![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/Puidemon.jpg\" "\\"Puidemon\\"")
<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0<\/strong><\/p>\n Si hagu\u00e9ssim d’escollir un tarann\u00e0 dels bisbalencs, dir\u00edem que han tingut una habilitat especial per mani\u00adpular el fang i crear-ne una gran varietat d’objectes pr\u00e0c\u00adtics i decoratius. Un c\u00e0ntir, un plat, un rajol, el que fos, per acabar-lo calia coure’l i per aix\u00f2 es van construir els forns: primerament els anomenats moruns, amb unes xemeneies molt discretes; despr\u00e9s els de flama invertida rodons o tamb\u00e9 quadrats que necessitaven uns llargs conductes de tiratge i una xemeneia a ser possible que fes m\u00e9s de 20 metres. Posteriorment es van anar implantant els forns de pas, de tecnologia moderna on la sortida de fums torn\u00e0 a ser molt discreta degut que el tiratge era mec\u00e0nic o de tracci\u00f3 for\u00e7ada.<\/p>\n Aquesta \u00e8poca interm\u00e8dia de cocci\u00f3 de material cer\u00e0mic que podr\u00edem situar entre final del segle XIX fins mitjan llargs del XX ens ha deixat un element per recordar-la: les xemeneies industrials que, disseminades per tota la vila, configuren un paisatge urb\u00e0 evocador.<\/p>\n Personalment em rememorem la viv\u00e8ncia d’haver-ne vist construir una de 63 metres per part del meu germ\u00e0 i el seu equip de paletes. Per\u00f2 no solament \u00e9s aquest fet personalista el que em fa valorar les xemeneies sin\u00f3 que considero que s\u00f3n una aut\u00e8ntica pe\u00e7a de artesania. Mirem resumidament com les van construir.<\/p>\n Primerament el mestre d’obres feia un esquema sobre com ha\u00advia de ser la xemeneia per calcular-ne les mides i quantitat de maons que necessitaria. Un m\u00e8tode emprat era dibuixar al ter\u00adra. amb l’ajut d’una estaca, un cordill i un clau la circumfer\u00e8ncia de la base i disposar-ne el nombre de maons. Despr\u00e9s s’esbor\u00adrava i se’n dibuixaven d’altres d\u00b4 acord amb la conicitat o tal\u00fas que li volguessin donar.<\/p>\n Una vegada conegudes les mides que havien de fer els maons, s’havia de fer un motlle de fusta i, a m\u00e0, elaborar una per una totes les peces. Desconec quants totxos s\u00f3n ne\u00adcessaris per edificar una xeme\u00adneia de 25 metres, com a refer\u00e8n\u00adcia puc dir que una de 63 metres pesa 570 tones, la qual cosa ens in\u00adsinua la capacitat de c\u00e0rrega o de pressi\u00f3 que havien de suportar els maons de la base.<\/p>\n Seguidament a cops de pic i pala es feia el fonament de mides dife\u00adrents segons l’envergadura de la xemeneia. En aquesta fotografia, cedida pel senyor Enric Latasa, podem observar amb detall com va estar fet el fonament i el t\u00fanel de tiratge.<\/p>\n En una ocasi\u00f3, parlant amb el se\u00adnyor Leandre Casamajor, em va ex\u00adplicar un sistema senzill que tenien per saber si el fonament era prou profund. Des de dalt la superf\u00edcie del terreny tiraven un roc al fons del clot. Si quedava una mica ensorrat era senyal que les terres eren poc estables, si en canvi la pedra restava tota ella sense ensorrar-se era signe de solidesa. I pensar que els estudis geol\u00f2gics s\u00f3n tan cars ac\u00adtualment !<\/p>\n A continuaci\u00f3 s’havia de fer la bastida a base de taulons de fusta atansats amb d’altres m\u00e9s petits transversals formant una X fins un determinat tram, despr\u00e9s es continuava amb bastida interior. A mesura que s’anava edificant, l’expert pa\u00adleta sabia si l’alienaci\u00f3 dels maons era correcta mitjan\u00e7ant l’\u00fas constant del taulaplom, estri constru\u00eft generalment per a cada ocasi\u00f3 i que els marcava el percentatge de tal\u00fas que volien aconseguir, tot per no perdre l’ex\u00adcentricitat des del nucli central i evitar aix\u00ed possibles traccions del fust.<\/p>\n El morter tamb\u00e9 tenia la seva im\u00adport\u00e0ncia. Un manobre m’explica\u00adva que el mestre d’obres era el qui li indicava les proporcions de Ciment p\u00f2rtland, cal\u00e7 i sorra que ha\u00advia de tenir el morter segons fos el tram de l’edificaci\u00f3. Hi ha diversos aspectes m\u00e9s a te\u00adnir en compte, per\u00f2 per no allargar-nos nom\u00e9s esmentar\u00e9 el tema de la seguretat. \u00c9s evident que les persones que s’avenien a fer una tasca com aquesta eren molt valentes, no hi havia grues ni empraven arn\u00e8s, tot ho feien a cos lliure i evidentment tampoc podien deixar-se portar pel vertigen que produ\u00efa el flexopandeig de l’estruc\u00adtura.