{"id":5131,"date":"2016-09-12T19:38:27","date_gmt":"2016-09-12T17:38:27","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=5131"},"modified":"2022-02-09T17:36:19","modified_gmt":"2022-02-09T15:36:19","slug":"heroines-que-curaven-ferits-al-foc-de-la-bisbal-6-doctubre-de-1869","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=5131","title":{"rendered":"Hero\u00efnes que curaven ferits al \u2018Foc de la Bisbal\u2019 (6 d’octubre de 1869)"},"content":{"rendered":"
\n

\u00a0Article de Rosa M. Masana, \u00a0publicat a la Revista del Baix Empord\u00e0 n\u00famero 41. Any XI \u2013 Juny-Setembre 2013. El text \u00a0ha estat\u00a0 ampliat amb un nou apartat titulat Barricades.<\/span><\/p>\n

\u00a0H i ha diverses cr\u00f2niques que parlen dels fets que van tenir lloc a la Bisbal els dies 6 i 7 d’octubre. Nom\u00e9s recordar que l’any 1868 va ser destronada Isabel II i la nova monarquia constitucional, liderada per Amadeu de Savoia, no tenia acceptaci\u00f3 i el pa\u00eds vivia convuls, un per\u00edode conegut com al sexenni revolucionari, que va durar fins la instauraci\u00f3 de la Primera Rep\u00fablica l’any 1874.<\/p>\n

Francesc Sunyer Capdevila (Roses, 1828-1898)[1]<\/a>, el dia 3 d’octubre de l’any 1869 a Figueres va proclamar la constituci\u00f3 d’una junta revolucion\u00e0ria que dirigiria Pere Caim\u00f3 Basc\u00f3s (Sant Feliu de Gu\u00edxols, 1819-1878)[2]<\/a>, del Partit Republic\u00e0 Democr\u00e0tic Federal. Defensaven un model pol\u00edtic semblant al dels Estats Units d’Am\u00e8rica.<\/p>\n

A la Bisbal van arribar quatre companyies formades per 400 homes procedents de Sant Feliu de Gu\u00edxols, Castell d’Aro, Calonge, Palam\u00f3s, Llagostera, Cass\u00e0 de la Selva i Fenals, amb l’objectiu d’anar a ocupar Girona, per\u00f2 assabentades les tropes governamentals van arribar a la Bisbal per impedir-ho, i sota el crit de: “Nois, foch! “. s’inici\u00e0 la batalla.<\/p>\n

Els morts i ferits <\/strong><\/p>\n”]\"\"<\/a>\n

Per impedir el pas de les tropes mon\u00e0rquiques s’ha\u00advien creat diverses barricades disseminades per la Bisbal. Jordi Frigola, explica que mentre els xicots constru\u00efen les defenses, hi havia noies que anaven a encoratjar-los i ele\u00advar-los l’\u00e0nim. Segons Pere Caim\u00f3, hi van haver entre vuit i deu morts al camp de batalla i uns vuitanta ferits d’ambd\u00f3s b\u00e0ndols, per\u00f2 tamb\u00e9 es donen xifres m\u00e9s altes. Una estrofa de la can\u00e7\u00f3 del 6 d’octubre diu: “Encara es alba fosca, se’n van ja espaborits, duhent vin\u00adtid\u00f3s carros de morts i ferits\u201d[3]<\/a><\/p>\n

Segons el llibre de defuncions de l’Arxiu Dioces\u00e0 de Girona[5]<\/a>, el dia 6 d’octubre va morir a la Bisbal Tom\u00e0s Plaja Puig, de 40 anys, a causa d’una ferida; estava casat amb Teresa. A un domicili particular tamb\u00e9 van morir: Carme Pujol Juli\u00e0, de 43 anys, i Joaquim Carb\u00f3 Puig, de 49 anys. Josep Riva Vil\u00e0, del batall\u00f3 republic\u00e0 de Sant Feliu de Gu\u00edxols va morir als 40 anys, Josep Gasulla Dolz, de 20 anys i soldat de la primera companyia del segon batall\u00f3, tamb\u00e9 va morir als 26 anys a causa d’una ferida al cap Pere Maim\u00ed Ferrer, del batall\u00f3 republic\u00e0 de Llagostera, Jaume Riera Donat va morir durant el replegament repu\u00adblic\u00e0. El dia 27 d’octubre moria als 29 anys Domingo L\u00f3pez Palac\u00edn i tamb\u00e9 Josep Juanola Costa, sense poder dir si va ser a causa de les seq\u00fceles de la batalla.<\/p>\n

