{"id":5238,"date":"2016-10-04T17:59:09","date_gmt":"2016-10-04T15:59:09","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=5238"},"modified":"2025-07-11T12:39:48","modified_gmt":"2025-07-11T10:39:48","slug":"vivencies-amb-persones-daltres-etnies","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=5238","title":{"rendered":"Viv\u00e8ncies amb persones d\u2019altres \u00e8tnies"},"content":{"rendered":"

En el moment de comen\u00e7ar a escriure sobre aquesta experi\u00e8ncia personal volia evitar emprar la paraula gitano<\/em> per referir-me a persones d\u2019aquesta \u00e8tnia amb qui he tingut algunes viv\u00e8ncies dignes de recordar. No volia fer \u00fas del terme perqu\u00e8 em fa la impressi\u00f3 que l\u2019utilitzem amb connotacions pejoratives envers persones que, simplement, tenen una cultura diferent a la nostra.<\/span><\/p>\n

Tot ha vingut a tomb perqu\u00e8 aquest curs 2016 una meva neboda ha iniciat els estudis d\u2019antropologia i va escollir fer un treball sobre l\u2019\u00e8tnia gitana. En assabentar-me del seu prop\u00f2sit vaig sentir complaen\u00e7a i se\u2019m van remoure records d\u2019anys enrere. Tamb\u00e9 vaig decidir que li regalaria un llibre que havia comprat a Fran\u00e7a l\u2019any 2005 de Guy-Pierre Geneuil<\/a> titulat La symbolique gitane<\/em>, ja que considero que li pot ser \u00fatil.<\/span><\/p>\n

A continuaci\u00f3 exposar\u00e9 alguns passatges autobiogr\u00e0fics que tenen a veure amb aquest col\u00b7lectiu:<\/span><\/p>\n

\u00a0De petita no anava a l\u2019escola<\/strong><\/span><\/p>\n

Els meus pares em van portar a quatre escoles diferents i a totes m\u2019hi avorria a no poder m\u00e9s, seria llarg d\u2019explicar i ara no \u00e9s el cas. Nom\u00e9s dir\u00e9 que m\u2019escapava fins que a la darrera no ho feia. El motiu era que no sabia com\u00a0 tornar a casa. Hem de considerar que la d\u00e8cada dels cinquanta de les escoles no se\u2019n podia dir escoles; eren uns locals que feien de guarderies on tots plor\u00e0vem, d\u00faiem els mocs penjant i f\u00e8iem una insuportable olor a pixum, tot i que tamb\u00e9 havia de complir el meu paper dins el conjunt. La difer\u00e8ncia, per\u00f2, potser era que la meva mare era addicta al sab\u00f3 Lagarto per rentar la roba i a l\u2019Heno de Pravia per rentar-nos nosaltres.<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/strong>A la vinya en lloc de la guarderia<\/strong><\/span><\/p>\n

Sempre estar\u00e9 agra\u00efda al meu pare quan un dia va dir a la mare: \u201cVes, noia, \u00a0m\u2019emporto aquesta mossa amb mi a la vinya!\u201d All\u00f2 s\u00ed que va ser un alliberament, amb el meu pare dalt del carro estirat pel Nano, el cavall bon jan com no n\u2019hi ha d\u2019altre i juntament amb el Neron i la Xita, dos gossos molt intel\u00b7ligents i f\u00e8rtils que em van ensenyar qu\u00e8 era la lleialtat, com es feien els gossos petits i com se\u2019ls havia d\u2019alletar.<\/span><\/p>\n

An\u00e0vem a les vinyes de can Curet, a la carretera de Rub\u00ed, i de can Casanoves, a l\u2019hort de la mateixa carretera i al Clos, terreny hort\u00edcola tancat que pertanyia a l\u2019empresa de Ca l\u2019Abat. Aprenia molt perqu\u00e8 el pare m\u2019explicava coses relacionades amb les plantes i els animals, pujava als arbres, menjava fruita de tota mena, l\u2019ajudava a posar el planter dins els socs, an\u00e0vem a comprar i a portar olives i ra\u00efm al sindicat de pagesos, escoltava converses amb els seus amics, anava a les festes de Sant Isidre i tamb\u00e9 a Valls a la fira agr\u00e0ria anual.<\/span><\/p>\n

Quan arribava a casa i despr\u00e9s de jugar al carrer una bona estona amb la colla de nois i noies, amb qui en f\u00e8iem de l\u2019al\u00e7ada d\u2019un campanar, em posava a fer els deures que jo mateixa m\u2019havia imposat. B\u00e0sicament la feina consistia a copiar lletres, fer dibuixos i col\u00b7leccionar els cromos, els papers de caramel i els programes de cinema que el meu germ\u00e0 bomber em regalava. Tot aquest material el guardava en un escriptori de porta corredissa que m\u2019havien dut els Reis.<\/span><\/p>\n

