![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/gat.jpg\" "\\"gat")
<\/a>\n
- \n
- Abans de n\u00e9ixer<\/span><\/strong><\/li>\n<\/ol>\n
Quan la mare l\u2019any 1944 m\u2019estava gestant tenia 43 anys i ja tenia\u00a0 cinc fills. Recordo que en ocasions se\u2019m quedava mirant amb atenci\u00f3 i pensativa, i un dia va exclamar: \u201cQue maca que ets!\u201d Jo li respongu\u00e9 \u201cgr\u00e0cies, mama!\u201d i alhora em va sorprendre la seva manera de dir-m\u2019ho, per\u00f2 ja sabem que les mares senten amor i troben macos els seus fills. Fins que un dia em va explicar que havia estat a punt de no poder n\u00e9ixer i que encara no comprenia com havia estat possible. En aquell moment la mirada admirada de la meva mare va ser com si prengu\u00e9s sentit. Li vaig agrair que m\u2019ho expliqu\u00e9s. Qui em va salvar, no ho s\u00e9, potser la for\u00e7a de la vida.<\/p>\n
2-\u00a0Les deus de Sant Quint\u00ed de Mediona<\/span><\/strong><\/p>\n
Era l\u2019any 1952, quan tenia set anys, que v\u00e0rem anar d\u2019excursi\u00f3 a les deus de Sant Quint\u00ed de Mediona<\/a> (Baix Pened\u00e8s),[1]<\/a> poble d\u2019on era filla la meva mare. A m\u00e9s de les deus, hi havia un llac i en un lateral tamb\u00e9 hi havia una roca a la qual es podia anar nedant. La meva germana Anna i el seu prom\u00e8s Josep estaven asseguts all\u00e0 sobre. Vaig voler fer com ells i tamb\u00e9 hi vaig anar, per\u00f2 al cap \u00a0d\u2019una estona vaig decidir tornar-me\u2019n. En ser alt em vaig tirar de cap ignorant que despr\u00e9s no sabria reprendre la nataci\u00f3, ja que sempre havia nedat a partir de peu pla.<\/p>\n
<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/Les-Deus-300x217.png\")
<\/a>Postal Comercial Escudo de Oro.S.A.Sant Quint\u00ed de Mediona.<\/figcaption><\/figure>\n <\/p>\n
Em vaig enfonsar fins al fons del llac, que, recordo, tenia un tacte argil\u00f3s; sense fer res torno a pujar i abans que torn\u00e9s a enfonsar-me sento que m\u2019agafen per les cuixes i m\u2019arrosseguen nedant \u00a0fora de l\u2019aigua. Era en Josep qui m\u2019estava traient. Em varen posar de caps per avall i em donaven cops a l\u2019esquena, tossia i em feia la impressi\u00f3 que em faltava l\u2019aire. Despr\u00e9s em van posar recolzada de costat amb les cames aixecades i em van tapar. No va passar d\u2019aqu\u00ed, la cosa. La mainada de les fam\u00edlies que tamb\u00e9 passaven el dia a les deus deien: \u201cUna nena s\u2019ha ofegat! Una nena s\u2019ha ofegat!\u201d. Jo pensava \u201cper\u00f2 si estic viva\u201d.<\/p>\n
Sempre vaig estar agra\u00efda al meu cunyat Josep. Me l\u2019estimava perqu\u00e8 era una excel\u00b7lent persona i m\u2019agradava veure\u2019l com n\u2019estava d\u2019enamorat de la meva germana. Tota la vida la va estimar. Tamb\u00e9 m\u2019agradava i gaudia veient-lo jugar a hoquei sobre patins. Qui em va salvar? Sense cap dubte el meu cunyat, Josep Su\u00f1er.<\/p>\n
3- Els tifus<\/strong><\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/Salmonella_typhimurium-150x148.png\" "\\"Salmonella_typhimurium\\"")
<\/a>Salmonella typhimurium (imatgeViquip\u00e8dia)<\/figcaption><\/figure>\n L\u2019any 1959 tenia catorze anys i recordo que vaig passar una nit de Nadal terrible. Era a casa d\u2019un meu germ\u00e0, que junt amb uns seus amics i ve\u00efns cantaven nadales acompanyant-les amb panderetes, simbombes i tapadores de cassoles. Enmig d\u2019aquella gresca el meu insuportable mal de cap i abdomen va passar inadvertit.<\/p>\n
