{"id":46,"date":"2003-05-10T16:52:21","date_gmt":"2003-05-10T14:52:21","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=46"},"modified":"2026-04-05T12:55:41","modified_gmt":"2026-04-05T10:55:41","slug":"visctoria-vigo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=46","title":{"rendered":"Vict\u00f2ria Vigo i B\u00e8nia, professora a la Bisbal"},"content":{"rendered":"

\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0<\/strong><\/h2>\n
\n

\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u2018Perqu\u00e8 mentre la llengua \u00e9s viva, el poble viu\u2019<\/em><\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a>
Professora Vict\u00f2ria Vigo (cedida ella)<\/figcaption><\/figure>\n

Article publicat \u00a0per Rosa M. Masana a la revista El Drac de la Bisbal n\u00famero 47 de l\u2019any 2003<\/em><\/p>\n

 <\/p><\/blockquote>\n

Hola senyora Vict\u00f2ria, gracies per concedir que li faci algunes preguntes referents al seu exercici Professional a la Bisbal.<\/strong><\/p>\n

Abans de comen\u00e7ar pensa que est\u00e0s parlant amb una mestra d\u2019una \u00e8poca ja passada, que l\u2019ensenyament ha canviat molt, fet que ocasiona un cert desconcert, es pot creure que hi han coses millors i d\u2019altres pitjors. Esperem que els resultats ens donin m\u00e9s llum.<\/p>\n

-S\u00ed, es cert, per\u00f2 opino que el bon m\u00e8tode did\u00e0ctic, com la bona m\u00fasica sempre seran presents. Comen\u00e7o amb all\u00f2 que no s’ha de preguntar. Quants anys t\u00e9 i on va n\u00e9ixer?<\/strong><\/p>\n

Noranta, el 19 de novembre del 2002 els vaig complir, s\u00f3c de l’Eixample de Barcelona per\u00f2 encara no tenia un any que els meus pares van venir a viure a la Bisbal. Em sento bisbalenca de soca-rel.<\/p>\n

-Com va ser la seva vida de petita i d’estudiant ? \u00a0<\/strong><\/p>\n

Com tota la mainada. Els primers estudis els vaig fer a la Bisbal amb la professora Adela Trayter que va ser una de les primeres professores interessades a dur a terme el m\u00e8\u00adtode pedag\u00f2gic de Maria Montessori i ho va fer de for\u00adma magistral. La doctora Montesori era metgessa i pediatra i per tant coneixedora dels nens, va intentar aplicar una ense\u00adnyan\u00e7a individualitzada, mo\u00addificant tamb\u00e9 l’entorn esco\u00adlar perqu\u00e8 el nen s’hi sent\u00eds b\u00e9 i ho aconseguia utilitzant diversos objectes que esti\u00admulaven el desenvolupament dels sentits i la motricitat, tot fet amb un gran amor i res\u00adpecte pels infants.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Maria Montesori<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

-Va comen\u00e7ar b\u00e9.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, suposo. Despr\u00e9s vaig con\u00adtinuar les classes amb el se\u00adnyor Ventura Casadevall i finalment a les Monges Franceses. La carrera de magisteri la vaig fer en qualitat d’alumne lliure, em preparava aqu\u00ed a la Bisbal i m’anava a examinar a la Normal de Girona. Una vegada finalitzats els estudis em vaig presentar a les oposicions que es convocaven per cobrir places oficials de mestres i vaig obtenir el sis\u00e8 lloc de la llista. Era l’any 1933 i tenia 21 anys.<\/p>\n

-Molt joveneta. \u00a0Comen\u00e7\u00e0 a exercir? <\/strong><\/p>\n

S\u00ed, al poble ve\u00ed de Cor\u00e7\u00e0, on hi vaig estar 11 anys, tret d’una petita interrupci\u00f3. D’aquest poble en guardo un molt bon record, eren els meus primers anys de doc\u00e8ncia on s’hi posa molta il\u00b7lusi\u00f3 i entrega.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Amb les seves alumnes de Cor\u00e7\u00e0 (cedida ella)<\/figcaption><\/figure>\n

