{"id":4809,"date":"2016-05-02T19:30:57","date_gmt":"2016-05-02T17:30:57","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=4809"},"modified":"2022-10-05T19:12:45","modified_gmt":"2022-10-05T17:12:45","slug":"marti-noguer-i-maria-la-bisbal1891-mauthausen-alemanya1942","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=4809","title":{"rendered":"Mart\u00ed Noguer i Maria (La Bisbal,1891 -Mauthausen- (Alemanya),1942"},"content":{"rendered":"
\n

Bisbalenc republic\u00e0 mort a un camp nazi.<\/span><\/h3>\n
Article de Rosa M. Masana publicat a la secci\u00f3 Bisbalencs d\u2019abans de la revista El Drac n\u00fam. 50, any 2004. Ampliat setembre 2022<\/span><\/h5>\n

 <\/p>\n

A partir de la publicaci\u00f3 del llibre que l’ escriptora Montserrat Roig va fer sobre Els catalans als camps nazis sabem que un dels catalans desapareguts va ser el bisbalenc Mart\u00ed Noguer.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Francesca Noguer, filla de Mart\u00ed Noguer (Rosa M. Masana)<\/figcaption><\/figure>\n

Hem tingut la sort de poder parlar amb la seva filla petita, la senyora Francesca Noguer, que t\u00e9 81 anys, gaudeix de bona salut i recorda diversos fets de la Guerra Civil Espanyola . Ens explica que el seu pare va n\u00e9ixer a la Bisbal el dia 23 de marc de l’any 1891 a una casa situada a la zona del Convent. De petit anava a classe amb els Pares Franciscans, que el tenien considerat un xicot espavilat i amb facilitat pels estudis. Aquest fet el podem comprovar nosaltres mateixos observant la carta que va lliurar des de l’ exili a una de les seves filies ja que t\u00e9 molt d’inter\u00e8s per corregir les faltes d’ ortografia i donar-li consells gramaticals.<\/p>\n

Si b\u00e9, dons, tenia capacitat per estudiar no va ser possible perqu\u00e8 la fam\u00edlia no podia costejar-li una carrera. Per aquest motiu en Mart\u00ed va optar per aprendre l’ ofici de fuster.<\/p>\n

Amb aquesta preparaci\u00f3 professional es va llogar a la companyia ferrovi\u00e0ria Tranv\u00eda Bajo Ampurdan o Tren Petit a la vila de Palam\u00f3s. Cal dir que molts elements interns del comboi eren de fusta i s’ hi havien de fer sovint reparacions.<\/p>\n

Durant l’ estada a Palam\u00f3s va con\u00e8ixer la seva futura muller, la senyora Virg\u00ednia Pastelet. Es van ca\u00adsar i es quedaren a viure a Palam\u00f3s en una casa del carrer Pep Ventura, n\u00fam. 27. Varen tenir dues filles, la Pepita i la Francesca.<\/p>\n

La seva filla Francesca ens explica que a en Mart\u00ed l’agradava molt anar a pescar i un dia un amic seu li va fer un gran favor, li va regalar un bot que ell no feia servir, perqu\u00e8 tenia la carcassa malmesa per\u00f2 ell amb les seves habilitats de bon fuster el va arreglar i durant les hores lliures de la feina anava a pescar i aix\u00ed es podia complementar una mica l’alimentaci\u00f3 de la fam\u00edlia.<\/p>\n

Una \u00e8poca dif\u00edcil <\/strong><\/p>\n

<\/div>\n
\"\"<\/a>
Part de la carta escri\u00adta pel senyor Mart\u00ed lliurada a la seva muller des de Le Sauze \u2013France- el dia 16 de setembre del 1939. Cedida per la senyo\u00adra Francesca Noguer<\/figcaption><\/figure>\n

L’any 1936 esclat\u00e0 la Guerra Civil Espanyola i la senyora Francisca so\u00adbre aquest fet, ens comenta: “Va arribar un moment que els nacionals van iniciar un bombardejar al port de Palam\u00f3s i encara no en van tenir prou en tirar bombes als vaixells que despr\u00e9s els avions italians van comen\u00e7ar a llen\u00e7ar bombes a dins la ciutat, enderrocant tamb\u00e9 l’ estaci\u00f3 del Tren Petit, empresa que llavors estava gestionada per la Societat Cooperativa i tamb\u00e9 es va veure afectat l’hotel Tri\u00adas. Llavors va ser quan tot el que restava de la Cooperativa ho van haver de traslladar a la Bisbal i per aix\u00f2 nosaltres tamb\u00e9 ens n’hi v\u00e0rem anar a viure.”<\/p>\n