L\u2019endem\u00e0 estava estirada com un sac dins el llit i a 40\u00ba de temperatura. Em van explicar que havia vingut a visitar-me el doctor Serra \u2014el ten\u00edem aconductat\u2014 i digu\u00e9 que tenia la grip. El dia seg\u00fcent la temperatura havia pujat a 41\u00ba i novament el van avisar. En el moment que posa els peus a casa, el meu germ\u00e0 Mari\u00e0 l\u2019agafa per les solapes, el sacseja i amb contund\u00e8ncia li diu: \u201cDoctor Serra, si us plau reaccioni. La meva germana s\u2019est\u00e0 morint!\u201d Un gest com aquell nom\u00e9s el podia fer el meu germ\u00e0 Mari\u00e0. El doctor Serra veient com les gastava aquell xicot o perqu\u00e8 va intuir que els s\u00edmptomes eren greus, va sol\u00b7licitar que em fessin una an\u00e0lisi de sang.<\/p>\n
\u00c9rem gaireb\u00e9 ve\u00efns del farmac\u00e8utic del carrer Topete i va venir de seguida a fer-me l\u2019extracci\u00f3. Els resultats van indicar que tenia bacils de K.J. Eberth, o sigui la Salmonella typhi<\/em>, causant del tifus. El metge va receptar-me Chemicetina (principi actiu cloranfenicol) i tamb\u00e9 va demanar disculpes a la fam\u00edlia per haver retardat el diagn\u00f2stic. Va advertir-los tamb\u00e9 que no sabia si passaria d\u2019aquella nit.<\/p>\n
La meva mare va estar-se asseguda al meu costat tota la nit, plorava i resava a la Verge de Montserrat perqu\u00e8 no se m\u2019emport\u00e9s, per\u00f2 posava la condici\u00f3 que no qued\u00e9s malament i si aix\u00ed havia de ser, que D\u00e9u em reserv\u00e9s un bon cel. Amb aquestes oracions i precs vaig pensar que all\u00f2 era el meu final, per\u00f2, cosa curiosa, tampoc em suposava cap drama. Estic segura que ella es pensava que jo no la sentia resar.<\/p>\n
Entremig d\u2019aquell foc corporal i al\u00b7lucinacions, nom\u00e9s veia pr\u00e9ssecs d\u2019aigua i molt especialment el brollador dels Engolasters<\/a> d\u2019Andorra, d\u2019on rajava aquella aigua tan fresqu\u00edssima. No s\u00e9 qu\u00e8 hauria donat per beure\u2019n tres gots d\u2019aigua i menjar-me els pr\u00e9ssecs que somiava. Penso que han estat els desitjos no satisfets m\u00e9s grans de la meva vida.<\/p>\n
El dia seg\u00fcent encara estava viva, havia sortit de l\u2019extrema gravetat. A m\u00e9s, jo ho sabia i em vaig sentir alleujada, per\u00f2 la convalesc\u00e8ncia va ser llarga perqu\u00e8 en aquell temps poca cosa es feia malgrat l\u2019evident simptomatologia hep\u00e0tica. El cabell em queia a grapats i vaig tenir la voluntat de pelar-me al zero dues vegades,[2]<\/a> la segona quan el cabell tenia un cent\u00edmetre i tot perqu\u00e8 em van dir que era l\u2019\u00fanica manera que em creixessin sans i no volia renunciar a tenir una cabellera bonica.<\/p>\n
Desafortunadament i paradoxes de la vida, quan feia mig any d\u2019haver superat el tifus, el meu germ\u00e0 Mari\u00e0 mentre anava a treballar a les vuit del mat\u00ed, va caure de la moto degut a la grava que hi havia a la carretera. El seu germ\u00e0 Francesc que anava darrere seu amb una altra moto, va explicar que es va aixecar, es va espolsar la terra, va dir \u201csort que no m\u2019he fet res\u201d i tot seguit va caure desplomat. Nom\u00e9s tenia 33 anys. Van dir que havia estat una ruptura de la art\u00e8ria aorta. Va ser un drama molt gran i segons com ens ho mirem, semblava com si una vida hagu\u00e9s pogut sobreviure o ser intercanviada per la\u00a0 p\u00e8rdua de la vida d’una altra.<\/p>\n