\u00a0Contacte amb nens d\u2019\u00e8tnia gitana<\/strong><\/span><\/p>\n

Un dia quan an\u00e0vem a la vinya de la carretera de Rub\u00ed v\u00e0rem veure que prop de la vinya hi havia acampada una caravana de gitanos. Mentre el meu pare estava enfeinat, vaig decidir anar-los a veure perqu\u00e8 jugaven amb una borrassa fent-la anar com si fos un vehicle. El joc consistia a posar-se tres o quatre sobre el sac i uns altres dos l\u2019agafaven per les puntes i corrien carretera avall arrossegant-los a tots. Despr\u00e9s pujaven caminant i repetien l\u2019operaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Em van permetre participar en el seu joc, aix\u00f2 s\u00ed, van dir-me que havia d\u2019estirar el sac. Durant un parell de dies vaig fer la funci\u00f3 de segona locomotora fins que van considerar que m\u2019havia guanyat el fet de poder ser transportada. Era fant\u00e0stic baixar mig tombats carretera avall, per\u00f2, ah noi, inoportunament el meu pare va apar\u00e8ixer i va venir a buscar-me corrent acompanyat del Neron i em digu\u00e9: \u201cT\u2019he buscat per tot arreu. No sabia on dimonis t\u2019havies fotut!\u201d No vaig entendre per qu\u00e8 no va deixar quedar-me a jugar amb ells. Una vegada a casa, va dir a la mare: \u201cVes, renta b\u00e9 aquesta mossa i d\u00f3na-li un cop d\u2019ull que no tingui polls. L\u2019he trobada jugant amb una colla de gitanos.\u201d La mare li va respondre: \u201cTens menys enteniment tu que ella.\u201d<\/span><\/p>\n

\u00a0Saintes-Maries-de-la-Mer<\/strong><\/span><\/p>\n

He viatjat per bastants indrets de Fran\u00e7a, pa\u00eds que sempre he sentit pr\u00f2xim i amb motiu, perqu\u00e8 per part de mare som originaris de Nimes i del departament\u00a0 del Gard. La Camarga tamb\u00e9 per a mi \u00e9s un referent.<\/span><\/p>\n

Durant un dels viatges em vaig interessar per la romeria que cada mes de maig celebren els gitanos a Saintes-Maries-de-la-Mer, vila on la llegenda explica que la Verge negra o santa Sara va ser qui va ajudar que arribessin a bon port sant Joan Baptista i les tres verges que en franc\u00e8s anomenen Marie Jacob\u00e9e, Marie Madeleine et Marie Salom\u00e9e. Commemoren aquesta arribada fent que el mar Mediterrani \u00a0tamb\u00e9 en sigui el protagonista i ho fan moguts pel seguiment de les seves tradicions i coneixements ancestrals, que tenen similitud amb passatges b\u00edblics, per\u00f2 de significat sovint fora de la doctrina ortodoxa. Explico aquest fet perqu\u00e8 esta relacionat amb l’\u00e8tnia gitana i perqu\u00e8 en una ocasi\u00f3 vaig escriure una carta al president responsable de la romeria a Saintes Maries-de-la-Mer per veure si podia participar de la romeria, per\u00f2 no em va respondre.<\/span><\/p>\n

Doncs referent al contacte amb els gitanos dir que vaig anar sense voler a rebre el condol per la mort de la meva estimada amiga Maria del Carme a Perpiny\u00e0, el fet que explicar\u00e9\u00a0 pot semblar surrealista per\u00f2 va succeir<\/span> La mort de la Maria del Carme amb va afectar profundament, no \u00e9s capo t\u00f2pic, era realment \u201c la meva amiga de l\u2019\u00e0nima\u201d,<\/em> penso que aquesta frase existeix perqu\u00e8\u00a0 d’altres persones tamb\u00e9 han viscut aquesta terrible experi\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n

No entrar\u00e9 en detalls excessius, perqu\u00e8 gaireb\u00e9 tothom sap qu\u00e8 \u00e9s la p\u00e8rdua d\u2019una persona estimada. Nom\u00e9s vull comentar que feia \u00a0gaireb\u00e9 una setmana que la Maria del Carme havia fet el trasp\u00e0s i sentia una p\u00e8rdua, un buit i un dolor moral que no s\u00e9 descriure, una sensaci\u00f3 en qu\u00e8 nom\u00e9s hi ha espai per a les ll\u00e0grimes. Per sortir d\u2019aquell estat en qu\u00e8 em trobava pujo al cotxe i aquest pren la direcci\u00f3 cap a Fran\u00e7a. Dic que pren perqu\u00e8 jo no portava cap idea al cap, no sabia on volia anar.<\/span><\/p>\n

El viatge sense la Maria del Carme asseguda al costat, com sempre havia fet, va ser terrible. El seient sense ning\u00fa incrementava encara m\u00e9s la meva sensaci\u00f3 de buidor i desolaci\u00f3. Va arribar un punt que vaig haver de parar en una \u00e0rea de servei de l\u2019autopista perqu\u00e8 pensava que em desmaiaria de dolor moral o potser de deshidrataci\u00f3 perqu\u00e8 no pensava a beure ni menjar res i les ll\u00e0grimes no paraven de rajar. Tamb\u00e9 tenia molt fred, paradoxalment, essent el mes d\u2019agost.<\/span><\/p>\n

