Des dels 14 anys fins als 19 vaig treballar a l\u2019empresa Mediaseda de Terrassa en qualitat de cosidora de costures de mitges, feina que requeria un grau d\u2019especialitzaci\u00f3 i es feia a preu fet en una jornada de nou hores di\u00e0ries.<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/DSC07595-copia-300x221.jpg\" "\\"DSC07595")
<\/a>Encara que\u00a0sempre havia sentit que volia ser infermera, per\u00f2 tenia bon sou, era un puntal econ\u00f2mic important per a la meva fam\u00edlia i no pensava deixar la feina per fer una altra cosa.<\/span><\/p>\n Per correspond\u00e8ncia, l\u2019any 1965 vaig fer uns estudis d\u2019auxiliar sanitari que impartia el Centro de Ense\u00f1anza Alarde i tamb\u00e9 em vaig inscriure en qualitat d\u2019oient, perqu\u00e8 no tenia el batxillerat, a les classes que es feien a l\u2019hospital de Sant Ll\u00e0tzer de Terrassa com a preparaci\u00f3 dels ex\u00e0mens lliures d\u2019ATS que es feien a la Facultat de Medicina de Barcelona. Les classes s\u2019impartien de dues a tres del migdia, moment que feia un rec\u00e9s de la feina per dinar.<\/span><\/p>\n Quan havia complert els 19 anys em vaig decidir anar a veure la cap d\u2019infermeria de M\u00fatua de Terrassa, Maria Llobet, per demanar-li si em podia contractar per fer d\u2019infermera. \u00a0A dins els seu despatx \u00a0ella em pregunta: \u201cAix\u00ed que vost\u00e8 \u00e9s infermera?\u201d \u201cNo\u201d, li vaig respondre. \u201c\u00c9s auxiliar de cl\u00ednica?\u201d \u201cNo\u201d. \u201cT\u00e9 el batxillerat?\u201d \u201cNo, encara no l\u2019he fet\u201d. Arribats a aquest punt em pregunta: \u201cB\u00e9, parlem-ne. Sap llegir i escriure?\u201d \u201cS\u00ed, aix\u00f2 s\u00ed\u201d, li respongu\u00e9. Diu \u201ca veure\u201d i, donant-me un paper i un llapis em diu: \u201cEscrigui\u2019m aqu\u00ed el seu nom i la seva adre\u00e7a\u201d.<\/p>\n Per aconseguir fer una lletra intel\u00b7ligible, de manera parsimoniosa comen\u00e7o a escriure \u201cRosa Maria Masana, carrer…\u201d Mira el que havia escrit i mirant-me tamb\u00e9 a mi, em diu: \u201cB\u00e9, de moment no necessitem ning\u00fa. En tot cas ja l\u2019avisar\u00edem\u201d.<\/p>\n En sortir del despatx vaig pensar que havia fet el rid\u00edcul m\u00e9s espant\u00f3s de la meva vida i a m\u00e9s davant d\u2019una professional de la \u00a0infermeria.<\/p>\n Passats uns dies, la senyoreta Llobet va trucar per tel\u00e8fon a casa perqu\u00e8 hi an\u00e9s, que volia parlar amb mi. M\u2019hi presento i em propos\u00e0 que podia fer-me un contracte d\u2019auxiliar d\u2019ATS per sis mesos i que tamb\u00e9 hauria de fer un examen psicot\u00e8cnic. Si aquestes dues proves sortissin b\u00e9, em podrien contractar, per\u00f2 si no, no. Vaig estar-hi d\u2019acord, tot i que ho havia de consultar a casa.<\/p>\n Vaig agrair als meus pares que no posessin cap impediment perqu\u00e8 an\u00e9s a treballar a la M\u00fatua amb aquelles condicions \u2014en lloc de cobrar 1.300 pessetes a la setmana com cobrava, en cobraria 2.200 al mes.<\/p>\n Com m’havien dit per poder treballar a la M\u00fatua havia de fer un examen psicot\u00e8ncic a un centre de psicologia que estava situat al\u00a0 carrer Ganduixer de Barcelona, em van fer un an\u00e0lisis de personalitat, intel\u00b7lig\u00e8ncia, valors, gustos, trets personals, habilitats i emocions, penso que no es van deixar res. Aix\u00f2 em va semblar despr\u00e9s d\u2019estar-me quatre hores fent exercicis i responent preguntes, un dels exercicis consistia a repartir equitativament l\u2019aigua d\u2019una gerra a cinc gots i en una sola passada que havien de quesar el m\u00e9s anivellats possible.