{"id":4494,"date":"2015-12-15T15:46:36","date_gmt":"2015-12-15T13:46:36","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=4494"},"modified":"2016-01-26T21:32:42","modified_gmt":"2016-01-26T19:32:42","slug":"davant-dun-gran-foc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=4494","title":{"rendered":"Davant d’un gran foc"},"content":{"rendered":"

Amb aquest t\u00edtol el reconegut escriptor empordan\u00e8s Josep Pla<\/a> ,<\/strong> descriu amb detall un foc iniciat a Calonge el mes d\u00b4agost de l\u00b4any 1929 i tamb\u00e9 en fa unes reflexions, casualment vaig trobar aquest escrit \u00a0revisant la hemeroteca \u00a0del Arxiu \u00a0Municipal de Palafrugell, en concret\u00a0e<\/em>l diari Baix Empord\u00e0 del dia 11 d\u2019agost de l\u2019any 1929.<\/strong> \u00a0He revisat l’index d’algunes de \u00a0les seves \u00a0obres a la Fundaci\u00f3 Josep Pla<\/a> \u00a0i no he sabut \u00a0localitzar la esmentada \u00a0cr\u00f2nica. Per aquest \u00a0motiu \u00a0 he considerat \u00a0incorporar-la \u00a0en aquesta pagina perqu\u00e8 possiblement ens \u00a0facilit\u00e0 \u00a0poder-hi accedir.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Museu de Josep Pla a Palafrugell<\/figcaption><\/figure>\n

Diu aix\u00ed:<\/p>\n

Davant d\u2019un gran foc.<\/strong><\/p>\n

\u201c El dia que es declara el darrer gran incendi que ha destru\u00eft tantes mils vessanes de bosc a L\u2019Empord\u00e0 petit, l’atzar f\u00e9u que l’autor d’aquestes ratlles es trob\u00e9s en condicions de veure, de molt a prop, comen\u00e7ar el foc. A dos quarts de dues de la tarda del dia del foc, en efecte, vaig prendre a Mont-ras I\u00b4 autom\u00f2bil p\u00fablic que fa el trajecte de Palafrugell a Caldes de Malavella, a l’objecte de fer a Sant Feliu de Gu\u00edxols una visita a uns amics. Quan l’auto hagu\u00e9 passat Palam\u00f3s i s’obr\u00ed davant dels viatgers la petita vall voltada, gaireb\u00e9 en semicercle, de muntanyes, de Sant Antoni de Calonge, vei\u00e9rem tres enormes columnes de fum a sobre Calonge. Feia un vent de garb\u00ed fort\u00edssim, fins a l’extrem que es pot dir que ha estat, en aquesta comarca, el dia d\u2019estiu que n\u2019ha fet mes. Quan ens trob\u00e0rem, doncs, a la vista del fum i hagu\u00e9rem vist la for\u00e7a impetuosa que tenia el vent a la badia de Palam\u00f3s, la nostra impressi\u00f3 fou que l’incendi no tindria literalment aturador. Quan a les vuit del vespre, el vetit caigu\u00e9 i el foc an\u00e0 a morir als boscos de Sant Climent i de Fonteta, davant la carretera de Girona, es pogueren veure les dimensions terribles del desastre. Aquest darrer foc potser no ha agafat una extensi\u00f3 tan dilatada com el que es declara l’any passat al Pirineu i que arriba fins a les cases del Pertus. Vull dir el foc contra el qual fou destacat el regiment de senegalesos que t\u00e9 guarnici\u00f3 a Perpiny\u00e0. En tot cas aquest foc d’ara \u00e9s molt mes important que el fam\u00f3s incendi de les Gavarres de l’any passat, per remeiar els estralls del qual tant f\u00e9u l’il\u00b7lustre escriptor Joaquim Ruyra en q\u00fcesti\u00f3 d’un moment. De les \u00faltimes cases de Palam\u00f3s fins a la torre Valentina hi ha una mica mes d’un quil\u00f2metre. Fou durant la curta estona que l’auto empr\u00e0 per rec\u00f3rrer aquesta distancia que els viatgers pogu\u00e9rem veure, impressionats, com les tres columnes de foc s’ajuntaven en un feix, com el vent vinclava el fum i l’arrossegava a terra, en direcci\u00f3 al nord i com, de sota el fum, sortia una amplia mitja lluna de flama, de caliu i de guspires. Alhora vei\u00e9rem com aquesta mitja lluna, empesa pel vent, es posava a caminar. Potser feia inicialment, un parell de quil\u00f2metres. El garb\u00ed l\u2019an\u00e0 eixamplant de manera que, en fer la flama l\u2019escairada del Greu i coll de la Ganga, el front del foc era potser de quatre o cinc mil metres. L’espectacle era imponent. El vent feia rodolar el fum, que era d’un color barrejat de plom i rosa, lentament, mes enlaire del coll. A sota, les lleng\u00fces de foc resseguien el perfil dels arbres, pujaven i baixaven anguilejant. El sol era fort i el cel tenia aquest color blau afric\u00e0 que t\u00e9 el nostre pa\u00eds en aquest temps. Era un espectacle dantesc que feia basarda. Per a tota persona preocupada de l’esdevenidor d’aquest pa\u00eds l\u2019espectacle era aclaparador, feia plorar. Quan el foc arriba a dalt de tot del coll i la flama dona la m\u00e0xima exposici\u00f3 al vent vei\u00e9rem un espectacle encara mes impressionant. Vei\u00e9rem, en efecte, com la f\u00faria del vent desprenia dels suros les branques enceses i les transportava per l\u00b4aire a grans distancies. Aix\u00f2 explica una particularitat d’aquest foc. L\u2019incendi ha arribat rarament als fondals i a les terres baixes posades entre els pujols. L’incendi, dir\u00edem, ha coronat les muntanyes, perqu\u00e8 s’ha propagat per l\u00b4aire. La transmissi\u00f3 del foc l\u00b4ha feta el vent, i s’ha cremat, naturalment, tot quant ha donat la cara al vent. Es per aix\u00f2 que tot quant es f\u00e9u per aturar el front del foc fou in\u00fatil. Davant d’un foc que camina per terra i va de branca a branca hi ha la possibilitat d’aturar-lo fent an\u00e0 entallada, deixant un espai lliure i net a trav\u00e9s del qual la propagaci\u00f3 del foc sigui impossible. Per\u00f2, davant d’aquest foc, que el vent portava de muntanya a muntanya, \u00bfquina defensa voleu que hom intentes? el foc era inaferrable. <\/em><\/p>\n