Arribo a Perpiny\u00e0 i paro el cotxe en un carrer on m\u00e9s enll\u00e0 hi havia un mercat, passo pel mig i un venedor d\u2019una parada de roba em diu: \u201cBonjour madame, \u00e7a va?\u201d<\/em> Sense ni mirar-lo li digu\u00e9 \u201coui<\/em>\u201d, per\u00f2 ell torna a preguntar-me: \u201c\u00c7a va bien, madame?\u201d<\/em> Jo llavors amb la m\u00e0 vaig fer el gest de \u201ccomme ci, comme \u00e7a<\/em>\u201d. \u00a0\u00a0Sense pensar-s\u2019ho dues vegades, surt de la parada, m\u2019agafa i apropa el seu cos al meu. Vaig percebre a l\u2019instant l\u2019agradable caliu que desprenia, que em recordava les abra\u00e7ades del meu germ\u00e0 Francisco (epd). L\u2019home de la parada portava pantalons i camisa negra, colors que sintonitzaven amb el meu estat d\u2019\u00e0nim. Amb to afectiu em pregunta: \u201cQu\u2019est-ce que vous avez, madame<\/em>?\u201d Bona la va fer. Amb aquesta pregunta em poso a plorar com la Maria Magdalena i li dic: \u201cIl y a quatre jours que ma meilleure amie est morte\u201d.<\/em><\/span><\/p>\n

\u201cAlors, pourquoi, qu\u2019est-ce que elle avez?\u201d<\/em> Jo plorant li anava responent i ell deia: \u201cJe sens votre tristesse, j\u2019ai remarqu\u00e9 que vous aimez beaucoup votre amie\u201d.<\/em> I li confirmava que s\u00ed amb el cap, com si fos una criatura de dos anys abandonada per la mare, fins que em va preguntar on vivia i en dir-li \u201ca la Bisbal\u201d, va continuar la conversa en catal\u00e0: \u201c\u00c9s bonic, la Bisbal. Hi he estat moltes vegades.\u201d Ens adonem que hi havia una senyora a la parada que s\u2019estava esperant i li dic \u201cdespatxi, despatxi, jo ja estic millor\u201d, i em pregunta: \u201cDe veritat?\u201d \u201cS\u00ed\u201d, li contesto. \u201cSenyora, jo tamb\u00e9 estic m\u00e9s tranquil. M\u2019ha agradat haver-la conegut, potser un altre dia ens tornarem a veure\u201d. Em va besar la m\u00e0 i ens v\u00e0rem acomiadar. Li vaig donar les meves m\u00e9s sinceres gr\u00e0cies.<\/span><\/p>\n

El cotxe va tornar-me cap a casa i quan vaig reflexionar sobre els fets succe\u00efts, descobr\u00ed que aquell autom\u00e0tic viatge a Perpiny\u00e0 va acomplir la funci\u00f3 d\u2019anar a rebre el condol, de mostrar a una persona que no coneixia la gran desolaci\u00f3 que experimentava per la p\u00e8rdua de la Maria del Carme. Potser el dolor traspuava la meva pell perqu\u00e8 ja no tenia espai on guardar-lo i aquell oport\u00fa senyor d\u2019\u00e8tnia gitana va tenir la capacitat de percepci\u00f3 o d\u2019intu\u00efci\u00f3 de veure que quelcom important m\u2019estava succeint. Va estar all\u00e0 en el moment prec\u00eds i sempre he recordat la calidesa del seu cos que m\u2019atenu\u00e0 la fredor del meu i la perceptible exquisidesa de tracte hum\u00e0, que semblava port\u00e9s dol per a mi.<\/span><\/p>\n

Potser el motiu d\u2019escriure aquesta sentimental viv\u00e8ncia \u00e9s perqu\u00e8 estic contenta que un familiar meu s\u2019interessa per saber quelcom de la cultura gitana i tamb\u00e9 s\u00e9 que exposar\u00e0 els seus plantejaments donant-los un tractament de consideraci\u00f3 i respecte.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En el moment de comen\u00e7ar a escriure sobre aquesta experi\u00e8ncia personal volia evitar emprar la paraula gitano per referir-me a persones d\u2019aquesta \u00e8tnia amb qui he tingut algunes viv\u00e8ncies dignes de recordar. No volia fer \u00fas del terme perqu\u00e8 em fa la impressi\u00f3 que l\u2019utilitzem amb connotacions pejoratives envers persones que, simplement, tenen una cultura…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[32,14],"tags":[538,535,537,536,1842],"class_list":["post-5238","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-miscel-lania","category-terrassa-pobles","tag-camarga","tag-condol","tag-gitanos","tag-perpinya","tag-terrassa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5238"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=5238"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5238\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5561,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5238\/revisions\/5561"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=5238"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=5238"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=5238"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}