{"id":4776,"date":"2016-04-02T12:42:21","date_gmt":"2016-04-02T10:42:21","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=4776"},"modified":"2016-04-02T12:43:46","modified_gmt":"2016-04-02T10:43:46","slug":"arreplegar-avellanes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=4776","title":{"rendered":"Arreplegar avellanes"},"content":{"rendered":"

Infermera a les Planes d\u2019Hostoles<\/span><\/p>\n

L\u2019any 1986 vaig fer d\u2019infermera a les Planes d\u2019Hostoles (Garrotxa) i tamb\u00e9 vaig treballar al poble de Sant Feliu de Pallerols, ja que amb la infermera d\u2019aquesta vila ens repart\u00edem els dies de gu\u00e0rdia del cap de setmana. Als pobles petits tothom es coneix i era f\u00e0cil tamb\u00e9 a la meva feina fer amistat amb diverses persones i en especial les que freq\u00fcentaven el consultori.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Consultori de les Planes d'Hostoles (Imatge M.Carme Cabo)<\/figcaption><\/figure>\n

Un dia la Rosa, persona molt agradable i simp\u00e0tica que tenia una d\u2019aquelles malalties complicades de combatre, em va comentar amb preocupaci\u00f3: \u201cAvui l\u2019home del temps ha dit que s\u2019acosten pluges i jo tal com estic no podr\u00e9 ajudar l\u2019Enric a arreplegar avellanes, que ja estan quasi totes a terra i si es mullen no anirem pas b\u00e9.\u201d La Rosa patia m\u00e9s per aquest fet que no pas pel seu estat general, que li impedia fer esfor\u00e7os. Li vaig dir \u201csi et sembla us vinc a ajudar\u201d, i ella amb cara de mitja sorpresa em respon: \u201cTu, Rosa? Vols dir? Tu vindries?\u201d \u201cS\u00ed, sense cap problema. Dem\u00e0 despr\u00e9s de dinar vinc al camp.\u201d \u201cGr\u00e0cies, Rosa \u2014va respondre\u2014, no saps pas com t\u2019ho agraeixo.\u201d<\/p>\n

L\u2019endem\u00e0, cap al camp<\/span><\/p>\n

Dino, em poso uns pantalons blancs que tenia per estar per casa, una samarreta tamb\u00e9 blanca amb algun dibuix, les vambes i al camp hi falta gent. La plantaci\u00f3 d\u2019avellaners estava en un terreny quasi tocant al cementiri de la vila i prop del riu Brugent. En arribar, vaig veure que hi havia quatre o cinc persones ajupides amb una escombra a la m\u00e0 que anaven escombrant les avellanes i en tenien fetes diverses piles. Era una feina que no havia vist mai fer, em pensava que s\u2019arreplegaven amb els dits com les olives, per\u00f2 no, es feia emprant una escombra de bruc.<\/p>\n

Jo, amb posat de mil dones, els dic: \u201cBona tarda!\u201d \u201cBona tarda!\u201d, van respondre, i continuo dient: \u201cQue les hem d\u2019arreplegar totes avui?\u201d Mira, amb la cara que van fer no va caldre que em donessin resposta; em fan una repassada de baix a dalt i comenten: \u201cVa molt blanqueta per venir a collir avellanes.\u201d <\/em><\/p>\n

Vaig veure que l\u2019ambient no estava per fer gaires bromes. Em donen la \u00a0escombra, m\u2019ajupo a terra i poso la directa escombrant com una desesperada. Quan feia una hora que anava a aquell ritme, paro, amb el bra\u00e7 m\u2019eixugo la suor i, tot observant com treballaven les altres persones, m\u2019adono que ho feien com aquell que raspalla un cavall, a poc a poc, com si tinguessin tot el temps del m\u00f3n.<\/p>\n

Aquell va ser un moment crucial, em vam mirar novament i suposo que per dintre seu van pensar que els diria \u201cb\u00e9, jo ja plego\u201d, per\u00f2 no, vaig voler continuar amb la tasca empresa per\u00f2 aix\u00f2 s\u00ed, aquesta vegada intentant sincronitzar el meu ritme amb totes les altres persones. Quan feia dues o tres hores que estava per all\u00e0 terra ajupida escombrant, entre la pols i la suor, la roba, especialment la meva, era de color beix i a mesura que anava passant el temps va esdevenir totalment de color avellana.<\/p>\n