El foc es posa, naturalment, davant del vent. I cosa que el garb\u00ed \u00e9s un vent del sud-oest, el foc agaf\u00e0 una direcci\u00f3 nord-est. Sobre el mapa ho veureu clar. El foc comen\u00e7at entre Calonge i St. Cebri\u00e0 deis Alls, an\u00e0 a morir entre Sant Climent i Fonteta. Es la l\u00ednia mes curta de sud-oest a nord-oest. Per aix\u00f2 el foc, en el seu cam\u00ed, pass\u00e9s successivament pels termes de Calonge, parr\u00f2quia de Fitor, Palafrugell i Sant Climent. I ho repeteixo : el foc dura fins que bufa el vent. <\/em><\/p>\n

Espanta de pensar el qu\u00e8 hauria passat si el garb\u00ed hagu\u00e9s, com fa tan sovint i per dir-ho com els mariners, vetllat. Li faltaven ben pocs metres per arribar a la plana. Donat l\u00b4estat de sequedat d\u2019aquestes comarques \u2014 es pot dir que la terra \u00e9s com ossos calcinats\u2014, tot foc a la plana es tan possible com a muntanya. I si les coses continuen com aquests \u00faltims deu anys, les possibilitats de veure incendis al pla son reals. <\/em><\/p>\n