-Em sembla que aquest tarann\u00e0 l’ha acompanyat sempre. Al inici va viure els anys dif\u00edcils de Guerra Civil, veritat ? <\/strong><\/p>\n

S\u00ed, i passada la Guerra em van fer entrar dins el pla \u00a0de depuracions que duia a terme el nou govern de Franco i em traslladaren a Bielsa, al Pirineu aragon\u00e8s, per\u00f2 finalment gr\u00e0cies a un seguit de circumst\u00e0ncies no hi vaig ha’ d’anar.<\/p>\n

\u00a0-Menys mal. Si no li fa res em podria explicar quelcom \u00a0del seu marit? <\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>
Una imatge de la senyoreta Vigo modificada amb un estil de gravat<\/figcaption><\/figure>\n

Amb en Joan Clares ens v\u00e0rem con\u00e8ixer, enamorar i sense cap dubte ens v\u00e0rem casar. \u00a0En Joan era un gran mestre i un home molt culte. Viv\u00edem a les Voltes, sobre la farm\u00e0cia Piera i v\u00e0rem tenir una filla, la Vict\u00f2\u00adria, que ara \u00e9s farmac\u00e8utica, i gr\u00e0cies a ella tinc tres n\u00e9ts pre\u00adciosos.<\/p>\n

\"\"<\/a>
La professora Vict\u00f2ria Vigo junts amb alumnes<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
Les escoles velles de la Bisbal.<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
Cartell publicitari de la Generalitat<\/figcaption><\/figure>\n

-Fer de mestre en una \u00e8poca impositiva com la que va viu\u00adre, era dif\u00edcil ? <\/strong><\/p>\n

S’havia de saber fer. Els llibres eren en castell\u00e0 per\u00f2 jo les ex\u00adplicacions les donava en catal\u00e0, hav\u00edem de cantar Cara al sol <\/em>i Monta\u00f1as nevades, <\/em>per\u00f2 tam\u00adb\u00e9 cant\u00e0vem can\u00e7ons catalanes. De fet, els empordanesos sem\u00adpre hem defensat molt la nostra llengua. I ha de ser aix\u00ed, perqu\u00e8 mentre la llengua \u00e9s viva el poble viu.<\/p>\n

-Ha tingut algunes afeccions? <\/strong><\/p>\n

S\u00ed, llegir, he llegit molt i encara ho faig, no veus quins ulls que tinc?<\/p>\n

-Els veig molt vius i riallers.<\/strong><\/p>\n

Qu\u00e8 vols a la meva edat ! \u00a0Com et deia he llegit de tot, per\u00f2, tamb\u00e9 he treballat mol\u00adtes hores al dia perqu\u00e8 a part de les classes oficials f\u00e8\u00adiem, entre el meu marit i jo, classes complement\u00e0ries per preparar els joves que volien fer el batxillerat i anar-se examinar a al Institut La For\u00e7a de Girona. \u00a0Ens repart\u00edem les classes, f\u00e8iem de 6 a 9 del mat\u00ed, de 12 a 2 del migdia i de 6 a 9 del vespre. D’aquesta manera tots els alumnes que tenien el nivell necessari i si volien preparar-se ho podien fer.<\/p>\n

I cantar qu\u00e8? <\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>
Composici\u00f3 representativa de les activitats docents de V. Vigo (R.M. Masana)<\/figcaption><\/figure>\n

Ah! S\u00ed que n’est\u00e0s al corrent. \u00a0Cant\u00e0vem molt a les classes de franc\u00e8s i d’aquesta manera tamb\u00e9 l’apren\u00edem. Les can\u00e7ons de l’Edith Piaff les havien cantat totes, especialment mentre f\u00e8iem labors. Eren unes classes molt boniques, gr\u00e0cies a elles la majoria de noies va aprendre a brodar i fer-se una bona part de roba de la casa.<\/p>\n