<\/p>\n \u00a0<\/strong><\/p>\n LES VINT-I-UNA XEMENEIES DE LA BISBAL <\/strong><\/p>\n Aix\u00ed doncs, reflectida la import\u00e0n\u00adcia artesanal d’aquestes armadures passem a fer una presentaci\u00f3 fotogr\u00e0fica acompanyada d’un breu comentari de cada una de les xemeneies mes emblem\u00e0tiques de la Bisbal. AI mateix temps, hem inten\u00adtat empla\u00e7ar-les sobre un pl\u00e0nol de la vila que em a unes p\u00e0gines m\u00e9s amunt.<\/p>\n Com a s\u00edntesi, del conjunt de les disset xemeneies podem dir que totes excepte dues, la de la f\u00e0bri\u00adca Emili Pons i la del Rissec, s\u00f3n fetes amb totxos aplantillats de terra cui\u00adta vermella, refor\u00e7ades amb anelles externes de ferro i actualment no so\u00adbrepassen els 27 metres.<\/p>\n \u00a0Tres exemplars preserven la sorti\u00adda de fums, la corona, enfortida amb sardinells de totxos formant un volad\u00eds: les dues de l’empresa Coromina i la segona de Terracota. Les altres, o b\u00e9 no es van refermar en el moment de construir-les, cosa poc probable, o be s’han malm\u00e8s, a causa de les condicions t\u00e8rmi\u00adques Internes, la corrosi\u00f3 i les batzegades ambientals .\u00a0Model d\u2019una bastida exterior (cedida per<\/p>\n Darrerament les xemeneies que s’han hagut de rebaixar han estat: la de la f\u00e0brica Lloberas, les dues de la f\u00e0brica Bosch i l’Empordanesa. Un aspecte curi\u00f3s que podem ob\u00adservar a les fotografies antigues de les dues xemeneies de Terracota i la primera de Latasa \u00e9s que el fust de l’estructura no estava refor\u00e7at amb cercles met\u00e0l\u00b7lics visibles.<\/p>\n \u00a0LA XEMENEIA DE LA F\u00c0BRICA SIRVENT <\/strong><\/p>\n Est\u00e0 situada al carrer Ind\u00fastria, n\u00fam. 7. D’acord amb el registre de la matr\u00edcula industrial i de comer\u00e7 que es conserva a l’Arxiu Hist\u00f2ric, aquesta empresa consta inscrita l’any 1897, o sigui que mant\u00e9 una llarga traject\u00f2ria industrial. Amb certesa no sabem quin any va ser constru\u00efda, per\u00f2 s\u00ed que va ser edificada pel senyor Eulogi Saballs i el seu equip de paletes<\/p>\n No sembla que el pas del temps n’hagi afectat l’estructura tot i que no ha deixat de funcionar, perqu\u00e8 el passat dia 4 d’octubre (any 2000) van encendre els forns i encara fumejava.<\/p>\n Presenta una \u00a0estructura de base rodona amb un fust troncoc\u00f2nic refor\u00e7at amb 12 anelles numerades i sense tensors. Una filera simple de maons formen el coronament sense la pres\u00e8ncia de collar\u00ed de refor\u00e7. A uns deu metres de dist\u00e0ncia visual, no s’observen fissures en el fust i s\u00ed una correcta alineaci\u00f3 vertical, fet meritori degut tamb\u00e9 al seu accentuat tal\u00fas que la fa molt esvelta.<\/p>\n \u00a0<\/strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n LES DUES XEMENEIES DE F\u00c0BRICA COROMINA I CIA<\/strong><\/p>\n \u00a0La f\u00e0brica Coromina, segons informaci\u00f3 del senyor Joan Coromina \u00aben Coro\u00bb, la va fundar el seu oncle, el senyor Alfons Coromina Figueres. Inicialment estava ubicada al terreny on ara hi ha el Museu la Cer\u00e0mica, Terracota, fins que pels voltants de l’any 1918 es va traslladar al carrer de l’Aig\u00fceta n\u00fam. 216 on encara funciona avui dia.<\/p>\n La primera de les dues xemeneies va ser constru\u00efda l’any 1918. Aix\u00ed ens ho confirma el senyor Joan Turbau que va n\u00e9ixer el 1914 i te\u00adnia 4 anys mentre s’edificava.<\/p>\n El projecte va ser fet pel senyor Joan Bautista Coromina, professor de dibuix amb exercici a Palafrugell, i constru\u00efda pel senyor Joan Ras\u00f3s Casas i el seu equip de paletes.<\/p>\n Est\u00e0 situada a la part de m\u00e9s al nord dins la nau de la f\u00e0brica i te\u00adnia la particularitat d’estar adornada, o sigui, que tots els cercles de subjecci\u00f3 els havien revestit de petites peces de cer\u00e0mica que co\u00adincidien amb quatre escarabats de color blau distribu\u00efts formant els punts cardinals. Existia la dita que “els escarabats fugien del foc” perqu\u00e8 tots caminaven cap amunt. Aquesta decoraci\u00f3 em suggereix que la xemeneia no va ser constru\u00efda nom\u00e9s per una ne\u00adcessitat funcional o mercantil sin\u00f3 que se li va voler donar un toc d’artesania, de creativitat, que concordava amb el tarann\u00e0 dels terrissers bisbalencs i amb la vena art\u00edstica dels Coromina.