{"id":4508,"date":"2015-12-29T18:48:37","date_gmt":"2015-12-29T16:48:37","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=4508"},"modified":"2025-03-02T20:53:33","modified_gmt":"2025-03-02T18:53:33","slug":"filo-pla-mas-mura-1929-terrassa-2015","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=4508","title":{"rendered":"Filo Pla Mas (Mura, 1929 – Terrassa, 2015)"},"content":{"rendered":"
\"\"<\/a>
Filomena Pla (cedida per ella)<\/figcaption><\/figure>\n

Vaig con\u00e8ixer la Filo a M\u00fatua de Terrassa m\u00e9s o menys l\u2019any 1965 i ambdues f\u00e8iem d\u2019auxiliars de cl\u00ednica. Respecte a les auxiliars i infermeres que ens hav\u00edem incorporat feia poc ella era uns anys m\u00e9s gran que nosaltres.<\/p>\n

Tenia un car\u00e0cter extravertit i un accentuat sentit de l\u2019humor. No s\u00e9 com s\u2019ho feia, per\u00f2 sempre que explicava o comentava alguna cosa ho feia amb to humor\u00edstic que per for\u00e7a havies de riure. Era un tipus d\u2019humor diguem-ne muranenc, de Mura, poble on va n\u00e9ixer la Filo, que es caracteritzava per ser fresc, directe, oport\u00fa i amb una dosi de saviesa pr\u00f2pia de la vida.<\/p>\n

Juntament amb les companyes de feina v\u00e0rem fer diverses excursions i la Filo sempre s\u2019hi apuntava i feia que sempre rigu\u00e9ssim pels descosits. La que m\u00e9s recordo va ser una sortida a N\u00faria en qu\u00e8 ens v\u00e0rem passar tot el trajecte amb el cremallera fins al monestir explicant acudits i rient sense parar. Aquell dia va succeir un fenomen irrepetible perqu\u00e8 els acudits entre tots ens sortien encadenats: uns n\u2019inspiraven d\u2019altres que tothom recordava. En arribar a N\u00faria, de tant riure ens feia mal el diafragma.<\/p>\n

He recordat diverses vegades aquella excursi\u00f3, per\u00f2 avui, ves per on, el dia del seu comiat definitiu d\u2019aquest m\u00f3n, s\u2019ha presentat el record d\u2019aquella sortida amb m\u00e9s for\u00e7a i enfocat n\u00edtidament en el fet de riure. Avui que \u00e9s un dia trist recordo la Filo rient. \u00c9s magn\u00edfic que ens hagi deixat aquest llegat espiritual.<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

Un ensurt c\u00f2mic a N\u00faria<\/strong><\/p>\n

Ens v\u00e0rem allotjar al monestir i l\u2019endem\u00e0 v\u00e0rem pujar al pic de l\u2019\u00c0guila i v\u00e0rem decidir baixar a peu. El cam\u00ed estava gla\u00e7at i cada dos per tres qu\u00e8iem fins que finalment vaig optar per baixar asseguda. El problema era que el gla\u00e7 no et permetia frenar amb els peus; all\u00f2 semblava un tobogan.<\/p>\n

Uns metres m\u00e9s avall una senyora caminava amb les cames obertes, suposo que per mantenir millor l\u2019equilibri. En veure que jo baixava embalada, la Filo va cridar \u201cpip, pip!\u201d per avisar la senyora que s\u2019apart\u00e9s, per\u00f2 no hi va ser a temps: les meves cames van passar entremig de les seves i va caure asseguda a sobre meu. De l\u2019ensurt es va agafar als meus malucs tot clavant-me les seves esmolades ungles. La velocitat de baixada es va incrementar i cada cop es feia m\u00e9s incert quan i on parar\u00edem. Encara sort que en trobar neu tova amb els quatre talons v\u00e0rem poder frenar.<\/p>\n

