Sense llum<\/strong><\/p>\n Caminem uns metres i s\u2019atura davant d\u2019una porta gran que va obrir amb una clau tamb\u00e9 de grans dimensions. Prem l\u2019interruptor per obrir el llum i exclama: \u201cAra s\u00ed que l\u2019hem feta bona! No hi ha llum! Segurament que han caigut els ploms. Espera, que vaig a casa a buscar una espelma\u201d.<\/p>\n En tornar i encendre l\u2019espelma va poder confirmar el diagn\u00f2stic inicial: havien saltat els ploms. \u201cEl problema \u00e9s que precisament avui el meu marit no tornar\u00e0 a casa fins molt tard i jo no s\u00e9 com arreglar-ho\u201d, va comentar.<\/p>\n A poc a poc pugem escales amunt fins a arribar a un recinte espai\u00f3s que vam creuar amb la flama de l\u2019espelma fins que vaig deduir que est\u00e0vem a la cuina menjador. Tot seguit, em porta a una altra cambra tamb\u00e9 gran que era on havia de dormir aquella nit. De la resta de la casa em va dir: \u201cJa la veur\u00e0s dem\u00e0 de dia\u201d.<\/p>\n No sabia on era<\/strong><\/p>\n La vaig acompanyar a baix, vaig tancar la porta per dins i, espelma en m\u00e0, vaig anar a l\u2019habitaci\u00f3. No havia sopat i tenia gana; a m\u00e9s, m\u2019havia oblidat de preguntar-li on era el lavabo, per\u00f2 a part d\u2019aquests inconvenients el que m\u00e9s m\u2019inquietava era el desconcert que sentia, estava submergida en la incertesa m\u00e9s absoluta provocada per la desubicaci\u00f3 perqu\u00e8 no sabia on era; desconeixia tant el que hi havia fora de la casa com a dins. Nom\u00e9s sabia que era molt gran perqu\u00e8 disposava de dotze llits.<\/p>\n El silenci era absolut, nom\u00e9s sentia de tant en tant la remor d\u2019alguna au nocturna que incrementava la sensaci\u00f3 d\u2019estar en un indret poc poblat. No sabia qu\u00e8 fer: si dormir vestida o posar-me la camisa. Vaig optar per desvestir-me, per\u00f2 no agafava el son de cap manera fins que al final em vaig adormir. De bon mat\u00ed, tan bon punt va comen\u00e7ar a clarejar, em vaig aixecar i vaig sortir al carrer per investigar el terreny i vaig descobrir que una paret de la casa donava a la pla\u00e7a de l\u2019esgl\u00e9sia. Torno a casa, faig un recorregut per les depend\u00e8ncies de la caseria i sense perdre m\u00e9s temps em vaig dirigir al consultori.<\/p>\n M\u00e9s tard, vaig parlar per tel\u00e8fon amb els propietaris per dir-los que estava instal\u00b7lada.<\/p>\n \u2500Rosa, s\u00ed que ho sentim. Quina mala sort trobar-te sense llum, i doncs, qu\u00e8 vas fer? \u2500em van dir.<\/p>\n \u2500Res. Mira, em vaig ficar al llit respirant fondo.<\/p>\n L\u2019aventura els va fer riure i tot seguit em diuen:<\/p>\n \u2500Has vist el fantasma Jordi?<\/p>\n \u2500No. De quin fantasma parleu?<\/p>\n \u2500S\u00ed, del d\u2019en Jordi. En aquesta casa hi viu un fantasma que es diu Jordi.<\/p>\n El que em faltava per saber! Si aquell casalot per ell mateix ja imposava, a sobre hi vivia un fantasma, que d\u2019espai en tenia de sobres.<\/p>\n Construeixo un fantasma<\/strong><\/p>\n A la planta baixa de la casa hi havia un recinte molt gran que possiblement havia sigut l\u2019estable o un lloc per tenir-hi animals. En aquell moment l\u2019espai estava arranjat de manera que feia la funci\u00f3 de sala d\u2019estar, equipat amb diversos sellons de v\u00edmet.