<\/p>\n Malauradament el pas del temps ha fet que s’anessin perdent aquestes peces decoratives que ara no podem observar per\u00f2 si que una Imatge ens mostra la quantitat de llenya que necessitaven per fer funcionar els dos forns de flama in\u00advertida que tenia l’empresa.<\/p>\n LES DUES XEMENEIES DE TERRACOTA, ACTUAL MUSEU DE LA CER\u00c0MICA <\/strong><\/p>\n Aquest indret t\u00e9 molta tradi\u00adci\u00f3 pel que fa la cer\u00e0mica. Primerament hi havia hagut una petita empresa que feia funcionar un forn mor\u00fa, des\u00adpr\u00e9s va comprar el terreny el senyor Alfons Coromina que el dedic\u00e0 a la producci\u00f3 de cer\u00e0mica i, posteriorment. els 5.467 m2 de complex fa\u00adbril els va comprar el senyor Salvador Fuster per continu\u00adar amb la mateixa activitat i l’any 1928 es crea la societat Terracota-Fuster. A nivell popular es comenta que Terracota va comen\u00e7ar a funcionar l\u2019any de la Exposici\u00f3 Universal de Barcelona, o sigui el 1929, molt aproximat.<\/p>\n Durant el funcionament d\u00b4aquestes empreses, i gr\u00e0cies a una fotogra\u00adfia feta pel senyor Emili Casas. po\u00addem observar que en un dels llocs on ara hi ha les xemeneies de nova creaci\u00f3 n’hi havia hagut una de base i fust quadrangular.<\/p>\n \u00c9s de suposar que l’haurien hagut d’enderrocar completament a cau\u00adsa del seu deteriorament ja que les superf\u00edcies angulars han de supor\u00adtar una major pressi\u00f3 aer\u00f2bica que les cil\u00edndriques.<\/p>\n I quasi podr\u00edem assegurar que es tracta de la xemeneia situada al lloc m\u00e9s pr\u00f2xim de l’entrada al Museu perqu\u00e8 te una base quadrada com l’antiga i \u00e9s probable que el con\u00adducte de tiratge i l’assentament es\u00adtiguessin en bones condicions com per mantenir-ho i edificar a sobre.<\/p>\n Actualment aquesta pe\u00e7a mostra diverses fissures des de la meitat del fust cap amunt. tretze fileres de c\u00e8rcol met\u00e0l\u00b7lic ajuden a contenir les influ\u00e8ncies climatol\u00f2giques a qu\u00e8 dia a dia est\u00e0 exposada, Do\u00adnada la seva ubicaci\u00f3, i si l’econo\u00admia local ho permet, caldria consolidar-la.<\/p>\n La segona xemeneia de Terracota est\u00e0 situada a la part m\u00e9s interna de la f\u00e0brica, a la zona est. Presen\u00adta una base rodona i un fust tron\u00adcoc\u00f2nic refor\u00e7at per catorze ane\u00adlles met\u00e0l\u00b7liques de dos cossos units per uns tensors, estil emprat tamb\u00e9 a les xemeneies Bosch, Latasa i Puigdemont.<\/p>\n Es mant\u00e9 en el seu estat original, per la qual cosa ens permet obser\u00advar el capitell enfortit per una cor\u00adnisa de maons com s’acostumava a fer a totes les xemeneies perqu\u00e8 no s\u2019esberli-li la sortida de fums. Al\u00adgun d’aquest anellat supe\u00adrior fet de maons el podem veure a les fotos de les xemeneies Coromina, Lloberas, Bosch i l’Empor\u00addanesa. Aquesta pe\u00e7a donat que preserva tota la integritat estructural, caldria tamb\u00e9 consolidar-la.<\/p>\n Es comenta que la f\u00e9u el senyor Saballs i que men\u00adtre l’estaven construint, a la nit, va comen\u00e7ar a plou\u00adre amb ganes, un fill seu, tamb\u00e9 paleta, li va dir: “Pare, vaig a tapar la xe\u00admeneia”, i ell respongu\u00e9: “Vigila que els taulons es\u00adtan mullats i rellisquen”, Desgraciadament el con\u00adsell del pare no va poder evitar la desgr\u00e0cia que el fill Saballs es desplom\u00e9s des de dalt de l’estructura i perd\u00e9s en plena joventut la vida.<\/p>\n INDUSTRIAL CER\u00c0MIQUES BOSCH, SA, CONEGUDA TAMB\u00c9 PER LA CATALANA<\/strong><\/p>\n \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/strong><\/p>\n La f\u00e0brica Bosch est\u00e0 situada al carrer Jaume lI, xamfr\u00e0 amb el car\u00adrer Canig\u00f3, i actualment encara fun\u00adciona<\/p>\n T\u00e9 dues xemeneies fetes d’obra vista, La que est\u00e0 situada m\u00e9s al nord de la nau t\u00e9 una base ro\u00addona refor\u00e7ada amb una anella met\u00e0l\u00b7lica i continua amb un fust c\u00f2nic poc accentu\u00adat refor\u00e7at amb 12 o 13 cercles, En aquesta fotografia feta l’any 1994 la podem observar tal com era inicialment. Fa cosa de dos anys va haver de ser retallada a causa que el seu ter\u00e7 superior era poc s\u00f2lid.<\/p>\n \u00a0L’altra xemeneia que tamb\u00e9 es de xa veure a la fotografia anterior t\u00e9 un fust i una coronaci\u00f3 molt semblant al de la seva companya, qual cosa ens fa pensar que podria haver estat el mateix contractista que les edifiqu\u00e9s ambdues. La transmissi\u00f3 verbal d’algunes persones ens diuen que va ser el senyor Joan Saballs; d’altres, el senyor Leandre Casamajor envers lar 1949.