{"id":536,"date":"2014-11-24T02:06:07","date_gmt":"2014-11-24T00:06:07","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=536"},"modified":"2026-04-06T16:40:28","modified_gmt":"2026-04-06T14:40:28","slug":"la-pagesia-terrassenca-1943-1963-una-experiencia-familiar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=536","title":{"rendered":"La pagesia terrassenca (1943-1963): una experi\u00e8ncia familiar"},"content":{"rendered":"

Algunes dades sobre la Terrassa agr\u00edcola<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>
Mural que hi havia a la cooperativa (tret del Arxiu Hist\u00f2ric de Terrassa)<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest article \u00e9s presentar, a t\u00edtol d\u2019introducci\u00f3, algunes dades referents a l\u2019activitat agr\u00edcola terrassenca de mitjans del segle XX, evitant per\u00f2, estendre\u2019ns en el tema perqu\u00e8 hi ha estudis fets en aquesta l\u00ednia. El prop\u00f2sit principal \u00e9s explicar les activitats desenvolupades per una fam\u00edlia terrassenca, com era la nostra, dedicada a la pagesia. Vull comentar que, de petita, durant els anys cinquanta i principis dels seixanta, el meu pare se m\u2019emportava a les vinyes i als horts que ell conreava, i en tinc guardades algunes experi\u00e8ncies que m\u2019agradaria transmetre.<\/p>\n

<\/p>\n

D\u2019entrada cal dir que Terrassa, l\u2019any 1940, tenia 45.081 habitants i l\u2019apogeu en el desenvolupament de la ind\u00fastria t\u00e8xtil va propiciar l\u2019arribada de persones procedents d\u2019altres indrets de la pen\u00ednsula \u00a0en cerca de feina. Deu anys despr\u00e9s, el 1950, Terrassa ja tenia 58.880 habitants, factor que tamb\u00e9 va estimular la demanda de productes agr\u00edcoles, per\u00f2 la ind\u00fastria, la creaci\u00f3 d\u2019autovies i la febre del totxo van anar minvant la capacitat de producci\u00f3 agr\u00edcola a la ciutat. Els estralls de la guerra encara es feien veure: un indicador s\u00f3n les dades que d\u00f3na J.M. Benault, segons el qual entre els anys 1951 i 1955 les taxes de mortalitat a la ciutat eren del 9,85%.[1]<\/a><\/p>\n

Segons F. Puig,[2]<\/a> l\u2019any 1944 el municipi de Terrassa disposava de 1.7000 hect\u00e0rees de terres conreables i de 1.500 conreadors directes. La demarcaci\u00f3 terrassenca era considerada la segona en producci\u00f3 agr\u00edcola de la prov\u00edncia de Barcelona, comprenia les poblacions de Rub\u00ed, Olesa de Montserrat, Sant Cugat del Vall\u00e8s, Sant Lloren\u00e7 Savall, Castellbisbal, Ullastrell, Matadepera, Vacarisses, Rellinars, Gallifa i Viladecavalls. La Cambra Oficial de Comer\u00e7 i Ind\u00fastria de Terrassa tamb\u00e9 proporciona dades sobre el nombre de caps de bestiar que hi havia l\u2019any 1957.[3]<\/a><\/p>\n

El sindicat de pagesos i la producci\u00f3 agr\u00edcola de l\u2019any 1940<\/strong><\/p>\n

A partir de la llei d\u2019associacions del dia 30 de juny de l\u2019any 1887, es va potenciar la creaci\u00f3 de societats agr\u00edcoles i m\u00e9s endavant les primeres cooperatives agr\u00e0ries es van acollir a la llei de sindicats agr\u00edcoles de 30 de gener de 1906. Est\u00e0 documentat que la Cooperativa Agr\u00edcola de Terrassa existeix des de l\u2019any 1920 en un edifici situat al carrer Colom, n\u00famero 105, i que l\u2019any 1940 disposava de 1.728 associats. Una nova llei del dia 2 de gener de l\u2019any 1942 del Ministeri de Treball regulava les cooperatives,[4]<\/a> per\u00f2 com que el pa\u00eds estava immers en un r\u00e8gim autocr\u00e0tic els associats no tenien vot sobre les decisions que es prenien. M\u00e9s endavant, el dia 21 de febrer de l\u2019any 1943, es va constituir la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Tarrasa (BOE 14-12-1946).<\/p>\n

L\u2019any 1949 al Sindicat s\u2019hi va obrir una botiga de venda de productes agraris i d\u2019estris per treballar la terra, com aixades, magallons, rasclets, garbells, dalles, falcons, coves de v\u00edmet, cordes d\u2019espart, fangues, destrals, m\u00e0quines d\u2019ensulfatar, portadores de ra\u00efms, b\u00f3tes de vi de cuir per beure a galet, taps, aixetes, trampes per a les rates i tamb\u00e9 s\u2019hi venien productes com oli, vi, vinagre, llavors per plantar, llegums, adobs \u2013tot i que alguns pagesos encara empraven l\u2019ancestral pr\u00e0ctica d\u2019espargir pel camp la xena procedent de les comunes particulars, transportada amb un carro de b\u00f3ta.<\/p>\n