<\/p>\n Vaig posar uns quants d\u2019aquests sellons l\u2019un sobre l\u2019altre i els vaig tapar amb un llen\u00e7ol blanc i en un cartr\u00f3 a l\u2019extrem d\u2019un pal que sostenia hi vaig escriure: \u201cSoc en Jordi\u201d. Vaig fer-li una fotografia i vaig enviar-la per correu postal a la fam\u00edlia de la casa. Encara ara riuen d\u2019aquell acudit que, com han explicat diverses vegades, havien trobat tan graci\u00f3s.<\/p>\n La meva reacci\u00f3<\/strong><\/p>\n Mentre escric aquesta experi\u00e8ncia i recordo algunes de les coses que em van dir llavors les meves amistats \u2500\u201cjo no m\u2019hi quedo pas\u201d, \u201cjo me\u2019n vaig escopetejada\u201d, \u201cno s\u00e9 on hauria anat, per\u00f2 hauria sortit d\u2019all\u00e0 de seguida\u201d, \u201cni pensar-ho, de quedar-me en un lloc com aquell\u201d\u2500 \u00e9s l\u00f2gic preguntar-se com va ser que jo m\u2019hi qued\u00e9s, tot sobreposant-me a aquella ins\u00f2lita viv\u00e8ncia.<\/p>\n Curiosament la resposta l\u2019he trobat en la representaci\u00f3 dels Pastorets. Quan tenia cinc, sis i m\u00e9s anys, per Nadal anava a veure els Pastorets i despr\u00e9s sovint jugava a imitar en Bato i en Borrego, dos dels personatges que m\u00e9s em feien riure. Una vegada, en plena pantomima d\u2019en Borrego, que bevia m\u00e9s del compte, vaig acabar rodolant escales avall del pati de casa.<\/p>\n Fins aqu\u00ed tot normal, coses de criatures; el que potser no va ser tan normal \u00e9s que un dia que estava morta de por dins del llit perqu\u00e8 em venia al cap el dimoni dels Pastorets, no se\u2019m va acudir res m\u00e9s que parlar amb ell. Li vaig dir \u201cdimoni, vine\u2019m a veure\u201d, per\u00f2 el dimoni no apareixia. I jo que hi tornava: \u201cDimoni, vine, que et vull preguntar per qu\u00e8 ets tan dolent\u201d. Res, ni rastre d\u2019ell ni d\u2019olor de sofre.<\/p>\n Finalment vaig optar per dir-li que li donaria una f\u00e0ria de les que el meu germ\u00e0 Mari\u00e0 fumava, amb qui ens port\u00e0vem divuit anys, les tenia al menjador de casa en una capsa sempre a punt per fumar. \u00c9s tamb\u00e9 curi\u00f3s que essent tan petita ja utilitz\u00e9s el m\u00e8tode de la contraprestaci\u00f3: jo volia que el dimoni m\u2019expliqu\u00e9s d\u2019on li venia la maldat, perqu\u00e8 no ho entenia, i a canvi jo li donaria un cigar.<\/p>\n Per\u00f2 no hi va haver manera que es present\u00e9s aquell personatge que tenia banyes i cua i anava vestit de negre i vermell, ni tan sols em va donar cap explicaci\u00f3, per la qual cosa vaig arribar a la conclusi\u00f3 que el dimoni o b\u00e9 no existia o b\u00e9 era un gran covard, incapa\u00e7 de donar la cara.<\/p>\n De fet, per resoldre aquells dubtes existencials em van servir les paraules del meu pare, que diverses vegades m\u2019havia dit: \u201cLa por se la fa un mateix\u201d. Vaig fer algunes pr\u00e0ctiques en aquesta l\u00ednia que ara seria llarg d\u2019explicar, per\u00f2 diria que aquell aprenentatge possiblement va ser el que em va ajudar a superar aquella ins\u00f2lita situaci\u00f3 una vegada ja era adulta.<\/p>\n Podem observar a la fotografia de color que al costat hi tinc un ram de flors. Doncs b\u00e9, no recordo si eren nom\u00e9s per decorar la casa o per oferir una contraprestaci\u00f3 al suposat fantasma, tot i que sabia que no existia, o potser s\u00ed, sobretot si un mateix el creava en la seva ment, com deia el meu pare.<\/p>\n![\"Una](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/DSC08595.jpg\" "\\"dsc08595\\"")
<\/a><\/a><\/a>