{"id":4631,"date":"2016-02-18T20:56:53","date_gmt":"2016-02-18T18:56:53","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=4631"},"modified":"2025-03-19T18:23:27","modified_gmt":"2025-03-19T16:23:27","slug":"la-fabrica-de-iogurtsmabi-de-la-bisbal-1940-1950-aprox","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=4631","title":{"rendered":"La f\u00e0brica de iogurts”MABI” de la Bisbal (1940-1950 aprox.)"},"content":{"rendered":"
Entrevista feta per Rosa M. Masana \u00a0i publicada a la revista El Drac n\u00famero 48, any 2003 \u00a0a la Bisbal d’Empord\u00e0.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
\n

Entrevista amb Joan Riera Maruny, propietari de l’empresa<\/strong><\/h4>\n

Mentre conversava amb unes amistats de la Bisbal va sortir el tema de les empreses bisbalenques que anys enrere havien estat iniciades i desenvolupades pel propi grup familiar. Sovint es tractava d’empreses ceramistes i menys habitual eren d’altres tipus de produccions com per exemple l’empresa que el senyor Joan Riera \u00a0que va posar en marxa per a la fabricaci\u00f3 de iogurts.<\/p>\n

D’altra banda, aquestes petites empreses artesanals van servir per iniciar una demanda de mercat i de model productiu ara gestionat per grans empreses nacionals.<\/p>\n

L’entrevista<\/h4>\n

-Bona tarda Joan, he sigut puntual, toquen les cinc. <\/strong><\/p>\n

-Va b\u00e9, aix\u00ed tindrem m\u00e9s temps per par\u00adlar. Diguem de tu. Comen\u00e7ar\u00e9 a explicar-te la hist\u00f2ria des de quan era petit.<\/p>\n

-B\u00e9, potser no cal. <\/strong><\/p>\n

-S\u00ed, perqu\u00e8 s’entendr\u00e0 millor. S\u00f3c sortit de can Costal de Pals. El meu pare Ramon n’era l’hereu i es va casar amb la mare, C\u00e0ndida Maruny, que va n\u00e9ixer a Barcelona, al carrer Aviny\u00f3, on els seus pares hi tenien una fonda. Per l\u00ednia materna estava emparentada amb el reconegut cantant Xavier Cugat.<\/p>\n

\"\"<\/a>
En Joan Riera al seu domicili, any 2003 (Imatge Rosa M. Masana)<\/figcaption><\/figure>\n

La meva mare, acostumada a la vida de ciutat, a la casa pairal no s’hi trobava prou b\u00e9, per aix\u00f2 van decidir comprar-se una finca al carrer de Pals de Palafrugell i se n’hi varen anar a viure. All\u00e0 mateix hi vaig n\u00e9ixer jo el dia de Reis de l’any 1918, m\u00e9s endavant hi va n\u00e9ixer tamb\u00e9 la meva germana Teresa.<\/p>\n

De petit vaig anar a l’escola dels Maristes de Palafrugell, per\u00f2 segons semblava no prometia massa, aix\u00ed li van dir els maristes als meus pares. Vist, doncs, el mal pron\u00f2stic acad\u00e8mic, em trasllado a viure a casa d’uns oncles que tenia a Fi\u00adgueres, all\u00e0 em dedico de valent a estudiar f\u00edsica i qu\u00edmica que eren les meves assignatures favorites. Per\u00f2 amb aix\u00f2, l’any trenta sis esclat\u00e0 la Guerra Civil espanyola i vaig haver d’anar, com a sol\u00addat, a lluitar al front.<\/p>\n

Coneixia una noia de la Bisbal i en tornar viu de la Guerra, v\u00e0rem comen\u00e7ar a festejar. A casa de la xicota feien la venda de llet. El dia que vaig anar a con\u00e8ixer els seus pares, a proposar-los el nostre comprom\u00eds i la decisi\u00f3 de casar-nos, el seu pare em va dir:<\/p>\n

-“B\u00e9, per casar-vos amb qu\u00e8 comptes xicot?” Li vaig respondre: “Amb el de vost\u00e8s”. I ell em digu\u00e9: “Doncs a la llet ja no hi podem posar m\u00e9s aigua.”<\/p>\n

Li vaig contestar: “No cal posar-hi aigua a la llet no hi fa res, li traurem.”<\/p>\n

\u00a0-Amb aquesta entrada s ‘hi va casar? Disculpa, t ‘hi vas casar? <\/strong><\/p>\n