Qui em va salvar? El meu germ\u00e0 Mari\u00e0, que va donar la primera veu d\u2019alarma, i tamb\u00e9 la medicina.<\/p>\n
4-La riuada de Terrassa<\/strong><\/span><\/p>\n
El 2012 la ciutat de Terrassa va commemorar el cinquantenari de la riuada del 1962. Nosaltres aquell any viv\u00edem a la f\u00e0brica Veyga, situada prop de les Fonts de Terrassa i que elaborava bigues de formig\u00f3 armat a l\u2019interior d\u2019una nau que feia 100 metres de llarg i arribava fins gaireb\u00e9 la riera del Palau.<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/Pepet-rierada-150x150.jpg\" "\\"Pepet,")
<\/a>La riuada de Terrassa del 1962 i el bomber Josep Masana<\/figcaption><\/figure>\n El meu germ\u00e0 era un dels encarregats de la fabrica i tenia el costum d\u2019anar a veure els treballadors del torn de nit per si necessitaven res. Va pujar a casa i ens diu \u201chaur\u00edeu de veure com baixa la riera!\u201d. El meu pare respon \u201cvigileu, que la riera \u00e9s molt tra\u00efdora!\u201d, per\u00f2 amb tot hi vam anar tamb\u00e9 amb la meva cunyada J\u00falia. Realment feia basarda veure baixar tanta aigua i amb tanta remor.<\/p>\n
Despr\u00e9s de veure el corrent d\u2019aigua, ells van entrar a la nau per\u00f2 jo em vaig quedar a la porta que donava a pocs metres de la riera. Els treballadors tensaven els cables i omplien els motlles de formig\u00f3 per fer les biguetes i el meu germ\u00e0 conversava amb un treballador amb veu alta perqu\u00e8 la garbelladora d\u2019\u00e0rids i la formigonera feien molt soroll.<\/p>\n
Mentre jo continuava mirant la riera, el reflex d\u2019un llamp em va fer veure que l\u2019aigua s\u2019emportava els bidons que hi havia tocant a la nau. Vaig recordar les paraules del meu pare i vaig c\u00f3rrer a avisar el meu germ\u00e0, que va reaccionar com un llamp cridant: \u201c\u00a1Todos fuera de la nave, corred, salid, daros prisa! \u00a1Corred, salid!<\/em>\u201d Els treballadors no sabien el que estava passant. De cop un altre llamp deixa sense llum la nau i v\u00e0rem haver de sortir a les \u00a0palpentes. A fora l\u2019aigua ja ens arribava als genolls i de cop sentim un gran terrabastall, ens girem i veiem com la riera s\u2019estava emportant mitja nau com si fos una caixa de cartr\u00f3, i era en concret al lloc on \u00e9rem feia tres minuts.<\/p>\n
V\u00e0rem aconseguir pujar al pis de casa, per\u00f2 sense saber si l\u2019aigua aniria tirant amunt perqu\u00e8 estava al pen\u00faltim gra\u00f3 de l\u2019escala i tampoc sab\u00edem si l\u2019edifici aguantaria la pressi\u00f3. M\u00e9s tard les persones que baixaven caminant per la carretera perqu\u00e8 vivien a les Fonts van quedar-se al local del pis de sobre el nostre, on s\u2019estava construint un menjador per als treballadors. Va ser una nit terrible pels drames personals dels qui pensaven que la riera s\u2019havia emportat la seva fam\u00edlia.<\/p>\n
Qui ens va salvar? El meu pare per avisar-nos, jo per haver vist el fenomen i el meu germ\u00e0 per la seva rapidesa i contund\u00e8ncia d\u2019acci\u00f3. Els treballadors deien: \u201cLa Rosa nos ha salvado a todos<\/em>.\u201d Ara puc dir que he posat el meu granet de sorra en temes de salvament.<\/p>\n
5- La muntanya del Pedraforca<\/strong><\/span><\/p>\n