\u00a0 Vaig fer-ho rod\u00f3 i tant els examinadors com jo v\u00e0rem quedar sorpresos.<\/p>\n El dia 13 d\u2019abril de l\u2019any 1964 vaig iniciar la meva feina a la M\u00fatua, a consultes externes i s’ens demanava anar\u00a0 correctament uniformades amb bata blanca i c\u00f2fia. Ant\u00f2nia Bruguer, una infermera veterana que comen\u00e7ava vacances em va explicar quatre coses, em va deixar a la consulta del doctor Adroher i em va dir que sobretot havia de registrar el nom i el n\u00famero de la Seguretat Social dels malalts que venien a visitar-se. La cartilla anava amunt i avall perqu\u00e8 tant el metge com jo necessit\u00e0vem aquelles dades d\u2019afiliaci\u00f3, fins que es va cansar d\u2019aquest joc i em diu: \u201cJa pots marxar d\u2019aqu\u00ed, no et vull veure m\u00e9s\u201d. Ens podem imaginar la situaci\u00f3 que es va crear, el meu primer dia de feina i jo al despatx de la cap d\u2019infermeria dient-li que el metge m\u2019havia fet fora.<\/p>\n Superades les bromes que inviten a fer a persones que no dominen el terreny esdevingu\u00e9 una auxiliar de cl\u00ednica r\u00e0pida. Ho era perqu\u00e8 m\u2019ho havia dit un t\u00e8cnic cronometrador de l\u2019empresa Mediaseda. Al cap de poc temps de treballar em van destinar a les dues consultes en qu\u00e8 els metges que hi visitaven tenien el major nombre de cartilles de la Seguretat Social, o sigui, m\u00e9s pacients per visitar.<\/p>\n Durant la meva feina aprenia molt escoltant les dol\u00e8ncies que explicaven els malalts i els consells que els donava el metge i el tipus de prescripcions. Tamb\u00e9 consultava el vadem\u00e8cum[2]<\/a> perqu\u00e8 m\u2019agradava saber les propietats dels productes farmac\u00e8utics.<\/p>\n Vaig veure que la senyoreta Llobet era una persona que valorava la disciplina personal, les formes en el tracte i el fet d\u2019anar ben uniformades. No volia que perd\u00e9ssim temps parlant sense fer res, hav\u00edem d\u2019omplir els espais lliures plegant gases i posant-les dins d\u2019una bombona per esterilitzar-les. Si alguna vegada ens enxampava parlant exclamava: \u201cAh no, aix\u00f2 s\u00ed que no! A plegar gases!\u201d. Per Sant Joan de D\u00e9u, diada de les infermeres, f\u00e8iem representacions teatrals caricaturitzant per exemple el senyor Simon\u00a0 Fiestas, cap de personal, i la senyoreta\u00a0 Maria Llobet. La\u00a0 que feia de doble portava una c\u00f2fia exagerada de gran i sabates de mig tal\u00f3 que en caminar feien soroll, cosa \u2014en el cas de la cap d’infermeria\u2014 era d\u2019agrair perqu\u00e8 aix\u00ed sab\u00edem quan venia. V\u00e0rem immortalitzar la seva expressi\u00f3 \u201cAh no, aix\u00f2 s\u00ed que no! A plegar gases!\u201d. Volia que entre nosaltres ens digu\u00e9ssim senyoreta<\/em> com: Bruguera, Pla, Josa, M\u00e1dico, Edo, Badrinas, Masana….<\/p>\n Era fascinant veure el tarann\u00e0 de cada metge. Per exemple, el doctor Mas anava impecable amb corbates llampants, fumava tabac ros i feia bona olor. Diferent era el doctor Bosch, que venia de Barcelona, fumava en pipa i deixava rastre de cendra per tot el consultori i l\u2019havia d\u2019endre\u00e7ar per a la seg\u00fcent visita. Portava ulleres per mirar de lluny, les deixava sobre la taula i quan rentava els depressors li rentava tamb\u00e9 les ulleres, que semblava que tinguessin els vidres gla\u00e7ats, per\u00f2 nets eren normals. Estava content que tingu\u00e9s aquest detall perqu\u00e8 vivia amb una tieta gran i no don\u00e0vem import\u00e0ncia a aquestes coses.