-S\u00ed, l’any 1940. I com et deia, en un lo\u00adcal petit del carrer Serra i Sans de la Bis\u00adbal vaig comen\u00e7ar a elaborar iogurts, en feia uns sis o set diaris, segons la de\u00admanda que hi havia. Posteriorment ens trasllad\u00e0vem a la carretera de Calonge a un altre local m\u00e9s gran que permetia fer una major producci\u00f3. De fet no vaig fer res m\u00e9s que aplicar la t\u00e8cnica b\u00falgara d’elaboraci\u00f3 de iogurts.<\/p>\n

\u00a0–T\u00e8cnicament era complicat fer iogurts? <\/strong><\/p>\n

-No<\/p>\n

(La seva actual esposa, l’Anna, ens ofereix una safata de bombons, s\u00f3n les set de la tarda i entre tots dos fem un bon paper)<\/p>\n

\"\"<\/a>
Publicitat (Cedida Joan Riera)<\/figcaption><\/figure>\n

– \u00a0Mira, la llet la pos\u00e0vem en un tang\u00ed o cossi de planxa de ferro estanyada i de boca ampla de 50 litres, per\u00f2 nom\u00e9s l’ompl\u00edem fins a un total de 30 litres, ja que llet havia de tenir espai suficient per estufar-se o bullir. Els fogons inicialment els hav\u00edem fet funcionar amb troncs d\u2019arbo\u00e7 d’uns 20 cm i m\u00e9s endavant amb carb\u00f3 i fins i tot petroli.<\/p>\n

Aquesta llet posada al foc s’havia de remenar cont\u00ednuament per evitar que la grassa qued\u00e9s a la part superior i ho f\u00e8iem fins aconseguir una reducci\u00f3 d’uns 10 litres.<\/p>\n

-Ara comprenc per qu\u00e8 vas dir-li al teu pare pol\u00edtic que li trauries l’aigua a la llet<\/strong>.<\/p>\n

-Aix\u00f2 mateix, era l\u00f2gic.<\/p>\n

B\u00e9, seguidament amb l’ajut d’un term\u00f2metre pren\u00edem la temperatura que havia de baixar fins a 50 graus, moment idoni per posar-hi els ferments l\u00e0ctics apropi\u00adats i en la proporci\u00f3 adequada, o sigui la base per fer el iogurt.<\/p>\n

Feta aquesta operaci\u00f3 i passats uns quin\u00adze minuts, temps necessari per a la fer\u00admentaci\u00f3, s’havia de fer baixar la tem\u00adperatura del preparat entre 3 o 4 graus positius i aix\u00f2 s’aconseguia posant el pre\u00adparat en un frigor\u00edfic especial, ja que d’altra manera els g\u00e8rmens haguessin proliferat en desmesura i haguessin mal\u00adm\u00e8s el producte. El fred actuava de fre sexual.<\/p>\n

-Com normalment succeeix <\/strong><\/p>\n

-S\u00ed, semblant a la dutxa freda.<\/p>\n

Aquesta llet que m\u00e9s endavant esdevindria iogurt, la pos\u00e0vem a dins el frigor\u00edfic en uns recipients individuals de porcella\u00adna blanca comprats a Montgat.<\/p>\n

A les noves instal\u00b7lacions que ten\u00edem a la carretera de Calonge, l’any 1947 apro\u00adximadament, f\u00e8iem servir una tecnolo\u00adgia alemanya que de novetat apor\u00adtava l’avantatge d’aconseguir fer bullir la llet a 50 graus enlloc de 98 que \u00e9s el seu punt d’ebullici\u00f3.<\/p>\n

El mecanisme consistia a treure l’aire de dins el recipient mitjan\u00e7ant una bomba d’aspiraci\u00f3, o sigui fent el buit.<\/p>\n

\u00a0–Enginy\u00f3s el sistema d’estalviar ca\u00adlories, aix\u00f2 \u00e9s f\u00edsica pura. <\/strong><\/p>\n

-Tota la tecnologia es basa en l’ aplicaci\u00f3 de la f\u00edsica i la qu\u00edmica.<\/p>\n

Com et deia, per posar-los al frigor\u00edfic empr\u00e0vem unes safates especials amb capacitat per a 12 iogurts cada una. Per cada litre de llet sortien 6 iogurts o sigui que amb els 30 litres en pod\u00edem fer 180 unitats.<\/p>\n

-Era un bon nego\u00adci, doncs. Penso en les grans ind\u00fastries actuals. <\/strong><\/p>\n

-\u00c9s evident que s\u00f3n un negoci rendible.<\/p>\n

B\u00e9 despr\u00e9s de tot aix\u00f2 proced\u00edem a ta\u00adpar els recipients. Ho f\u00e8iem amb uns pa\u00adpers de parafina pre\u00adparats per la imprem\u00adta Gispert d’aqu\u00ed la Bisbal. Hi posava MABI com a nom comercial, inicials tretes de les dues pri\u00admeres lletres del meu segon cognom Maruny i les dues pri\u00admeres del segon cog\u00adnom del meu sogre, Billoch.<\/p>\n