Tenia uns 21 anys quan amb un grup de excursionistes v\u00e0rem anar al Pedraforca<\/a> (Bergued\u00e0). Aquell dia no ens vam quedar a dormir al refugi com altres vegades perqu\u00e8 ning\u00fa de la colla volia fer el cim.<\/p>\n
Portava una maquina de fotografiar bastant antiga que ten\u00edem a casa i en veure un paisatge molt bonic, em vaig parar per fer una fotografia i mirant la c\u00e0mera poso el peu en un lloc inestable, rellisco i vaig baixar per un terreny pedreg\u00f3s un tros avall fins que amb els talons vaig poder frenar.<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/Pedraforca-des-de-Gisclareny-300x200.jpg\" "\\"Pedraforca")
<\/a>El Pedraforca des de Gisclareny (imatge cedida per Jordi Bastart).<\/figcaption><\/figure>\n La m\u00e0quina em va caure i sentia el soroll que feia mentre anava topant amb les pedres i fent-me percebre la fond\u00e0ria del lloc on estava. Vaig quedar paralitzada i gaireb\u00e9 sense respirar pensant que es podrien moure les pedres i jo an\u00e9s tot darrere. Vaig veure que d\u2019all\u00e0 era impossible sortir-ne.<\/p>\n
Un noi d\u2019un altre grup d\u2019excursionistes que venia al darrere va cridar dient: \u201cNo et moguis, no facis cap moviment, tranquil\u00b7la que vinc a buscar-te.\u201d Amb una m\u00e0 es va agafar a un \u00fanic matoll que hi havia enmig d\u2019aquell pedregar i amb l\u2019altra m\u00e0 procurava que m\u2019hi agaf\u00e9s. Quan vaig veure que feia aquet gest vaig patir molt per ell perqu\u00e8 dubtava que aquella mata pogu\u00e9s suportar tant pes. Va aconseguir fer-me pujar. Aquell noi tan especial acabava de fer un aut\u00e8ntic gest d\u2019heroisme. Un parell de companys del meu grup que havien reculat per veure qu\u00e8 passava van agrair-li la seva valentia.<\/p>\n
Sempre he recordat aquell noi i la seva germana que anaven plegats d\u2019excursi\u00f3. No ho s\u00e9 amb seguretat, penso que es deien Pere i Rosa. S\u00ed que s\u00e9 que eren de Sant Pere de Torell\u00f3. A casa havia parlat for\u00e7a vegades d\u2019ells i els deia els macos de Sant Pere de Torell\u00f3. <\/em>La meva fam\u00edlia semblava com si els coneguessin.<\/p>\n
De vegades he pensat que hauria d\u2019anar a Torell\u00f3, per\u00f2 nom\u00e9s preguntant per dos germans que van anar al Pedraforca l\u2019any 1966 i van salvar una noia, no s\u00e9 si seria suficient per localitzar-los. Despr\u00e9s de 49 anys seria un plaer poder-los invitar i tornar-los a agrair aquell gest.<\/p>\n
Qui em va salvar? Sens dubte aquell noi, els macos de Sant Pere de Torell\u00f3.<\/em><\/p>\n
6- La \u2018suelta\u2019 o primer dia de vol en solitari<\/strong><\/span><\/p>\n
L\u2019any 1978 vaig encertar una travessa de 14 resultats i l\u2019endem\u00e0 em vaig inscriure per obtenir el carnet de pilot privat. El premi va ser de 3.500 pessetes, per\u00f2 vaig mantenir la decisi\u00f3 de tirar endavant treballant tot un any sense cap festa. Hi ha un article a la revista de l\u2019aeroclub<\/a> de Barcelona- Sabadell que parla de les classes de pilot.<\/a><\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/Renovaci\u00f3-darrer-150x150.jpg\" "\\"Renovaci\u00f3")
