{"id":4240,"date":"2015-10-24T18:14:13","date_gmt":"2015-10-24T16:14:13","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=4240"},"modified":"2015-12-01T18:34:53","modified_gmt":"2015-12-01T16:34:53","slug":"sargir-mitjons-i-pilotar-avions","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=4240","title":{"rendered":"Sargir mitjons i pilotar avions"},"content":{"rendered":"

\u00a0<\/strong>\u00a0<\/strong>Fa poc recordava que, un dia que la meva amiga Maria del Carme Cabo T\u00e9llez va venir a casa, em va trobar que estava sargint uns mitjons que m\u2019havia comprat a Holanda. M\u2019agradaven molt i no els volia llen\u00e7ar. En veure\u2019m va quedar sorpresa i va exclamar: \u201cNo havia vist mai una noia que sab\u00e9s sargir mitjons i pilotar avions!\u201d<\/p>\n

\"\"<\/a>
Cessna-152 (imatge cedida per Leandro Escorcell)<\/figcaption><\/figure>\n

Quan m\u2019ho va dir no hi vaig donar gaire import\u00e0ncia, per\u00f2 ara que ella no hi \u00e9s sembla com si aquella expressi\u00f3 prengu\u00e9s m\u00e9s forca. I tot t\u00e9 una explicaci\u00f3 que ara comentar\u00e9. Quan tenia tretze anys els meus pares es van preguntar: \u201cQuin ofici podr\u00edem fer aprendre a la Rosa?\u201d I van trobar la soluci\u00f3 r\u00e0pidament, perqu\u00e8 la J\u00falia, la n\u00f2via d\u2019un meu germ\u00e0, era amiga de la Lourdes, que tenia un taller de cosidores d\u2019errades, feina que consistia a arranjar les peces t\u00e8xtils que sortien de f\u00e0brica amb algun defecte.<\/p>\n

L\u2019aprenentatge<\/span><\/p>\n

Al cap de pocs dies ja era al taller de la Lourdes, al carrer Sant Crist\u00f2fol de Terrassa, al costat gaireb\u00e9 d\u2019un herbolari. Em van ensenyar a retirar amb unes pinces especials les restes de fil que quedaven enganxades entremig de l\u2019entramat del teixit i tamb\u00e9 aprenia a refer les zones on mancava un fil, hi havia alguna esclarissada o passades malmeses i sovint emprant un fil del final de la mateixa pe\u00e7a perqu\u00e8 d\u2019aquesta manera no es not\u00e9s que havia estat refeta.<\/p>\n

La Lourdes sempre m\u2019afalagava, veia en mi totes les qualitats del m\u00f3n i encara no s\u00e9 el perqu\u00e8. Despr\u00e9s d\u2019estar-m\u2019hi un parell de mesos fent d\u2019aprenenta va dir als meus pares que aprenia r\u00e0pid l\u2019ofici i en no poder-me assegurar fins que tingu\u00e9s catorze anys, seria millor que esperessin a portar-m\u2019hi quan els hagu\u00e9s complert, d\u2019altra manera corr\u00edem el risc que \u00a0m\u2019avorr\u00eds, va dir. De fet s\u00ed que era, per a mi, poc atractiva, aquella feina; sort que em feien anar amb el c\u00e0ntir a buscar aigua a la font del Tintor\u00e9 del torrent de Vallparad\u00eds, que em venia gaireb\u00e9 en l\u00ednia recta i m\u2019agradava anar-hi. Als tretze anys jo ja sabia que el que m\u2019agradava era fer d\u2019infermera.<\/p>\n

Pel que fa a la feina de cosir errades, ara queden poques persones que ens en poguessin explicar alguna cosa, per\u00f2, per sort, a Terrassa tenim el Museu T\u00e8xtil, on hi ha dipositada molta informaci\u00f3 relacionada amb la ind\u00fastria del t\u00e8xtil i, a m\u00e9s, l\u2019autora Roser L\u00f3pez<\/a> va publicar un interessant article que parla de les cosidores d\u2019errades, i tamb\u00e9 la revista digital Dones<\/a><\/em> ens fa saber que la Roser va guanyar una beca per investigar m\u00e9s a fons aquest ofici ara ja perdut.<\/p>\n