<\/p>\n Amb un pediatre, que tamb\u00e9 era dibuixant, quan ten\u00edem un moment f\u00e8iem un mateix dibuix tret del natural i compar\u00e0vem els resultats. L\u00f2gicament el seu era millor. A un metge gallec li agradava parlar de temes amorosos i en deia que quan em cas\u00e9s faria feli\u00e7 el meu marit. No s\u00e9 per qu\u00e8 ho pensava. Tamb\u00e9 comentava \u201clos catalanes para decir un beso dec\u00eds un pet\u00f3, que suena rudo; nosotros decimos un piti\u00f1o\u201d<\/em>, i ho pronunciava fent cantarella.<\/p>\n Per esbrinar les caracter\u00edstiques dels esputs d\u2019un malalt, a un metge que tamb\u00e9 treballava al Sanatori de Terrassa no se li va oc\u00f3rrer res m\u00e9s que mostrar el seu mocador i preguntar-li: \u201c\u00bfLo que usted arranca es como esto?<\/em>\u201d<\/p>\n Per\u00f2 les visites m\u00e9s espectaculars les va fer un metge que prenia m\u00e9s begudes et\u00edliques del compte. Va ser genial veure com va diagnosticar un vertigen indu\u00eft, per\u00f2 arribat aquest punt, vaig comentar el fet als seus col\u00b7legues i van repartir-se les seves visites entre ells. Tamb\u00e9 el van ajudar a superar aquest problema que feia alguns dies que manifestava.<\/p>\n Un altre facultatiu de car\u00e0cter esc\u00e8ptic deia \u201cva, Rosa, obrim la paradeta?\u201d i escampava per sobre la taula els talonaris de receptes i els impresos de derivaci\u00f3 als especialistes. De fet algun malalt deixava anar la cartilla com si tir\u00e9s una carta i deia \u201cvinc perqu\u00e8 em faci una radiografia\u201d, o \u201cvinc perqu\u00e8 m\u2019envi\u00ef a l\u2019especialista\u201d, o \u201cvengo a que me d\u00e9 vitaminas<\/em>\u201d. Era un cercle vici\u00f3s perqu\u00e8 el metge tamb\u00e9 deia \u201c\u00bfquiere que le ponga algo m\u00e1s?\u201d.<\/em> Un metge jove entrava a la consulta i sense gaireb\u00e9 dir res i donant algunes voltes\u00a0 anava dient \u201cortod\u00f2xies, tot s\u00f3n ortod\u00f2xies\u201d com si fos una lletania.<\/p>\n Un altre metge va fer-me descobrir que les dones no sabem on tenim la m\u00e0 dreta. Jo aquesta particularitat femenina la coneixia des que vaig aprendre a conduir. Tamb\u00e9 deia que no sab\u00edem enroscar, i era veritat: els taps dels tubs de les pomades de dins la vitrina, la majoria estaven guerxos. Una altra cosa que deia era que no ens raspall\u00e9ssim les dents amb pasta dent\u00edfrica, nom\u00e9s amb aigua i un raspall. Per acabar he de dir que un traumat\u00f2leg em deia que a nivell del colze rotava molt els bra\u00e7os i que els homes aix\u00f2 no ho podien fer.<\/p>\n El doctor Adroher, el metge del primer dia, va sol\u00b7licitar a la senyoreta Llobet si podia anar al seu consultori a ajudar-lo a fer receptes. Li vaig dir que no hi volia anar i la senyoreta Llobet m\u2019ho va respectar, fet que vaig agrair.<\/p>\n Les demandes del servei de radiologia van anar en augment i van proposar-me anar a treballar en aquest departament, v\u00e0ren entrar plegades el mateix\u00a0 dia la Pilar Tondo i jo,\u00a0 n\u00e9 la senyoreta Tondo com volia\u00a0 la senyoreta Llobet que ens anomenessim.\u00a0 Ens van presentar la senyoreta Casanovas, responsable del servei i Llu\u00eds Bertran, ATS i t\u00e8cnic en radiologia. La senyoreta Casanovas em deia \u201cai, la petitoia!\u201d perqu\u00e8 era la m\u00e9s jove de les auxiliars de M\u00fatua. Al servei de raigs X vaig aprendre molt al costat del L. Bertran, que m\u2019explicava les caracter\u00edstiques dels aparells de radiologia Siemens i els valors dels mil\u00b7liamperatges (mAs), quilovoltatges (kVp), temps d\u2019exposici\u00f3, dist\u00e0ncia entre el focus i la placa, les diferents postures corporals, el procediment de revelat manual, l\u2019administraci\u00f3 parenteral del contrast radiol\u00f2gic, t\u00e8cnica que sempre f\u00e8iem sota la supervisi\u00f3 del metge. Per\u00f2 el que m\u00e9s m\u2019agradava de tot era detectar les lesions i patologies que mostraven les imatges. Ten\u00edem tamb\u00e9 la sort de disposar dels dos volums del llibre de Miss K.C. Clark,[3]<\/a> que sovint consult\u00e0vem.