No mancaven tampoc els productes qu\u00edmics per a les malures de les plantes, com podia ser per evitar l\u2019o\u00efdi – tamb\u00e9 anomenat oidium, fong molt pejudicial per la vinya-, \u00a0el sulfat de coure, les tires de lluquet per a les b\u00f3tes del vi, la cal\u00e7, que entre altres coses servia per blanquejar les cases posant-hi una m\u00e0 de blauet, donant-li el color blau caracter\u00edstic. Tamb\u00e9 tenien morrals per als cavalls, garrofes i elements de guarnici\u00f3. M\u2019agradava anar a aquesta botiga. Tot que l\u2019olor no m\u2019entusiasmava, s\u00ed que em quedava una bona estona mirant el mural que hi havia darrere del mostrador, sobre les aixetes del vi. Potser \u00e9s per aix\u00f2 que aquesta imatge enceta el tema de qu\u00e8 tractem. La botiga sempre era plena; hem de pensar que l\u2019any 1948 el nombre d\u2019associats al Sindicat era de 1.500 persones. Va finalitzar la tasca d\u2019elaborar vi l\u2019any 1978, i posteriorment el centre va passar a mans dels Serveis Terrassencs Sant Isidre.<\/p>\n

Presentem unes xifres que ens lliura R. Escud\u00e9,[5]<\/a> que diu que l\u2019any 1940 a Terrassa es van obtenir 700.000 litres de vi, 40.000 litres d\u2019oli, 300.000 quilos de fruits secs, 200.000 quilos de fruits tendres, 200.000 quilos de patates, 300.000 quilos de cereals i un nombre indeterminat de llegums.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Durant la verema , Joan Masana al fons<\/figcaption><\/figure>\n

En aquell temps, els productes que entraven a la ciutat havien de passar pel control dels burots i calia pagar d\u2019acord amb la c\u00e0rrega que transportaven els carros. Nosaltres sempre par\u00e0vem al burot que hi havia al comen\u00e7ament de la carretera Terrassa-les Fonts, aproximadament all\u00e0 on ara hi ha una benzinera. Quan comen\u00e7ava a fosquejar calia portar el fanal enc\u00e8s perqu\u00e8 el carro fos ben visible, sobretot \u00a0pel burot .<\/p>\n

L\u2019any 2006 l\u2019Associaci\u00f3 de Serveis Terrassencs Sant Isidre, entitat successora de la Cooperativa Agr\u00edcola de Terrassa, va dipositar el fons documental (1941-1969) de l\u2019entitat a l\u2019Arxiu Comarcal del Vall\u00e8s Occidental (ACVOC). Entre aquell material hi havia les fitxes dels agricultors associats, que ens han estat d\u2019un gran ajut per saber el nombre d\u2019hect\u00e0rees conreables, el tipus de conreus i si les persones sindicades eren propietaris, arrendataris o parcers (\u00e9s a dir, que tenien arrendada una part de la terra). Amb un petit marge d\u2019error, segons he calculat, la xifra total d\u2019explotacions agr\u00edcoles durant l\u2019esmentat per\u00edode \u00e9s de 2.385. El pare era arrendatari i a cada collita de vi, oli o ametlles que feia, el propietari es quedava una part dels beneficis obtinguts, que servia per pagar el dret de conreu de la terra. Desconec si es tractava de donar la meitat o un ter\u00e7 de la collita.<\/p>\n

\"\"
Portant ra\u00efms a la premsa del vi (AHCVO).<\/figcaption><\/figure>\n

Un estudi fet per Josep L. Lorca[6]<\/a> ens permet con\u00e8ixer l\u2019activitat desenvolupada pel Sindicat de Pagesos i tamb\u00e9 un altre treball realitzat per Lourdes Plans[7]<\/a> ens amplia el coneixement de l\u2019activitat de la cooperativa. Un aspecte que no consta als documents revisats \u00e9s el fet que els pagesos pagaven un import destinat a rebre un subsidi en el moment de la seva jubilaci\u00f3, per\u00f2 va succeir que a l\u2019hora de la veritat no hi havia diners a la caixa; s\u2019havien esfumat, per la qual cosa els agricultors es van quedar sense poder rebre l\u2019ajut econ\u00f2mic que havien pagat per a aquest fi. Crec que van presentar algun tipus de recurs, per\u00f2 sense obtenir una resposta satisfact\u00f2ria. Recordo que al meu pare el fet li va causar una gran decepci\u00f3 i sensaci\u00f3 d\u2019injust\u00edcia despr\u00e9s de tants anys de treball. Quan segava camps de blat d\u2019altres pagesos amb ajut de la dalla, arribava a casa baldat, per\u00f2 s\u00ed alguna cosa el caracteritzava era que mai perdia el seu innat sentit de l\u2019humor. S\u2019exclamava dient: \u201cTanta feina que va fer el meu pare i tanta que en va deixar per a mi!\u201d<\/p>\n