La utilitat de saber sargir<\/span><\/p>\n

Aquell aprenentatge em va ser \u00fatil per poder sargir els mitjons quan alg\u00fa de la fam\u00edlia els tenia desgastats del tal\u00f3 \u2014com en d\u00e8iem, se\u2019ns hi havia fet un pr\u00e9ssec\u2014, tamb\u00e9 esmenava alguna pe\u00e7a de roba dels meus germans quan se\u2019ls havia cremat amb la guspira d\u2019un cigarret. Perqu\u00e8, com sabem, la d\u00e8cada dels anys cinquanta encara no hi havia el costum tan generalitzat que tenim ara de llen\u00e7ar la roba estripada a un contenidor de la Humana; sempre es trobava la manera d\u2019arreglar-la i sovint posar un peda\u00e7 als pantalons de treball dels homes. A poc a poc va anar arribant la moda del pr\u00eat \u00e0 porter<\/em> i la roba va passar a tenir pocs anys de vida.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Mostra de material emprat per les cosidores<\/figcaption><\/figure>\n

Abans de l\u2019entrada a la modernitat, que una dona sab\u00e9s sargir era tenir una mina i amb el plus que socialment era considerada una perfecta administradora de la llar.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Amb els mitjons que no volia llen\u00e7ar.<\/figcaption><\/figure>\n

De fet el meu germ\u00e0, divuit anys m\u00e9s gran que jo, el recordo assegut al sof\u00e0 balanc\u00ed movent-lo lleugerament, amb posat mig contemplatiu i fumant tranquil\u00b7lament la seva pipa. Alhora veia com m\u2019observava amb assentiment, percebia que estava satisfet de veure que la seva germana li estava repassant una camisa o b\u00e9 cosia qualsevol altra pe\u00e7a.<\/p>\n

Dues tasques quasi antag\u00f2niques<\/span><\/p>\n

L\u2019estranyesa que la Maria del Carme va mostrar quan va veure que estava sargint va ser perqu\u00e8 sabia que l\u2019any 1977 havia obtingut la llic\u00e8ncia de pilot privat al Club Aeron\u00e0utic <\/a>de Barcelona-Sabadell i aquest fet, recordo, la va impressionar bastant perqu\u00e8 deia que no coneixia cap noia pilot, nom\u00e9s la sabadellenca Mari Pepa Colomer<\/a>(1913-2004) i el m\u00e9s curi\u00f3s de tot, deia, que fes aquestes dues coses la mateixa persona.<\/p>\n

Personalment no hi trobava res de particular, per\u00f2 ara en recordar els fets m\u2019ha vingut b\u00e9 explicar-los, especialment perqu\u00e8 em serveixen de pretext per seguir dient quelcom i donant testimoni de la Mari Carmen. Ella tamb\u00e9 disposava d\u2019unes especials destreses que considerava que era dif\u00edcil que jo sab\u00e9s fer, per\u00f2 el que admirava m\u00e9s d\u2019ella eren en especial les seves virtuts humanes, cosa que, ara penso, potser mai les hi vaig ressaltar suficientment, al rev\u00e9s de com ella ho expressava, d\u2019una manera tan espl\u00e8ndida, efusiva i falaguera.<\/p>\n

Un bon amic despr\u00e8s de llegir aquest article m’ha lliurat un correu \u00a0que \u00a0ara amb el seu perm\u00eds \u00a0l’he volgut incloure en aquesta p\u00e0gina, perqu\u00e8 \u00a0el considero d’un \u00a0agradable i singular component po\u00e8tic.<\/p>\n

Bonica hist\u00f2ria, la de la pilot que sargia. Realment s\u00f3n dues activitats bastant antag\u00f2niques, per\u00f2 de fet volar seria com cosir i repassar el cel, no?<\/address>\n
Vinga, una abra\u00e7ada.<\/address>\n
Jordi<\/address>\n

M’agradaria \u00a0poder repassar el cel volant \u00a0i sense \u00a0 necessitat de cap motor.<\/p>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0\u00a0Fa poc recordava que, un dia que la meva amiga Maria del Carme Cabo T\u00e9llez va venir a casa, em va trobar que estava sargint uns mitjons que m\u2019havia comprat a Holanda. M\u2019agradaven molt i no els volia llen\u00e7ar. En veure\u2019m va quedar sorpresa i va exclamar: \u201cNo havia vist mai una noia que sab\u00e9s…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[32,14],"tags":[422,423,421,420],"class_list":["post-4240","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-miscel-lania","category-terrassa-pobles","tag-cosir-errades","tag-maria-del-carme-cabo","tag-pilotar","tag-sargir"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4240"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=4240"}],"version-history":[{"count":22,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4240\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4248,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4240\/revisions\/4248"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=4240"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=4240"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=4240"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}