<\/p>\n Sovint anava a la sala d\u2019operacions a fer radiografies a pacients que els estaven intervenint de colecistectomies[4]<\/a> i abans de suturar la ferida quir\u00fargica s\u2019havia de fer una colangiografia de comprovaci\u00f3 per assegurar-se que el col\u00e8doc, conducte hep\u00e0tic, estigu\u00e9s lliure de cap possible c\u00e0lcul. En aquell moment a M\u00fatua encara hi havia la congregaci\u00f3 de religioses que donaven assist\u00e8ncia als malalts i la responsable de la sala d\u2019operacions era la germana Demetria.[5]<\/a><\/p>\n Feta la impressi\u00f3 de la imatge, el revelat en una sala fosca que ten\u00edem prop de la sala d\u2019operacions havia de ser immediat perqu\u00e8 els cirurgians havien d\u2019esperar-se a con\u00e8ixer els resultats radiol\u00f2gics. Activava la meva velocitat i en menys de cinc minuts tenien la colangiografia davant del negatoscopi. Els doctors Claveria, Cistar\u00e9, l\u2019anestesista, i l\u2019infermer Daniel Fern\u00e0ndez i la infermera instrumentista Maria Llu\u00efsa Garcia-Gascon,valoraven la rapidesa.<\/p>\n Tamb\u00e9 anava a la sala d\u2019operacions per fer funcionar l\u2019amplificador d\u2019imatge durant les intervencions de fractures de di\u00e0fisis de f\u00e8mur, que en aquells temps es tractaven emprant la t\u00e8cnica d\u2019introduir, el que anomenavem un clau a l\u2019espai medul\u00b7lar de l\u2019os fracturat. M\u00e9s que un clau era una cilindre.<\/p>\n El servei de radiologia va anar creixent i f\u00e8iem un equip magn\u00edfic. El nostre cap era el doctor Salvador Barluenga, una persona encantadora; tamb\u00e9 havien passat pel servei les infermeres Carme Arx\u00e9, Marisa Calsina, que en va ser responsable tamb\u00e9 durant un temps, Pepita Casamada, \u00c0ngels Puig, Pilar Tondo, Encarnita Ventallol, Maria Jes\u00fas Ortega, Montse Batalla i alg\u00fa m\u00e9s de qui no recordo el nom. Els metges que venien a fer exploracions radiol\u00f2giques eren Puig, Gallardo, Garcia i Pag\u00e8s.<\/p>\n A causa de l\u2019expansi\u00f3 demogr\u00e0fica de Terrassa, de m\u00e9s incid\u00e8ncia a partir de la d\u00e8cada dels anys cinquanta, la M\u00fatua, com a centre sanitari d\u2019atenci\u00f3 als accidents de treball, va veure incrementada l\u2019activitat i el servei de radiologia era b\u00e0sic per als diagn\u00f2stics. El problema era que les radiografies es guardaven en un magatzem per\u00f2 sense arxivar i quan un metge volia comparar una radiografia amb l\u2019anterior no hi havia manera de trobar-la.<\/p>\n La senyoreta Llobet em va preguntar: \u201cSenyoreta Masana, sap arxivar?\u201d Li vaig dir \u201cb\u00e9, s\u00e9 l\u2019alfabet\u201d. \u201cLi interessaria fer algunes hores extres?\u201d Li vaig respondre que s\u00ed, tot i que als vespres de set a deu feia el batxillerat a les Carmelites de Terrassa i disposava de poc temps.<\/p>\n Ella i jo ens vam posar mans a la feina fent una fitxa per a cada pacient, obrint-li una hist\u00f2ria numerada i arxivant-la corresponentment. Era una feina laboriosa per\u00f2 tamb\u00e9 satisfact\u00f2ria perqu\u00e8 sab\u00edem que est\u00e0vem fent una bona tasca.