-Est\u00e0 contenta de la tasca realitzada? <\/strong><\/p>\n

En general s\u00ed, hi ha moments de tot, per\u00f2 n’estic satisfeta.<\/p>\n

He llegit el llibre que li van dedicar els seus antics alumnes que en total van ser 51 els qui li varen escriure unes ratlles. Si m’ho permet voldria llegir-li \u00a0alguns dels qualificatius que van emprar en parlar de vost\u00e8. Mestra exemplar, de gran humanitat, ferma, decidida, amorosa, dispensadora d’una bona educaci\u00f3 per afrontar la vida, comprensiva, ben\u00e8vola, acollido\u00adra, vida de servei, de mirada neta, singular, severa, entregada a la doc\u00e8ncia en cos i \u00e0nima, amb claredat matem\u00e0tica, vital, apassionada, de rialla fresca, rigor, esfor\u00e7 i generositat. <\/em><\/strong><\/p>\n

Van ser molt generosos.<\/p>\n

\u00a0-Senyoreta Vigo, ens voldria explicar quelcom m\u00e9s? Per exemple com veu la funci\u00f3 pedag\u00f2gica actual? <\/strong><\/p>\n

No en puc donar una opini\u00f3 exacta ja que fa anys que s\u00f3c fora d’aquest ambient per\u00f2 s\u00ed que crec que nosaltres v\u00e0rem donar una primordial import\u00e0ncia a l’educaci\u00f3, la sensibili\u00adtat i em temo que avui s’ha deixat for\u00e7a de banda.<\/p>\n

-Vull dir-li que m’ha agradat molt dialogar amb vos\u00adt\u00e8, aquesta entrevista \u00e9s un breu resum d’una vida i una tasca docent, per\u00f2 el m\u00e9s captivant ha estat la seva personalitat, entenc que els seus antics alumnes li tinguin aquesta especial defer\u00e8ncia, fruit ben segur, d’una singular aplicaci\u00f3 amorosa i generosa de la seva ensenyan\u00e7a<\/strong>.<\/p>\n

Ad\u00e9u, una abra\u00e7ada.<\/p>\n

\n
Notes<\/span> :<\/em><\/span><\/h6>\n

Vict\u00f2ria tenia un germ\u00e0, l\u00b4Emili que era \u00a0cinc anys m\u00e9s gran que ella i va ser un personatge destacat a la Bisbal, tot que no se\u00b4n havia parlat de la seva persona. \u00a0La revista de Girona n\u00fam.227 de novembre-desembre del 2004, entre d\u00b4altres coses \u00a0informa que Emili Vigo<\/a> va ser periodista, historiador i pol\u00edtic. La senyora Vict\u00f2ria Vigo, va morir a Palam\u00f3s el dia 9 de gener de l’any 2007 als 94 anys i va ser enterrada a la Bisbal el dia 11. (tinc tamb\u00e9 la data 11-7-2007, confirmar)El diari digital Vilaweb del dia 11 de gener de l’any 2007 publica: Mor la mestra bisbalenca Vict\u00f2ria Vigo <\/a>als 94 anys d\u00b4edat.<\/em>L’ajuntament de la Bisbal junt amb les seves ex-alumnes, el dia 7 de juny de 2015 van organitzar un emotiu acte \u00a0en el seu record \u00a0i \u00a0les activitats \u00a0docents \u00a0que va desenvolupar a la vila. Tamb\u00e9 es va col\u00b7locar un plaf\u00f3 a una pla\u00e7a p\u00fablica que rep el seu nom. La seva<\/span>\u00a0ex-alumna \u00a0seva Joaquima Pellicer Sol\u00e0 va \u00a0escriure i va llegir \u00a0durant l’acte d’homenatge aquesta poesia que adjuntem.\u00a0<\/span><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
Plaf\u00f3 del dia del homenatge ( imatge Rosa M. Masana)<\/figcaption><\/figure>\n

Joaquima Pellicer el dia 7 de juny de l’any 2015 va escriure aquest poema titulat: Tot recordant la senyoreta Vict\u00f2ria Vigo<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