Pere Caim\u00f3 (idem 2) explica que va morir M. del Carme Juli\u00e0 Canyes, muller d’en ‘Gar\u00e7a’. Podria tractar-se de Carme Pujol Juli\u00e0, perqu\u00e8 la dona sovint era anomenada pel cognom del marit. Jordi Frigola[6]<\/a>comenta que Pilar Domingo i Pilar Sabater van acollir dos ferits a casa seva.<\/p>\n

Una lIagosterenca i una palafrugellenca curant ferits <\/strong><\/p>\n

Una altra estrofa de la can\u00e7\u00f3 del 6 d’octubre, diu: “Tota la nit aqu\u00ed i all\u00e0 portant ferits afligits al hospital” (idem 3).<\/p>\n

Desconeixem quins metges van atendre els ferits, si hi havia infermeres, i tampoc no podem afirmar que hi hagu\u00ad\u00e9s alguna congregaci\u00f3 religiosa a l’hospital. S\u00ed que tenim const\u00e0ncia de dues joves noies que van preferir deixar en segon terme la seva seguretat personal i venir a oferir els seus serveis en l’atenci\u00f3 dels ferits al camp de batalla.<\/p>\n

Una d’elles va ser Isabel Vila Pujol, que vingu\u00e9 a la Bisbal acompanyant els republicans de Llaqostera [7]<\/a> Reescrivim aqu\u00ed la cr\u00f2nica que es va publicar al llibre de Pere Caim\u00f3 (Idem 2).<\/p>\n

Isabel Vila Pujol (Calonge, 1843-Sabadell, 1886). <\/strong><\/p>\n

El cabdill dels federals empordanesos parlava en aquests termes d’Isabel:<\/p>\n

“Ya de noche, emprendimos la marcha sobre La Bisbal, de donde nos llamaban con gran de insistencia, llegando a esta villa a las diez de la misma noche. No debo dejar de hacer menci\u00f3n de un hecho que honra en gran manera al bello sexo de nues\u00adtra provincia. Con los republicanos de Llagostera vino una joven de dicha poblaci\u00f3n, llena de gracia y juventud, pues no hab\u00eda cumplido los diez y ocho a\u00f1os, llamada Isabel Vila, joven virtuosa y ferviente republicana, que desde largo tiempo se ven\u00eda ocupando en proveerse de hilas, vendajes y toda lo necesario para la cura de heri\u00addos en campo de batalla, previendo que sus preparativos pod\u00edan ser un d\u00eda de inmensa utilidad. Este d\u00eda lleg\u00f3 en efecto y, abandonando la tranquilidad y dulzuras del hogar dom\u00e9stico, tr\u00f3colas gustosa la joven hero\u00edna por los azares de la campa\u00f1a. Su asidua asistencia para con los heridos de La Bisbal, quedara siempre grabada en nuestra memoria con los indelebles caracteres de la gra\u00adtitud. Tanta abnegaci\u00f3n y patriotismo bien merecen una distinguida p\u00e1gina en los fastos de la insurrecci\u00f3n repu\u00adblicana. Excusado seria a\u00f1adir que todos la respetaban como a la m\u00e1s querida de las hermanas”.<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>
Isabel Vil\u00e0. (Imatge d'un plaf\u00f3 p\u00fablic a la Bisbal).<\/figcaption><\/figure>\n

L’any 1991 vaig publicar una cr\u00f2nica referent a infer\u00admeres i llevadores de Llagostera, i vaig considerar d’inte\u00adr\u00e8s incloure la refer\u00e8ncia que hem esmentat sobre Isabel Vila<\/a>7.<\/sup> L’any 2005 Francesc Ferrer va editar la biografia completa d’Isabel Vila[8]<\/a>, com tamb\u00e9 podem consultar al respecte la Viquip\u00e8dia” [9]<\/a>. Actualment s\u00f3n diverses les viles que han posat el seu nom a un carrer.<\/p>\n