<\/p>\n Aquesta imatge gr\u00e0fica, feta fa aproximadament dos anys, ens permet veure com amb l’ajut d’una grua eliminaven la part superior m\u00e9s afectada de fissures i l\u2019 esberlat de la corona.<\/p>\n D’acord amb algunes publicaci\u00adons t\u00e8cniques, l’espai m\u00e9s vulnerable de l’estructura \u00e9s la part superior o sortida de fums ja que la difer\u00e8ncia de graus de tem\u00adperatura entre l’interior i l’exterior \u00e9s molt accentuada, Tamb\u00e9 influ\u00adeixen negativament les subst\u00e0n\u00adcies corrosives que es generen durant la combusti\u00f3 i que s’acu\u00admulen en aquesta zona.<\/p>\n \u00a0<\/strong><\/p>\n \u00a0<\/strong><\/p>\n \u00a0<\/strong><\/p>\n \u00a0<\/strong><\/p>\n \u00a0<\/strong><\/p>\n CER\u00c0MIQUES DIAZ COSTA<\/strong><\/p>\n A<\/strong>ctualment on est\u00e0 ubicada la xe\u00admeneia \u00e9s una botiga de cer\u00e0mica del carrer 6 d’octubre quasi al llin\u00addar del municipi de Vulpellac.<\/p>\n Amb for\u00e7a seguretat es comenta que va ser feta pel senyor Joan Ras\u00f3s i el seu equip de paletes aproximadament l’any 1943. Po\u00addem afirmar veient la imatge que estem davant d’una pe\u00e7a ins\u00f2li\u00adta, \u00fanica diria, dins el m\u00f3n de les xemeneies pel fet que es tracta de dues peces, l’una sobreposa\u00adda dins l’altra, Segurament van haver d’escap\u00e7ar un bon tros de la primitiva xemeneia i succe\u00ed que no tenia prou tiratge pels metres que van restar, llavors la continu\u00adaren per\u00f2 no seguint la mateixa estructura sin\u00f3 fent un canvi radi\u00adcal de tal\u00fas formant un repeu que van aprofitar per decorar amb uns molt adients objectes cer\u00e0mics.<\/p>\n Com a resultat tenim una xemene\u00adia guarnida com un dia ho va estar la de Can Coromina amb els seus escarabats que s\u2019enfilaven xemeneia amunt.<\/p>\n LA XEMENEIA DE L’ANTIGA F\u00c0\u00adBRICA SALV\u00c0 O TAMB\u00c9 ANOME\u00adNADA CAN BLANCH<\/strong><\/p>\n Est\u00e0 situada al carrer de l’Aig\u00fceta n\u00famero 176 i actualment hi ha un an\u00adtiquari. El senyor LI. Salv\u00e0 em va comen\u00adtar que aquesta xemeneia havia estat una de les m\u00e9s altes de la Bisbal, fet que ens ho pot indicar perqu\u00e8 el tram ob\u00adservable presenta un fust amb un di\u00e0metre el suficientment ample com per sostenir una llarga es\u00adtructura.<\/p>\n Calcula que la va construir abans de l’any 1952 el senyor Joan Vinyals i el seu equip de paletes. Cal esmentar que els c\u00e0lculs sobre la capacitat de ti\u00adratge que havia de tenir la xe\u00admeneia es basaven en el cubi\u00adcatge intern del forn de flama invertida, constru\u00eft d’acord amb les tones de material o nombre de vagons que s’hi volia introduir. Aix\u00ed mateix eren impor\u00adtants la longitud i l’estructura del t\u00fanel de tiratge.<\/p>\n Sobre aquest aspecte, un paleta em comen\u00adtava que el foc es comporta com l’aigua i que si durant el seu tra\u00adjecte xoquen amb estructures anguloses es desvien imprevisiblement. Per aquest motiu els t\u00fanels amb volta finalitzaven en una paret c\u00f2ncava, semicircular, just a la base o inici de la xemeneia per afavorir una bona empenta dels fums.<\/p>\n Aquesta empresa tenia un forn amb molta cabuda de material, per aix\u00f2 la xemeneia s’havia de correspondre estructuralment amb la demanda de tiratge. Re\u00adferent aquesta q\u00fcesti\u00f3, fa anys, el senyor Joan Vinyals em comen\u00adt\u00e0 que mentre anaven construint la xemeneia tenien una forma peculiar de saber si s\u00b4aconse\u00adguia un bon tiratge: deixaven anar la cendra de la f\u00e0ria que fu\u00admaven per l’ull del tram superior de la xemeneia, si aquesta cendra pujava amunt amb for\u00e7a era senyal d’un bon tiratge. F\u00edsica experimental lliure de complicats c\u00e0lculs.<\/p>\n LA XEMENEIA DE L’ANTIGA FABRICA LA ESTRELLA <\/strong><\/p>\n Est\u00e0 situada al carrer de l’Aig\u00fceta n\u00fam. 110, on avui dia hi ha una botiga de cer\u00e0mica anomenada Terra i Foc propietat de la senyora Dolors Serra. Actualment el que po\u00addem observar de la xe\u00admeneia \u00e9s, potser, un ter\u00e7 de la seva totali\u00adtat. El seu assenta\u00adment est\u00e0 ubicat dins la nau de l’edifici, la qual cosa solament ens permet visualitzar-ne des de l’exterior un tram d’uns 6 metres.