<\/a>Segell de la llibreta de vols, renovaci\u00f3 de la llic\u00e8ncia el 1985 (Rosa M. Masana)<\/figcaption><\/figure>\n En aviaci\u00f3, el dia de la suelta<\/em> \u00e9s quan consideren que est\u00e0s preparada i et diuen que volis sola. El dia de la meva suelta<\/em> hi havia un controlador aeri que era nou a l\u2019aeroclub i en demanar-li perm\u00eds per envolar-me, em va donar una ordre i m\u00e9s tard una informaci\u00f3 que durant les pr\u00e0ctiques no havia sentit mai. Em va dir: \u201cECPV est\u00e1 autorizado a entrar y alinear.<\/em>\u201d Jo vaig entendre entrar i \u201cdespegar<\/em>\u201d com sempre ens havien dit despr\u00e9s que hagu\u00e9ssim fet les comprovacions de l\u2019aparell i ens donessin acc\u00e9s a la pista. Sort que no vaig complir l\u2019ordre que em va donar d\u2019aturar-me, perqu\u00e8 com va dir-me tamb\u00e9 l\u2019instructor senyor D\u00edaz, m\u2019hauria quedat sense pista.<\/p>\n
Mentre estava a ple vol i tot anava com una seda, per megafonia el controlador em diu: \u201cECPV, para su conocimiento le informo que tiene un tr\u00e1fico delante<\/em>.\u201d Tenia al davant per\u00f2 bastant lluny un avi\u00f3 que possiblement anava a aterrar i pel fet d\u2019avisar-me vaig considerar que potser no hi havia suficient dist\u00e0ncia entre l\u2019un i l\u2019altre, i decideixo fer un canvi de rumb, cosa que mai abans havia fet en una situaci\u00f3 com aquella.<\/p>\n
A causa de les pressions aerodin\u00e0miques generades pel canvi d\u2019inclinaci\u00f3 de l\u2019avi\u00f3 aquest va comportar-se com si derrap\u00e9s i va desestabilitzar-se completament. El motor anava m\u00e9s revolucionat del compte, vaig perdre altitud i l\u2019horitz\u00f3 artificial marcava lateralitat, era un caos i tenia la sensaci\u00f3 que volava amb un aparell que no controlava en absolut i vaig pensar que passaria el pitjor. Anava agafada fort al comandament i suava molt\u00edssim fins a quedar amarada com un peix, i en aquest estat vaig veure com passava davant meu la pel\u00b7l\u00edcula de la meva vida.[3]<\/a><\/p>\n
De sobte, com si quelcom dins meu em digu\u00e9s \u201creacciona Rosa, fes alguna cosa!\u201d, vaig donar gas per recuperar altitud fins a 3.000 peus, estabilitzo l\u2019horitz\u00f3 artificial, regulo la velocitat a punt de creuer i miro el nivell de combustible, que estava a mig dip\u00f2sit. Tenia l\u2019avi\u00f3 controlat, per\u00f2, ah renoi, ja hi v\u00e0rem tornar a ser. Miro a baix i no identificava res, volava per sobre d\u2019un bosc que desconeixia, m\u2019havia perdut, si primer suava despr\u00e9s encara m\u00e9s. Em vaig poder orientar amb el sol, que veia de cara i sempre que aterrava abans del crepuscle estava situat a la meva dreta.<\/p>\n
Aquells minuts de vol sense identificar res van ser terribles, fins que de lluny observo un dip\u00f2sit molt alt que els aviadors ten\u00edem de refer\u00e8ncia per entrar al camp venint del nord. Se\u2019m van eixamplar els pulmons i despr\u00e9s de demanar perm\u00eds a la torre de control, vaig fer un aterratge perfecte. Estava a terra i viva, cosa que pensava que no aconseguiria. L\u2019endem\u00e0 vaig haver de tornar a volar sola per superar la por. Aquest \u00e9s un dels lemes aeron\u00e0utics, si tens un ensurt l\u2019has de superar com m\u00e9s aviat millor, m\u00e0xima que es pot aplicar a altres circumst\u00e0ncies de la vida.<\/p>\n
Qui em va salvar? Potser la predestinaci\u00f3, la Verge de Loreto, la pr\u00f2pia voluntat, no ho s\u00e9.<\/p>\n
7- Les illes A\u00e7ores<\/strong><\/span><\/p>\n