<\/p>\n Tot que disposava d\u2019una vespa, mentre treballava creant un arxiu \u00a0no tenia temps d\u2019anar a casa a dinar i la senyoreta Llobet em va dir que em podia quedar al menjador privat de la M\u00fatua. Era un recinte petit situat al darrer pis del primitiu edifici de M\u00fatua , nom\u00e9s hi havia quatre o cinc taules i solament en feien \u00fas els directius del centre i alguns caps de servei. La senyoreta Llobet i jo est\u00e0vem a la mateixa taula i m\u2019imposava veure aquell ambient de c\u00fapula gestora i acad\u00e8mica. Em sentia estranya, potser una mica fora de lloc. El problema m\u00e9s gran el vaig tenir la primera vegada que intentava pelar una taronja sense tocar-la amb les mans, de la manera que ho feia tothom. El c\u00edtric no va anar a parar a la falda d\u2019alg\u00fa de miracle; si m\u2019arriba a passar hauria semblat l\u2019obra My fair lady<\/em>. Menj\u00e0vem divinament perqu\u00e8 era una cuina de convent feta per les germanes carmelites que anava adre\u00e7ada a les persones dirigents de la M\u00fatua. Un dia em vaig assabentar que \u00a0les rodelles de peix que em don\u00e0vem i s\u2019havien d\u2019acompanyar amb maionesa era llagosta.<\/p>\n La senyoreta Llobet tamb\u00e9 em va ensenyar a rentar correctament l\u2019instrumental emprant un raspall i antis\u00e8ptic i tamb\u00e9 com s\u2019havien de preparar els sets quir\u00fargics abans que fossin esterilitzats. Tamb\u00e9 en alguna ocasi\u00f3 m\u2019havia corregit un tret personal que ella considerava poc adient, com per exemple dir \u201cbon profit\u201d en un moment que ella no considerava adequat. He de dir que a casa el meu germ\u00e0 Francesc de petita em va ensenyar a agafar els coberts correctament i a menjar sense obrir gaire la boca i algunes coses m\u00e9s emmarcades dins les bones formes. Sort.<\/p>\n Quan vaig finalitzar els estudis d\u2019infermeria fets en r\u00e8gim d\u2019internat a l\u2019hospital Vall d\u2019Hebron de Barcelona, la senyora Llobet junt amb altres infermeres i un infermer, \u00a0vam decidir anar a Madrid a la Direcci\u00f3 General de Sanitat\u00a0(DGS) per demanar un seguit de millores que consider\u00e0vem que s\u2019 havien de dur a terme \u00a0dins l\u2019\u00e0mbit acad\u00e8mic i\u00a0 laboral de les infermeres.\u00a0 Actualment no disposem de l’enlla\u00e7 a la DGS, pero si de la ‘ Historia de los ministerios de Sanidad en Espa\u00f1a’<\/a><\/p>\n Maria Llobet tamb\u00e9 em va proposar formar part d\u2019una candidatura que ella encap\u00e7alava per ocupar el c\u00e0rrec de presidenta del Col\u00b7legi d\u2019Infermeres de Barcelona.<\/a> La nostra proposta va quedar segona. Ara he vist que havia guardat la circular de la candidatura i que afegir\u00e9 al final d\u2019aquest article. No hi consta l\u2019any, nom\u00e9s diu 30 de novembre. Possiblement fos l\u2019any 1974 o 1975.\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 <\/p>\n Els dies del 7 al 9 mes de gener de l\u2019any 1980 v\u00e0rem coincidir amb la senyoreta Llobet al Premier Congr\u00e9s<\/p>\n Francophone sur les Th\u00e9ories de Soins Infirmiers[6]<\/a> que va organitzar l\u2019Ecole Le Bon Secours<\/a> i la Universitat de Ginebra en aquesta ciutat. La presidenta del Consell Internacional d\u2019Infermeria, que t\u00e9 la seu a Ginebra, va voler invitar els membres representants del Consejo Nacional de Enfermer\u00eda d’Espanya, per\u00f2 va donar la casualitat que no hi havia assistit ning\u00fa d\u2019aquest organisme. V\u00e0rem solucionar el comprom\u00eds assistint-hi Maria Llobet, Pilar Argel\u00e9s (llavors directora d\u2019infermeria de la M\u00fatua de Terrassa), Ant\u00f2nia Guillam\u00ed (responsable de les llevadores de M\u00fatua de Terrassa), alg\u00fa m\u00e9s i jo mateixa.