Una activitat agr\u00edcola familiar<\/strong><\/p>\n

En realitat, el pag\u00e8s de la fam\u00edlia era el meu pare, Joan Masana Torrell, per\u00f2 hem dit \u201cfamiliar\u201d perqu\u00e8 durant l\u2019\u00e8poca de la verema i de la collita d\u2019olives ens hi implic\u00e0vem tota la fam\u00edlia. Despr\u00e9s d\u2019haver transcorregut m\u00e9s de mig segle dels fets, si no fos perqu\u00e8 hem pogut consultar els abans esmentats documents dels socis de la Cooperativa ara ens seria dif\u00edcil donar dades concretes. Hem sabut que Bonaventura Prat, cunyat del pare \u2013estava casat amb Teresa Masana, vivien al carrer Infant Mart\u00ed n\u00fam. 55, i disposaven de gaireb\u00e9 dues hect\u00e0rees de terreny conreable al municipi de Terrassa\u2013, cada hect\u00e0ria equival a 10.000 m2, tamb\u00e9 tenia horta perqu\u00e8 a la mateixa casa on vivien hi tenien una tenda amb b\u00f3tes de vi on venien tamb\u00e9 productes frescos collits a l\u2019hort, olives i coliflor amb vinagre, ametlles, mel, grana i garrofes. La tia tamb\u00e9 tenia a casa seva, al final del pati, l\u2019estable del Nano<\/em>, el nostre cavall amb el qual an\u00e0vem a la vinya i a l\u2019hort. Un fet curi\u00f3s \u00e9s que la tia Teresa tenia des de l\u2019entrada de casa fins a la porta de sortida al pati una catifa llarga i estreta per on passava el Nano<\/em>. No era que li donessin un tractament de monarca, sin\u00f3 perqu\u00e8, suposo, l\u2019animal no patin\u00e9s amb el mosaic.<\/p>\n

Tamb\u00e9 hem sabut la superf\u00edcie de terreny que tenia el pare. Abans, per\u00f2, s\u2019ha de dir que era nat a Castellfollit del Boix (Bages) casat amb la mare, Anna Ribas, natural d\u2019Albinyana (Baix Pened\u00e8s). Van tenir sis fills. Jo era la petita i amb el meu germ\u00e0 m\u00e9s gran ens port\u00e0vem vint anys. Els pares van venir a Terrassa just acabada la Guerra Civil espanyola i el pare va continuar fent de pag\u00e8s, com sempre havia fet. El camp de 0,772 hect\u00e0rees que tenia arrendat era propietat de can Casanoves i disposava d\u00b4 una plantaci\u00f3 de 1.500 ceps. A m\u00e9s d\u2019aquest camp en treballava d\u2019altres, com els de la tia Teresa, i tamb\u00e9 horts. La mare no es dedicava a l\u2019agricultura perqu\u00e8 tenia prou feina a casa. Ella, entre altres coses, feia espor\u00e0dicament de cuinera en alguns dels masos de la demarcaci\u00f3 de Terrassa, especialment en \u00e8poques de festes majors o en celebracions familiars. Podem dir que la nostra mare era tamb\u00e9 coquessa.[8]<\/a><\/p>\n

En quedar v\u00eddua la tia Tereseta,[9]<\/a> els camps van passar al seu nom, i veiem que entre les terres de sec\u00e0 i d\u2019horta que tenia a can Amat, can Palet i can Casanoves sumaven un total d\u20191,998 hect\u00e0rees, per\u00f2 desconec si les terres eren propietat de Bonaventura Prat, el seu marit, o eren arrendades.<\/p>\n

\"\"
Fitxa del Sindicat de Teresa Masana (1894-1959) (ACVOC). Fitxa del Sindicat de Joan Masana (1897-1974) (ACVOC).<\/figcaption><\/figure>\n