La senyora es va incorporar l\u00f2gicament abans que jo i estava tan enfadada que pensava que arribaria a les mans. Enfadada, deia: \u201cOh, i a sobre riure-se\u2019n dient pip, pip!\u201d De fet, no s\u00e9 si jo encara estava enriolada del dia anterior o qu\u00e8, per\u00f2 havia de fer un esfor\u00e7 per mantenir la seriositat, tot i que li demanava disculpes pel fet. Per\u00f2 ella continuava enfadada i no entrava en raons. Amb aquestes que arriba la Filo i en veure-la tan indignada li diu: \u201cSenyora, escolti, no s\u2019enfadi tant, que almenys vost\u00e8 ha baixat amb el cul sec.\u201d<\/p>\n

\"\"<\/a>
La colla excursionista.<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
A l\u2019esquerra, Rosa M. i a la dreta Filo aprenent a esquiar a N\u00faria.<\/figcaption><\/figure>\n

\u00a0<\/em><\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

Una broma poc reeixida<\/strong><\/p>\n

El primer o segon dia que la Filo s\u2019havia incorporat a consultes externes de M\u00fatua li van voler gastar una broma. Una infermera sabia com fer-se passar per hist\u00e8rica i ho feia de manera tan real que semblava talment una piti\u00e0tica.<\/p>\n

Dues companyes es varen posar d\u2019acord i una de elles li diu: \u201cV\u00e9s a la consulta del doctor Bosch a buscar una bombona buida de gases.\u201d A dins hi havia l\u2019Ant\u00f2nia, que estava asseguda en una cadira i preparada, per quan sent\u00eds la porta, fer-se la hist\u00e8rica. Entra la Filo i l\u2019Ant\u00f2nia comen\u00e7a a fer convulsions mentre lliscava cadira avall fins al terra. All\u00e0 va continuar amb els seus esperpents, doblegant en arc la cintura i recorrent el terra en aquesta posici\u00f3. En veure l\u2019espectacle, la Filo se li acosta i li esclata dues plantofades de campionat, una a cada galta.<\/p>\n

L\u2019Ant\u00f2nia va parar de sobte de simular l\u2019atac hist\u00e8ric i es va quedar tan perplexa i desconcertada per la reacci\u00f3 de la Filo que no va saber qu\u00e8 fer ni qu\u00e8 dir i la seva c\u00f2mplice tampoc. Que sapiguem, l\u2019Ant\u00f2nia no va tornar a practicar mai m\u00e9s aquest tipus d\u2019arts esc\u00e8niques.<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

Ramona Ramoneda<\/strong><\/p>\n

La Ramona era un infermera companya de feina de M\u00fatua i amiga de totes per\u00f2 en especial de la Filo. Podr\u00edem escriure una hist\u00f2ria d\u2019amor entre la Ramona i en Pere, el seu prom\u00e8s, perqu\u00e8 explicaven que s\u2019havien conegut en un hospital militar, ell ferit de guerra i ella administrant-li les cures d\u2019infermeria. En Pere estava conven\u00e7ut que era viu gr\u00e0cies a la Ramona. \u00a0La parella es va casar a Eivissa i es van quedar a viure a casa d\u2019ell junt amb la seva mare Antonina.<\/p>\n

La Ramona ens tenia dit que an\u00e9ssim a veure\u2019ls i la Filo i jo un estiu ho v\u00e0rem fer. Una vegada a casa seva i com que feia poc que tenia el carnet de conduir v\u00e0rem llogar una Genoveva, un model de cotxe militar que durant els anys setanta es va posar de moda a l\u2019illa perqu\u00e8 els llogaven als turistes. Penso que l\u2019Antonina no havia anat mai amb un turisme i menys descapotable i sense portes. Tenia molta por de pujar-hi, per\u00f2 la va perdre al cap de mitja hora de circular per aquells paratges tan bonics.<\/p>\n

Un dia vaig agafar un revolt amb una marxa llarga i una mica m\u00e9s i no ho expliquem. La Filo va comentar que en aquell prec\u00eds moment quan ten\u00edem el terrapl\u00e8 a dos passos, la tovallola que portava l\u2019Antonina sobre l\u2019espatlla amb el vent li va tapar tota la cara i no es va assabentar de res. La Filo explicava el fet d\u2019una manera que feia riure.<\/p>\n