Darrerament he pogut con\u00e8ixer quelcom sobre una palafrugellenca que, com la Isabel Vila, va tenir el corat\u00adge d’assistir els ferits i donar-los \u00e0nims. Hi ha la informa\u00adci\u00f3 disponible a un article publicat a El Nuevo Distrito, diari de l’hemeroteca digitalitzada de l’Arxiu Municipal de Palafrugell [10]<\/a>.<\/p>\n

Anna Rocas Abrich (Palafrugell, 1844-1908). <\/strong><\/p>\n

El Nuevo Distrito del dia 26 d’abril de l’any 1908, ens lliura aquesta informaci\u00f3:<\/p>\n

“Acometida repentinamente de un ataque gripal falleci\u00f3 el mi\u00e9rcoles, d\u00eda 22 de los corrientes, a la edad de 64 a\u00f1os, D\u00f1a. Ana Rocas Abrich, esposa de nuestro estimado amigo y correligionario D. Zacar\u00edas Sir\u00f3.<\/em><\/p>\n

El d\u00eda 6 de Octubre de 1869, hall\u00e1ndose los republi\u00adcanos federales de esta comarca acaudillados por Caym\u00f3 en lucha armada con las tropas del Gobierno provisional, la Sra. Ana Rocas, se convirti\u00f3 en hero\u00edna del pueblo de la Bisbal, adonde fu\u00e9 con su esposo para acompa\u00f1arle en los peligros de la lucha en calidad de auxiliadora de los heridos de uno y otro bando en cuya benem\u00e9rita faena mostr\u00f3se tan experta y animosa que a ruego de los facultativos \u00e1 cuyo cuidado se hallaba el hospital de san\u00adgre, hubo de continuar prest\u00e1ndoles su valerosa ayuda hasta el d\u00eda siguiente con aplauso y gratitud de todos los jefes de servicio, siendo desde entonces la primera en acudir al auxilio de cuantas desgracias llegasen a su noti\u00adcia en esta su vila natal donde era muy estimada.<\/em><\/p>\n

En reconocimiento de tales m\u00e9ritos contra\u00eddos por la Sra. Rocas de Sir\u00f3, fue que el Ayuntamiento la prefiriese en el empleo que vieja ya solicit\u00f3 de cuidar de la limpie\u00adza y el aseo del mercado p\u00fablico que cumpl\u00eda a satisfac\u00adci\u00f3n de todo el vecindario con la ayuda de su esposo. A \u00e9ste y dem\u00e1s familia acompa\u00f1amos en el justo dolor que los embarga por tan sensible p\u00e9rdida\u201d.<\/em><\/p>\n

Anna Rocas va n\u00e9ixer a Palafrugell el dia 12 de maig de l’any 1844; es va casar amb Zacaries Sir\u00f3 el 20 de maig de l’any 1865, quedant-se a viure a casa dels pares d’ella al carrer Verge Maria de Palafrugell. Va morir el dia 22 d’abril de l’any 1908.<\/p>\n

Recuperant la mem\u00f2ria de l’Anna.<\/strong><\/p>\n

La troballa d’un comunicat de premsa\u00a0 al Arxiu Municipal de Palafrugell, ens va permetre saber quelcom de l\u2019Anna, aquesta noia de 26 anys motivada per soc\u00f3rrer a persones ferides de guerra.<\/p>\n

Transcorreguts \u00a0148 anys del dia 6 d’octubre de 1869,\u00a0 quan ella \u00a0possiblement\u00a0 ajudava als facultatius cohibint\u00a0 hemorr\u00e0gies o b\u00e9 realitzant d’altres tasques. Es va donar el fet que el dia 7 d\u2019octubre de l\u2019any 2017, \u00a0la professora Dolors Marin, doctorada\u00a0 en Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia\u00a0 es trobes\u00a0 a La\u00a0 Bisbal\u00a0 pronunciant\u00a0 una conferencia titulada: Dones magn\u00e8tiques , espiritisme i lliure pensadores a Catalunya<\/em> i en el decurs de la seva\u00a0 exposici\u00f3 fes esment a la hero\u00efna\u00a0 \u00a0Anna Rocas.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Anna Rocas Abrich (RM)<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
Un carrer que recorda els fets del 6 d\u2019octubre. Foto: Rosa M. Masana<\/figcaption><\/figure>\n