La senyora Francesca diu tamb\u00e9: “El meu pare era una persona compromesa, ja que havia estat regidor de l’ Ajuntament de Palam\u00f3s durant la Rep\u00fablica i, com sabem, al llarg de la Guerra les coses van anar, cada vegada m\u00e9s, de mal en pitjor, es veia a venir que perdr\u00edem la guerra, degut que el desembre de l’any 1938 es trenca el Front del Segre i els nacionals comencen a ocupar el territori catal\u00e0.”<\/p>\n

Vist el perill que s ‘acostava, moltes persones van decidir fugir a Franca, entre elles el meu pare. Recordo que va marxar un dia de molt fred, el dia 27 de gener del 1939. Ell tenia llavors 48 anys.<\/p>\n<\/div>\n

L’exili <\/strong><\/p>\n

“Doncs, com et deia, el meu pare en creuar la frontera va anar a parar a un camp de refugiats a Le Sauze proper a Gap, -o tal vegada era Le Salses. Mira, aqu\u00ed tinc una carta escrita per ell, alguns dies encara la llegeixo.”<\/p>\n

La senyora Francesca la tenia guardada al calaix de la taula de la cuina i observant el color s\u00edpia del paper era evident que es tractava d ‘un document de 66 anys enrere.<\/p>\n

Esta datada el dia 16 de setembre del 1939. Li demano perm\u00eds per llegir- la i, la senyora Francesca, en escoltar les paraules del seu pare pronunciades per una altra persona, se li neguen els ulls. I em diu: “Perdona, s\u00f3c molt rebel per\u00f2 m’emociono amb facilitat.”<\/p>\n

Mitjan\u00e7ant la carta sabem, entre altres coses, que quan en Mart\u00ed va marxar de Palam\u00f3s nom\u00e9s portava al damunt seu 200 pessetes i que en fer el canvi de moneda li van donar 2 francs. Sort d’un cunyat del seu oncle que vivia a Perpiny\u00e0 que li va gestionar la correspond\u00e8ncia, li va facilitar roba i li va lliurar 50 francs. Un fill d’aquest seu oncle, o sigui el seu cos\u00ed, tamb\u00e9 estava immobilitzat en algun lloc de Franca.<\/p>\n

En Mart\u00ed tamb\u00e9 ens parla d’uns companys exiliats, en Perico i l\u2019 Ullastres i que amb aquest darrer no va poder comunicar-s’hi des que va marxar a Barcar\u00e8s, tot i que tenia refer\u00e8ncies que estava junt amb altres tres companys de Palam\u00f3s.<\/p>\n

Al llarg de la lectura de la carta (\u00e9s una percepci\u00f3 molt personal), no em va transmetre la sensaci\u00f3 que en Mart\u00ed pogu\u00e9s sentir-se en situaci\u00f3 de perill, b\u00e9 fos perqu\u00e8 conscientment no volia inquietar la seva fam\u00edlia o perqu\u00e8 tenia esperan\u00e7a que algun dia tornaria a casa.<\/p>\n

La p\u00e8rdua definitiva de contacte<\/strong><\/p>\n

Feia vuit mesos que estava exiliat i, amb data 16 de setembre del 1939, en Mart\u00ed escriu la darrera carta que arribaria a mans de la seva muller Virginia i les seves filles .<\/p>\n

\"\"<\/a>
Fotografia antiga dels edificis del camp d'extermini de Mauthausen i dos dels guardians o botxins.<\/figcaption><\/figure>\n

No sabem que va passar mentrestant, nom\u00e9s que les coses pol\u00edticament van empitjorar tamb\u00e9 a Franca, perqu\u00e8 com sabem, el dia 14 de juny del 1940 les tropes nazis entren a Par\u00eds i amb aquest fet segurament es van trencar moltes esperances.<\/p>\n