\"\"<\/a>
El Jeep Genoveva matr\u00edcula T 6029, amb l\u2019Antonina, la Ramona, la Filo, el Pere i jo.<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
Amb la Genoveva<\/figcaption><\/figure>\n

En una altra ocasi\u00f3 v\u00e0rem tornar a fer-los una visita i<\/p>\n

\"\"<\/a>
Coix\u00ed fet per l\u2019Antonina.<\/figcaption><\/figure>\n

l\u2019Antonina ens demostrava cada vegada que ens tenia molt d\u2019afecte. Fins i tot ens va regalar alguns dels seus treballs. A mi en concret em va obsequiar amb un coix\u00ed fet per ella emprant retalls de roba, alguns dels quals eren de vestits meus. Encara guardo aquesta obra d\u2019art que ara ja t\u00e9 48 anys.<\/p>\n

La Filo ens va salvar d\u2019una situaci\u00f3 compromesa<\/strong><\/p>\n

Un estiu amb el meu cotxe Seat 127 v\u00e0rem anar quatre companyes de M\u00fatua a Extremadura coincidint que aquell any feia una calor espantosa. Durant el trajecte v\u00e0rem parar a dinar en un restaurant de carretera. El primer que ens deixen sobre la taula va ser una gerra de dos litres de cervesa i amb la set que ten\u00edem no v\u00e0rem fer escarafalls a beure\u2019ns aquella apreciada beguda tan fresca.<\/p>\n

Despr\u00e9s d\u2019haver dinat com reines, continuem el viatge fins que veiem que a m\u00e0 dreta i un tros endins de la carretera hi havia un llac. Sense pensar-nos-ho dues vedades hi anem; no pod\u00edem perdre l\u2019oportunitat de gaudir d\u2019aquell oasi. El lloc estava des\u00e8rtic i ens llancem a l\u2019aigua amb la roba interior que port\u00e0vem, per\u00f2 la Filo va dir que ella preferia no banyar-se.<\/p>\n

Al cap d\u2019una estona, sense saber d\u2019on havien sortit, veiem una barca petita amb una parella que remava en direcci\u00f3 a nosaltres i en arribar al costat nostre van dir-nos: \u201cBonjour, bonjour<\/em>\u201d. V\u00e0rem respondre i despr\u00e9s d\u2019explicar-los que est\u00e0vem de vacances ens diuen: \u201cVoulez-vous venir avec nous faire une petite promenade?<\/em>\u201d I s\u00ed, la Josefina i jo no v\u00e0rem dubtar a pujar a la barca. La parella era un matrimoni d\u2019uns quaranta anys i tot remant varen introduir-se en una zona on el llac canviava de sentit, era com un istme que no deixava veure el lloc d\u2019all\u00e0 on hav\u00edem sortit.<\/p>\n

De sobte la dona tot assenyalant amb la m\u00e0 i en veu alta deia: \u201cUne cabane, une cabane!<\/em>\u201d S\u00ed, de fet es veia una estructura tipus barraca, i la Josefina i jo v\u00e0rem pensar que en aquell moment ser\u00edem testimonis d\u2019una descoberta arqueol\u00f2gica extremenya. El noi atraca la barca i tots quatre ens posem a c\u00f3rrer per veure qui arribava primer al lloc del descobriment. No hav\u00edem pensat en absolut que an\u00e0vem en roba interior i que aquesta, adherint-se al cos, el feia m\u00e9s sexi<\/em> del que era habitual. Quan arriben a la cabanya ens adonem que el lloc estava m\u00e9s que descobert i fins i tot hi havia un barret mexic\u00e0 penjat en una paret feta de canyes. El recinte era com una mena de berenador.<\/p>\n