Unes reflexions<\/span><\/em><\/p>\n

\u00a0Considero perfectament in\u00fatil ocupar-se d’aquestes coses des d’un punt de vista sentimental. Al nostre pa\u00eds, prendre’s les coses d’aquest aspecte equival, en realitat, a convertir-les en un tema literari o floralesc completament insignificant. Els fets tothom els coneix : des de fa tres o quatre anys tota la banda mar\u00edtima de les comarques gironines estan atacades de foc amb una persist\u00e8ncia impressionant. El gran p\u00fablic nom\u00e9s coneix els grans incendis, els focs que els diaris porten. Ara b\u00e9 : la gent s’equivocaria si cregu\u00e9s que nom\u00e9s es calen aquests focs. De focs petits, de focs dir\u00edem locals, \u00e9s rar el dia d’estiu que en aquestes comarques no se n’expliqui o no se\u2019n vegi un o altre. Estic segur que no hi ha ni un propietari de boscos d’ac\u00ed que pugui afirmar que en el seu tros el foc no hi ha arribat mai. Es un flagell, un flagell brutal. L’espectacle de veure com la riquesa del pa\u00eds es torna cendra, com la gent ha d’abandonar les cases de pag\u00e8s darrera el bestiar, igual que en temps de guerra, com les campanes dels pobles toquen a foc in\u00fatilment davant, la flama que capgira, son esdeveniments de la vida inoblidables. Tot aquest aspecte sentimental que t\u00e9 la q\u00fcesti\u00f3 -ho repeteixo- val mes deixar-lo apart. L’important seria fixar exactament les causes del foc per tenir una base pera evitar-los. Que hi ha focs que son intencionats no hi ha pas dubta. I en dir intencionats no em refereixo pas als focs causats per la neglig\u00e8ncia d’un pastor que deixa mal apagades les cendres amb les quals ha escalfat l\u00b4esmorzar o pel llum\u00ed que lienta a l’atzar un home que va a fer un feix de llenya despr\u00e9s d’encendre una caliquenya. Aquestes causes com voleu escatir-les al cap d’avall ? No hi ha manera humana. Hi ha focs, en canvi, calats intencionadament, per una venjan\u00e7a i sobretot per especulaci\u00f3. Es f\u00e0cil de comprendre-ho. La crisi terrible que pass\u00e0 la industria del suro quan la guerra, tancant les fronteres, abol\u00ed pr\u00e0cticament tots els mercats, f\u00e9u baixar enormement el preu de la primera mat\u00e8ria de la industria. Els propietaris pr\u00e0cticament arru\u00efnats, no tingueren sin\u00f3 un cam\u00ed per a salvar-se: fer carb\u00f3 dels seus boscos. Per aix\u00f2 es feren les tallades brutals d\u2019arbres que tothom recorda. Avui, per\u00f2, les coses han canviat. La industria del suro es troba actualment en un per\u00edode, sin\u00f3 de prosperitat, almenys d’especulaci\u00f3 desenfrenada. Aquests dies, especialment, la febre de l\u00b4 especulaci\u00f3 \u00e9s mes alta que mai. El suro es paga com no s’havia mai pagat. Es rar avui el propietari qu\u00e8 torni a tallar arbres. Cada dia se’n tallaran menys, perqu\u00e8 avui tenir sureres \u00e9s tenyir\u00e0 la ra\u00f3 la fortuna que \u2018hom tenia abans. Ha passat, per\u00f2, una cosa natural: tota aquella especulaci\u00f3 que es f\u00e9u al marge de les tallades de boscos, que avui ha baixat not\u00f2riament, ha creat els seus i interessos, les seves fortunes. Qu\u00e8 ha de fer aquesta gent si el negoci pr\u00e0cticament s\u2019est\u00e0 acabant ? Aquesta gent sap que nom\u00e9s en els boscos cremats hi ha possibilitat de continuar la seva activitat. Jo no acuso a ning\u00fa i declaro expl\u00edcitament que els bosquetans, en tant que classe, em mereixen tota la consideraci\u00f3 possible. Per\u00f2 si jo tingues poder, en aquest m\u00f3n, faria vigilar els boscos nit i dia, sense parar. I el que comportaria a adoptar aquesta decisi\u00f3 seria precisament l\u2019experi\u00e8ncia que totes les persones que vivim en aquestes comarques tenim : aix\u00f2 \u00e9s, l\u2019experi\u00e8ncia de saber que tot quant ha intentat l\u00b4autoritat judicial en aquest sentit no ha prosperat. Les causes passives d’aquests incendis son innombrables. La principal \u00e9s la sequedat desastrosa que est\u00e0 passant. Tot quant es digui en aquest sentit, \u00e9s una reproducci\u00f3 p\u00e0l\u00b7lida de la realitat. A l\u2019Empord\u00e0 es pot dir que d’abans de Nadal no ha caigut ni una gota d’aigua. Els arbres dels boscos es moren d’ eixut. La terra \u00e9s calcinada i seca com ossos cremats. La gent es va deixant de fer blat de moro. D’aqu\u00ed a uns quants anys, si les coses duren aix\u00ed, el cultiu mes general ser\u00e0 l\u00b4ordi, aquesta planta africana que aviat semblar\u00e0 feta expressa per a nosaltres. Que t\u00e9 d’estrany, dones, que els boscos cremin com lluquets, que s’encenguin d’una manera irresistible i tr\u00e0gica ? S’han de preveure -si la malura persisteix – incendis al pla. S’ha de preveure, sobretot, tota l\u00b4evoluci\u00f3 del pa\u00eds cap a unes condicions f\u00edsiques aragoneses o, si voleu, sah\u00e1riques.<\/em><\/p>\n

