u00edem de ser molt curosos i fer un \u00fas \u00e8tic, racional i respectu\u00f3s quan parlem d\u2019aquests temes i en cap cas fer-los servir per provocar enfrontaments i baralles electoralistes.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aprenem de tot, dels pares, de l\u2019escola, dels llibres…, per\u00f2 encara m\u00e9s per la mateixa experi\u00e8ncia de la nostra vida. Amb relaci\u00f3 a aquest concepte voldria comentar dos fets: les classes socials i els toros. Les classes socials Fa poc vaig escriure quelcom sobre la masia Freixa de Terrassa i comentava que de petita havia…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3,14],"tags":[385,1857,382,383,384],"class_list":["post-3839","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-etica","category-terrassa-pobles","tag-animals","tag-barcelona","tag-barri-xino","tag-classes-socials","tag-corrides-de-toros"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3839"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3839"}],"version-history":[{"count":16,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3839\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3851,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3839\/revisions\/3851"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3839"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3839"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3839"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}