Mira, mira, no t\u2019ho vulguis imaginar. L\u2019home m\u2019agafa de banda i jo amb totes les meves forces intentava desempallegar-me\u2019n, per\u00f2 el m\u00e9s fort era que a la dona francesa li va donar per la Josefina i quan ella es va veure abra\u00e7allada per la francesa, que portava un biquini d\u2019arpillera, nerviosa cridava \u201ctraieu-me aquesta dona de sobre, traieu-me-la!\u201d, per\u00f2 jo no la podia ajudar perqu\u00e8 prou feina tenia driblant les abra\u00e7ades d\u2019aquell possible violador franc\u00e8s. Sort en v\u00e0rem tenir de la Filo, que en veure que tard\u00e0vem tant a tornar va caminar vorejant el llac fins al lloc del canvi de sentit del terreny, on des d\u2019all\u00e0 es podia veure la cabana. La parella, en veure\u2019s descoberta perqu\u00e8 la Filo ens cridava, ens va tornar al lloc on \u00e9rem abans.<\/p>\n

La Filo i l\u2019altra companya no van poder evitar de dir-nos que hav\u00edem estat molt confiades, per\u00f2 qui s\u2019ho havia de pensar que pogu\u00e9s passar una cosa com aquella. Sempre v\u00e0rem estar agra\u00efdes a la Filo, ja que si no hagu\u00e9s estat per ella potser haur\u00edem arrossegat un trauma tota la vida. Aquesta an\u00e8cdota explicada per la Filo era un bon motiu per riure i tamb\u00e9 per sorprendre les persones poc guipis<\/em>.<\/p>\n

Benasc <\/strong><\/p>\n

Fa potser dos mesos que la Filo encara va recordar-me una sortida que una colla v\u00e0rem fer a Benasc. Un noi que feia excursions per a gent que volia con\u00e8ixer les muntanyes ens va portar amb el seu Land Rover a fer una volta per uns camins accidentats i polsegosos. El xicot ens va conv\u00e8ncer perqu\u00e8 al vespre an\u00e9ssim a la taverna discoteca del poble, que ens ho passar\u00edem molt b\u00e9, i aix\u00ed ho v\u00e0rem fer.<\/p>\n

Vaig ballar diversos balls amb aquest xicot perqu\u00e8 no hi havia manera que deix\u00e9s d\u2019insistir que torn\u00e9ssim a ballar. No es cansava. A mi em resultava simp\u00e0tic aquell xicot tan aut\u00e8ntic i aut\u00f2cton del Pirineu que duia una barba de m\u00e9s d\u2019un any que li donava un aspecte lleonat.<\/p>\n

Quan v\u00e0rem arribar a l\u2019hotel, com no podia ser d\u2019una altra manera, comencem a enriolar-nos explicant els fets que ens havien succe\u00eft i amb aquestes que la Filo diu: \u201cRosa, has perdut les arracades.\u201d Eren de clip i, efectivament, no portava ni l\u2019una ni l\u2019altra, i la Filo continua dient: \u201cSegur que estan emboscades entremig de la barba d\u2019aquell xicot tan pelut. Per\u00f2 aix\u00f2 no va ser tot. Llavors veiem que tenia les galtes vermelles com un tom\u00e0quet, per\u00f2 no pel saludable rubor natural, no, era com si s\u2019haguessin escaldat a causa del frec galta a galta amb el noi barbut. Era inevitable, perqu\u00e8 tocaven m\u00fasica rom\u00e0ntica per ballar-la d\u2019aquesta manera.<\/p>\n

La Filo tamb\u00e9 aquell mateix dia i com mig fent balan\u00e7, va exclamar: \u201cMira que has tingut pretendents, eh, tu, Rosa!\u201d Em va semblar curi\u00f3s que digu\u00e9s all\u00f2 i que record\u00e9s les persones que buscaven la meva amistat. No conec ning\u00fa m\u00e9s que pogu\u00e9s donar testimoni d\u2019aquesta faceta de la meva vida.<\/p>\n