<\/p>\n La senyoreta Llobet\u00a0 va finalitzar el seu treball a M\u00fatua per anar a exercir de cap d\u2019infermeria a la cl\u00ednica oftalmol\u00f2gica Barraquer de Barcelona. En una ocasi\u00f3 em va ensenyar la cl\u00ednica i vaig quedar meravellada en veure un innovador sistema rotatori que empraven per visitar els malalts. M\u00e9s endavant tamb\u00e9 va exercir de cap d\u2019infermeria a l\u2019Institut Guttman de Barcelona.<\/p>\n Gr\u00e0cies a una informaci\u00f3 obtinguda a la revista de l\u2019Associaci\u00f3 de Dones Periodistes<\/a>, n\u00famero 18 del mar\u00e7 de l\u2019any 2005 p\u00e0gina n\u00fam. 2, en una article fet per l’infermera Roser Tey, he pogut saber algunes dades m\u00e9s de Maria Llobet que desconeixia, com que havia nascut a Barcelona l\u2019any 1921 i a m\u00e9s d\u2019haver exercit als centres abans esmentats, tamb\u00e9 ho va fer a la cl\u00ednica Augusta.<\/p>\n Havia estudiat direcci\u00f3 i gesti\u00f3 dels serveis d’infermeria a Esade<\/a> i va realitzar activitats docents en escoles d\u2019infermeria. Cal destacar que va participar en el projecte que impulsava els estudis universitaris d\u2019infermeria i tamb\u00e9 va ser cofundadora de l\u2019Associaci\u00f3 Catalana d\u2019Infermeria, entitat fundada el dia 26 de juny de 1984.<\/p>\n Quan vaig finalitzar la carrera d\u2019infermeria, vaig treballar d\u2019instructora de les alumnes d\u2019ATS que feien pr\u00e0ctiques a Mutua de Terrassa, Per aquest motiu l\u2019any 1976 em van proposar que pos\u00e9s en marxa una escola d\u2019infermeria a l\u2019Hospital del T\u00f2rax de Terrassa<\/a> i que en fos la cap. Vaig agafar el repte i en part tamb\u00e9 animada i ajudada per la senyora Pilar Argel\u00e9s, directora d\u2019infermeria de M\u00fatua que veia aquesta tasca molt engrescadora.<\/p>\n Mentre planificava el pla docent i el quadre de professors, vaig considerar que les classes d\u2019\u00e8tica professional<\/a> les podria impartir Maria Llobet. Ho va acceptar tot i haver de venir expressament \u00a0de Barcelona.<\/p>\n Estava segura que els alumnes rebrien de la professora unes bases de conducta \u00e8tica, de respecte envers les persones i\u00a0 del reconeixement de la dignitat humana en qualsevol situaci\u00f3 en qu\u00e8 es trobessin. Sabia tamb\u00e9 que Maria Llobet era coneixedora de les diverses idiosincr\u00e0sies generades per condicions socials que podien influir en la salut i que per \u00a0la seva capacitat de lideratge sabria com transmetre als alumnes tots aquests valors del saber esser com a\u00a0 infermera\/r.<\/p>\n \u00c9s curi\u00f3s que ara mentre escric observo de quina manera poden evolucionar les coses. Un dia la senyora Llobet es va trobar dins el despatx una noia que volia fer d\u2019infermera, com si ser infermera vingu\u00e9s donat per ci\u00e8ncia infusa. Amb tot no la va refusar i passats uns anys, aquella mateixa noia li proposa que impart\u00eds classes d\u2019\u00e8tica professional a un grup d\u2019estudiants d\u2019infermeria.<\/p>\n Finalment vaig perdre el contacte amb la senyoreta Llobet, en especial perqu\u00e8 vaig anar a viure a Girona. Nom\u00e9s em vaig assabentar que havia mort l\u2019any 1996. Sempre, per\u00f2, Maria Llobet ha estat\u00a0 en tot moment una persona de refer\u00e8ncia per\u00a0 infermeria\u00a0 i tamb\u00e9 pels seus valors\u00a0 \u00e9tics. L’estic agraida\u00a0 per donar-me la oportunitat de poder desenvolupar-me com a infermera que era la professi\u00f3\u00a0 amb que em sentia atreta.