{"id":5334,"date":"2017-07-13T22:58:10","date_gmt":"2017-07-13T20:58:10","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=5334"},"modified":"2026-03-09T10:51:33","modified_gmt":"2026-03-09T08:51:33","slug":"una-comunicacio-emocional-a-distancia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=5334","title":{"rendered":"Una comunicaci\u00f3 emocional a dist\u00e0ncia"},"content":{"rendered":"

 <\/p>\n

Un estiu d\u2019ara fa 44 anys i en ocasi\u00f3 de les vacances que tenia de l\u2019escola d\u2019infermeria de la Resid\u00e8ncia Sanit\u00e0ria Vall d\u2019Hebron, on havia acabat d\u2019estudiar el segon curs de la carrera d\u2019Ajudant T\u00e8cnic Sanitari, vaig decidir anar a passar uns dies a Su\u00efssa.<\/p>\n

Vaig escollir visitar Su\u00efssa per una meva companya de feina, la infermera Maria Llu\u00efsa Garcia-Casc\u00f3n. Hav\u00edem treballat plegades a la M\u00fatua de Terrassa, ella a l\u2019equip quir\u00fargic del doctor Claveria i jo al servei de radiodiagn\u00f2stic, fet que sovint feia que coincid\u00edssim durant diverses intervencions. La Maria Llu\u00efsa va decidir anar a treballar a un hospital cantonal de Ginebra i abans de marxar em va donar l\u2019adre\u00e7a i em digu\u00e9 que l\u2019an\u00e9s a veure.<\/p>\n

Un dia em vaig presentar a casa seva i li vaig dir: \u201cSi trobo feina em quedo fins que hagi de tornar a l\u2019escola; si no m\u2019estar\u00e9 aqu\u00ed una setmana.\u201d M\u2019aconsell\u00e0 que an\u00e9s a la universitat perqu\u00e8 all\u00e0 hi havia ofertes de treball. Va ser efectiu perqu\u00e8 poc despr\u00e9s ja treballava al Centre Hospitalaire de Genolier<\/a>, un hospital acabat d\u2019obrir i situat a uns trenta quil\u00f2metres de Ginebra. Algun dia escriur\u00e9 les experi\u00e8ncies viscudes en aquest hospital.<\/p>\n

\"\"<\/a>
A Taiz\u00e9 una colla tocant la guitarra ( Imatge Rosa M. Masana)<\/figcaption><\/figure>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

El centre ecum\u00e8nic de Taiz\u00e9<\/strong><\/p>\n

Va coincidir que quan finalitzava la meva estada al hospital i decidia tornar a casa, la M. Llu\u00efsa i una amiga seva havien acordat d\u2019anar a passar uns dies de recolliment espiritual a Taiz\u00e9,<\/a> (1) on l\u2019any seg\u00fcent s\u2019havia de celebrar el Concili dels Joves. Em va suggerir que hi an\u00e9s. No vaig dir que no perqu\u00e8 coneixia aquest tipus d\u2019ambient ja que de m\u00e9s jove havia fet una estada a la casa d\u2019exercicis espirituals de Sant Cugat del Vall\u00e8s.<\/p>\n

Em va aconsellar que deix\u00e9s la maleta a casa seva i que nom\u00e9s agaf\u00e9s all\u00f2 m\u00e9s imprescindible i que ella em deixaria un sac de dormir. Totes tres amb el cotxe de la M. Llu\u00efsa emprenem el viatge envers la Borgonya -Fran\u00e7a-.<\/p>\n

Les depend\u00e8ncies de Taiz\u00e9 eren bastant austeres, clarament id\u00f2nies per no distreure\u2019t en altres coses que no fos la mirada interior. Es feien sessions dedicades a l\u2019oraci\u00f3, assist\u00edem a missa, cant\u00e0vem i toc\u00e0vem la guitarra, s\u2019organitzaven debats sobre aspectes considerats d\u2019inter\u00e8s per la nostra edat \u00a0i tamb\u00e9 ten\u00edem temps per escriure alguna carta o postal a la fam\u00edlia i amics. Recordo que creaven una filera de persones amb un plat a la m\u00e0 on ens posaven el dinar o el sopar que despr\u00e9s ens menj\u00e0vem a l\u2019aire lliure.<\/p>\n

\n
\"\"<\/a>
Taiz\u00e9 ( Imatge Rosa M. Masana)<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n
<\/div>\n

De cop decideixo anar-me\u2019n <\/strong><\/p>\n

Quan feia dos dies que estava al centre, tot i que m\u2019hi sentia b\u00e9, vaig dir a les meves companyes:<\/p>\n