L’ hospital municipal i de campanya <\/strong><\/p>\n

L’hospital de la Bisbal data de l’any 1779. Diversos articles parlen d’aquesta instituci\u00f3, un dels quals el podem trobar a la revista El Drac, n\u00famero 7 (1989), com tamb\u00e9 als articles d’Antoni Aguilar, Tom\u00e0s Gratac\u00f3s Agull\u00f3 i Teresa de Pouplana. Un dels m\u00e9s recents ha estat escrit per Jordi Frigola [11]<\/a>.<\/p>\n

Un hospital de campanya es va improvisar a la zona del Rec de can Tunyeca, \u00a0prop dels \u00a0terrenys de can Sirvent, on m\u00e9s endavant hi va haver la f\u00e0brica de cer\u00e0mica. Era una zona pr\u00f2xima al carrer Nou, on s’hi va construir una important barricada. Ara la carretera Nova rep el nom de\u00a0 el \u00a0‘6 d’octubre del 1869’ en commemoraci\u00f3 als fets.<\/p>\n

\"\"<\/a>
R\u00e8tol del carrer on m\u00e9s o menys hi havia l'hospital de campanya<\/figcaption><\/figure>\n

\u00c9s possible que a l’hospital de la vila, o a l’improvisat de campanya, coincidissin Isabel Vila i Anna Rocas, les quals nom\u00e9s es portaven un any de difer\u00e8ncia. Sabem que diversos ferits van ser traslladats a Girona, sense poder confirmar si alguns eren republicans. Sigui com sigui, la tasca portada a terme per aquestes dues hero\u00ad\u00efnes \u00e9s digna de tenir-la en consideraci\u00f3.<\/p>\n

Un monument funerari <\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/em>Despr\u00e9s d’haver passat dinou anys dels fets, i mitjan\u00ad\u00e7ant una recol\u00b7lecta popular, l\u2019escultor Ramon Casal l\u2019any 1888 va construir un monument en commemoraci\u00f3 als morts de l\u2019anomenat Foc de la Bisbal. En principi estava situat al cementiri vell, on s\u2019hi van dipositar les restes de les v\u00edctimes, i l\u2019any 1931 el pante\u00f3 va ser traslladat al nou cementiri. Presenta algunes inscripcions i relleus simb\u00f2lics , com ara la planta del cascall, que pot significar el dolor o el somni etern. \u00a012<\/p>\n

\"\"<\/a>
Monument al cementiri de la Bisbal fet per Ramon Casal l'any 1888 <\/figcaption><\/figure>\n

Un grup d\u2019alumnes de tercer curs d\u2019 ESO ( curs escolar 2012-13) de l\u2019institut d\u2019 Ensenyament Secund\u00e0ria (IES) de la Bisbal, va elaborar un projecte per apadrinar el mon\u00f2lit del \u2018Foc de la Bisbal\u2019. En base a aquesta iniciativa ha estat rehabilitat, una acci\u00f3 que permetr\u00e0 de continuar preservant el record dels qui van donar la vida per un ideal. 13<\/p>\n<\/div>\n

\n

 <\/p>\n

Barricades<\/strong><\/p>\n

Les barricades son un estil de parapets improvisats que serveixen per defensar-se d\u2019alguna cosa, es poden constru\u00efr emprant diversos elements com: sacs omplerts de sorra, llambordes dels carrers , fustes, bidons, mobles i matalassos vells, neum\u00e0tics o b\u00e9 qualsevol \u00a0altra cosa \u00fatil per fer \u00a0barrera.<\/p>\n

Quan el mes d\u2019octubre de l\u2019any 1869 els bisbalencs van rebre la noticia que l\u2019exercit governamental se apropava a la Bisbal per reprimir la insurrecci\u00f3, van construir barricades a les principals vies d\u2019entrada de la ciutat i entre d\u2019altres elements van emprar fustes de la fusteria de Josep Dillet que feia societat amb\u00a0 Pere Villallonga i Dom\u00e8nec Carreres situada a la carretera Nova de la Bisbal.<\/p>\n

Hem pogut assabentar-nos del fet perqu\u00e8 amb data 17 de febrer de l\u2019any 1871 Josep Dillet va sol\u00b7licitar\u00a0 al Governador Civil de Girona que li fossin retornades les fustes que els revoltosos havien sostret del seu magatzem i despr\u00e8s de la batalla les havien\u00a0 dipositat al Castell de la vila. La petici\u00f3 tamb\u00e9 anava signada pel batlle de la ciutat Nem\u00e8si de Cabrera.<\/p>\n