<\/p>\n Maria Llobet\u00a0 com em esmentat va n\u00e0ixer a Barcelona l’any 1921, va estudiar a l\u2019escola infermeria de l\u2019 hospital Cl\u00ednic de Barcelona\u00a0 i obtingu\u00e9 el t\u00edtol d\u2019Ajudant T\u00e8cnic Sanitari \u00a0l\u2019any 1952, \u00a0m\u00e9s endavant va\u00a0 cursar\u00a0 estudis de gesti\u00f3 dels serveis d\u2019 infermeria\u00a0 a la escola d\u2019ESADE\u00a0 de Barcelona\u00a0 graduant-se l\u2019any 1964.<\/p>\n Desconeixem els seus treballs anteriors , per\u00f2 l\u2019any 1964\u00a0 exercia d’infermera en\u00a0 cap dels serveis\u00a0 d’infermeria de la M\u00fatua d\u2019Assegurances de Terrassa. Durant la seva traject\u00f2ria professional va desenvolupar\u00a0 tamb\u00e9 les funcions de direcci\u00f3 dels\u00a0 serveis d\u2019infermeria al\u00a0 Institut\u00a0 oftalmol\u00f2gic Barraquer de Barcelona ,\u00a0 a la Cl\u00ednica Augusta\u00a0 i\u00a0 a l\u2019Institut Guttman de la mateixa ciutat.\u00a0 Amb el seu\u00a0 dinamisme\u00a0 que la caracteritzava, va dur a terme\u00a0 diverses activitats per la millora de la qualitat assistencial que havien de rebre els malalts. tamb\u00e9 va treballar\u00a0 en \u00e0rees relacionada en gesti\u00f3 docent\u00a0 \u00a0impartint algunes assignatures a escoles de Barcelona i provincia.\u00a0 Recentment hem localitzat un article de Roser Valls\u00a0 Molins titulad\u00a0\u00a0‘Maria A Llobet Furr\u00f3 <\/a>una muger avanzada y enamorada de la Enfermeria’\u00a0 \u00a0que inicialment no haviem localitzat\u00a0 i ens permet coneixer la seva traject\u00f2ria professional i tamb\u00e9\u00a0 que va morir l’any 1996 a l’edat de 75 anys.<\/p>\n Comentar que una seva neboda va llegir aquesta cr\u00f2nica i em va escriure agraida i va dir que de\u00a0 la manera com havia parlat d’ella reflectia molt b\u00e9\u00a0 el seu caracter, la seva forma de fer.\u00a0 Des d’aqu\u00ed agrair-li tamb\u00e9 les seves paraules.<\/p>\n Aquest m\u00e9s d’agost de l’any 2022, la meva amiga Marissa Josa em donar una sorpresa, em\u00a0 donar a mans 17 cartes que li havia escrit des de feia m\u00e9s de mig segle enrere, gest que mentre visqui recordare. En una d’ aquestes cartes\u00a0 datada el 14 d’agost de l’any 1966\u00a0 lliurada a sant Pol de Mar poblacion\u00a0 on ella estava de vacances, que a la senyoreta Maria Llobet\u00a0 per seu sant l’haviem comprat dos dics de m\u00fasica i un ram de flors i\u00a0 que confiavem\u00a0 que seria del seu agrat.<\/p>\n Adjunten el contingut de la circular que informava de la Candidatura unit\u00e0ria per a accedir a la presid\u00e8ncia del Col\u00b7legi d’infermeria de Barcelona.<\/p>\n \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0*****<\/p>\n Josefa Accens i Espuny , Tom\u00e0s Asensio Torres, Jordi Ballester i Alvarado, Esperan\u00e7a Ballesteros i P\u00e9rez, M\u00aa Assumpci\u00f3 Llobet i Furr\u00f3, Rosa M\u00aa Masana i Ribas, Xavier Mu\u00f1oz i Just M\u00aa Roser Soria Franco , Pilar Vilagrasa Orti i M\u00aa Carme Vives i Andreu.<\/p>\n Els components de la candidatura unit\u00e0ria ens hem marcat els objectius seg\u00fcents:<\/p>\n – Aconseguir un Col\u00b7legi obert i independent.<\/p>\n – Assolir que, abans del dia 30 de novembre d’aquest any, es concedeixi la titulaci\u00f3 d’Ajudant T\u00e8cnic Sanitari a tots els practicants, infermeres i llevadores, conservant llur propi t\u00edtol.<\/p>\n – Elaboraci\u00f3 dels estatuts professionals generals dels Col\u00b7legis d’Ajudants T\u00e8cnics Sanitaris, amb la participaci\u00f3 activa de tots els col\u00b7legiats, destacant d’entre molts altres aspectes:<\/p>\n a) Col\u00b7laboraci\u00f3 i representaci\u00f3 professional a tots els nivells de la sanitat nacional, regional i comarcal.<\/p>\n b) Assemblees peri\u00f2diques reglament\u00e0ries.