Puc donar algunes refer\u00e8ncies d\u2019aquella \u00e8poca perqu\u00e8 als cinc anys anava a la vinya amb el pare. Seria llarg d\u2019explicar el perqu\u00e8, per\u00f2 nom\u00e9s vull comentar que les escoles de l\u2019\u00e8poca eren avorrides i feien olor de pixum, mocs, baves i polls, tot barrejat. Per traslladar-se a les vinyes, el pare utilitzava el carro portat pel Nano<\/em>, un cavall molt intel\u00b7ligent que sempre sabia el que havia de fer i per on havia de passar, tant si el guiaves com si no;[10]<\/a> era propietat de la tia Teresa i ell i jo ten\u00edem una bona sintonia perqu\u00e8 de tant en tant li donava alguna garrofa posada sobre el palmell de la m\u00e0 ben estesa; per tant, nom\u00e9s calia que li digu\u00e9s arri<\/em> per engegar, o bo<\/em> per parar, i sempre em feia cas. Dalt del carro tamb\u00e9 hi anava la Norta<\/em>, una gossa que va morir de vella, i posteriorment el Neron<\/em> i la Xita<\/em>. La Xita<\/em> algunes vegades es posava a dormir a les bosses que penjaven per sota del carro, i entre tots dos vigilaven la cistella a sota la figuera. El pare deia que aquesta era la seva feina i tamb\u00e9 bordaven per avisar si venia alg\u00fa. La cistella era un calaix de sastre, hi havia de tot, tamb\u00e9 una ampolleta amb oli i un tub fet de canya ple de sal, tot a punt per menjar-nos els tom\u00e0quets acabats de collir o una torrada amb oli.<\/p>\n

La d\u00e8cada dels anys cinquanta feia goig observar com estaven de ben treballades les vinyes amb aquells p\u00e0mpols tan ufanosos, ja que abans s\u2019havia esporgat els ceps traient-los els borrons excessius. Pel que fa als horts, recordo els que hi havia al costat dret de la carretera d\u2019anar a les Fonts (carretera de Gr\u00e0cia a Manresa), quins d\u2019ells feia m\u00e9s goig, potser perqu\u00e8 arran de carretera hi circulava un rec d\u2019aigua clara que els pagesos utilitzaven per regar l\u2019horta. A la part tocant a la riera del Palau tamb\u00e9 hi havia horts, per\u00f2 no s\u00e9 com s\u2019ho feien per regar-los, perqu\u00e8 l\u2019aigua per la riera la veiem baixar cada dia d\u2019un color diferent segons fossin les tintades fetes per les ind\u00fastries. El pare deia que a la riera no se li pot prendre mai ni un pam de terra, perqu\u00e8 tard o d\u2019hora se\u2019l cobra.<\/p>\n

El dia que ens tocava anar a la vinya de la via, tamb\u00e9 dita del Padr\u00ed,[11]<\/a> baix\u00e0vem Rambleta avall i despr\u00e9s entr\u00e0vem cap a la vorera de la via del tren a Barcelona, ara el tren dels Catalans. En tornar cap a casa sovint pass\u00e0vem per can Curet, mas situat al costat esquerre de la via al peu de les Martines. Hi an\u00e0vem per visitar en Bruno i la Montserrat, dos germans solters entrats en anys. En Bruno era tartamut i abans de pronunciar alguna paraula deia \u201cvull dir, vull dir, vull dir…\u201d, i se li feia una taca blanca de saliva concentrada a la comissura dels llavis. A mi no m\u2019agradava anar a aquest mas perqu\u00e8 no tenien llum i hav\u00edem de veure\u2019ns les cares encenent espelmes o llums de carbur, era un lloc r\u00f2nec que no em feia gaire gr\u00e0cia.<\/p>\n

Quan circul\u00e0vem per la via el pare estava amatent al seu rellotge de cadena que portava a l\u2019armilla. Sabia l\u2019horari dels trens i volia evitar trobant-se\u2019ls. El que no control\u00e0vem era la grua, una m\u00e0quina de tren que circulava sola a tota velocitat i no tenia horari. Quan sent\u00edem el soroll del tric-trac del tren, ja que els rails transmeten la vibraci\u00f3 a molta dist\u00e0ncia, ens arramb\u00e0vem al marge perqu\u00e8 el vent no ens fes caure, especialment a mi, que tenia poc pes.<\/p>\n

\"El
El pare amb el Nano al Clos (fam\u00edlia Masana)<\/figcaption><\/figure>\n

Al capdavall del carrer d\u2019Aviny\u00f3 el meu pare hi treballava el que anomenaven el Clos, un terreny cercat amb paret de totxos propietat d\u2019un empresari de Terrassa. Disposava d\u2019una bassa molt gran amb aigua que arribava de la Mina, tamb\u00e9 tenia una glorieta feta de fusta que a la primavera quedava coberta de roses petites. Sota la seva ombra hi beren\u00e0vem pa amb tom\u00e0quets acabats de collir. Eren una del\u00edcia; encara sembla que senti l\u2019olor i el gust que tenien.<\/p>\n

Ara aquells gustos s\u00f3n dif\u00edcils de trobar. No \u00e9s f\u00e0cil que un aliment et recordi realment el gust de les figues negres de coll de dama de la vinya de can Casanovas, els pr\u00e9ssecs de sec\u00e0 amb soca d\u2019ametller, els p\u00e8sols i faves menjades en cru de la mata estant o els ametllons, avellanes i nous tendres; i no cal dir les prunes cl\u00e0udies o les peres de Sant Joan de l\u2019hort de la carretera de Rub\u00ed. \u00c9s clar que algunes sortien lloques, per\u00f2 les que eren bones ho eren molt.<\/p>\n

