{"id":5265,"date":"2016-11-03T23:36:27","date_gmt":"2016-11-03T21:36:27","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=5265"},"modified":"2026-03-09T09:53:21","modified_gmt":"2026-03-09T07:53:21","slug":"vivencies-duna-infermera-domiciliaria-1987-2005","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=5265","title":{"rendered":"Viv\u00e8ncies d\u2019una infermera domicili\u00e0ria (1987-2005)"},"content":{"rendered":"

Introducci\u00f3 a la tasca professional<\/strong><\/p>\n

He treballat en hospitals privats, concertats i de la Seguretat Social i l\u2019any 1977 vaig obtenir una pla\u00e7a d\u2019infermera titular de l\u2019Administraci\u00f3n Institucional de la Sanidad Nacional (Ainsna) despr\u00e9s de superar un examen escrit i oral a Madrid.<\/p>\n

L\u2019any 1981 l\u2019Insalud va traspassar les compet\u00e8ncies en mat\u00e8ria de sanitat a les comunitats aut\u00f2nomes i el personal que abans pertany\u00edem a l\u2019Ainsna v\u00e0rem quedar adscrits a la Seguretat Social, que a Catalunya depenia del Servei Catal\u00e0 de Salut.<\/p>\n

Amb motiu d\u2019haver estat contractada com a directora dels serveis d\u2019infermeria i per posar en funcionament els vint primers llits de l\u2019hospital de Palam\u00f3s, llavors en construcci\u00f3, vaig sol\u00b7licitar una exced\u00e8ncia de treball de l\u2019hospital on treballava que, a m\u00e9s, estava en fase de tancament. Desconeixia que, tornant d\u2019una exced\u00e8ncia, la reincorporaci\u00f3 a la primitiva pla\u00e7a oficial d\u2019infermera no era una tasca f\u00e0cil d\u2019aconseguir.<\/p>\n

Infermera d\u2019assist\u00e8ncia p\u00fablica domicili\u00e0ria (APD)<\/strong><\/p>\n

En aquell moment vaig considerar deixar la gesti\u00f3 hospital\u00e0ria per dedicar-me a fer d\u2019infermera en l\u2019\u00e0mbit rural, activitat que m\u2019agradava perqu\u00e8 permetia estar en contacte m\u00e9s directe amb el malalt, motiu pel qual vaig sol\u00b7licitar al col\u00b7legi professional de Girona una pla\u00e7a interina d\u2019APD adscrita al Departament de Sanitat de la Generalitat, que tenia la direcci\u00f3 general al carrer del Sol de Girona.<\/p>\n

La tasca de les infermeres d\u2019APD consistia a oferir atenci\u00f3 als malalts al consultori i al propi domicili, en una jornada completa de 24 hores de localitzaci\u00f3 per si calia atendre alguna urg\u00e8ncia de persones de la vila, peticions de facultatius que hi tenien pacients aconductats i tamb\u00e9 demandes de les companyies asseguradores.<\/p>\n

Cal comentar que les sol\u00b7licituds d\u2019assist\u00e8ncia a domicili eren freq\u00fcents a causa que la d\u00e8cada dels noranta encara hi havia el boom<\/em> dels antibi\u00f2tics administrats per via intramuscular. Un inconvenient era que no encara existia la telefonia m\u00f2bil, per la qual cosa hav\u00edem d\u2019estar localitzables a casa. Ten\u00edem nom\u00e9s dos diumenges al mes de festa i ens ho hav\u00edem de combinar amb la infermera dels pobles ve\u00efns.<\/p>\n

Viles on he exercit<\/strong><\/p>\n

Vaig iniciar el periple assistencial com a infermera rural a Cabanes i Vilabertran (Alt Empord\u00e0). M\u2019allotjava a la fonda de Vilabertran i anava a Cabanes amb bicicleta. Vaig continuar a Caldes de Malavella, Bescan\u00f3, les Planes d\u2019Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Amer, Sant Aniol de Finestres, Angl\u00e8s, Peratallada, Palau-sator, Llagostera, la Bisbal d\u2019Empord\u00e0, Cru\u00eflles, Fonteta, Foix\u00e0 i Pals, vila que tenia adscrita la vila de Torrent. En aquesta darrera localitat, tot que la meva situaci\u00f3 laboral continuava sent d\u2019infermera interina, vaig estar-hi fins que em vaig jubilar l\u2019any 2009, en total setze anys. Sanit\u00e0riament, Pals pertanyia al CAP de Palafrugell, on f\u00e8iem les sessions cl\u00edniques i les gu\u00e0rdies al servei d\u2019urg\u00e8ncies.<\/p>\n