\u00a0Recordo amb enyoran\u00e7a aquell temps passat,<\/em><\/span><\/p>\n

aquella \u00e8poca de la meva infantesa,<\/em><\/span><\/p>\n

de quan jo era una estudiant.<\/em><\/span><\/p>\n

\u00a0Molt especialment recordo la meva mestra,<\/em><\/span><\/p>\n

la nostra estimada senyoreta Vict\u00f2ria Vigo,<\/em><\/span><\/p>\n

aquella dona tan humana i propera, d\u2019idees fermes,<\/em><\/span><\/p>\n

apassionada per la doc\u00e8ncia i exigent com la que m\u00e9s.<\/em><\/span><\/p>\n

Tamb\u00e9 recordo la seva peculiar manera d\u2019ensenyar<\/em><\/span><\/p>\n

i que, quan convenia, sabia escridassar.<\/em><\/span><\/p>\n

\u00a0Aquelles assignatures de geografia, d\u2019hist\u00f2ria, les matem\u00e0tiques,<\/em><\/span><\/p>\n

la cal\u00b7ligrafia i tantes m\u00e9s que podria esmentar…<\/em><\/span><\/p>\n

Les labors de mitja tarda, amb aquells magn\u00edfics brodats a m\u00e0;<\/em><\/span><\/p>\n

eren tot una filigrana, eren dignes d\u2019admirar!<\/em><\/span><\/p>\n

Ep! Sense descuidar les classes de franc\u00e8s,<\/em><\/span><\/p>\n

acompanyades de les bell\u00edssimes can\u00e7ons de l\u2019\u00c9dith Piaf.<\/em><\/span><\/p>\n

\u00a0Com a docent, els seus coneixements ens va transmetre<\/em><\/span><\/p>\n

i com a persona els valors de la vida ens va inculcar;<\/em><\/span><\/p>\n

amb ella v\u00e0rem cr\u00e9ixer i ens vam formar com a estudiants.<\/em><\/span><\/p>\n

\u00a0Inicialment, a l\u2019edifici de les Escoles Velles f\u00e8iem les classes,<\/em><\/span><\/p>\n

aleshores anomenades Escoles Nacionals,<\/em><\/span><\/p>\n

i el maig de l\u2019any 1967 les noves instal\u00b7lacions vam inaugurar.<\/em><\/span><\/p>\n

\u00a0Recordo amb nost\u00e0lgia aquella gran festassa<\/em><\/span><\/p>\n

inaugural tan entranyable.<\/em><\/span><\/p>\n

Feia un dia molt assolellat, era un dia radiant!<\/em><\/span><\/p>\n

Durant l\u2019acte, les seves alumnes, amb molt entusiasme<\/em><\/span><\/p>\n

la dansa dels cercolets v\u00e0rem ballar,<\/em><\/span><\/p>\n

fent les del\u00edcies d\u2019un munt de participants.<\/em><\/span><\/p>\n

Tamb\u00e9 recordo la nostra gran il\u00b7lusi\u00f3 per iniciar una nova etapa<\/em><\/span><\/p>\n

i certa melangia de deixar enrere les viv\u00e8ncies anteriors.<\/em><\/span><\/p>\n

\u00a0Sens dubte, la senyoreta Vict\u00f2ria Vigo<\/em><\/span><\/p>\n

va ser una gran educadora, una mestra exemplar,<\/em><\/span><\/p>\n

i l\u2019Ajuntament de la Bisbal, com a reconeixement<\/em><\/span><\/p>\n

a la seva honorable traject\u00f2ria per la ciutat,<\/em><\/span><\/p>\n

una bonica placeta li ha dedicat.<\/em><\/span><\/p>\n

D\u2019ara endavant el seu nom portar\u00e0.<\/em><\/span><\/p>\n

\u00a0Que perduri el seu record entre tots nosaltres.<\/em><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
La placa commemorativa situada a sobre d’un suport d’obra (Rosa M. Masana)\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0Vict\u00f2ria Vigo\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0homenatge V\u00eddeo\u00a0<\/a><\/span><\/strong><\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