Encara que fos petita, alguna vegada havia ajudat el pare. Es tractava de posar una mata de planter als forats que havia fet amb un punx\u00f3 de fusta a sobre dels solcs, i una vegada tots a lloc, tornava per fixar b\u00e9 la mata amb la terra. Podr\u00edem dir que era un treball fet en equip i me\u2019n sentia cofoia, diguem-ne, agr\u00edcolament realitzada. Havia vist el pare llaurar, esporgar arbres, aclarir la vinya i esbrotar els rebrots de la vinya, ensulfatar, segar amb la dalla o la fal\u00e7, fangar, regar, cremar rostolls, estellar llenya, per\u00f2 aquestes feines me les mirava de lluny, especialment quan estellava a sobre del ti\u00f3. El pare m\u2019avisava: \u201cNo et quedis mai al costat d\u2019un estellador.\u201d<\/p>\n

Un dels lemes del pare era que s\u2019havia d\u2019arribar a casa amb alguna cosa a la cistella. De fet, la terra \u00e9s prove\u00efdora per naturalesa, especialment si la tractes b\u00e9; s\u2019havia de pensar en ella i deixar-li alguna cosa per al seu propi aliment i el d\u2019altres animalons. A l\u2019hivern tamb\u00e9 port\u00e0vem a casa algunes verdures. Sovint eren cols tocades pel fred, bon\u00edssimes amb patates i un tall de cansalada. Per Nadal encara s\u2019aguantaven al cep alguns gotims de ra\u00efms, tamb\u00e9 trob\u00e0vem ametlles o avellanes que havien quedat sense collir i no diguem els cargols, que el pare sempre sabia all\u00e0 on dormien.<\/p>\n

La mare a casa disposava tamb\u00e9 de \u00a0recursos, com figues seques pr\u00e8viament aplanades i posades dins d\u2019un cove en forma de capes, en cada una de les quals hi havia farina i com\u00ed (herba arom\u00e0tica de gust anisat). Tamb\u00e9 tenia preparada conserva de tom\u00e0quet, confitura de codony i de cabell d\u2019\u00e0ngel, pots amb bolets i olives arreglades de dues maneres, senceres o trencades, on no hi podia mancar entre d\u2019altres herbes la sajolida. Algun vespre a casa menj\u00e0vem farinetes fetes de carbassa i bocins de pa fregit i cansalada tirats per sobre. Al pare li agradaven les sopes de pa escaldades amb aigua de farigola i amb un ou al fons del plat i un altre damunt del pa. Ten\u00edem la sort que la mare de qualsevol cosa en feia un plat gust\u00f3s per menjar-hi tots. Hem de considerar que parlem de la d\u00e8cada dels anys cinquanta, principis dels seixanta.<\/p>\n

\"\"
B\u00f3ta amb un peda\u00e7 (Rosa Masana).<\/figcaption><\/figure>\n

Tant el pare com la mare tenien una sensibilitat especial pels animals. Ten\u00edem un conill blanc com la neu que es deia Blanqueta<\/em>. La mare amb to afectiu la cridava \u201cBlanqueta! Blanqueta!<\/em>\u201d, i des del pati, com si camin\u00e9s \u00a0per sobre de cot\u00f3 fluix, venia i es posava al costat del calaix del pa i, sostinguda per les potes de darrere, esperava un roseg\u00f3 de pa. Una vegada obtingut, se\u2019n tornava cap al pati. Tamb\u00e9 ten\u00edem la Pepa<\/em>, una garsa que havia sofert un ensurt f\u00edsic i el pare la va recollir. Era curi\u00f3s veure com la mare quan arribava de pla\u00e7a, agafava les tisores de tallar carn, feia soroll com si tall\u00e9s, i la Pepa<\/em> ja podia estar lluny, que en un tres i no res la ten\u00edem \u00a0all\u00e0. Llavors li tallava uns trossets de carn i se\u2019ls empassava l\u2019un rere l\u2019altre sense ni respirar.<\/p>\n

Les garses tenen fama que tot ho amaguen, i \u00e9s veritat, perqu\u00e8 darrere de les feixes de sarments la Pepa<\/em> hi va fer el seu cau. A l\u2019amagatall hi tenia botons, didals, ganxets, agulles imperdibles i de cosir, tot all\u00f2 que la mare havia perdut mentre cosia a la galeria sense saber com. Era la Pepa<\/em> qui li prenia les coses, per\u00f2 no era mai vista: esperava que la mare entr\u00e9s a la cuina per fer de les seves. Ho v\u00e0rem descobrir en retirar unes feixes de ceps. Hi havia tots els seus tresors en un rac\u00f3, aix\u00f2 s\u00ed, tots rovellats. Ten\u00edem tamb\u00e9 grills i el Nitus<\/em>, un gat molt ratador, nom\u00e9s per divertir-se a costa de la rata. No entenia la seva conducta. El Neron<\/em> estava ensinistrat i era la diversi\u00f3 de moltes persones quan el veien actuar.<\/p>\n