Els iogurts els ven\u00ed\u00adem a casa nostra, al carrer Santa Maria del Puig, en horari de 8 a 13 i de 3 a 7 de la tarda, per\u00f2 tamb\u00e9 en repart\u00edem a domi\u00adcili. Inicialment f\u00e8iem servir un tricicle condu\u00eft per aquest jove que ten\u00edem em\u00adpleat i que podem veure en aquesta fo\u00adtografia. M\u00e9s endavant vaig tenir dos ca\u00admions, necessaris per anar a recollir les cantines de 25 litres de llet per les cases de pag\u00e8s, perqu\u00e8 l’any 1944 ten\u00edem una bona producci\u00f3 tamb\u00e9 de formatge i mantega.<\/p>\n

\u00a0-M’imagino que sor\u00adtint d’una guerra amb la conseg\u00fcent carestia d’aliments, aquests havien de ser, a m\u00e9s d’una ne\u00adcessitat, un gran pla\u00ader per al paladar<\/strong>.<\/p>\n

\u00a0-S\u00ed, potser per aix\u00f2 te\u00adnien tant d’\u00e8xit. Abans t’he parlat dels recipients, he de dir que eren retornables o sigui que els ha\u00advien de rentar molt b\u00e9 amb aigua i clor -\u00adpolvos de gas, com tamb\u00e9 se’ls anome\u00adnava-, els venien comercialitzats en bi\u00addons de fusta. Despr\u00e9s d’aquest rentat s’havia d’assegurar una bona desinfec\u00adci\u00f3 per evitar que proliferessin espores, germen molt dif\u00edcil de combatre i per aix\u00f2 esterilitz\u00e0vem els envasos a 120 graus de temperatura i a 12 atmosferes de pressi\u00f3. Per a tots aquests controls dis\u00adposava al mateix local d’un petit labora\u00adtori.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Model de iogurt (Cedida per Joan Riera)<\/figcaption><\/figure>\n

-Amb un negoci tan prol\u00edfic, com \u00e9s que ho vas deixar? <\/strong><\/p>\n

-Doncs per diverses raons, una d’elles va ser la pres\u00e8ncia d’una normativa ofi\u00adcial que redu\u00efa el “cupo” de llet a utilit\u00adzar, perqu\u00e8 n’hi havia poca i s’havia de mantenir el subministrament suficient per al consum de tot Girona, una altra trava va ser que l’administraci\u00f3 va comen\u00e7ar a demanar-nos molta burocr\u00e0cia.<\/p>\n<\/div>\n

-Aproximadament quin any va plegar i despr\u00e9s a qu\u00e8 es va dedicar? <\/strong><\/p>\n

-Si la mem\u00f2ria no em falla era any 1950. Posteriorment vaig decidir posar en prac\u00adtica alguns coneixements de f\u00edsica i em dedico a fer forns el\u00e8ctrics per coure cer\u00e0mica. Has sentit a parlar dels forns Riera? S\u00f3n els que vaig idear personal\u00adment. (1)<\/p>\n

-Em sembla que has estat un home molt enginy\u00f3s i polifac\u00e8tic. Aquest se\u00adria tamb\u00e9 un tema interessant per parlar-ne. <\/strong><\/p>\n

(La seva senyora, l’Anna Martos, confirma el seu polifac\u00e8tic tarann\u00e0 dient que a m\u00e9s ha fet activitats com projectar pel\u00b7l\u00edcules a les sales de cinema que hi havien al Fo\u00adment i al Mundial aix\u00ed com seguir cursos de piano, jugar a hoquei sobre patins, es\u00adquiar i nedar).<\/p>\n

-A m\u00e9s m\u00fasic i bon esportista. Joan, pots explicar-me alguna an\u00e8cdota? <\/strong><\/p>\n

-S\u00ed, ara me’n ve una al cap relacionada amb el tema de les llevado\u00adres de qui, com dius, has es\u00adcrit alguna cosa. Doncs gr\u00e0\u00adcies a la meva afecci\u00f3 per la mec\u00e0nica vaig idear un sistema que aplicat al meu cotxe Lancia que tenia lla\u00advors aconseguia produir un efecte reductor de les marxes que facilita\u00adva el\u00a0 poder circular per ca\u00admins dif\u00edcils i de forta puja\u00adda, encara que tenia un in\u00adconvenient, corria poc.<\/p>\n