J. Dillet\u00a0 feia constar era natural de Llambilles i va presentar\u00a0 un document\u00a0 conforme\u00a0 havia pagat l’import corresponent a la Matricula industrial\u00a0 amb data 1 de\u00a0 maig de 1868,\u00a0 impr\u00e8s que donava testimoni del seu taller.\u00a0 Font: Correspond\u00e8ncia municipal de l’ajuntament de la\u00a0 Bisbal de l’any 1869 (AHCBE)<\/p>\n

 <\/p>\n

Segons l\u2019 inventari del material expropiat\u00a0 hi constaven: 350 taulons de pi gruixut, 16 de pi prim, 16 taulons per a timons, 2 per a bancs de fusteria, 60 taulons d\u2019\u00e0lber gruixut, 30 d\u2019 \u00e0lber bastard , 60 descrit com a \u2018vulgar abra poll.\u2019 26 de vulgar fullola , 20 dotzenes llates i 24 taulons de noguera. 14.<\/p>\n

Termini per \u00a0desfer les barricades<\/strong><\/p>\n

Mentre buscava informaci\u00f3 referent a l’ hospital de campanya que es va instal\u00b7lar als terrenys de can Tunyeca de\u00a0 La Bisbal , vaig localitzar\u00a0 una circular d’ av\u00eds\u00a0 signada\u00a0 pel\u00a0 batlle\u00a0 Nemensio de Cabrera\u00a0\u00a0 amb\u00a0\u00a0data\u00a0 13 d\u2019octubre de 1869\u00a0 dient al ciutadans el seg\u00fcent:<\/p>\n

\u2018Hago saber: Que si por todo el d\u00eda de hoy no son retirados por sus due\u00f1os los maderos i dem\u00e1s efectos que se ven abandonados en las calles afeando la poblaci\u00f3n \u00e9 impidiendo un libre tr\u00e1nsito, dispongo sean recogidos y deportados en lugar conveniente.<\/em><\/p>\n

Igualmente prevengo a todos los vecinos que hayan encontrado en sus cases herramientas y dem\u00e1s \u00fatiles pasen \u00e0 depositarlo en la casa capitular para devoluci\u00f3n a los due\u00f1os respectivos.\u2019<\/em><\/p>\n

Uns dies m\u00e9s tard, el 20\u00a0 d’octubre de 1869 el batlle \u00a0comunicava que havien arribat noticies de la Autoritat \u00a0dient-li que alguns ve\u00efns disposaven d’estris que havien servit per la construcci\u00f3 de les obres de defensa de la ciutat. Demanava que en un termini de sis hores els havien de lliurar \u00a0a la Autoritat local. No fer-ho seria considerat \u00a0un furt i \u00a0podrien ser castigats d’acord amb el que disposava \u00a0el Ban del \u2018Excelent\u00edsimo Capit\u00e1n General de este ej\u00e9rcito y \u00a0Principado.\u2019 15<\/p>\n

El mes d’abril de l’any 2019\u00a0 al\u00a0 Castell de la Bisbal hi havia exposat el Can\u00f3 d’una embarcaci\u00f3 guardacostes\u00a0 datat de\u00a0 l’any 1810\u00a0 que era originari de Sant Feliu de Gu\u00edxols,\u00a0 segons la informaci\u00f3 que consta a un r\u00e8tol, el can\u00f3 va ser insta.lat al Castell\u00a0 en motiu del Foc de la Bisbal.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Can\u00f3 exposat al Castell de la Bisbal<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
Dibuix del Foc de la Bisbal d'un mural situal al carrer 6 d'octubre del 1869<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n
\n