El pare tamb\u00e9 feia alguns jornals per a altres pagesos. En ocasions anava a una vinya situada al capdamunt d\u2019un tur\u00f3 que pertanyia a can Pol. Ho s\u00e9 molt b\u00e9 perqu\u00e8 si algun dia la mare no podia anar-li a portar el dinar, hi anava jo. Recordo que el cistell pesava molt i durant el cam\u00ed agafava una bona solellada pujant costa amunt.<\/p>\n

Una dia per aquest cam\u00ed, a la mare li va sortir d\u2019entre les bardisses una serp enorme. Va explicar que s\u2019arrossegava mig cos per terra; l\u2019altre mig el portava aixecat enlaire, xiulava i plantava cara. Va agafar un esglai tan gran que arrenc\u00e0 a c\u00f3rrer cam\u00ed avall fins a arribar a casa al carrer Galileu. Quan ens ho explicava es pensaven que exagerava, alg\u00fa la veia com una mica hist\u00e8rica, tot i que jo m\u2019imaginava que la mare tenia ra\u00f3: havia vist un monstre. Uns dies despr\u00e9s, a l\u2019entrada d\u2019una casa del carrer Aviny\u00f3 hi havien exposat com a \u00a0trofeu una serp morta capturada al cam\u00ed de can Pol. El pare i jo la v\u00e0rem anar a veure, i realment era una serp grossa com les del circ i deien que probablement portava un conill dins la panxa. Se\u2019ns va fer evident que aquella serp havia de ser la que va interceptar la mare, i des d\u2019aquell dia mai m\u00e9s va quedar q\u00fcestionada la seva credibilitat.<\/p>\n

Parlant de serps, el pare era molt respectu\u00f3s amb els animals. Alguna vegada havia agafat una serp blanca de vinya. N\u2019hi havia for\u00e7a. Fins i tot em va ensenyar a sostenir-les agafades per sota del coll \u2013no feien res\u2013, i despr\u00e9s les deixava anar. Deia que totes les b\u00e8sties tenien la seva feina a fer. Un dia en va capturar una i la va lligar pel coll amb una corda d\u2019espart a la soca de un cep i v\u00e0rem marxar. Aquella acci\u00f3 em va amo\u00efnar molt, perqu\u00e8 que de cop i volta em va semblar que el meu pare era el dimoni dels Pastorets. Jo no tenia tanta autoritat, per\u00f2 em passava pel cap no acompanyar-lo mai m\u00e9s a la vinya. Quan hi v\u00e0rem tornar, vaig anar corrent cap a la serp i, sorpresa!, nom\u00e9s hi havia la pell i la corda: la serp havia marxat. El pare em va explicar que la serp tenia signes de voler fer la \u00a0muda \u2013ho fan enganxant-se per les bardisses\u2013 i en aquell cas la corda va fer de suport facilitant-li la lleva de la pell vella. Em va treure un pes molt gran de sobre i alhora va sorprendre\u2019m aquella cobertura tan intacta.<\/p>\n

La verema i collir olives<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>
Francesc Masana a dalt del carro cargant una portadora (fam\u00edlia Masana)<\/figcaption><\/figure>\n

La verema era tot una festa. La vinya estava plena de persones, les dones tall\u00e0vem el ra\u00efm, que pos\u00e0vem dins de cabassos, i els homes passaven a recollir-los per abocar-los a les portadores, despr\u00e9s amb ajut de cordes agafades a les cornaleres les carregaven al carro. El pare deia que deix\u00e9ssim sense collir alguns dels gotims petits, per tenir-ne a l\u2019hivern. Encara recordo aquell agradable i peculiar olor de la verema i les abelles voltejant pels semals abans de tapar-los amb les s\u00e0rries. El Nano<\/em> aquells dies treballava molt perqu\u00e8 havia de fer diversos viatges al Sindicat i, ben carregat de ra\u00efms, es pot dir que es guanyava ben b\u00e9 les garrofes.<\/p>\n

El meu germ\u00e0 Mari\u00e0 era contractista d\u2019obres i sovint feia venir a la verema alguns dels seus treballadors. Al migdia feien un bon dinar all\u00e0 mateix a la vinya: botifarra i cansalada a la brasa, truita de patates, rostit fet el dia abans per la mare, i una vegada tamb\u00e9 com a fi de festa hi v\u00e0rem fer una paella. Els veremadors, abans de plegar omplien el cistell de figues, pr\u00e9ssecs i ra\u00efms que podien ser de moscatell blanc, moscatell negre o picapoll. Aquests ceps els ten\u00edem disseminats per la vinya, era la forma que no fossin trobats per persones circulants. Quan verem\u00e0vem em convertia en guia agr\u00edcola, perqu\u00e8 el pare els deia als veremadors: \u201cDieu a la Rosa que us acompanyi all\u00e0 on hi ha els bons ra\u00efms.\u201d De fet, em coneixia el lloc de mem\u00f2ria perqu\u00e8 quan volia menjar-ne escollia aquests. Si venia alguna persona a veremar i no tenia pr\u00e0ctica, el pare, en lloc de donar-los un fal\u00e7\u00f3 els donava unes tisores de podar per evitar que es tallessin.<\/p>\n

