{"id":4480,"date":"2015-12-01T18:29:17","date_gmt":"2015-12-01T16:29:17","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=4480"},"modified":"2024-01-07T21:24:11","modified_gmt":"2024-01-07T19:24:11","slug":"les-facultats-del-meu-avi-maria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=4480","title":{"rendered":"Les facultats del meu avi"},"content":{"rendered":"

El meu besavi Josep Massana tenia el motiu d\u2019en Fraret<\/em> perqu\u00e8 fins a l\u2019edat de setanta anys va ser frare d\u2019un convent del Bages. Em penso que pertanyia a l\u2019orde benedict\u00ed, per\u00f2 de moment no ho he pogut confirmar. En sortir del convent va anar a viure a Castellfollit del Boix i es va casar amb Dolors Fontanet, que era de Fals, a la mateixa comarca, i tenia trenta anys. El meu pare explicava que la Dolors no era maca de cara per\u00f2 tenia un tipus que ho compensava tot. Considero que sempre va b\u00e9 saber aquestes coses, especialment quan ens mirem la cara al mirall.<\/p>\n

El matrimoni va tenir dos fills: Josep, que tamb\u00e9 es va fer frare, ell del convent de Sant Ignasi de Loiola, a Manresa, i Mari\u00e0 Massana Fontanet, el meu avi, que va n\u00e9ixer a Castellfollit del Boix l\u2019any 1856 i es va casar amb Maria Prat, amb qui van tenir una filla, de nom Maria, com la mare, per\u00f2 la mare va tenir l\u2019ensurt de contraure la verola i no se\u2019n va sortir. L\u2019avi es va tornar a casar amb \u00c0ngela Torrell, amb qui van tenir sis fills m\u00e9s.<\/p>\n

\u00a0Alguns dels seus dots\u00a0<\/strong><\/p>\n

El meu pare explicava que l\u2019avi, Mari\u00e0 Massana Fontanet, tenia desenvolupades unes facultats que considerava que altres persones no tenien i deia que li venien heretades del seu pare, tamb\u00e9 pels coneixements que de paraula ell mateix li havia transm\u00e8s i per la lectura d\u2019un llibre especial.<\/p>\n

Una de les particularitats de l\u2019avi \u00e9s que era saur\u00ed, o sigui, que sabia localitzar les vetes d\u2019aigua que circulen pel subs\u00f2l i sovint hi havia persones que sol\u00b7licitaven els seus serveis quan volien construir un pou a la seva finca.<\/p>\n

Per trobar aigua emprava el m\u00e8tode de posar-se un tronc que tenia forma de Y a la cintura per sobre dels malucs i feia que sobresort\u00eds cap endavant la tija m\u00e9s llarga i amb aquest element es \u00a0passejava regularment per sobre del terreny que investigava, fins que l\u2019eix del tronc li marcava un moviment ascendent, indicatiu que per all\u00e0 sota hi circulava un ramal d\u2019aigua. Tamb\u00e9 podia saber amb m\u00e9s o menys certesa la profunditat que tenia el corrent h\u00eddric i tamb\u00e9 la direcci\u00f3, tot i que deien que la composici\u00f3 de minerals que tenia el terreny els podia donar falsos positius. Actualment sabem que aquesta confusi\u00f3 la pot arribar a produir el bari.<\/p>\n

Fer desviar una tempesta.<\/span> Aquesta \u00e9s una facultat que ens pot semblar m\u00e9s inversemblant, per\u00f2 deien que l\u2019avi tenia un do. Explicaven que quan en Mari\u00e0 veia que s\u2019apropava una pedregada i en especial si era el temps de la verema, intentava fer que no descarregu\u00e9s i malmet\u00e9s la collita. Sortia al defora i es posava al costat d\u2019unes pedres que tenia i amb una mena de ferros \u2014deien que eren com si fossin ganivets\u2014 els al\u00e7ava cap amunt en direcci\u00f3 a la boira amena\u00e7adora, resava unes oracions \u2014no s\u2019entenien b\u00e9 les paraules que deia\u2014 i, de fet, la boira s\u2019allunyava. Els pares deien que li ho havien vist fer amb els seus propis ulls, per\u00f2 amb tot se\u2019ls intu\u00efa un punt d\u2019escepticisme, com si no s\u2019acabessin de creure que all\u00f2 ho havia provocat ell.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Boires que semblen m\u00e0negues (Rosa M. Masana)<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
Un camp xop d\u2019aigua<\/figcaption><\/figure>\n