De llevadora a Eivissa<\/strong><\/p>\n

A la Filo li havien ofert una pla\u00e7a de llevadora a Eivissa i abans de marxar em va dir: \u201cA veure quin dia v\u00e9ns a fer-me una visita.\u201d Li vaig dir que s\u00ed, que un dia l\u2019aniria a veure. Al cap d\u2019un temps, quan vaig tenir uns dies de vacances, agafo la vespa i me\u2019n vaig a Barcelona a la companyia Transmediterr\u00e1nea a comprar un bitllet per a la vespa i per a mi, torno a casa i l\u2019endem\u00e0 altra vegada a Barcelona a agafar el vaixell que m\u2019havia de portar a Eivissa. L\u2019arribada a l\u2019illa la recordo molt bonica perqu\u00e8 les persones que hi havia al port esperant l\u2019arribada d\u2019algun familiar, en veure que sortia de la cava del vaixell dalt de la vespa van exclamar: \u201cMolt b\u00e9 noia, molt b\u00e9! Aix\u00ed s\u2019ha de venir a Eivissa!\u201d Va ser com si em donessin la benvinguda.<\/p>\n

La Filo no sabia que hi aniria i la seva sorpresa va ser veure\u2019m a la porta de l\u2019hospital amb vespa inclosa. Ens ho v\u00e0rem passar molt b\u00e9 perqu\u00e8 cada tarda an\u00e0vem a la platja i tamb\u00e9 pren\u00edem una calimeta, un licor amb \u00a0gel que era com un vermut per\u00f2 fet de figues i que era bon\u00edssim.<\/p>\n

\"\"<\/a>
A l\u2019esquerra Anna Riba, Filo Pla, Rosa M. Masana i Pilar Aldea a casa la Filo a Eivissa.<\/figcaption><\/figure>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

Altres sortides<\/strong><\/p>\n

Seria llarg explicar les sortides d\u2019aquells anys i a m\u00e9s no les recordo totes. Una vegada v\u00e0rem anar a Vacarisses a la casa d\u2019estiu dels pares de la Marisa Josa. Com sempre, v\u00e0rem riure molt i tamb\u00e9 toc\u00e0vem la guitarra. B\u00e9, la majoria de nosaltres nom\u00e9s toc\u00e0vem un parell de notes; qui en sabia era la Marisa, que a m\u00e9s tamb\u00e9 cantava i ens agradava molt escoltar-la. Ella mateixa havia compost la lletra d\u2019algunes de les can\u00e7ons que tocava i tenia un estil que ens recordava el de Guillermina Mota. A mi em va quedar a la mem\u00f2ria una part de la lletra d\u2019una can\u00e7\u00f3 que segons em va dir, li va venir inspirada despr\u00e9s de veure una pel\u00b7l\u00edcula de l\u2019oest. Entre d\u2019altres coses deia: \u201cJo anava amb una tartana molt f\u00e0cil de capturar i quan tothom roncava els indis van atacar, oh, oh, gegant del meu amor.\u201d <\/em>El gegant era el cowboy<\/em> que l\u2019havia salvat dels indis.<\/p>\n

Cant\u00e0vem tamb\u00e9 les can\u00e7ons de Joan Manuel Serrat i les del can\u00e7oner folk, tals com Escolta-ho en el vent, No serem moguts, La cruel guerra, <\/em>el Kumbay\u00e0<\/em> i quan ens acomiad\u00e0vem no podia mancar La vall del riu vermell<\/em>.<\/p>\n

\"\"<\/a>
A Vacarisses tocant la guitarra, cantant i rient.<\/figcaption><\/figure>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>
Vacarises<\/figcaption><\/figure>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>
La colla que an\u00e0vem d\u2019excursi\u00f3 i la Filo ballant amb un austr\u00edac al mig d\u2019un camp, el 1970.<\/figcaption><\/figure>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