Collir olives era una altra cosa. Feia un fred que pelava i se\u2019ns quedaven els dits balbs. Primerament esten\u00edem les borrasses a terra cobrint el voltant de l\u2019olivera, els homes amb branques espolsaven les fulles per fer caure les olives i nosaltres, ajupides al terra, les an\u00e0vem replegant i posant dins de cabassos. Una de les coses agradables de la temporada era que quan hav\u00edem d\u2019anar al Sindicat, la mare ens preparava una torrada que suc\u00e0vem directament al raig d\u2019oli que sortia del trull. Era delici\u00f3s! No hi havia cap problema si queia alguna gota d\u2019oli a terra.<\/p>\n

\"\"
De dreta a esquerra, el pare, la J\u00falia, dos amics, Anna Masana, el seu prom\u00e8s Josep Sunyer i al mig Francesc Masana, la Xita i el Ner\u00f3n \/ La J\u00falia, n\u00f2via de Francesc, collint pr\u00e9ssecs (fam\u00edlia Masana).<\/figcaption><\/figure>\n

La tasca d\u2019empeltar i estris necessaris<\/strong><\/p>\n

El meu pare era un bon empeltador i conegut entre els pagesos terrassencs perqu\u00e8 sovint el venien a buscar perqu\u00e8 els empelt\u00e9s ceps o algun arbre fruiter. Tenia la m\u00e0 trencada fent aquesta feina, i tots els empelts li agafaven. Un dels treballs m\u00e9s delicats que havia fet, segons el seu n\u00e9t Francesc, a qui l\u2019hi havia explicat el seu pare, Josep Masana, que havia participat en aquesta feina, consist\u00ed a empeltar una gavarrera, planta silvestre prove\u00efda de punxes, semblant a un roser, amb set tipus d\u2019empelts diferents de roses de variats colors. Va ser un enc\u00e0rrec fet per una fam\u00edlia que vivia en una casa amb jard\u00ed al carrer Arqu\u00edmedes de Terrassa, xamfr\u00e0 amb el carrer doctor Ull\u00e9s. Es veu que la planta feia una sensaci\u00f3 espectacular.<\/p>\n

Embolicat amb un drap hi tenia guardat uns falcons que servien nom\u00e9s per empeltar i eren nets i molt ben esmolats, cordills de r\u00e0fia, un pot amb pomada i no recordo qu\u00e8 m\u00e9s. Aquest, diguem-ne, set<\/em> quir\u00fargic, quan se l\u2019emportava sabia que probablement anir\u00edem a algun altre camp a fer aquesta feina. En ocasions mirava com actuava, per\u00f2 sense donar-li la import\u00e0ncia que dono ara al fet. S\u00ed que pensava que fer una incisi\u00f3 al peu de l\u2019arbre mare li havia de fer mal. Despr\u00e9s del tall inseria l\u2019empelt que havia tallat en forma de falca o cunya i ho embolicava amb la r\u00e0fia, per\u00f2 no recordo en quin moment hi posava la pomada. Possiblement els ra\u00efms especials que menj\u00e0vem havien sigut empeltats d\u2019altres ceps seleccionats que entre els pagesos coneguts s\u2019intercanviaven. Una de les tasques que tamb\u00e9 requeria un bon coneixement era aclarir les vinyes, o sigui, tallar amb les mans una part dels brots del cep perqu\u00e8 les altres parts rendissin m\u00e9s.<\/p>\n

La fira de fruits i flors de Valls<\/strong><\/p>\n

Valls t\u00e9 una tradici\u00f3 de fer mercats des de fa m\u00e9s de 800 anys i l\u2019any 1951 el Foment d\u2019Iniciatives i Turisme de la ciutat va voler instituir un mercat extraordinari anual de fruits del camp i flors que se celebraria el primer dimecres del mes d\u2019agost. Un dels objectius era tamb\u00e9 lliurar premis als productes m\u00e9s atractius que es presentessin. Avui dia aquesta fira, amb el nom de Firagost, continua celebrant-se amb for\u00e7a \u00e8xit i es considera que \u00e9s la m\u00e9s multitudin\u00e0ria de Catalunya.[12]<\/a> El pare no es volia perdre mai aquesta fira, potser com fem les infermeres, que anem a tots els congressos per posar-nos al dia i si pot ser presentar-hi alguna pon\u00e8ncia, el pare tamb\u00e9 s\u2019emportava algun producte d\u2019aquells que feia goig de veure. Penso que esperava aquest moment perqu\u00e8 quan creixia un fruit ufan\u00f3s o de configuraci\u00f3 diferent deia: \u201cAquest ens l\u2019emportarem a Valls.\u201d No s\u00e9 de segur si va ser ell o un amic que va fer cr\u00e9ixer una carbassa dins d\u2019un porr\u00f3 de vidre i va quedar modelada amb la seva forma. Es veu que va aconseguir molta originalitat. L\u2019excursi\u00f3 a Valls sempre havia tingut acceptaci\u00f3 entre alguns membres de la fam\u00edlia.<\/p>\n