D’acord amb el que ens diu l’escriptora Montserrat Roig, en Mart\u00ed el van portar al camp de presoners de Stalag el 27 de gener de 1941 identificat aix\u00ed: St.XI-B577Z, i el 17 de febrer de 1941 al camp d’ extermini de Mauthausen, lloc on es diu que van anar a parar la majoria de catalans, identificat amb el n\u00fam. 6460 i a Gusen amb el n\u00fam. 10417. Va morir el dia 19 de gener del 1942, de ben segur per una d’aquestes causes: fred, gana, disenteria, tuberculosi, torturat, utilitzat per experimentaci\u00f3 o gasejat a la dutxa amb Zyklon B. (\u00e0cid pr\u00fassic) o durant un trasllat amb cami\u00f3. Tot i que, segons diu l\u2019autor Ernest Martin, en aquests camps d’extermini existien trenta cinc formes de morir. En Mart\u00ed va morir l\u2019any 1942, per\u00f2 la fam\u00edlia no se’n va assabentar fins l’any 1945.<\/p>\n

Es f\u00e0cil imaginar-nos el neguit que havia de viure la senyora Virg\u00ednia durant aquests anys en descon\u00e8ixer que li havia pogut succeir i amb l’agreujant d’haver d’afrontar ella sola la situaci\u00f3 de postguerra i tirar endavant la fam\u00edlia. La senyora Virg\u00ednia va morir a Palam\u00f3s l’any 1966, als 73 anys.<\/p>\n

Despr\u00e9s de finalitzar aquesta conversa, la senyora Francesca em va comentar que feia dies que volia anar a portar una bossa de roba a C\u00e0ritas, per\u00f2 no trobava el moment. Em vaig oferir per acompanyar-la amb el cotxe i v\u00e0rem anar-hi.<\/p>\n

Asseguda al seient de la meva dreta i fent tan sols unes dues hores que ens hav\u00edem conegut, tenia la sensaci\u00f3 de persona pr\u00f2xima, com si fos una tieta, potser. Intu\u00efa la seva vida, la veia com un film cinematogr\u00e0fic desfilant per la meva imaginaci\u00f3 mentre ella m’anava parlant del seu passat. Tot va acabar amb un Ad\u00e9u! Ad\u00e9u! en parar-nos davant d’un sem\u00e0for en vermell al centre de Palam\u00f3s.<\/p>\n

La senyora Francesca Noguer ens va transmetre tamb\u00e9 el seu agra\u00efment per la vila natal d’en Mart\u00ed, la Bis\u00adbal, perqu\u00e8 en aquests moments l’ha volgut recordar.<\/p>\n

D’altres dades complementaries ( adjuntades\u00a0 el dia 13-9-2022)<\/h3>\n

La filla de Mart\u00ed Noguer, la Maria, va lliurar a Llu\u00eds Molinas uns documents que guardava de feia molts anys\u00a0 de quan el seu pare\u00a0 estava\u00a0 a un camp de concentraci\u00f3. Llu\u00efs va guardar\u00a0 tamb\u00e9 aquests documents durant bastant de temps\u00a0 fins que va considerar\u00a0 lliurar-los a l\u2019Arxiu Hist\u00f2ric Comarcal del Baix Empord\u00e0 (AHCBE) on estant disponibles per les\u00a0 persones que els vulguin\u00a0 consultar.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Referencia que consta al llibre de Montserrat Roig<\/figcaption><\/figure>\n

Fa poc que Jordi Frigola, escriptor de La Bisbal\u00a0 em va suggerir que en base als documents que Llu\u00eds Molinas havia cedit\u00a0 al AHCBE\u00a0 podia complementar quelcom de m\u00e9s a la\u00a0 cr\u00f2nica\u00a0 que haviem fet parlant de Mart\u00ed Noguer\u00a0 l’any 2004.<\/p>\n

Els esmentats documentes consten de: Una carta\u00a0 que ocupa\u00a0 tres\u00a0 fulls de llibreta, la primera p\u00e0gina \u00e9s la que est\u00e0 afegida\u00a0 m\u00e9s amunt\u00a0 i\u00a0 proporcionada per\u00a0 Maria Noguer, havia estat escrita\u00a0 pel seu pare des de Sauze[1]<\/a>, el dia 16 de setembre de l\u2019any 1939 i\u00a0 anava dirigida\u00a0 a la seva muller Virg\u00ednia Pastelet, entre d\u2019altres coses Mart\u00ed\u00a0 s\u2019interessava per persones com\u00a0 Perico i Ullastres, tamb\u00e9 feia saber\u00a0 que estava b\u00e9 i\u00a0 confiava amb que tota la seva fam\u00edlia\u00a0 tamb\u00e9 ho est\u00e8s.<\/p>\n

