{"id":4557,"date":"2016-01-15T20:40:11","date_gmt":"2016-01-15T18:40:11","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=4557"},"modified":"2025-09-13T20:14:24","modified_gmt":"2025-09-13T18:14:24","slug":"captacio-i-qualitat-de-iaigua","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=4557","title":{"rendered":"La aigua d’us p\u00fablic a la Bisbal d’ Empord\u00e0."},"content":{"rendered":"

L’any 2002 el farmac\u00e8utic\u00a0\u00a0 Ramon Piera de Ciurana va publicar a la revista el Drac \u00a0de la Bisbal d’Empord\u00e0 \u00a0n\u00famero 45 (2004) un article \u00a0titulat \u00a0Captaci\u00f3 i qualitat de l’aigua<\/strong> que em volgut adjuntar en aquestes p\u00e0gines perqu\u00e8 \u00a0aporta \u00a0informaci\u00f3 i \u00a0enriqueixen l’article que recentment em publicat\u00a0 Ramon Piera i\u00a0 Rosa M. Masana a la revista Baix Empord\u00e0 n\u00famero 52 de l’any 2015\u00a0 titulat Evoluci\u00f3 tecnico-sanitaria del subministrament de l’aigua publica a la Bisbal\u00a0\u00a0<\/span><\/span><\/p>\n

L’article que tracta de la Captaci\u00f3 i qualitat de l’aigua<\/strong> de Ramon Piera.<\/span><\/p>\n

<\/div>\n
An\u00e0lisi de les aig\u00fces de la Bisbal<\/span><\/strong><\/span><\/div>\n
\n

Tots sabem per experi\u00e8ncia que les aig\u00fces d’alta muntanya gaudeixen d’una qualitat al tast que fa que les identifiquem com a dolces. La causa \u00e9s la baixa quantitat de sal s minerals dissoltes a conseq\u00fc\u00e8ncia, en part, de les caracter\u00edstiques geol\u00f2giques del terreny i tamb\u00e9 pel poc temps de contacte amb el subsol, Aquestes aig\u00fces les qualifiquem de baixa mineralitzaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

En canvi, les aig\u00fces aflorades vora mar, normalment pel tast, les qualifiquem de salades, ja que els terrenys propers a la costa suporten intrusions parcials d’aigua marina que ja s\u00f3n molt riques en sals minerals.<\/span><\/p>\n

Aquest fenomen detectat f\u00e0cilment pel nostre sentit del tast ens demostra de forma molt entenedora que, segons el lloc on es faci una captaci\u00f3 d’aigua, les propietats qualitatives poden \u00e9sser diferents. \u00c9s a dir, existeix una indubtable interacci\u00f3 entre la classe de subs\u00f2l i l’aigua que s’hi extreu.<\/span><\/p>\n

Aquesta primera aproximaci\u00f3 ens incita a reflexionar una mica entorn dels fen\u00f2mens hidrogeol\u00f2qics que, ben segur, relacionen el lloc de captaci\u00f3 \u00a0d’aigua i la qualitat de l’ai\u00adgua obtinguda.<\/span><\/p>\n

Aix\u00ed dons, caldr\u00e0 explicar, d’una forma senzilla, el cicle del aigua (Fig. 1). Seguint l’esquema s’observa que les precipitacions aporten l\u2019ai\u00adgua evaporada del mar i dels oceans, i en molta menys proporci\u00f3 l’aigua evaporada de llacs i l’evaporaci\u00f3 transpirada del sol i mantell vegetal. Una part de l\u2019aigua de pluja \u00e9s retinguda per l\u2019estrat vegetal, una altra part retorna, per evaporaci\u00f3, a \u00a0l’atmosfera i la resta arriba a la superf\u00edcie del sol, on una fracci\u00f3 es filtra cap al subs\u00f2l i l\u2019altra fracci\u00f3 origina els corrents superficials d’ai\u00adgua que erosionen el sol i arriben a formar escorrenties com torrents, rierols i rius. Part de l\u2019’aigua que circula per aquestes formacions tamb\u00e9 \u00e9s capa\u00e7 de filtrar-se cap al sol. \u00c9s l\u2019aigua d’infiltraci\u00f3 que pot circular subterr\u00e0niament. S’anomenen aig\u00fces fre\u00e0tiques i la seva profunditat t\u00e9 la magnitud d’alguns metres. Despr\u00e9s de realitzar un trajecte m\u00e9s o menys llarg, d\u00f3na lloc a una surg\u00e8ncia que pot \u00e9sser una font. Per\u00f2 segons les caracter\u00edstiques geol\u00f2giques, una part de l\u2019aigua d’infiltraci\u00f3 arriba a profunditats apreciables que poden mesurar-se en magnituds d’algun centenar de metres. S\u00f3n les anomenades aig\u00fces subterr\u00e0nies profundes. El temps de perman\u00e8ncia en les estructures geol\u00f2giques va des de mesos per a les aig\u00fces fre\u00e0tiques fins a milers d’anys per a aig\u00fces subterr\u00e0nies profundes.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
Figura 1. Cicle de l’aigua<\/span><\/figcaption><\/figure>\n