<\/p>\n D’acord amb una con\u00adversa mantinguda amb el senyor LIu\u00eds Salv\u00e0, em coment\u00e0 que la xemeneia va ser constru\u00efda l’any 1952 per una cooperativa encap\u00e7alada pel senyor Joan Vinyals. Comentari que lliga tamb\u00e9 amb opinions populars que afirmen que a la Bisbal existia un col\u00b7lectiu de paletes anomenats amb un mot que feia refer\u00e8ncia a la Ideologia sovi\u00e8tica i que estava format pels senyors Joan Vinyals. Joan Saballs, LI. Bah\u00ed i Mun\u00ed, entre d’altres.<\/p>\n D’acord amb els documents de Matr\u00edcula Industrial, he trobat que l’any 1931 existia la Socledad Obras y Construcciones com col\u00b7lectiu de paletes i m\u00e9s endavant. l’any 1940, S’Inscriu Col\u00b7lectivitat Ram de la Construci\u00f3. Desconec si es tracta del mateix grup amb diferent nom o si son dues entitats separades<\/p>\n D’aquesta pe\u00e7a se n’havien conservat pl\u00e0nols. per\u00f2 la gran riuada de l\u00b4any 1970 els va malmetre a causa de la inundaci\u00f3 que van sofrir els edificis de l’Aig\u00fceta.<\/p>\n LA XEMENEIA D\u2019IND\u00daSTRIES CER\u00c0MIQUES BRANC\u00d3S S.A.<\/strong><\/p>\n Aquesta empresa, que encara funciona, est\u00e0 situada al carrer de Ind\u00fastria xamfr\u00e0 amb el carrer Garb\u00ed. Fins al moment no la tinc documentada respecte a qui la va construir i l’any, alg\u00fa ens ha dit que va ser senyor Eulogi Saballs.<\/p>\n T\u00e9 forma troncoc\u00f2nica i est\u00e0 bastant ben conservada aix\u00ed com la seva corona que no s’observa esqueixada. Les pressions e\u00f2liques no sembla que l’hagin afectada com tampoc l’oxidaci\u00f3 i el moviment que puguin haver fet les escales de gat col\u00b7locades al seu interior.<\/p>\n Sobre aquest tema esmentar\u00e9 el que diu el senyor David Pujol a Drac n\u00famero 8 respecte que una de les causes de les deformacions de les xemeneies era que les escales de gat interiors es posaven totes al mateix cant\u00f3 de la paret i en fer moviment pel contacte del material amb el ferro existia un contrap\u00e8s que la deformava. La soluci\u00f3 es va trobar col\u00b7locant les escales en forma d’espiral.<\/p>\n LA XEMENEIA DE CER\u00c0MI\u00adQUES PUIGDEMONT <\/strong><\/p>\n La f\u00e0brica Puigdernont esta Situ\u00adada al carrer del Pont n\u00fam. 1, in\u00addret molt pr\u00f2xim al llit del riu Dar\u00f3. Actualment l’empresa mant\u00e9 en\u00adcara una bona activitat industrial sense fer us, per\u00f2, de la xemeneia degut als nous sistemes de cocci\u00f3 de material mitjan\u00e7ant sistemes de succi\u00f3 for\u00e7ada de fums.<\/p>\n Segons el senyor Ramon Romaguera, aquesta xemeneia t\u00e9 uns 23 me\u00adtres d’al\u00e7ada i va ser constru\u00efda pel senyor Leandre Casamajor vers l’any 1956. Presenta una morfo\u00adlogia troncoc\u00f2nica bastant ben conservada mantinguda per 13 anelles met\u00e0l\u00b7liques vistes. La base s’inicia dins el complex fa\u00adbril.<\/p>\n No exhibeix una coronaci\u00f3 com a remat final a la sortida de fums. Sembla que aquest estil d’acabament era emprat pel senyor Ca\u00adsamajor perqu\u00e8 observant una fotografia de la xemeneia Latasa just en acabar-se de construir ve\u00adiem com clou de la mateixa ma\u00adnera i tamb\u00e9 va estar feta per l’equip Casarnajor.<\/p>\n LA XEMENEIA DE LA F\u00c0BRICA LATASA <\/strong><\/p>\n Actualment de la f\u00e0brica Latasa en queden poques estructures conservades. En canvi, la seva xe\u00admeneia resta al mig del pati des\u00adafiant el temps, visible des de molts indrets de la vila i recordant-nos els moments c\u00edclics d’apogeu i descens que ha sofert la producci\u00f3 rajolera.<\/p>\n Gr\u00e0cies a aquesta fotografia ce\u00addida pel senyor Enric Latasa podem veure com l’empresa inicialment tenia dues xemeneies, la prime\u00adra, m\u00e9s baixa, va ser enderroca\u00adda tot i que presentava un fust i una coronaci\u00f3 perfectament con\u00adservats. La segona xemeneia sobreposa\u00adda al davant d’una ac\u00e0cia ens mostra els seus collarets resplen\u00addents com a senyal que era nova de trinca, encara que al fot\u00f2graf se Ii en va anar la m\u00e0 cap a l’oest o potser va inclinar expressament el focus de la c\u00e0mera per encabir-hi les dues xemeneies.<\/p>\n \u00a0 \u00a0 La primera vegada que trobem inscrita l’empresa a la Matr\u00edcula Industrial data de l’any 1957, fet que ens d\u00f3na unes orientacions cronol\u00f2giques Despr\u00e9s d uns 30 anys de vida aproximadament hem vist com la pe\u00e7a ha sofert una p\u00e8rdua d\u00b4alineaci\u00f3 en referencia al pla horitzontal del terra, te un desplom m\u00e9s accentuat en el pla oest-est.