<\/p>\n e) Creaci\u00f3 de diverses comissions, tals com: Comissi\u00f3 s\u00f2cio-cultural docent deontol\u00f2gica d’intrusisme<\/p>\n de relacions exteriors, etc.<\/p>\n d) Creaci\u00f3 de delegacions comarcals.<\/p>\n e) Creaci\u00f3 de seccions per especialitats.<\/p>\n – Refor\u00e7ar la declaraci\u00f3 dels drets del malalt.<\/p>\n – Mantenir-nos ferms i constants per l’aplicaci\u00f3 del nivell universitari a les escoles d’A.T.S.<\/p>\n – Aconseguir una M\u00fatua de Previsi\u00f3 efica\u00e7 i volunt\u00e0ria.<\/p>\n – Coeficient que correspongui a la titulaci\u00f3.<\/p>\n Aquesta candidatura est\u00e0 recolzada, entre altres professionals, per a:<\/p>\n M\u00aa Dolors Agell , Jose M\u00aa Ballester, Ceferino Carbo, Joaquim Coll Colomer , Maria Creus Virgili, Carme Darnes , M\u00aa Angeles Delgado, Ramon Dorado , Engracia Edo Estrada, Gines Elvira, Ismael Font ,Amalla Gagay, Carlos Garcia Delmas, Inocente Garcia, Francisco Lara, Antonio Leiva, M\u00aa Teresa Manzano, Isabel Mariages ,Rosa Marquet, Carolina Melendez ,Manuel Moreno Caballero, M\u00aa Elena Navarro, Montserrat Porta, Rosalia Rodes , Francisco Santos , Gloria Tarin i Roser Tey.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Maria Llobet Furr\u00f3 va ser cap d\u2019infermeria\u00a0 de Mutua de Seguros de Tarrasa[1] des del 1961 fins al 1967. Si b\u00e9 fa dinou anys que ens va deixar, el 1996, mitjan\u00e7ant l\u2019explicaci\u00f3 d\u2019alguns fets he volgut recordar la seva persona. \u00c9s inevitable que per con\u00e8ixer coses d\u2019ella expliqui tamb\u00e9 algunes parcel\u00b7les biogr\u00e0fiques meves acompanyades…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":17283,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[381,1,10],"tags":[396,1841,1398,395,262],"class_list":["post-3893","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-barcelona","category-infermeria","category-terrassa-xemeneies-industrials","tag-etica-professional","tag-infermeria","tag-maria-a-llobet-furro","tag-mutua-de-terrassa","tag-rosa-m-masana"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3893"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3893"}],"version-history":[{"count":85,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3893\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":15866,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3893\/revisions\/15866"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/17283"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3893"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3893"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3893"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/Tondo-i-jo-300x212.jpg\" "\\"Tondo")
<\/a>![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/img337-300x193.jpg\" "\\"img337\\"")
<\/a>![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/Depresor-mod.-150x150.jpg\" "\\"Depresor")
<\/a>![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/img342-150x150.jpg\" "\\"img342\\"")
<\/a>![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/img339-300x207.jpg\" "\\"img339\\"")
<\/a>![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/Instru-1-150x150.jpg\" "\\"Instru")
<\/a>![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/Eleccions-al-Co-150x150.jpg\")
<\/a><\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/img345-150x150.jpg\" "\\"img345\\"")
<\/a>![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/img344-150x150.jpg\" "\\"img344\\"")
<\/a>![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/img222-150x150.jpg\" "\\"img222\\"")
<\/a>
\n\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 CANDIDATURA UNIT\u00c0RIA<\/h4>\n