\u00a0Bibliografia<\/strong><\/p>\n

[1] Francesc Su\u00f1er Capdevila, “Manifiesto a 105 Ampurdaneses”. Tours, 17\/10\/1869 (\u00e8poca 2111\/1869, revisar). El Manifest est\u00e0 escrit des de l’exili a Fran\u00e7a i es pot considerar tamb\u00e9 com a una justificaci\u00f3 d’actituds.<\/address>\n<\/div>\n
[2]<\/a> Pere Caim\u00f3. “Rese\u00f1a hist\u00f3rica de 105 Sucesos de la vila de La Bisbal y su distrito en la insurrecci\u00f3n republicana federal del mes de octubre de 1869. Gr\u00e0ficas Darius Rahola, Girona 1933, segunda edici\u00f3n. Girona (Arxiu Comarcal Baix Empord\u00e0).<\/address>\n
[3]<\/a> . La can\u00e7\u00f3 del 6 d’octubre de l’any 1869, est\u00e0 dipositada a l’Arxiu Comarcal del Baix Empord\u00e0 a la Bisbal.<\/address>\n
[4]<\/a> . Dibuix de Tom\u00e0s Padr\u00f3 que va ser publicat a l’obra Monarquia sin monarca, d’Antonio Altadill, edici\u00f3 1870. Imatge extreta de la placa del pan\u00adte\u00f3 (R M. Masana).<\/address>\n
[5]<\/a> Arxiu Hist\u00f2ric Dioces\u00e0 de Girona. Llibre de defuncions de la Bisbal dels dies 6 i 7 d’octubre de 1869.<\/address>\n
[6]<\/a> Jordi Frigola, “El coratge republic\u00e0”. Revista Les Gavarres, n\u00fam. 12.<\/address>\n
[7]<\/a> Rosa M. Masana, “Breu hist\u00f2ria de la infermeria a Llagostera”. Cr\u00f2nica, publicaci\u00f3 de l’Arxiu Municipal de Llagostera, any 1991, n\u00fam. 3. A la p\u00e0gina 6 vaig adjuntar-hi el relat que hem llegit a aquestes p\u00e0gines.<\/address>\n
[8]<\/a> Francesc Ferrer Giron\u00e9s, Isabel Vila. La primera sindicalista catalana.<\/address>\n
[9]<\/a> (ca.wikipedia.org\/wiki\/lsabel_ Vilaj]ujol).<\/address>\n
[10]<\/a> El Nuevo Distrito, 26\/04\/1908. Consultable a la premsa digitalitzada de l’Arxiu Municipal de Palafrugell. Les dades familiars de l’Anna les ha cercat Paqui T\u00e8llez de l’Arxiu de Palafrugell.<\/address>\n
\n
[11]<\/a> Jordi Frigola Arpa, “Un hospital per una guerra. La Bisbal 1808- 1814”. Estudis del Baix Empord\u00e0, volum 30, Sant Feliu de Gu\u00edxols, 2011. Te tamb\u00e9 un inter\u00e8s especial per les fotografies que publica.<\/address>\n
12- Cascall, en castell\u00e0 “adormidera ” , planta de la fam\u00edlia de les papa\u00adveracies d’on se n’extreu la code\u00efna, papaverina i morfina entre d’altres; el suc i l’oli de cascall produeixen atordiment, suport i segons la dosi tamb\u00e9 al\u00b7lucinacions. La mitologia vincula la planta a Morfeu, deu del son i dels somnis. Tamb\u00e9 es un s\u00edmbol emprat per la ma\u00e7oneria i a diverses l\u00e0pides de cementiri n’hi ha representacions.<\/address>\n
13- A Internet\u00a0 (ies.labisbal.org\/ .. .\/293-projecte-dapadrinament).<\/address>\n
14- Govern Civil . Arxiu de la Diputaci\u00f3 de Girona ,any 1871.<\/address>\n
15-Carpeta 1856-1869 de la correspond\u00e8ncia de la Ajuntament de La Bisbal d\u2019Empord\u00e0. Arxiu Comarcal del Baix Empord\u00e0.<\/address>\n

 <\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0Article de Rosa M. Masana, \u00a0publicat a la Revista del Baix Empord\u00e0 n\u00famero 41. Any XI \u2013 Juny-Setembre 2013. El text \u00a0ha estat\u00a0 ampliat amb un nou apartat titulat Barricades. \u00a0H i ha diverses cr\u00f2niques que parlen dels fets que van tenir lloc a la Bisbal els dies 6 i 7 d’octubre. Nom\u00e9s recordar que…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[515,516,1432,518,519,514,517],"class_list":["post-5131","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-infermeria","tag-6-doctubre-1869","tag-anna-rocas","tag-anna-rocas-abrich","tag-barricades","tag-cememtiri-de-la-bisbal","tag-foc-de-la-bisbal","tag-isabel-vila"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5131"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=5131"}],"version-history":[{"count":48,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5131\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5151,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5131\/revisions\/5151"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=5131"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=5131"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=5131"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}