L\u2019any 1979 viatjava amb tres amigues cap a Lisboa per despr\u00e9s agafar un vol per anar a les A\u00e7ores, per\u00f2 el meu passatge era un dia despr\u00e9s del seu. Quan feia mitja hora que hav\u00edem sortit de Lisboa per megafonia ens diuen: \u201cSenyors i senyores, tranquils per\u00f2 a causa d\u2019una avaria hem de tornar a Lisboa.\u201d V\u00e0rem veure la gravetat quan un copilot recorria el passad\u00eds de l\u2019avi\u00f3 mirant amb ulls de p\u00e0nic per les finestres. Els passatgers v\u00e0rem fer com ell i ens vam adonar que sortia un fum negre com el carb\u00f3 d\u2019algun tub d\u2019escapament de l\u2019aparell i el motor feia un soroll estrany, signe que all\u00e0 estava passant alguna cosa greu. Aquella mitja hora de tornada es va fer interminable. Tem\u00edem que l\u2019avi\u00f3 fes aig\u00fces al mig de l\u2019Atl\u00e0ntic.<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/A\u00e7ores-150x150.jpg\" "\\"A\u00e7ores\\"")
<\/a>Una illa de les A\u00e7ores (col\u00b7lecci\u00f3 Rosa M. Masana).<\/figcaption><\/figure>\n Per sort v\u00e0rem aterrar i alg\u00fa va dir que abans havien hagut de buidar els tancs de combustible al mar. Dins el recinte del WC de Lisboa ens hi v\u00e0rem trobar la tripulaci\u00f3 completa, fins i tot hi anaven dues monges i tots semblava com si encara estigu\u00e9ssim mig hist\u00e8rics i no par\u00e0vem de parlar entre nosaltres. M\u2019havia estranyat que un noi abans hagu\u00e9s pujat a l\u2019avi\u00f3 amb el cintur\u00f3 ple de ploms per fer busseig. Despr\u00e9s d\u2019aquest ensurt anava sense.<\/p>\n
Com a fet positiu cal dir que mentre visit\u00e0vem les illes sovint coincid\u00edem amb persones que havien viatjat en aquell vol i ens salud\u00e0vem com si f\u00f3ssim coneguts de tota la vida.<\/p>\n
Qui ens va salvar? Suposo que els pilots de la TAP.<\/p>\n
8- Un accident de telecadira<\/strong><\/span><\/p>\n
No donar\u00e9 dades concretes, perqu\u00e8 l\u2019objectiu \u00e9s nom\u00e9s explicar la situaci\u00f3 que ens v\u00e0rem trobar. Va succeir que a la d\u00e8cada dels anys noranta, una amiga i jo ens v\u00e0rem quedar penjades en un telecadira un dia sense sol i despr\u00e9s que tanquessin la instal\u00b7laci\u00f3.<\/p>\n
Primer v\u00e0rem pensar que havia estat un tall de corrent, per\u00f2 no v\u00e0rem tardar a pensar que havia estat una parada definitiva perqu\u00e8 no es veia cap m\u00e9s persona a la instal\u00b7laci\u00f3. Crid\u00e0vem \u201csom al telecadira!\u201d fins a quedar-nos af\u00f2niques, per\u00f2 des d\u2019all\u00e0 ning\u00fa ens podia sentir. Quan feia dues hores que \u00e9rem all\u00e0 dalt i mortes de fred vam veure que all\u00f2 era la nostra fi. La meva amiga estava quieta com un pollet i amb les mans sota les aixelles blanques com la neu.<\/p>\n
Feia estona que jo mirava la instal\u00b7laci\u00f3, ll\u00e0stima que la cadira no s\u2019hagu\u00e9s parat al costat d\u2019un pal prove\u00eft d\u2019unes escales. Tamb\u00e9 \u00a0uns metres m\u00e9s avall hi havia una caseta de fusta que qui sap si hi podia haver un tel\u00e8fon i uns metres m\u00e9s avall es veia un cam\u00ed on hi podia passar algun vehicle. Tamb\u00e9 pens\u00e0vem que en tenir el cotxe al p\u00e0rquing s\u2019adonarien que no hav\u00edem baixat, per\u00f2 no ens don\u00e0vem cap senyal de vida.<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/Cadiramod.-150x150.jpg\" "\\"Cadira,mod.\\"")
<\/a>Model d\u2019un telecadira amb la T per recolzar els peus.<\/figcaption><\/figure>\n Vista la situaci\u00f3 dic: \u201cJo no em vull morir asseguda a aquesta cadira, vaig a intentar baixar.\u201d La meva amiga va dir: \u201cVols dir, Rosa?\u201d I li digu\u00e9: \u201c\u00c9s l\u2019\u00fanica possibilitat. Mira quina borrasca que s\u2019acosta.\u201d<\/p>\n