No vaig preguntar als pares si sabien cap on manava desviar la pedregada. Penso que l\u2019avi havia de tenir el suficient criteri i responsabilitat perqu\u00e8 les boires anessin a descarregar la pedregada a un camp de pastura o acabat de llaurar.<\/p>\n

Trencar les angines<\/span>. \u00c9s curi\u00f3s perqu\u00e8 aquesta t\u00e8cnica la fam\u00edlia l\u2019ha practicat durant cinc generacions. Nom\u00e9s fa uns quinze anys que s\u2019ha deixat de fer i tot perqu\u00e8 ha estat suplantada pels antibi\u00f2tics.<\/p>\n

Quan jo era petita sovint agafava angines que, a m\u00e9s, anaven acompanyades de mal d\u2019orella. Recordo que el meu pare quan plegava de la vinya entrava a l\u2019habitaci\u00f3 amb un setrill de l\u2019oli i un drap de cot\u00f3. La meva mare abans ja havia fet el diagn\u00f2stic mirant-me la gola. Pensem que la mare tamb\u00e9 va rebre alguns coneixements de l’avi Mari\u00e0.<\/a><\/p>\n

\"\"<\/a>
Inspeccionant la gola (Fischer-D\u00fcckel, 1)<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
Am\u00edgdala (Editorial Labor)<\/figcaption><\/figure>\n

El pare m\u2019agafava el bra\u00e7 \u2014recordo que era el dret\u2014, posava el drap a sota per no tacar els llen\u00e7ols i tirava unes gotes d\u2019oli a sobre el canell, a la zona del pols o radi i llavors amb seu dit polze i prement fort recorria l\u2019avantbra\u00e7 fins a passar pel sobre del plexe de l\u2019articulaci\u00f3 de l\u2019h\u00famer, c\u00fabit i radi, zona altament sensible al dolor i en especial quan es tenen angines.<\/p>\n

Penso que aquesta t\u00e8cnica devia tenir alguna relaci\u00f3 amb els vasos limf\u00e0tics que estan tamb\u00e9 vinculats amb les defenses de l\u2019organisme \u2014i sabem que en aquesta zona articular esmentada hi ha un bon paquet de n\u00f2duls limf\u00e0tics\u2014, tot i que no puc donar cap argument al respecte.<\/p>\n

A mesura que cada dia es repetia la \u00a0t\u00e8cnica, el dolor en passar per l\u2019articulaci\u00f3 del bra\u00e7 tamb\u00e9 minvava i aix\u00f2 era senyal que el proc\u00e9s infecci\u00f3s s\u2019anava resolent. A casa ten\u00edem el doctor Leandre Serra aconductat, o sigui, que se li pagava una quota mensual perqu\u00e8 vingu\u00e9s a casa en cas de necessitat. Per les meves amigdalitis no va haver de venir mai.<\/p>\n

Curar d\u2019espatllat.<\/span> El fet d\u2019estar espatllat<\/em> \u00e9s una dol\u00e8ncia que no puc definir dins de cap marc patol\u00f2gic convencional. T\u00e9 a veure, per\u00f2, amb quelcom relacionat amb l\u2019alineaci\u00f3 de les v\u00e8rtebres de la columna espinal i la causa d\u2019estar espatllat sempre era haver aixecat c\u00e0rregues excessivament pesants que no s\u2019adeq\u00fcen a la complexi\u00f3 f\u00edsica de la persona que els mou.<\/p>\n

El diagn\u00f2stic de la dol\u00e8ncia es feia de la seg\u00fcent manera: primer observant els s\u00edmptomes que sovint eren de malestar general, cansament i una sensaci\u00f3 d\u2019opressi\u00f3 o dolor a la caixa tor\u00e0cica. Seguidament es feia seure el pacient en una cadira amb les cames juntes tocant a terra i l\u2019esquena recta i recolzada a la cadira. El curador li agafava els dits grossos de cada m\u00e0, li espolsava els bra\u00e7os fent un gest cap avall i els \u00a0tornava a aixecar fins a nivell de l\u2019articulaci\u00f3 de l\u2019espatlla, o sigui, paral\u00b7lels als genolls. En aquesta postura mirava que els dos bra\u00e7os arribessin al mateix nivell, si no volia dir que s\u2019estava espatllat.<\/p>\n

El segon pas era fer posar el pacient dret amb els bra\u00e7os creuats per sobre del t\u00f2rax de manera que la m\u00e0 dreta toqu\u00e9s l\u2019espatlla esquerra i l\u2019esquerra, la dreta. En aquesta postura el curador es posava darrere de la persona i agafant-la per sota dels bra\u00e7os l\u2019aixecava i la sacsejava una mica, al mateix temps. Llavors era quan s\u2019escoltava un crec-crec, el cruixir dels ossos de l\u2019espinada, que confirmava que quelcom de la columna vertebral es posava al seu lloc.<\/p>\n