Hem vist que en el decurs de la narraci\u00f3 Mart\u00ed emprava un llenguatge\u00a0que no pogu\u00e9s causar angoixa , no es queixava de res i \u00a0possiblement\u00a0 ho feia aix\u00ed per no inquietar a la seva muller, gest molt lloable,\u00a0 tot que tamb\u00e9\u00a0 sabem\u00a0 que\u00a0 la correspondencia dels presoners\u00a0 passava per uns controls i havien\u00a0 de tenir molta cura amb el que deien. Pensem que tamb\u00e9 tal vegada\u00a0 Mart\u00ed\u00a0 estava confiat\u00a0 que\u00a0 alg\u00fa fes gestions per alliverar-los d’all\u00e0 on estaven, qui es podia imaginar que els fets arribessin al extrem que van arribar.<\/p>\n

Segons la carta\u00a0 esmentada entenem que va estar a Bacar\u00e9s[2]<\/a> i tamb\u00e9 a un camp de Belfort de la regi\u00f3 de la Borgonya<\/p>\n

\"\"<\/a>
Fitxa personal d'en Mart\u00ed feta arribar a Virginia Pastalet<\/figcaption><\/figure>\n

Entre els documents hi ha un altre comunicat poc entenedor i una fitxa personal d\u2019en Mart\u00ed que la van lliurar a\u00a0 Virginia Pastelet on es diu que\u00a0 ell est\u00e0 b\u00e9, que \u00e9s presoner de guerra, treballador i consta amb la referencia 93 Companyia T E. El segell\u00a0 de la que\u00a0 fitxa esta format per un cercle vegetal amb la creu gamada a dins i a sobre una \u00e0guila.<\/p>\n

Llu\u00eds Molinas tamb\u00e9 va lliurar al Arxiu una fotografia d\u2019en Mart\u00ed de quan encara no havia estat detingut\u00a0 i observem que segurament havia patit una lesi\u00f3 ocular al ull esquerra. Aquesta imatge no es guarda junt amb els documents si no\u00a0 que est\u00e0 digitalitzad, si se\u2019n vol disposar d\u2019una c\u00f2pia s\u2019ha de demanar al AHCBE indicant la referencia: Col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019imatges n\u00famero 728.<\/p>\n

Hem vist que durant les guerres es cometen grans crueltats i sempre degut a la pr\u00e8via formaci\u00f3 d\u2019ideologies contraposades i com a resultat apareixen pen\u00faries i morts,\u00a0 despr\u00e8s la societat segueix vivint amb poques diferencies o millores.<\/p>\n

Notes<\/p>\n

\n
\n
\n

[1]<\/a> Sauze esta situat\u00a0 a la zona dels Alps del Sud i actualment est\u00e0 equipat amb pistes d\u2019esqu\u00ed.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[2]<\/a> El camp de refugiats de Bacar\u00e9s es va inaugurar el dia 18 de febrer de l\u2019any 1939, tenia capacitat per a 31.500 persones i es diu que el mes de juny hi havia entre 60.000 a 80.000 persones\u00a0 perque van anar arribant persones d\u2019altres camps com de Argel\u00e9s-sur Mer i Saint \u2013Cyprien.<\/p>\n

\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Bisbalenc republic\u00e0 mort a un camp nazi. Article de Rosa M. Masana publicat a la secci\u00f3 Bisbalencs d\u2019abans de la revista El Drac n\u00fam. 50, any 2004. Ampliat setembre 2022   A partir de la publicaci\u00f3 del llibre que l’ escriptora Montserrat Roig va fer sobre Els catalans als camps nazis sabem que un dels…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[12,16],"tags":[485,484,1848],"class_list":["post-4809","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes","category-la-bisbal-demporda","tag-camp-de-concentracio","tag-marti-noguer","tag-palamos"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4809"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=4809"}],"version-history":[{"count":35,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4809\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4823,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4809\/revisions\/4823"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=4809"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=4809"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=4809"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}