El dia que van fer un homenatge\u00a0 a la senyoreta Vict\u00f2ria Vigo dedicar-li tamb\u00e9\u00a0 el seu nom a una pla\u00e7a p\u00fablica de la Bisbal, v\u00e0ren filmar un petit v\u00eddeo, diguem-ne d’una manera poc professional, per\u00f2 que ara, despr\u00e8s d’haver transcorregut nou anys des de que es va fer,\u00a0 podria ser d’inter\u00e9s recordar aquell moment i avui dia\u00a0 25-5-2024<\/strong> l’hem\u00a0 incorporat a Youtube el dia 6-7-2015<\/a><\/strong><\/span><\/p><\/blockquote>\n

El dia 17 de stembre del 2025 v\u00e0ren rebre la petici\u00f3 de la Ajuntament de la Bisbal\u00a0 de si ls podiem lliurar el text que hi ha escrit a la placa commemorativa de l’obra com a mestra de la senyoreta Vict\u00f2ria Vigo degut que actualmen la placa es troba en malestat i la volen reconstruir.\u00a0 Varem poder aconseguir el text i ara el copiem aqu\u00ed per si pot tornar en algun moment ser \u00fatil.<\/p>\n

PLACETA VICT\u00d2RIA VIGO I B\u00c8NIA\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0– Text que hi ha al plaf\u00f3-
\n\u201cLa senyoreta Vigo\u201d (1913-2007)
\nMestra exemplar, de car\u00e0cter fort i ferm, decidida i amb una vitalitat inesgotable
\nVa fer de l\u2019escola la seva veritable viv\u00e8ncia (o vocaci\u00f3?)
\nEl 1933, en acabar la carrera de mestra, va obtenir la pla\u00e7a a Cor\u00e7\u00e0. Va ensenyar tamb\u00e9 a l\u2019escola de Monells i, finalment,va aconseguir pla\u00e7a a la Bisbal on va exercir fins que es va jubilar
\nDurant els seus anys de doc\u00e8ncia va ensenyar a tres generacions de bisbalencs fent-los complir escrupolosament i estrictament amb la \u201chumanitat\u201d que la caracteritzava i va deixar una empremta inesborrable a tot el seu alumnat<\/p>\n

Joaquima Pellicer autora de la poesia presentada\u00a0 tamb\u00e9 ens comenta que ella de petita havia anat a les escoles velles amb la senyoreta Vigo al carrer Coll i Veh\u00ed i que l’any \u00a01967 \u00a0l’escola es \u00a0va traslladar a unes noves \u00a0instal\u00b7lacions \u00a0del carrer del Morr\u00f3, \u00a0escola que ara rep el nom \u00a0de Joan de Margarit. Tamb\u00e9 ens lliura dues imatges de la festa que es va fer al pati \u00a0del centre el dia de la inauguraci\u00f3 on entre d’altres actes es va ballar la dansa dels Cercolets.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
Dansa dels Cercolets, la primera a l’esquerra es Joaquima Pellicer i la nena del damunt de tot es la Conxi.(cedida J.Pellicer).<\/figcaption><\/figure>\n

L<\/p>\n

 <\/p>\n

La placa inicial de la senyoreta Vigo, amb el pas del temps s’havia malmes i, l’Ajuntament n’ha fet una de nova. Carles Farr\u00fas amb data 19 de febrer de l’any 2026 ens ha ofert la imatge que presentem.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Nova placa de la senyoreta Vict\u00f2ria\u00a0 Vigo.(Carles Ferr\u00fas)<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
Placeta dedicada a la professora Vict\u00f2ria Vigo<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a>
La dansa dels Cercolets (cedida Joaquima Pellicer)<\/figcaption><\/figure>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u2018Perqu\u00e8 mentre la llengua \u00e9s viva, el poble viu\u2019   Article publicat \u00a0per Rosa M. Masana a la revista El Drac de la Bisbal…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":17849,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[12,16],"tags":[86,84,85],"class_list":["post-46","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-entrevistes","category-la-bisbal-demporda","tag-la-bisbal","tag-professora","tag-vigo"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/46"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=46"}],"version-history":[{"count":68,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/46\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18591,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/46\/revisions\/18591"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/17849"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=46"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=46"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=46"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}