<\/p>\n LA XEMENEIA DE LA F\u00c0BRICA LLOBERAS<\/strong><\/p>\n Esta situada al carrer del Paral\u00b7lel m\u00e9s cap al nord de la f\u00e0brica la Estrella, que aquesta no \u00e9s la primitiva f\u00e0\u00adbrica aix\u00ed mateix anomenada que hi havia hagut anys enrere a la Bisbal.<\/p>\n Actualment la f\u00e0brica Lloberas no funciona per\u00f2 ho va fer fins fa aproximadament dos anys enrere. El senyor Josep Lloberas, fill de I\u00b4 erudit historia\u00addor local de la Bisbal, senyor Pere Lloberas, explica que aquesta xemeneia feia anar tres forns que co\u00efen el cair\u00f3 de pa\u00adviment vermell i rajola vidriada.<\/p>\n Aqu\u00ed en aquesta fotografia feta l’any 1994, la podem observar tal com era anys enrere I fumejant. Si b\u00e9 tenia una coronaci\u00f3 refor\u00e7ada, es va haver d enderrocar u n s tres metres perqu\u00e8 hi havia perill que es desplomessin els maons supe\u00adriors.<\/p>\n Podem utilitzar com a refer\u00e8ncia per saber la data de la seva construcci\u00f3 l\u00b4article fet pel senyor David Pujol, titulat Artistes del taulaplom. que es va publicar a la revista El Drac numero. 8, on ens fa saber que s’estava construint als anys seixan\u00adta. Segons l’article, interpreto que la va edificar l’avi David , hi va intervenir tamb\u00e9 el senyor Joan Ras\u00f3s perqu\u00e8 era el cunyat del senyor Pere l.loberas.<\/p>\n LA XEMENEIA DE LA F\u00c0BRICA LA EMPORDANESA O CA L’ATMETLLER <\/strong><\/p>\n \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/strong><\/p>\n Aquesta empresa esta situada al carrer del Morr\u00f3, paral\u00b7lel al carrer del Raig, es dedicava a la fabricaci\u00f3 de rajols mat vermells i es va posar en funcionament vers l\u00b4any 1961. Inicialment ocupava una superf\u00edcie de 3,300 m2 i a partir de I\u00b4 urbanitzaci\u00f3 de la zona va passar a ocupar-ne 700. La formaven set socis, tres dels principals eren els senyors A. At\u00admetller, A. Gironella i E. Pons. El senyor Emili Pons comenta que encara guarda els motlles de fusta fets pel senyor Alfons Matarrodona i que van servir per edificar els 24 metres de xemeneia que tenia inicialment.<\/p>\n Els maons de terra cuita vermella van ser fets a la f\u00e0brica que hi ha\u00advia hagut on ara hi han els pisos de l’Atalaia, Aquesta empresa es\u00adtava formada per 31 socis. L’he tro\u00adbat inscrita a la contribuci\u00f3 indus\u00adtrial de l’any 1952 i s’anomenava “Cooperativa de Alfareros\u00bb. El senyor Emili recorda molt b\u00e9 els tres forns moruns que tenia l’em\u00adpresa i que els feien funcionar a base de feixines de bruc i arbo\u00e7 que unes brigades especials d’homes s’encarregaven d’anar-les a recollir per les Gavarres.<\/p>\n Si ens fixem b\u00e9 en la foto, la part de dalt presenta unes fissures al fust, per la qual cosa el gener d’aquest any van haver de rebai\u00adxar-la uns 4 metres. Gr\u00e0cies a I amabilitat del t\u00e8cnic de la grua, el senyor \u00c0ngel Vilar, i els paletes senyors Joan Torres i Joan Linares, vaig poder mesurar alguns maons de la zona esquer\u00addada; feien: 24 cm la secci\u00f3 m\u00e9s llarga, 15 cm la cara externa i 9,5 cm la cara interna; els altres mesuraven 28 x 14,5 x 9,5 i 19 x 14,5 x 9,5 , el m\u00e9s petit que potser for\u00admava la corona feia 16 x 14,6 x 10. Les escales met\u00e0l\u00b7liques de gat eren de 40 x 24 cm i dels tres c\u00e8rcols que van retirar, el m\u00e9s distal o part superior de l\u2019estructura tenia 1 metre de di\u00e0metre, o sigui que amb poca di\u00adfer\u00e8ncia era tamb\u00e9 la mida de la boca o sort-da de fums. Diuen que la van construir els se\u00adnyors Eulogi Saballs, Pujol junt amb d’altres paletes.<\/p>\n LA XEMENEIA DE LA F\u00c0BRICA EMILI PONS \u00a0\u00a0<\/strong><\/p>\n Segons Informaci\u00f3 de la fam\u00edlia Pons, aquesta empresa la van ini\u00adciar els senyors Alfons Ametller, Albert Gironella i Emili Pons vers l’any 1961 i esta situada a la carretera de Calonge.<\/p>\n La seva producci\u00f3 consistia a fer el baldos\u00ed catal\u00e0 mat de diverses mides, trencaaig\u00fces, plaquetes i s\u00f2cols. productes molt sol\u00b7licitats a I estranger, especialment a Portugal.