![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/Far-150x150.jpg\" "\\"Far\\"")
<\/a>Vaig comen\u00e7ar revisant el primer llibre de visites, iniciat el dia 1 de mar\u00e7 de l\u2019any 1859 i tancat el dia 18 de juliol de l\u2019any 1913 (54 anys de vig\u00e8ncia), sense que de moment hagi localitzat el testimoni del seu pas per l\u2019indret. Cal dir que la tradici\u00f3 d\u2019escriure als llibres de visites del far es prolonga fins al 1960.<\/p>\n
Les dones que signen al llibre<\/strong><\/p>\n De fet, estar-se un parell d\u2019hores davant d\u2019un llibre d\u2019aquesta naturalesa tot observant les notes a m\u00e0 amb tinta i ploma et transporta a aquella \u00e8poca que van ser escrites, la qual cosa permet tamb\u00e9 descobrir-hi una gran varietat de matisos. Per exemple, podem veure com sovint pujaven al far fam\u00edlies i colles d\u2019amics, algunes per celebrar-hi una diada especial al restaurant. En aquest sentit, tamb\u00e9 alg\u00fa va deixar escrit el que havia menjat i no hi manquen els comentaris pol\u00edtics, creacions po\u00e8tiques inspirades en el mateix moment o b\u00e9 frases que lloen el paisatge, el mar, els colors, la religi\u00f3 i tamb\u00e9 la ci\u00e8ncia, ja que els resultava ben innovador aquell mecanisme de funcionament d\u2019un far mar\u00edtim. Podem con\u00e8ixer m\u00e9s a fons aquests comentaris \u00a0consultant el llibre de David Mor\u00e9.[2]<\/a><\/p>\n Mentre repassava els fulls del llibre, mentalment m\u2019anava creant algunes imatges de mitjans del segle XIX i en principi vaig dedicar-me a registrar els noms de les dones que havien fet un comentari o que simplement hi havien deixat la signatura, per\u00f2 vaig desdir-me de la tasca perqu\u00e8 n\u2019hi havia m\u00e9s de les que inicialment pensava trobar-hi.<\/p>\n La revisi\u00f3 del llibre em va fer adonar que les dones que hi anaven d\u2019excursi\u00f3 eren dones escolaritzades. Algunes mostraven a la seva r\u00fabrica un tra\u00e7 segur i fins i tot podr\u00edem especular dient que devien ser dones de classe acomodada perqu\u00e8, un costum bastant generalitzat, algunes d\u2019elles escrivien el seu nom i cognom seguit del cognom del marit i emprant el tractament de \u201csenyora de\u201d. Tamb\u00e9 i amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia hi hem vist signatures fetes amb lletra menys fluida que potser corresponien a noies amb menys \u00a0formaci\u00f3, per\u00f2 amb tot cal considerar el gran nombre de dones que van signar el llibre, fet que ens mostra un determinat nivell formatiu que hem de considerar tenint en compte que es tractava de dones nascudes a la primera meitat del segle XIX.<\/p>\n Altres aspectes observats <\/strong><\/p>\n Es feia tamb\u00e9 pal\u00e8s que la diada que vivien el dia de l\u2019excursi\u00f3 prenia un caire for\u00e7a festiu perqu\u00e8 els visitants gaudien de la natura i d\u2019un paisatge magn\u00edfic vist des d\u2019un punt elevat i de dif\u00edcil acc\u00e9s abans que es constru\u00eds el far. Tamb\u00e9 veiem que gaudien dels coneixements t\u00e8cnics i cient\u00edfics que descobrien mentre feien la visita a la instal\u00b7laci\u00f3. En els comentaris al llibre de signatures, algunes dones feien esment dels avantatges de disposar d\u2019un far per a l\u2019orientaci\u00f3 dels mariners i tamb\u00e9 en algun cas elogiaven la ci\u00e8ncia.<\/p>\n El dinar al restaurant tamb\u00e9 era motiu de satisfacci\u00f3, tot i que algunes persones, atesa la dist\u00e0ncia fins a arribar a Sant Sebasti\u00e0, possiblement havien d\u2019endur-se quelcom per menjar sota la ombra d\u2019algun pi. Una persona va deixar escrit el que havia menjat i un altre, en lloc d\u2019exclamar visca el pa\u00eds que ell s\u2019estimava, que tamb\u00e9 n\u2019hi havia, va escriure-hi \u201cvisca l\u2019arr\u00f2s!\u201d i va dibuixar una olla. Pensem que possiblement va menjar arr\u00f2s cald\u00f3s cuinat amb una olla de ferro.<\/p>\n \u00c9s f\u00e0cil imaginar-nos l\u2019impacte que devia causar als visitants veure el mar per primera vegada, especialment si venien de muntanya, i a m\u00e9s poder-lo observar en tota la seva amplitud des del tur\u00f3 del far. Per les coses que van deixar escrites sembla que se\u2019ls eixamplaven els sentits tant si veien el mar calmat o enfurit bramulant i donant batzegades a les roques.<\/p>\n Hem vist tamb\u00e9 que varen visitar el paratge algunes fam\u00edlies nombroses. Una d\u2019aquestes, de cognom Oliver, hi va deixar signatures de les germanes Magdalena, Francesca, Rosa, Maria, Ant\u00f2nia, Catalina, Juanita i d\u2019un germ\u00e0 anomenat Gabriel. Tamb\u00e9 van anar a fer-hi una visita un grup de treballadores de la vila de Palam\u00f3s i dues estrangeres, Clarissa Brown, que deia que era de Londres, i Rosario de Santa Fe, de dotze anys i procedent de l\u2019Argentina. Sabem per un article publicat a la Revista del Baix Empord\u00e0<\/em> que tamb\u00e9 havien anat a visitar el far alguns grups d\u2019escolars acompanyats pel mestre.[3]<\/a><\/p>\n Poemes<\/strong><\/p>\n Citem algunes persones que hi van escriure poemes, entre elles Armand Gallart (13\/9\/1898), Vicen\u00e7 Piera Prat (29\/3\/1902) i pel que fa a les dones Francesca Torrent (5\/10\/1903), de qui tamb\u00e9 presentem la seva poesia.<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/Olla-150x150.jpg\" "\\"Olla\\"")
<\/a>![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/Poesis-b\u00e9--263x300.jpg\" "\\"Poesis")
<\/a>