Un fet ins\u00f2lit<\/strong><\/p>\n

En una de les viles on vaig treballar, un dissabte a les vuit del vespre vaig anar a casa de la senyora Eul\u00e0lia Rapelt (nom modificat) a administrar-li un injectable. No ens coneix\u00edem i em vaig presentar dient-li que feia poc que estava fent d\u2019infermera a la vila.<\/p>\n

Quan anava a marxar i ella m\u2019acompanyava a la porta es va iniciar una conversa for\u00e7a interessant i em digu\u00e9: \u201cPotser que no ens estiguem dretes. Entra un moment i seurem.\u201d L\u2019Eul\u00e0lia era una senyora d\u2019uns seixanta anys, molt agradable i culta, estava al corrent de tot el que succe\u00efa al mon i a m\u00e9s de parlar el catal\u00e0 i el castell\u00e0 sabia tres idiomes m\u00e9s. En un instant vaig adonar-me que estava conversant amb una persona plena de viv\u00e8ncies, que tenia inquietuds i en tot moment feia mostra de la seva gentilesa i gran naturalitat.<\/p>\n

Assegudes als respectius sof\u00e0s de gran solera, en concordan\u00e7a amb el conjunt de la casa d\u2019estil modernista, la conversa es feia cada vegada m\u00e9s interessant. Veient que la cosa s’allargava, vaig trucar als municipals de la vila per dir-los on era per si sorgia alguna urg\u00e8ncia, ja que eren ells els responsables d\u2019avisar-me a les nits.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Una agulla modernista<\/figcaption><\/figure>\n

L\u2019Eul\u00e0lia es va aixecar per anar a buscar dues copetes de vidre bisellat on va servir, despr\u00e9s de preguntar-me si m\u2019agradava, un raig de xer\u00e8s. M\u2019encantava escoltar-la explicar el seu projecte d\u2019escriure un llibre i jo tamb\u00e9 li explicava coses que m\u2019havien passat a la vida i amb algunes de les meves explicacions la feia riure de manera contagiosa.<\/p>\n

De cop, quan vam mirar el rellotge i vam veure que eren les tres de la matinada, pens\u00e0vem que s\u2019havia espatllat; per\u00f2 no, ens vam sorprendre que ens hagu\u00e9ssim passat set hores conversant. Fent un gran esfor\u00e7, vam decidir deixar la tert\u00falia per a un altre dia. Sempre que he explicat aquest fet li he posat el qualificatiu de fenomen<\/em>; no trobo cap altra paraula que el defineixi.<\/p>\n

Els dies posteriors<\/strong><\/p>\n

L\u2019Eul\u00e0lia va necessitar m\u00e9s injectables, per\u00f2 llavors anava a casa seva al migdia quan encara havia d\u2019assistir altres ciutadans a domicili. Amb tot, sempre intercanvi\u00e0vem algunes paraules que anaven acompanyades d\u2019una agradable calidesa humana.<\/p>\n

Vaig descobrir que casa seva era un petit consolat, perqu\u00e8 molt sovint hi anaven persones estrangeres que vivien jubilades a la prov\u00edncia de Girona. L\u2019Eul\u00e0lia els llegia la correspond\u00e8ncia oficial i els escrivia algun comunicat que havien de lliurar a l\u2019administraci\u00f3.<\/p>\n

Una amistat en augment<\/strong><\/p>\n

Poques persones expliquen les seves viv\u00e8ncies per\u00f2 l\u2019Eul\u00e0lia ho feia amb una naturalitat envejable. El que m\u2019agradava m\u00e9s era escoltar-la explicar com n\u2019estava d\u2019enamorada del seu marit, els viatges en transatl\u00e0ntic a pa\u00efsos llunyans i la vibrant espera i l\u2019anhel de retrobar-se ells dos arran de mar i abra\u00e7ar-se fins a no poder m\u00e9s. Per\u00f2 ell ja no hi era, cosa que l\u2019afligia.<\/p>\n

La difer\u00e8ncia d\u2019edat entra ella i jo no va ser cap impediment per comunicar la nostra manera de pensar, coincident en moltes coses. Era una enamorada de Plat\u00f3 i li encantava parlar de f\u00edsica. Sovint em deia que la sorprenia amb tot el que li explicava, per\u00f2 ella encara em sorprenia m\u00e9s a mi.<\/p>\n

Una de les coses que em va explicar va ser que durant la Rep\u00fablica va anar a demanar feina a la Generalitat. La va rebre una persona i ella li va comentar que a m\u00e9s del catal\u00e0 i el castell\u00e0 sabia el franc\u00e8s i l\u2019angl\u00e8s i que tenia nocions d\u2019alemany. Ho devien considerar un fet ins\u00f2lit, perqu\u00e8 aquesta persona des de baix de les escales del Palau de la Generalitat mirant cap amunt va cridar: \u201cEi! Aqu\u00ed baix hi ha una noia que diu que sap cinc idiomes!\u201d Va respondre una veu llunyana, precedida d\u2019un murmuri general: \u201cDoncs no la deixis pas escapar, aquesta mossa!\u201d I aix\u00ed va ser com la van contractar per fer de secret\u00e0ria del president. Ella li portava la correspond\u00e8ncia i l\u2019acompanyava a les visites amb el cotxe oficial. Me la imagino amb les seves faldilles i les sabates de mig tal\u00f3 que sempre portava. Per\u00f2 no m\u2019allargar\u00e9 explicant les diverses viv\u00e8ncies compartides amb l\u2019Eul\u00e0lia; nom\u00e9s vull explicar un fet que per a mi va ser molt colpidor.<\/p>\n