<\/p>\n A primera vista, el que destaca d aquesta pe\u00e7a \u00e9s que no est\u00e0 feta com les que hem vist fins ara, El senyor Emili Pons opina que la van construir a consci\u00e8ncia els pale\u00adtes Leandre Casamajor, Joan Pericay i el seu germ\u00e0. Com podem observar posseeix una base circular collada amb dos cercles, no massa alta que conti\u00adnua amb un fust c\u00f2nic que s’en\u00adlaira fins a uns 24 metres.<\/p>\n La principal particularitat d’aques\u00adta xemeneia \u00e9s que en la seva edi\u00adficaci\u00f3 no s’han emprat els ma\u00adons tradicionals sin\u00f3 que s’ha usat el baldos\u00ed posat a l’estil de l’enrajolat cl\u00e0ssic, una passada per dins i una per fora, al mig un barnillatge de ferro i posterior\u00adment omplert de formig\u00f3. \u00c9s per aix\u00f2 que observem la superf\u00edcie externa de la xemeneia rugosa i que s’insinua el lloc on estava co\u00adllat el rajol. La darrera tasca a fer era remoli\u00adnar el fust i fins i tot fer-hi unes capes de pintura blanca per tapar la porositat dels materials, cosa que en aquesta pe\u00e7a no es va acabar de fer.<\/p>\n Per la rodalia de la Bisbal hi ha quatre o cinc exemplars fets se\u00adgons aquest estil, amb la variant que uns conserven els rajols i els altres han estat remolinats.<\/p>\n LA XEMENEIA EL RISSEC \u00a0 Est\u00e0 situada a l’agradable pati interior de la botiga El Rissec Val i Llenas del carrer de la Aig\u00fceta n\u00fameros 94 al 102. Fou constru\u00efda amb una t\u00e8cnica diferent de les xemeneies cl\u00e0ssiques ,podr\u00edem dir que \u00e9s m\u00e9s similar a la d\u00b4Emili Pons, tot i que no s\u2019observen els rajols i s\u00ed la estructura remolinada i pintada de blanc inclosa la base circular de 1,98 metres d\u00b4al\u00e7ada. Emprant per primera vegada el mediador Cristen Mira de dos metres, hem pogut saber que aquesta pe\u00e7a fa uns 12 metres d\u2019al\u00e7ada.<\/p>\n Hi ha qui pensa, i aix\u00ed ho ha manifestat, que aquest tiratge o xemeneia pertanyia a l’antiga f\u00e0brica La Estrella, per\u00f2 fins ara ne ho he pogut confir\u00admar. Per situar-nos esmentar\u00e9 que la xe\u00admeneia de La Estre\u00adlla est\u00e0 ubicada al n\u00fam. 110 del carrer de l’Aig\u00fceta, la boti\u00adga de cer\u00e0mica El Rissec als n\u00fameros del 94 al 102 i entremig hi ha tres cases amb els n\u00fam. 104,106 i 108, per tant \u00e9s possible que tot aquest recinte perta\u00adny\u00e9s a la mateixa empresa, aquesta es una q\u00fcesti\u00f3 que s\u00b4hauria de investigar.<\/p>\n \u00a0LA XEMENEIA MARUNY<\/strong><\/p>\n La terrissera Ant\u00f2ni Maruny era una empresa ceramista que estava especialitzada amb la creaci\u00f3 complements per la construcci\u00f3 com teules, canonades i tamb\u00e9 feia tot tipus de peces decoratives. Va mantenir la seva activitat fabril fins a l’any 2011. La xemeneia va ser constru\u00efda pels voltants de l’any 1955 a c\u00e0rrec de l’oficial paleta Josep Viader i est\u00e0 situada al carrer del Pedr\u00f3 n\u00fam. 122.<\/p>\n Per primera vegada, d’entre la relaci\u00f3 de xemeneies que em vist fins ara, aquesta pe\u00e7a marca una diferencia significativa en la seva forma de construcci\u00f3. Est\u00e0 feta amb un sistema de remolinat extern amb morter, i m\u00e9s endavant en veurem tamb\u00e9 d’altres constru\u00efdes segons aquest m\u00e8tode. La t\u00e8cnica consistia en crear l’estructura amb rajols o d’altres tipus de materials i a la zona de la camisa -espai que quedava entre la paret interna i externa de la xemeneia- s’hi col\u00b7locaven diverses barnilles o cables de ferro en sentit vertical i tamb\u00e9 \u00e9s diu que se’n havien posat de forma circular, amb l’objectiu d’aconseguir un major solidesa de l’estructura. Finalment es remolinava amb morter i sovint tamb\u00e9 es pintava per impermeabilitzar la porositat dels materials, el color escollit era el blanc. La Maruny a m\u00e9s est\u00e0 refor\u00e7ada per sis c\u00e8rcols met\u00e0l\u00b7lics externs i la sortida de fums finalitza sense coronaci\u00f3, per\u00f2 amb una disposici\u00f3 del material formant inclinaci\u00f3 o pendent cap el terra, creat de ben segur, per facilitar el lliscament de l’aigua de la pluja.<\/p>\n \u00a0XEMENEIA FRANCISCO P\u00c9REZ \u00a0 \u00a0<\/strong><\/p>\n L’empresa de cer\u00e0mica Francisco P\u00e9rez que actualment no funciona, est\u00e0 situada a la carretera de Calonge i bastant distanciada del nucli poblacional de la Bisbal. Es considera que la xemeneia va ser edificada entre els anys 1965 al 1970 pel mestre d’obres Salvador Ferrer i el oficial paleta Pere Pascual Fontguerna.