Curar l\u2019enyoran\u00e7a<\/span>.<\/p>\n

\"\"<\/a>
De gan\u00e0pia curant-me d\u2019enyorament (imatge M.Carmen Cabo T\u00e9llez)<\/figcaption><\/figure>\n

Quan una persona t\u00e9 angines o est\u00e0 espatllada ella mateixa s\u2019ho coneix, per\u00f2 amb menys mesura sap interpretar quan el seu mal \u00e9s degut a l\u2019enyorament. Sovint s\u00f3n les persones que et coneixen qui ho saben veure. A mi em passava moltes vegades i eren els meus pares els qui deien: \u201cAquesta mossa sembla que estigui enyorada.\u201d<\/p>\n

I tenien un remei que consistia a portar-me a alguna de les rieres o llacs del Vall\u00e8s Occidental o voltants de Terrassa si havia plogut i em feien tirar pedres a l\u2019aigua. M\u2019encantava fer aquesta activitat perqu\u00e8 era divertit i el meu germ\u00e0 m\u2019havia ensenyat a fer saltar una pedra plana per sobre de l\u2019aigua. Reflexionant sobre aquesta ter\u00e0pia penso que havia de ser efectiva pel fet que t\u2019adonaves que alg\u00fa estava interessat a cuidar-te, a voler-te solucionar v\u00e9s a saber qu\u00e8, en tot cas el que et produ\u00efa un sentiment de car\u00e8ncia o d\u2019\u00edntim enyor.<\/p>\n

Com a infermera considero que sovint hi ha malalts que a m\u00e9s de tenir un patologia concreta org\u00e0nica i diagnosticada, sembla que tenen quelcom m\u00e9s que no els acaba de permetre posar-se b\u00e9 del tot. Potser \u00e9s una situaci\u00f3 d\u2019enyor aquella dol\u00e8ncia coneguda pels nostres avis, i la prova la tenim quan un pacient diu trobar-se m\u00e9s b\u00e9 despr\u00e9s que li h\u00e0gim fet les cures i conversat amb ell.<\/p>\n

Potser estaria b\u00e9 que de tant en tant an\u00e9ssim amb els nens, adults o amb les persones grans a la llera d\u2019un riu o a prop a tirar-hi \u00a0quatre pedretes. Segur que el gest seria guaridor d\u2019algunes de les nafres invisibles acumulades dia a dia.<\/p>\n

Dels sis germans que hem estat, un meu germ\u00e0 (e.p.d.) i una meva germana tamb\u00e9 han heretat algunes facultats semblants a les de l\u2019avi Mari\u00e0, per\u00f2 amb menys significan\u00e7a que les d\u2019ell, perqu\u00e8 a m\u00e9s aquestes peculiaritats personals ara sembla que no siguin necess\u00e0ries.<\/p>\n

Un altre tema seria com curar de la naulella ensorrada, tamb\u00e9 dita caiguda.<\/p>\n

[<\/address>\n
\u00a01] Imatge feta per l\u2019il\u00b7lustrador que signa F.P. i treta del llibre de la doctora Fischer-D\u00fcckel titulat Libro de oro de la mujer. La medicina al alcance de todos.<\/em><\/address>\n
Dins aquest \u00e0mbit\u00a0<\/em>de fets magics\u00a0 hi ha un article a la Revista Baix\u00a0 Empord\u00e0 n\u00fam. 53, pag. 49\u00a0 \u00a0titulat\u00a0 Les Gavarres tot l’any i la nit de Sant Joan<\/a> que tamb\u00e9 pot ser d’inter\u00e8s consultar .<\/address>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El meu besavi Josep Massana tenia el motiu d\u2019en Fraret perqu\u00e8 fins a l\u2019edat de setanta anys va ser frare d\u2019un convent del Bages. Em penso que pertanyia a l\u2019orde benedict\u00ed, per\u00f2 de moment no ho he pogut confirmar. En sortir del convent va anar a viure a Castellfollit del Boix i es va casar…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1,14],"tags":[450,453,452,454,451],"class_list":["post-4480","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-infermeria","category-terrassa-pobles","tag-curar-despatllat","tag-curar-lenyor","tag-desviar-una-tempesta","tag-el-meu-avi","tag-trencar-les-angines"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4480"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=4480"}],"version-history":[{"count":23,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4480\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4491,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4480\/revisions\/4491"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=4480"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=4480"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=4480"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}