Si es t\u00e9 en compte que les qualitats de les aig\u00fces de pluja estan influenciades parcialment pels gasos dissolts (p. ex. oxigen, anh\u00eddrid carb\u00f2nic) i pels possibles gasos contaminants atmosf\u00e8rics (cas de pluja \u00e0cida, per S02), \u00e9s comprensible que l’aigua dissoldr\u00e0 elements minerals del sol que, segons les caracter\u00edstiques geol\u00f2giques dels ter\u00adrenys i els temps de perman\u00e8ncia, li donaran propietats espec\u00edfiques.<\/span><\/p>\n

Les estructures geol\u00f2giques condicionen els fen\u00f2mens, de filtraci\u00f3 i absorci\u00f3. Simplificant molt, em per\u00admeto diferenciar-ne tres grups: A) Estructures geol\u00f2giques constitu\u00efdes per roques gran\u00edtiques, metam\u00f2rfiques i pissarres que donen una baixa porositat i per tant escas\u00adsa permeabilitat. La conseq\u00fc\u00e8ncia ser\u00e0 uns terrenys amb reserves d’ai\u00adgua limitades. Per exemple les Ga\u00advarres. B) Agrupa els terrenys de se\u00addimentaci\u00f3, formats per graves i ar\u00adgiles, amb molta m\u00e9s capacitat de retenci\u00f3 d’aigua per la seva porosi\u00adtat. Per exemple una bona part de la plana del Baix Empord\u00e0. C) De tipus c\u00e0rstic, que fonamentalment esta format per roques calisses de tipus por\u00f3s i roques solubles. El nom de c\u00e0rstic \u00e9s a conseq\u00fc\u00e8ncia que els primers estudis cient\u00edfics hidra geol\u00f2gics d’aigua en roques calc\u00e0ries, van fer-se al Karst, situat a la pen\u00ednsula d’\u00cdtria (antiga Iugosl\u00e0via) al N de la Adri\u00e0tic. Karst en la llengua de la zona significa “camp de pedres calisses”. Evident\u00adment pot deduir-se que en aquest cas les aig\u00fces seran molt riques en calci. Pot servir de petit exemple la zona de Seriny\u00e1, prop de Banyoles.<\/span><\/p>\n<\/div>\n

Per\u00f2 cal no oblidar que en el moment de la filtraci\u00f3 es poden arrossegar components anomenats org\u00e0nics (mat\u00e8ria org\u00e0nica procedent dels \u00e9ssers vius) i estructures vitals com bacteris i virus. Aquests poden \u00e9sser procedents d’activitats del home i d’animals, i presentar potencialment poder patogen. Gr\u00e0cies als mecanismes de lIuita biol\u00f2gica entre microorganismes, fongs i virus, podem disposar d’aigua no sempre contaminada. Tot dependr\u00e0 de la velocitat amb que es contamina la superf\u00edcie, ja que els fen\u00f2mens biol\u00f2gics actuen amb una determi\u00adnada velocitat no modificable.<\/span><\/p>\n