Una consci\u00e8ncia relativa<\/strong><\/p>\n

M\u2019he sentit moguda a escriure quelcom de la Filo per una necessitat de fer allargar el seu record. despr\u00e8s que aquest m\u00e9s de desembre del 2015 ens hagu\u00e9s deixat. \u00a0Mentre escrivia m\u2019afloraven imatges de coses viscudes que en aquest moment em fa la impressi\u00f3 que prenen m\u00e9s for\u00e7a \u00a0i potser \u00e9s degut al fet que ara ja no \u00e9s amb nosaltres. Tinc la sensaci\u00f3, tot i que ja l\u2019havia tingut abans, que quan perds familiars i amistats, amb ells se\u2019n va una part d\u2019un mateix. Vull dir que perdem espais de la nostra biografia, perqu\u00e8 hi ha moltes coses d\u2019un mateix que desconeixem o no recordem i \u00e9s sovint una altra persona qui ens les explica.<\/p>\n

La Filo era una persona que coneixia les meves facultats humanes, el meu tarann\u00e0 i els meus defectes, amb la particularitat que els mirava amb ulls \u00a0complaents, fet d\u2019agrair, perqu\u00e8 ho feia sense cap esperit de possessi\u00f3, compet\u00e8ncia, inter\u00e8s o gelosia. La Filo Pla era planera. El seu trasp\u00e0s m\u2019ha fet veure encara m\u00e9s que la nostra exist\u00e8ncia t\u00e9 sentit en la mesura de les relacions que hem tingut amb altres persones companyes de vida.<\/p>\n

Una breu pinzellada de la seva activitat professional <\/strong><\/p>\n

Va iniciar la seva activitat professional sanit\u00e0ria treballant d\u2019auxiliar de cl\u00ednica a l\u2019hospital de M\u00fatua de Terrassa, on va passar per diversos serveis fins que l\u2019any 1970 es va matricular a la Facultat de Medicina de Barcelona per cursar la carrera d\u2019ATS. Tot seguit va continuar amb els estudis de llevadora i va obtenir el t\u00edtol \u00a0l\u2019any 1976.<\/p>\n

En finalitzar la carrera va treballar al hospital del Parc Taul\u00ed de Sabadell i m\u00e9s tard es va traslladar a Eivissa per ocupar una pla\u00e7a de llevadora oficial durant trenta mesos. En \u00a0tornar va exercir a la M\u00fatua de Terrassa i tamb\u00e9 al consultori de Rub\u00ed i m\u00e9s endavant va ser contractada com a llevadora a l\u2019hospital de Sant Ll\u00e0tzer de Terrassa. Quan va marxar de M\u00fatua els seus companys li van fer un dibuix que ella tenia penjat en una paret de casa seva i un dia que vaig anar a veure-la li vaig fer una fotografia.<\/p>\n

Explicava que durant l\u2019exercici de la seva professi\u00f3 havia hagut d\u2019assistir tot tipus de parts, ja fossin normals, dist\u00f2cics, r\u00e0pids i tamb\u00e9 prolongats i sempre els havia fet en un centre sanitari. Va tenir moltes companyes de feina i el dia que en v\u00e0rem parlar recordava Liria Aguilar, Teresa Riba, L\u00eddia Gambau, Alba Navarro, Rosa Jerez i Nicol.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Auca, al centre la Filo<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
Auca<\/figcaption><\/figure>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Vaig con\u00e8ixer la Filo a M\u00fatua de Terrassa m\u00e9s o menys l\u2019any 1965 i ambdues f\u00e8iem d\u2019auxiliars de cl\u00ednica. Respecte a les auxiliars i infermeres que ens hav\u00edem incorporat feia poc ella era uns anys m\u00e9s gran que nosaltres. Tenia un car\u00e0cter extravertit i un accentuat sentit de l\u2019humor. No s\u00e9 com s\u2019ho feia, per\u00f2…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":17175,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1,5,10],"tags":[457,87,459,458],"class_list":["post-4508","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-infermeria","category-llevadores","category-terrassa-xemeneies-industrials","tag-filo-pla","tag-llevadora","tag-mura","tag-sentit-del-humor"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4508"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=4508"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4508\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17177,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4508\/revisions\/17177"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/17175"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=4508"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=4508"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=4508"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}