Amb els anoracs, cordons de les sabates, les corretges de les c\u00e0meres de fotografiar, els mocadors del coll i un cintur\u00f3 vaig fer una mena de corda i per aconseguir m\u00e9s llargada vaig aixecar enlaire la barra asseguradora de la cadira i posada dempeus al seient vaig lligar la corda a la T. La cadira balancejava i feia sensaci\u00f3 de vertigen. En tornar a posar la barra asseguradora al seu lloc v\u00e0rem observar que encara restava for\u00e7a dist\u00e0ncia fins al terra, per\u00f2 vaig pensar que saltar no havia de ser un gran problema perqu\u00e8 el terra era esponj\u00f3s i amb neu.<\/p>\n
Sortir de dins la cadira va suposar per a mi haver de reunir tot el valor que tenia, perqu\u00e8 una vegada agafada a la T no hi havia marxa enrere. En aquell moment em vaig encomanar a la Mare de D\u00e9u de Montserrat.<\/p>\n
Havia estat del grup d\u2019espeleologia del Centre Excursionista de Terrassa i entr\u00e0vem en coves i baix\u00e0vem avencs amb l\u2019ajut d\u2019una escala feta de corda. Tot i que no era el mateix estava mentalitzada que havia d\u2019aconseguir baixar fins al cap de la corda<\/em> i despr\u00e9s fer un salt i, si m\u2019hagu\u00e9s fet mal en un turmell, sabia que arrossegant-me amb les natges hauria arribat al cam\u00ed.<\/p>\n
Anava b\u00e9, perqu\u00e8 feia una bra\u00e7ada rere l\u2019altra, fins que l\u2019anorac es va trencar pel mig i la terrabastada a terra va ser terrible. No em podia moure, vaig intentar posar el tros de l\u2019anorac que havia caigut prop meu sota el t\u00f2rax per veure si podia lliscar avall, per\u00f2 el dolor i la impot\u00e8ncia funcional eren tan grans que no em permetien fer-ho.<\/p>\n
Tenia una cama gla\u00e7ada del tot, fet que em feia pensar en una ruptura de l\u2019art\u00e8ria femoral i que em quedaven deu minuts de vida, per\u00f2 passat aquest temps continuava viva, cosa que em va tranquil\u00b7litzar. Patia per la meva amiga perqu\u00e8 llavors estava sense anorac, per\u00f2 sort que ens pod\u00edem transmetre algunes paraules barreja d\u2019esperan\u00e7a i d\u2019acomiadament.<\/p>\n
Al cap d\u2019una hora \u2014aix\u00f2 era entre les dotze del migdia i les tres de la tarda\u2014, el telecadira es posa en marxa, v\u00e0rem saber que era per pujar una c\u00e0rrega. Per a nosaltres va ser l\u2019alegria m\u00e9s gran viscuda mai, tot que ten\u00edem el dubte de saber si la cadira arribaria a baix el control. Sortosament la meva amiga va arribar i explicava que ella no podia baixar de la cadira i va ser l\u2019empleat qui la\u2019n va treure, i ella el picava a la cara amb les mans tancades i sense for\u00e7a i li anava dient: \u201cPer qu\u00e8 ha tancat la instal\u00b7laci\u00f3, per qu\u00e8 ho ha fet?\u201d. Va poder avisar que jo era a dalt.<\/p>\n
Mentre estava a terra tenia esperan\u00e7a perqu\u00e8 el telecadira anava funcionant i segur que havien vist que baixava una persona, passat un temps \u2014no puc dir quant, per a mi va ser llarg, molt llarg\u2014, veig uns socorristes que venien a buscar-me. En baixar vaig demanar-los que volia anar de bocaterrosa per si tenia una fractura vertebral. Aquells socorristes eren encantadors. Em van tapar traient-se la roba quan en aquell moment arribava la tempesta que deixava anar petits fragments de gla\u00e7 que es clavaven com agulles.<\/p>\n