Una altra causa passiva d’incendis es la manera brutal i vora\u00e7 com la gent tracta avui les coses de la realitat. Aquest foc que ens serveix de pretext per fer aquestes consideracions comen\u00e7\u00e0 en tres llocs diferents. En un d’aquests llocs hi havia, sembla, una brigada d’homes que feien carb\u00f3. La darrera cosa que penso en escriure aix\u00f2 \u00e9s que alguns d’aquests homes pugui \u00e9sser l\u00b4autor d’aquest foc, ni l\u00b4autor passiu ni l\u00b4actiu. No. El que vull dir \u00e9s que si vint anys enrere alg\u00fa del pa\u00eds s’hagu\u00e9s posat a carbonar un bosc el mes de juliol hauria estat tractat de boig. Quan les condicions de la vida a tot Europa eren normals, les coses tenien un ritme prudent, D\u2019en\u00e7\u00e0 de la guerra tot s’ha trencat. Quan jo era criatura -fa quinze, vint anys- de carb\u00f3 nom\u00e9s se\u2019n feia a l\u00b4hivern. El feien uns homes especialitzats que en d\u00e8iem carboners, i els boscos es respectaven com si fossin essers vivents. Ara no es respecta res. Hom fa carb\u00f3 al ple de l\u00b4estiu; el fa fer per qualsevol aficionat; hom tracta les propietats com si fossin b\u00e9ns del com\u00fa -que no son de ning\u00fa segons el nostre revoltant proverbi – Davant d’aquesta realitat -que no \u00e9s mes que una ombra de la veritable- \u00bfcom voleu que tot no esdevingui c\u00f2mplice d’aquests estralls? <\/em><\/p>\n

El mes urgent de fer<\/span><\/em><\/p>\n

\u00a0Reservant-nos el dret de continuar parlant d’aquestes mis\u00e8ries, direm que aquestes consideracions son importants, no pas perqu\u00e8 les fa una persona determinada, sin\u00f3 perqu\u00e8 son el fruit d’una enquesta que he fet aquests \u00faltims vuit dies sobre el terreny i parlant amb tota mena de gent. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia d’aquesta enquesta, em sembla que sobre un punt on tothom est\u00e0 d’acord. Aquest punt \u00e9s refereix a la necessitat d’una ordre que prohibeixi, mentre durin les condicions de l\u00b4eixut en aquesta comarca, de fer qualsevol manipulaci\u00f3 en els boscos (excepte, naturalment, la pela del suro) entre els mesos d’abril i d’octubre. Ja s\u00e9 que una ordre aix\u00ed nom\u00e9s es pot comprendre en els pa\u00efsos de gran flexibilitat jur\u00eddica. Solera, en efecte, legislar per a l\u00b4eternitat, per la nostra desgracia. Ens hem, per\u00f2, de decidir a fer alguna cosa. Si realment les autoritats actuals tenen algun inter\u00e8s en la riquesa i la prosperitat del pa\u00eds, s’haurien de moure per obtenir, almenys, el que a trav\u00e9s de les columnes d’aquest diari i en representaci\u00f3 de molta gent, l \u00b4ordre que demano. Es hora ! Penseu que el pa\u00eds es torna sah\u00e1ric ! \u201c .<\/em><\/p>\n

Signat: Josep Pla. (Baix Emporda 11\/08\/1929).<\/strong><\/em><\/p>\n

El dia que vaig visitar la biblioteca del Museu no vaig saber localitzar entre publicacions \u00a0fetes per l’escriptor Josep Pla \u00a0aquesta carta que he presentat, a estat \u00a0la Anna Aguil\u00f3, directora del centre \u00a0qui ens a proporcionat la seva localitzaci\u00f3 que en concret la podem llegir a : \u00a0J. P. 43 \u00a0Josep Pla. Obra completa. Caps-i-puntes. Edicions Destino, pag. 384.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Portada del llibre<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
Interior del llibre de Josep Pla<\/figcaption><\/figure>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Amb aquest t\u00edtol el reconegut escriptor empordan\u00e8s Josep Pla , descriu amb detall un foc iniciat a Calonge el mes d\u00b4agost de l\u00b4any 1929 i tamb\u00e9 en fa unes reflexions, casualment vaig trobar aquest escrit \u00a0revisant la hemeroteca \u00a0del Arxiu \u00a0Municipal de Palafrugell, en concret\u00a0el diari Baix Empord\u00e0 del dia 11 d\u2019agost de l\u2019any 1929….<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,13],"tags":[143,456,455,1847],"class_list":["post-4494","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-palafrugell","category-pobles","tag-escriptor","tag-foc","tag-josep-pla","tag-palafrugell"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4494"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=4494"}],"version-history":[{"count":18,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4494\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4505,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4494\/revisions\/4505"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=4494"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=4494"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=4494"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}