\"\"<\/a>
El tricicle circulant per sobre del pont Dar\u00f3 en direcci\u00f3 contraria del que \u00e9s ara. Foto cedida per Joan Riera<\/figcaption><\/figure>\n

-Sovint els invents comen\u00adcen aix\u00ed. <\/strong><\/p>\n

-S\u00ed, s ‘han de perfeccionar. Doncs com et deia, un dia que plovia a bots i barrals, a mitja nit sentim picar deses\u00adperadament la porta de casa, era un xicot conegut meu que venia a peu des de Sant Sadurn\u00ed de l’Heura moll com un peix i nervi\u00f3s perqu\u00e8 la seva muller s ‘havia posat de part. V\u00e0rem anar a casa de la lle\u00advadora, la senyora Catalina Ponsati,(2 )\u00a0 amb el meu cotxe Lancia tot terreny i li v\u00e0rem preguntar: “Senyora Catalina, es veu capa\u00e7 d’anar a Sant Sadurn\u00ed a atendre una partera?” I ella respongu\u00e9 amb una pregunta: -“I vosaltres us n’hi veieu?” “Ho podem intentar”, v\u00e0rem dir. “Doncs som-hi, no ens entretinguem”, digu\u00e9 la senyora Ponsat\u00ed. Amb tot v\u00e0rem arribar a temps, la criatura encara no havia nascut, jo vaig haver de torna sol, perqu\u00e8 el part anava per llarg.<\/p>\n

-M’agrada que m ‘hagi explicat aix\u00f2 perqu\u00e8 pot complementar les narracions sobre les llevadores empordaneses. Ll\u00e0stima Joan, podr\u00edem continuar parlant per\u00f2 s\u00f3n gaireb\u00e9 les deu del vespre.<\/p>\n

-Les deu … ? Espera’t que estirar\u00e9 una mica les cames, t’acompanyo a la porta.<\/p>\n

Gr\u00e0cies.<\/p>\n

(L’Anna, molt amablement, m’ensenya les diverses depend\u00e8ncies de la casa on cada\u00a0 un dels diversos recintes presenta una personal i acurada decoraci\u00f3).<\/p>\n

En Joan diu: -“hem passat una tarda agradable, oi?”<\/p>\n

-S\u00ed, Joan, ha sigut molt interessant conversar amb tu.<\/strong><\/p>\n

\u00a0-Molt b\u00e9. Ad\u00e9u.<\/p>\n

-Ad\u00e9u.<\/p>\n

Notes<\/strong><\/p>\n

(1) Una empresa de cer\u00e0mica de la Bisbal que estava situada al carrer 6 d\u2019octubre, quan va deixar de coure el material amb el cl\u00e0ssic forn de flama invertida que funcionava amb llenya, van \u00a0emprar \u00a0un\u00a0 forn el\u00e8ctric \u00a0dissenyat per Joan Riera.<\/address>\n
(2) Rosa M. Masana. Entrevista a Catalina Ponsat\u00ed publicada a la revista el Drac n\u00famero 36, any 1998.\u00a0 I tamb\u00e9 \u00a0al llibre Llevadores del Baix Empord\u00e0, p\u00e0gina numero 31, any 2014<\/address>\n
\u00a0<\/address>\n
Ampliaci\u00f3<\/strong><\/address>\n

Avui dia 19-3-2025 mentre cercavem informaci\u00f3 per un altre tema als llibre de la Matricula Industrial i de Comer\u00e7 al Arxiu Comarcal del Baix Empord\u00e0, casualment hem vist inscrit\u00a0 l’any 1930 ‘Industrias L\u00e1cticas Mabi’ fent constar 100 dm3 amb seu al carrer Dr. Robert actualment carrer Cavallers.<\/p>\n

L’any 1958 hi ha enregistrades ‘Industrials L\u00e1cteas Danone, Yogourt amb 100 dm3 i amb l’adre\u00e7a Dr. Robert.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Entrevista feta per Rosa M. Masana \u00a0i publicada a la revista El Drac n\u00famero 48, any 2003 \u00a0a la Bisbal d’Empord\u00e0. Entrevista amb Joan Riera Maruny, propietari de l’empresa Mentre conversava amb unes amistats de la Bisbal va sortir el tema de les empreses bisbalenques que anys enrere havien estat iniciades i desenvolupades pel propi…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":16322,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[12,16],"tags":[470,468,467,469],"class_list":["post-4631","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-entrevistes","category-la-bisbal-demporda","tag-forns","tag-iogurt","tag-joan-riera","tag-mabi"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4631"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=4631"}],"version-history":[{"count":25,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4631\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17260,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4631\/revisions\/17260"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/16322"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=4631"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=4631"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=4631"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}