El trasllat a una altra vila<\/strong><\/p>\n

A causa de la meva situaci\u00f3 d\u2019interinatge, hi havia la possibilitat que un altre col\u00b7lega pogu\u00e9s sol\u00b7licitar la meva pla\u00e7a i aix\u00f2 em va succeir, a m\u00e9s en un moment en qu\u00e8 ho tenia tot organitzat i la casa de lloguer ben arranjada.<\/p>\n

Vaig anar a explicar a l\u2019Eul\u00e0lia que havia de marxar i es va sentir consternada pel fet que la vila on anava a treballar era molt allunyada d\u2019on ella vivia. Ens vam trucar diverses vegades per tel\u00e8fon i tamb\u00e9 va venir a casa meva i jo vaig anar a la seva.<\/p>\n

Una de les experi\u00e8ncies m\u00e9s colpidores<\/strong><\/p>\n

Un diumenge que tenia festa, vaig anar a veure-la, vaig trucar al timbre i ella va obrir la porta, per\u00f2 la difer\u00e8ncia amb altres vegades va ser que rest\u00e0 quieta sense dir res, en lloc de dir-me \u201chola, Rosa!\u201d i fer-me una abra\u00e7ada de quinze segons. Li vaig dir \u201cEul\u00e0lia, s\u00f3c jo, la Rosa\u201d i ella amb un somr\u00eds va respondre \u201cs\u00ed\u201d. No entenia res, no sabia qu\u00e8 fer. Sort que ella va reaccionar i em va dir: \u201cVine, entra.\u201d Vaig respirar alleujada. Per\u00f2 una vegada a dins no em donava conversa i li vaig demanar: \u201cEul\u00e0lia, com tens el llibre? Has escrit res m\u00e9s?\u201d No em seguia, no sabia qu\u00e8 dir-me, fins que va exclamar: \u201cQue maca que ets! Tu i jo ser\u00edem bones amigues!\u201d Em va caure l\u2019\u00e0nima als peus, era ben b\u00e9 que no m\u2019havia conegut. L\u2019Eul\u00e0lia tenia Alzheimer, per\u00f2 el m\u00e9s impactant va ser adonar-me que ella, tot i que no em reconeixia, va considerar que podr\u00edem ser unes bones amigues.<\/p>\n

Aquelles seves paraules les recordar\u00e9 mentre visqui, em van provocar un impacte tan fort que transcendien totes les converses filos\u00f2fiques que mai hagu\u00e9ssim tingut, a m\u00e9s, expressades en un moment que, si b\u00e9 l\u2019Eul\u00e0lia hi era present f\u00edsicament, a la vegada no hi era. Terrible.<\/p>\n

Penso que aquella frase nom\u00e9s podia sortir d\u2019algun lloc profund del seu \u00e9sser, de la intu\u00efci\u00f3 potser, que encara preservava intacte, no ho s\u00e9, per\u00f2, d\u2019altra manera com era possible que digu\u00e9s que podr\u00edem ser bones amigues?<\/p>\n

Vaig quedar meravellada de l\u2019honorable capacitat de l\u2019Eul\u00e0lia d\u2019articular, encara, en un moment com aquell que estava vivint, les sublims paraules d\u2019esperan\u00e7a, de fer-me saber que la nostra amistat mai es perdria i que, si aix\u00ed fos, sempre la podr\u00edem tornar a recuperar.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Introducci\u00f3 a la tasca professional He treballat en hospitals privats, concertats i de la Seguretat Social i l\u2019any 1977 vaig obtenir una pla\u00e7a d\u2019infermera titular de l\u2019Administraci\u00f3n Institucional de la Sanidad Nacional (Ainsna) despr\u00e9s de superar un examen escrit i oral a Madrid. L\u2019any 1981 l\u2019Insalud va traspassar les compet\u00e8ncies en mat\u00e8ria de sanitat a…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,1,13],"tags":[542,543,1748,473,541],"class_list":["post-5265","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-diversos","category-infermeria","category-pobles","tag-alzehimer","tag-conversa","tag-imma-raset","tag-infermera","tag-vivencies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5265"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=5265"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5265\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18391,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5265\/revisions\/18391"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=5265"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=5265"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=5265"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}