\u2014Me\u2019n vaig.<\/p>\n

\u2014On vas, Rosa?<\/p>\n

\u2014A Terrassa.<\/p>\n

\u2014Est\u00e0s de broma, oi? \u2014comenta la M. Llu\u00efsa.<\/p>\n

\u2014No, no. Ho dic seriosament.<\/p>\n

Quan van veure que estava conven\u00e7uda del que volia fer, em diuen:<\/p>\n

\u2014A veure, a veure, reflexionem. Per qu\u00e8 te\u2019n vols anar?<\/p>\n

\u2014No ho s\u00e9, mireu noies, no ho s\u00e9.<\/p>\n

\u2014Com que no ho saps, alguna cosa et deu passar. Hem fet res que et molest\u00e9s?<\/p>\n

\u2014No res d\u2019aix\u00f2, per\u00f2 si sou totes dues molt amables i divertides.<\/p>\n

\u2014Doncs no ho entenem, em pensava que eres una mica m\u00e9s normal\u2014em diu la M. Llu\u00efsa\u2014. Dius que te\u2019n vas, per\u00f2 recorda que tens la maleta a casa meva a Ginebra.<\/p>\n

\u2014S\u00ed, ja ho s\u00e9. L\u2019anir\u00e9 a buscar.<\/p>\n

\u2014Per\u00f2 la clau no te la puc donar. La portera en t\u00e9 una, per\u00f2 dubto que et vulgui obrir l\u2019apartament sense que et conegui.<\/p>\n

\u2014Ho intentar\u00e9, li explicar\u00e9 totes les caracter\u00edstiques de la maleta. No entrar\u00e9 al piso; le dir\u00e9 que la tregui ella.<\/p>\n

\u2014Tu mateixa, per\u00f2 em sembla molt que far\u00e0s el viatge en va. Mira que ets rampelluda, eh!<\/p>\n

\u2014No us ho agafeu malament, no em passa res amb vosaltres.<\/p>\n

\u2014Aix\u00f2 ens vols fer creure.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Les tres amigues a Taiz\u00e9<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
Escrivint \u00a0postals, dreta Rosa M. Masana<\/figcaption><\/figure>\n

A l\u2019apartament de Ginebra<\/strong><\/p>\n

Despr\u00e9s de fer diverses combinacions de transport, arribo al pis de la M. Llu\u00efsa i per sort la portera era una dona encantadora. Amb el meu franc\u00e8s acatalanat i amb l\u2019ajut de totes les meves capacitats persuasives li faig unes extenses explicacions d\u2019all\u00e0 on \u00e9rem i li comunico que havia d\u2019anar de seguida a Barcelona, no li podia dir que el motiu d\u2019anar-me\u2019n el desconeixia. Va treure la maleta del pis i li\u2019n vaig donar molt\u00edssimes gr\u00e0cies.<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

Per fi arribo a Terrassa<\/strong><\/p>\n

No s\u00e9 com ho vaig fer, per\u00f2 vaig estar viatjant diverses hores i sense dormir. Cap al migdia del dia seg\u00fcent arribo a casa meva, que en aquells moments viv\u00edem a les Fonts de Terrassa en un habitatge de la f\u00e0brica Veyga. Amb la primera persona amb qui vaig parlar va ser amb l\u2019Antonio, el cuiner de l\u2019empresa i amic nostre, i r\u00e0pidament en diu:<\/p>\n

\u2014Rosa, <\/em>has venido por lo de tu madre, verdad? <\/em><\/p>\n

\u2014\u00bfMi madre? \u00bfQu\u00e9 le sucede? <\/em><\/p>\n

\u2014Pensaba que lo sab\u00edas. Est\u00e1 ingresada en el hospital y anteayer estuvo a punto de irse de este mundo.<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a>
Al terrat de casa\u00a0<\/em><\/figcaption><\/figure>\n

Vaig estar de sort, perqu\u00e8 amb un cop de pedal, se\u2019m va engegar la Vespa a la primera tot i els dies que feia que havia estat parada. En un moment vaig ser a l\u2019hospital i quan ens vei\u00e9rem la meva mare i jo ens v\u00e0rem abra\u00e7ar i al temps ella mig plorant d\u2019alegria em deia:<\/p>\n

\u2014Filla meva! Sort que ets aqu\u00ed! Em pensava que no et podria veure mai m\u00e9s. M\u2019ofegava, no podia respirar i sentia que em moria. Just va anar. He pensat tant en tu…<\/p>\n