\u00c9s a dir, el s\u00f3l gaudeix d’una capa\u00adcitat limitada per suportar contaminants. Si la capacitat de la superf\u00edcie per suportar contaminaci\u00f3 no \u00e9s sobrepassada, molt probablement podrem disposar d’aigua consumible. En cas contrari, l’aigua ser\u00e0 no apte per al consumo Per tant, les captacions d’aigua menys profundes seran m\u00e9s influenciables pels contaminants superficials que les aig\u00fces profundes.<\/span><\/p>\n

La salut p\u00fablica pret\u00e9n evitar aquelles situacions que poden \u00e9sser perjudicials per a la salut humana. Per aix\u00f2 la qualitat de l’aigua es mesura amb una s\u00e8rie de par\u00e0metres que v\u00e9nen determinats per un comit\u00e8 d’experts de la CE i que la legislaci\u00f3 de l\u2019Estat espanyol recull en el RD 1138\/1990. Pot observar-se que es diferencien cinc tipus de par\u00e0metres anal\u00edtics, agrupats en car\u00e0cters i que s\u00f3n:<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
La font d’en Bot\u00f3, com a exemple de la dissoluci\u00f3 de minerals, la qual cosa es pot veure in situ la taca de rovell de la pedra del fons caracter\u00edstica de les fonts ferruginoses.<\/span><\/figcaption><\/figure>\n

1.Car\u00e0cters organol\u00e8ptics (aquells que detecten f\u00e0cilment els \u00f2rgans dels sentits com s\u00f3n color, terbolesa, olor i tast).<\/span><\/p>\n

2.Car\u00e0cters f\u00edsics-qu\u00edmics (aquells que tenen relaci\u00f3 amb l’estructura natural de l’aigua).<\/span><\/p>\n

3. Car\u00e0cters relatius a substancies no desitjables.<\/span><\/p>\n

4.Car\u00e0cters relatius a substancies t\u00f2xiques.<\/span><\/p>\n

5.Car\u00e0cters micro-biol\u00f2gics.<\/span><\/p>\n

A quasi tots s’indica un nivell guia considerat \u00f2ptim, i un nivell de \u00a0concentracions m\u00e0ximes admissibles La totalitat dels par\u00e0metres permet classificar l’aigua en potable o no potable. \u00c9s un significat de seguretat \u00a0sanit\u00e0ria. Tot i aix\u00f2, es permet simplificar en alguns casos els par\u00e0metres analitzats , mitjan\u00e7ant una selecci\u00f3 dels m\u00e9s significatius o de m\u00e9s risc sanitari.<\/span><\/p>\n

\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0****************<\/span><\/p>\n

Adjuntem en format PFD l’ article que va ser publicat a la Revista Baix Empord\u00e0 n\u00famero 52 (2015), \u00a0el \u00a0 tema central \u00a0d’aquesta edici\u00f3 estava relacionat amb \u00a0l’aigua , Ramon Piera \u00a0de Ciurana \u00a0i Rosa M. Masana Ribas en v\u00e0rem presentant un article titulat:<\/span><\/p>\n

Evoluci\u00f3 tecnico-sanit\u00e0ria del subministrament d’aigua p\u00fablica a la Bisbal.<\/span><\/h3>\n

Per llegir-lo cliqueu a: \u00a0<\/span>Aigua Bisbal\u00a0<\/a><\/span><\/p>\n

Tamb\u00e9 es pot veure un v\u00eddeo de Ramon Piera al seu laboratori\u00a0 \u00a0<\/a><\/p>\n

Qui estigui interessats en con\u00e8ixer els par\u00e0metres bacteriol\u00f2gics, qu\u00edmics i \u00a0d’altres indicadors \u00a0 que \u00a0mesuren la qualitat de l’aigua de consum, \u00a0podem consultar la p\u00e0gina del Departament de Medi Ambient de \u00a0l’ Ajuntament de La Bisbal \u00a0on hi ha incorporada la anal\u00edtica mensual \u00a0que l’empresa SOREA<\/a> \u00a0proporciona , estudi fet al \u00a0laboratori Palafolls \u00a0i tamb\u00e9 \u00a0 per Aig\u00fces de Barcelona. Consultar\u00a0 Anal\u00edtica\u00a0<\/a><\/span><\/p>\n

\u00a0Mitjan\u00e7ant el Real Decret 140\/2003, de 7 de febrer, restaven \u00a0establers els criteris sanitaris de la qualitat del agua de consum hum\u00e0. Consultable a: \u00a0 Legislaci\u00f3 sobre la qualitat del aigua<\/a>.<\/span><\/p>\n