Quan es feia gaireb\u00e9 fosc vaig veure que hav\u00edem fet tots plegats molta feina i nom\u00e9s restava omplir les saques. Despr\u00e9s la meva tasca, com la de les altres dones, va consistir a agafar \u00a0una \u00a0saca i aguantar-la ben oberta perqu\u00e8 els homes hi poguessin abocar els cabassos plens d\u2019avellanes. Mira, si amuntegant les avellanes es generava pols, ja us podeu imaginar quan les tiraven dins el sac.<\/p>\n

Torno a casa <\/span><\/p>\n

B\u00e9, dic a casa, per\u00f2 vivia en un pis sense mobles que m\u2019havia ofert l\u2019Ajuntament durant tres mesos, un habitatge on abans havia viscut la mestra del poble. Em dutxo, m\u2019ensabono, m\u2019esbandeixo i l\u2019aigua encara continuava sortint de color beix. Vaig repetir el mateix procediment una o dues vegades, fins que em va semblar que el color de l\u2019aigua era acceptable. Sense sopar em vaig ficar al llit i vaig quedar clavada boca amunt sense poder-me moure. L\u2019endem\u00e0 al mati vaig anar a fer els domicilis mig encongida a causa del dolor que tenia per tot el cos, per\u00f2 alhora em sentia satisfeta perqu\u00e8 entre tots v\u00e0rem collir les avellanes abans que fes cap la tempesta.<\/p>\n

Comentaris posteriors<\/span><\/p>\n

Una senyora que va venir a curar-se al consultori em va dir: \u201cJa ho s\u00e9, ja, que ahir va anar a collir avellanes!\u201d \u201cAh, s\u00ed?\u201d \u201cS\u00ed, he sentit que ho explicaven a la botiga. Oh!, i deien que s\u2019hi havia estat fins al final.\u201d \u201cS\u00ed \u2014li vaig comentar\u2014, vaig plegar a l\u2019hora que ho va fer tothom\u201d, i ella va exclamar: \u201cMiri que \u00e9s valenta, vost\u00e8, eh!\u201d Potser no els quadrava que essent infermera m\u2019hagu\u00e9s apuntat a fer una tasca agr\u00e0ria que requeria un bon grau de resist\u00e8ncia f\u00edsica, per\u00f2 \u00e9s clar, ells tampoc sabien que jo tamb\u00e9 venia de pag\u00e8s.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Cistell fet pel senyor Bosch, pare de la Rosa, que continua servint per posar-hi avellanes<\/figcaption><\/figure>\n

Un dia la ve\u00efna de davant de casa em va fer un comentari que anava en aquesta l\u00ednia. Feia dies que li havia demanat si em podia deixar un xapo perqu\u00e8 volia treure unes herbes del pati i plantar-hi algunes flors. El seu marit es veu que des del carrer em va veure com cavava la terra i, sorpr\u00e8s, \u00a0en arribar a casa va comentar a la seva dona: \u201cRecony qui la va fotre, aquella mossa! L\u2019he vist com cavava i no era pas la primera vegada que agafa un xapo, no.\u201d<\/p>\n

Val a dir que encara que hagin passat tants anys, sempre que vaig a la Garrotxa i observo algun d\u2019aquells camps d\u2019avellaners tan ufanosos em v\u00e9nen a la mem\u00f2ria aquelles experi\u00e8ncies i percebo els arbres pr\u00f2xims perqu\u00e8 els conec i m\u2019agrada el gust d\u2019avellanes tendres i fetes, sensaci\u00f3 que tamb\u00e9 va acompanyada del record de la Rosa, que tot i ser una dona valenta i animada, la seva malaltia va ser m\u00e9s forta que ella.<\/p>\n

De fet, si ho pensem, les persones, sigui on sigui que h\u00e0gim viscut i treballat, sempre tenim mil hist\u00f2ries per explicar perqu\u00e8 sovint van acompanyades \u2014ho dic per mi\u2014 de satisfaccions o d\u2019experi\u00e8ncies colpidores, motiu pel qual segurament s\u2019entossudeixen a continuar ocupant un lloc dins la mem\u00f2ria.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Infermera a les Planes d\u2019Hostoles L\u2019any 1986 vaig fer d\u2019infermera a les Planes d\u2019Hostoles (Garrotxa) i tamb\u00e9 vaig treballar al poble de Sant Feliu de Pallerols, ja que amb la infermera d\u2019aquesta vila ens repart\u00edem els dies de gu\u00e0rdia del cap de setmana. Als pobles petits tothom es coneix i era f\u00e0cil tamb\u00e9 a la…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[479,293,478,477],"class_list":["post-4776","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-infermeria","tag-avellanes","tag-consultori","tag-les-planes-dhostoles","tag-rosa-bosch"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4776"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=4776"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4776\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4787,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4776\/revisions\/4787"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=4776"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=4776"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=4776"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}