\u2014Mare per\u00f2 aqu\u00ed a l\u2019hospital estava ben atesa.<\/p>\n

\u2014Tot el que vulguis, filla meva, per\u00f2 el cas \u00e9s que aix\u00f2 que et dic em va passar aqu\u00ed i no les tenia totes.<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

Les infermeres expliquen els fets <\/strong><\/p>\n

Van venir a la habitaci\u00f3 dues infermeres i una auxiliar d\u2019infermeria \u2014les coneixia a totes perqu\u00e8 hav\u00edem treballat plegades\u2014 i em van explicar que a la meva mare l\u2019havien hagut d\u2019ingressar a causa d\u2019una infecci\u00f3 respirat\u00f2ria. Va succeir que algun medicament li va produir una reacci\u00f3 al\u00b7l\u00e8rgica aguda que li va ocasionar un edema d\u2019epiglotis. (2) Era al\u00b7l\u00e8rgica a l’aspirina i potser no els hi havia dit.<\/p>\n

\u2014Sort\u2014van comentar\u2014que li v\u00e0rem poder donar la medicaci\u00f3 d\u2019urg\u00e8ncia molt r\u00e0pidament i la reacci\u00f3 no va anar a m\u00e9s i poc despr\u00e9s es va restablir la respiraci\u00f3. Encara sort que has vingut, perqu\u00e8 la teva mare nom\u00e9s deia: \u00abAlmenys hi hagu\u00e9s la Rosa aqu\u00ed! Si hi hagu\u00e9s la Rosa!\u00bb Tot i que nosaltres f\u00e8iem el que pod\u00edem perqu\u00e8 estigu\u00e9s b\u00e9.<\/p>\n

\u2014S\u00ed, ja m\u2019ho penso, perqu\u00e8 s\u00e9 que sou molt bones infermeres, gr\u00e0cies per tot.<\/p>\n

El meu rampell va quedar justificat <\/strong><\/p>\n

A partir de con\u00e8ixer els fets, la meva inexplicable conducta va prendre sentit i em vaig sentir d\u2019alguna manera alleugerida moralment, perqu\u00e8 vaig ser conscient en tot moment que deixar plantades les meves companyes d\u2019aquella manera sense cap causa de pes havia estat una acci\u00f3 desencertada.<\/p>\n

Penso que possiblement la meva mare mentre es trobava en una situaci\u00f3 l\u00edmit entre aquest m\u00f3n i l\u2019altre, i coincidia \u00a0que jo tamb\u00e9 estava pensant en coses de la terra per\u00f2 tamb\u00e9 pensava en com transcendir-les d\u2019alguna manera. Sigui com sigui, penso que pel que fos es va generar una ins\u00f2lita comunicaci\u00f3 emocional entre la meva mare i jo<\/strong>, tot i que no \u00e9rem conscients que aquest estrany fenomen pogu\u00e9s estar succeint.<\/p>\n

Notes<\/p>\n

[1] L\u2019any 1940 Roger Schutz va voler fundar una germandat ecum\u00e8nica adre\u00e7ada als joves i va escollir uns terrenys mig abandonats de la petita ciutat de Taiz\u00e9 a la Sa\u00f4ne-et-Loire (Borgonya, Fran\u00e7a).<\/p>\n

(2) L\u2019epiglotis \u00e9s una estructura anat\u00f2mica que tenim al coll, acompleix la\u00a0 funci\u00f3 de tapar l\u2019orifici d\u2019entrada a\u00a0 la tr\u00e0quea en el moment d\u2019empassar-nos els aliments i evitar que aquests puguin passar a l\u2019aparell respiratori en lloc del digestiu. Si\u00a0 per algun motiu s\u2019inflama, pot\u00a0 tapar l\u2019entrada d\u2019aire als pulmons.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

  Un estiu d\u2019ara fa 44 anys i en ocasi\u00f3 de les vacances que tenia de l\u2019escola d\u2019infermeria de la Resid\u00e8ncia Sanit\u00e0ria Vall d\u2019Hebron, on havia acabat d\u2019estudiar el segon curs de la carrera d\u2019Ajudant T\u00e8cnic Sanitari, vaig decidir anar a passar uns dies a Su\u00efssa. Vaig escollir visitar Su\u00efssa per una meva companya de…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2161,1],"tags":[550,551,2388,552],"class_list":["post-5334","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-anecdotes","category-infermeria","tag-comunicacio","tag-emocional","tag-entre-la-mare-i-jo","tag-taize"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5334"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=5334"}],"version-history":[{"count":39,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5334\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18398,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5334\/revisions\/18398"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=5334"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=5334"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=5334"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}