<\/p>\n Est\u00e0 feta segons els sistema d’embarnillat i remolinat, presenta una lleugera coronaci\u00f3 amb un sardinell de maons, es calcula que fa uns 12 metres d’al\u00e7ada i preserva el fust en bon estat.<\/p>\n LA XEMENEIA VILACLARA<\/strong><\/p>\n L’empresa de cer\u00e0mica Vila Clara la va fundar l’any 1950 Josep Vila Clara i est\u00e0 situada al carrer 6 d’octubre n\u00fam. 27, en principi feien servir un forn i una xemeneia que els hi havia constru\u00eft en Joaquim Casamajor. L’empresa es va especialitzar en la producci\u00f3 de cer\u00e0mica decorativa i tamb\u00e9 d’\u00fas, elaborant per enc\u00e0rrec vaixelles i jocs de caf\u00e8, entre d’altres elements de la llar.<\/p>\n L’any 1974 el mestre d’obres Joan Rasos i el paleta Enric Sais van edificar a dins el mateix edifici, per\u00f2, a un indret diferent, un nou forn i xemeneia. Joan Vila-Clara, -cognoms que es van ampliar amb un gui\u00f3 per poder-los citar conjuntament com s’havia fet sempre -, explica que el forn circular de flama invertida feia uns 2,5 metres de di\u00e0metre extern i va ser el darrer d’aquestes caracter\u00edstiques que es va construir a la Bisbal. Actualment resta en peu la xemeneia que mostra un estil constructiu diferent de les vistes fins ara. La base i el fust son quadrats i est\u00e0 feta amb els cl\u00e0ssics maons emprats en la construcci\u00f3 de murs, els quatre angles presenten un model de protecci\u00f3 format per escaires met\u00e0l\u00b7lics. El fust, en algun dels seus trams, tamb\u00e9 s’observa enquadrat o refor\u00e7at per elements de ferro i finalitza formant uns graus de tal\u00fas. La base est\u00e0 situada a dins el taller.<\/p>\n LA XEMENEIA \u00a0JAUME LLENAS<\/strong><\/p>\n Aquesta xemeneia la va construir el mestre d\u2019obres Joan Rasos i el seu equip de paletes l\u2019any 1954, segons consta en una inscripci\u00f3 que hi ha en un lateral de la base. Est\u00e0 situada tocant a una paret mitjanera corresponent al cant\u00f3 sud de la nau, empla\u00e7ament que permet deixar lliure l\u2019antic espai fabril que actualment s\u2019utilitza de magatzem.<\/p>\n \u00a0La base\u00a0<\/span>arranca de dins un recinte semicobert que fa uns tres metres d\u2019alt i continua cap a l\u2019exterior amb una altura aproximada de sis metres i en total calculem a simple vista que deu fer uns nou metres d\u2019alt.<\/p>\n El fust<\/span> \u00e9s de morfologia quadrada i presenta un lleuger tal\u00fas del fust d\u2019aproximadament un 1,5%. Per edificar-la van emprar els cl\u00e0ssics maons de terra cuita vermella que se utilitzen per a la construcci\u00f3 d\u2019edificis; per tant no van haver de ser elaborats \u00a0expr\u00e9s com s\u2019hauria hagut de fer si la xemeneia hagu\u00e9s estat dissenyada de forma tronc\u00f2nica.<\/p>\n Quan no existia la tracci\u00f3 mec\u00e0nica de succi\u00f3 dels fums produ\u00efts pels forns o per les calderes de vapor, com era el cas, era important que la xemeneia fos d\u2019estructura circular per d\u2019aquesta manera facilitar m\u00e9s la flu\u00efdesa dels gasos de la combusti\u00f3.<\/p>\n La corona<\/span>, tamb\u00e9 i en conson\u00e0ncia, \u00e9s d\u2019estructura quadrada i \u00e9s feta formant un lleuger volad\u00eds on per sobre hi ha incorporades dues passades m\u00e9s de maons que sobresurten uns cent\u00edmetres del primer refor\u00e7. Per sobre d\u2019aquest continua el darrer tram de la xemeneia fet per quatre rengleres de maons, estructures que tenen la funci\u00f3 de donar m\u00e9s solidesa a aquesta zona susceptible d\u2019esberlar-se a causa de la dissociaci\u00f3 t\u00e8rmica entre la temperatura interior de la pe\u00e7a i l\u2019exterior, aix\u00ed com tamb\u00e9 dels gasos corrosius generats per la combusti\u00f3. La corona tamb\u00e9 ajuda a repel\u00b7lir l\u2019aigua de la pluja o si m\u00e9s no evita que s\u2019infiltri entre els materials. La xemeneia va deixar de funcionar l\u2019any 2007.<\/p>\n Actualment la sortida de fums de la xemeneia est\u00e0 tapada amb formig\u00f3 i protegida per una placa met\u00e0l\u00b7lica d\u2019acer que vista des de sobre presenta una morfologia c\u00f2ncava i est\u00e0 sostinguda per quatre peus met\u00e0l\u00b7lics. Anteriorment aquesta placa era de ferro i la van idear amb curvatura cap amunt per evitar que el fum trob\u00e9s resist\u00e8ncia a la sortida i tamb\u00e9 per preservar-la de l\u2019entrada d\u2019aigua de la pluja.<\/p>\n<\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/p>\n<\/a><\/a><\/a><\/a><\/strong><\/p>\n<\/a><\/a><\/a><\/a>