Algunes de les anal\u00edtiques fetes a la xarxa de aigua \u00a0d’\u00fas p\u00fablic \u00a0a la Bisbal, porten el segell\u00a0 de la “Entitad Nacional de Acreditaci\u00f3n (ENAC)<\/a>, \u00a0organisme creat a partir \u00a0de la resoluci\u00f3 del Parlament Europeu i del Consell (reglament \u00a0n\u00fam. 756\/2008) que li atorg\u00e0 la \u00a0potestat publica de lliurar acreditacions, entre elles i per citar-ne algunes les relacionades amb els controls de les anal\u00edtiques sanit\u00e0ries, \u00a0dels aliments,\u00a0 del aigua,<\/strong> \u00a0dels gasos \u00a0d’efecte hivernacle o del sorolls ambientals i generals.<\/span><\/p>\n

A causa que actualment la afectaci\u00f3 de l’aigua de la vila es deguda a \u00a0herbicides, comentar que un dels \u00a0m\u00e9s usats rep el nom comercial de Roundup<\/em>\u00a0 que porta com principi actiu el\u00a0 Glifosato<\/a>\u00a0o Glifosat.<\/a> La empresa fabricant del producte va tenir-ne la patent fins l\u2019any 2000 i amb data 12\/10\/2012 \u00a0va publicar a Internet \u00a0un informe amb \u00a0t\u00e8cniques que es \u00a0consultable a: \u00a0Monsanto Europa S.A.<\/a><\/span><\/p>\n

Passats 20 dies que s’hagu\u00e9s detectat un problema en la composici\u00f3 del aigua potable, amb data 24 d’agost el batlle de l’Ajuntament \u00a0de La Bisbal en base al comunicat lliurat per \u00a0de l’Ag\u00e8ncia de Salut P\u00fablica de Catalunya<\/a> \u00a0 comunica als ciutadans \u00a0que l’aigua de la xarxa p\u00fablica \u00a0ja \u00e9s apta per beure i per cuinar, d’acord \u00a0tamb\u00e9 amb la \u00a0darrera anal\u00edtica del dia 23 d’agost del 2016 \u00a0despr\u00e9s de la instal\u00b7laci\u00f3 dels filtres de carb\u00f3 actiu.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
Filtre de carb\u00f3 actiu (imatge Rosa M.)<\/span><\/figcaption><\/figure>\n

El Consorci de la Costa Brava-Entitat local de l’aigua, va \u00a0public\u00e0 un Edicte on hi consten les bases perqu\u00e8 el ajuntaments \u00a0puguin sol\u00b7licitar subvencions adre\u00e7ades a complementar el cicle de l’aigua. Es c\u00a0 \u00a0onsultable a: \u00a0<\/span>Butllet\u00ed Oficial d<\/span>e la Provincia de Girona<\/span><\/a> (BOP), n\u00famero 107 del 6 de juny de 2016. \u00a0Els pla\u00e7 de demanda finalitza el mes de desembre.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
Conductes del filtre (R.M.)<\/figcaption><\/figure>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’any 2002 el farmac\u00e8utic\u00a0\u00a0 Ramon Piera de Ciurana va publicar a la revista el Drac \u00a0de la Bisbal d’Empord\u00e0 \u00a0n\u00famero 45 (2004) un article \u00a0titulat \u00a0Captaci\u00f3 i qualitat de l’aigua que em volgut adjuntar en aquestes p\u00e0gines perqu\u00e8 \u00a0aporta \u00a0informaci\u00f3 i \u00a0enriqueixen l’article que recentment em publicat\u00a0 Ramon Piera i\u00a0 Rosa M. Masana a la…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":17839,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16],"tags":[462,463,86,1845,461],"class_list":["post-4557","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-la-bisbal-demporda","tag-analisi-aigua","tag-analisi-daigues","tag-la-bisbal","tag-la-bisbal-demporda","tag-ramon-piera"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4557"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=4557"}],"version-history":[{"count":71,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4557\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17838,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4557\/revisions\/17838"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/17839"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=4557"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=4557"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=4557"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}