Veient que m\u2019havien rescatat se\u2019m van disparar les gr\u00e0cies i si b\u00e9 per qualsevol petit moviment que em fessin veia les estrelles, els deia \u201cgr\u00e0cies, gr\u00e0cies, moltes gr\u00e0cies….\u201d, lletania que va durar fins quinze dies despr\u00e9s de l\u2019accident. Tot i ser conscient que all\u00f2 no era gens normal, ho anava dient igualment. M\u2019havia fracturat la pelvis per diversos llocs, una v\u00e8rtebra aixafada \u2014va anar just que no afect\u00e9s la medul\u00b7la\u2014 i tamb\u00e9 tres costelles trencades. Quan tancava els ulls veia els quadres de l\u2019anorac i havia d\u2019incorporar el t\u00f2rax perqu\u00e8 tenia la sensaci\u00f3 que m\u2019ofegava. Sortosament aquella sensaci\u00f3 em va anar marxant. La meva amiga i jo en ocasions d\u00e8iem que \u00e9rem tan amigues perqu\u00e8 ens hav\u00edem de morir juntes, ella per\u00f2 cada vegada que explic\u00e0vem els fets plorava perqu\u00e8 m\u2019havia vist ferida i, sense poder-hi fer res, va viure el proc\u00e9s en passiu i va costar-li m\u00e9s superar-ho que no pas a mi.<\/p>\n
Qui ens va salvar? Suposo que la predestinaci\u00f3, la Mare de D\u00e9u de Montserrat i els socorristes. Cal agrair profundament les atencions rebudes per Mar\u00eda del Carmen<\/a> Cabo T\u00e9llez (epd) durant la meva estada a l\u2019hospital i que recordar\u00e9 sempre.<\/p>\n
A tall de conclusi\u00f3<\/span><\/p>\n
Primer de tot vull donar les gr\u00e0cies a tothom que va estar al meu costat en moments cr\u00edtics i tamb\u00e9 a la vida per si mateixa perqu\u00e8 m\u2019ha perm\u00e8s relatar aquests fets, al contrari del qui s\u2019hagi pogut trobar, com popularment es diu, que no va poder explicar-ho.<\/em><\/p>\n
Mentre escrivia em venien al cap imatges de les innombrables persones que actualment estan patint i posant en perill la seva vida, alhora tenia la sensaci\u00f3 que era una egoc\u00e8ntrica explicant les meves vicissituds de superviv\u00e8ncia, potser perqu\u00e8 hem vist persones que s\u2019han jugat la vida a una sola carta en situaci\u00f3 de guerres, ferides, fam, assassinats, naufragis, cat\u00e0strofes, infeccions, explotacions humanes o malalties incurables. L\u00f2gicament, veient aquest drama hum\u00e0, el que he explicat pot semblar una an\u00e8cdota, per\u00f2 el sol fet de poder-ho explicar \u00e9s el motiu de voler compartir l\u2019experi\u00e8ncia amb els lectors.<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/Gat-Pals-150x150.jpg\" "\\"Gat")
<\/a>Gat a una casa de pag\u00e8s de Pals (imatge Rosa M. Masana)<\/figcaption><\/figure>\n <\/div>\n
\n\n[1]<\/a> La meva mare va n\u00e9ixer l\u2019any 1902 i explicava que de petita anava a jugar a aquella zona on ara hi ha les deus i es posaven per dins de coves i veien qu\u00e8 hi havia aigua. Va ser en concret un noi de la colla amb qui jugaven que s\u2019hi va endinsar m\u00e9s i va descobrir part d\u2019aquest complex h\u00eddric.<\/address>\n<\/div>\n[2]<\/a> Vaig anar sola a un barber que hi havia m\u00e9s avall de casa. Em talla la cua de cavall que portava, agafa la maquineta i comen\u00e7a a pelar-me per la part del front cap enrere… Quan vaig veure aquella autopista<\/em> em volia fondre, em va fer molta impressi\u00f3. Despr\u00e9s em va ensabonar el cap i amb una navalla em va deixar com Yul Brynner. Al cap d\u2019un mes hi vaig tornar.<\/address>\n