\"\"
Fira de Valls amb la parada de Terrassa. Joan Masana a l\u2019esquerra amb armilla (fam\u00edlia Masana).<\/figcaption><\/figure>\n

La festa de Sant Isidre<\/strong><\/p>\n

Cada any per Sant Isidre, el dia 15 de maig, celebr\u00e0vem la Festa de la pagesia,[13]<\/a> m\u00e9s endavant a Catalunya la festivitat va ser traspassada al dia de Sant Galderic, el 6 d\u2019octubre. Aquesta festa \u00e9s una tradici\u00f3 de molta solera al Rossell\u00f3.[14]<\/a> Sovint acompanyava el pare a la festa, fins i tot quan em vaig fer m\u00e9s gran. Al mat\u00ed es feia una process\u00f3 i se celebrava un ofici solemne a l\u2019esgl\u00e9sia del Sant Esperit de Terrassa, actualment catedral; a la sortida ens donaven una coca bene\u00efda que jo em menjava al mateix moment. Despr\u00e9s an\u00e0vem al Passeig a prendre alguna cosa i m\u00e9s tard, a dinar en una nau arranjada al mateix Sindicat. No ho recordo b\u00e9, per\u00f2 sembla que tamb\u00e9 hav\u00edem anat a la sala dels Miralls del carrer Sant Pere per algun tipus d\u2019acte.<\/p>\n

\"\"
Detall de la botiga de la Cooperativa (fam\u00edlia Masana).<\/figcaption><\/figure>\n

El pare es coneixia el santoral de mem\u00f2ria, les llunes i sabia quan plouria o no. No cal dir encara m\u00e9s els mesos de l\u2019any idonis per dur a terme les variades tasques del camp, tot i que algunes vegades consultava el calendari dels pagesos. Ell no va sortir tan bo com el seu pare, en Mari\u00e0 Masana, nat l\u2019any 1856, en el sentit de saber la manera de trobar aigua de les profunditats de la terra. Per investigar-ho, l\u2019avi Mari\u00e0, a m\u00e9s de tenir una sensibilitat especial que li podien marcar les seves pr\u00f2pies cames, emprava una branca d\u2019arbre en forma de Y que es posava a la cintura deixant el sector m\u00e9s llarg que sort\u00eds cap endavant, es passejava pel terreny i quan se situava a sobre d\u2019una veta d\u2019aigua, la branca se li inclinava cap amunt. El pare ho feia amb un p\u00e8ndol i va trobar aigua en dues ocasions, per\u00f2 no s\u2019hi dedicava. Sabia tamb\u00e9 moltes dites relacionades amb el camp i les persones. Per exemple, deia que si un arbre naixia tort i no l\u2019adre\u00e7aves de petit sempre m\u00e9s ho seria, com les persones. Tenia un llibre on apuntava els jornals que havia fet per a altres pagesos. Jo, volent seguir el seu sistema de fer anotacions, tamb\u00e9 apuntava algunes coses que explicava de la fam\u00edlia. Estic agra\u00efda que ho hagu\u00e9s fet.<\/p>\n

Penso que els pagesos, b\u00e9 sigui perqu\u00e8 observen o estan m\u00e9s vinculats a la naturalesa o perqu\u00e8 abans havien de passar algunes hores dins la barraca esperant que s\u2019escamp\u00e9s la tempesta, deien algunes frases que feien pensar. El pare, per exemple, deia: \u201cMalfia\u2019t de qui sempre parla molt b\u00e9 de tu, i de qui s\u2019omple la boca amb la paraula llibertat<\/em>.\u201d M\u2019imagino que a aquestes conclusions s\u2019hi arriba a partir d\u2019una edat.<\/p>\n

Per finalitzar, voldria dir que ara tot aquest fruct\u00edfer i bonic territori agr\u00edcola ha desaparegut: la casa pairal de can Curet, la vinya de can Casanoves i la del Padr\u00ed, els horts de la carretera de Rub\u00ed, el Clos i altres vinyes que el pare treballava. Al seu lloc s’han constru\u00eft cases, ind\u00fastries i autovies que han\u00a0 transformat completament el paisatge; ara el territori \u00e9s an\u00f2nim, impersonal i orfe d\u2019identitat i potser amb poca cosa escrita. L\u2019impacte ambiental que m\u00e9s m’ha corpr\u00e8s ha estat la p\u00e8rdua d’aquells llocs que he intentat descriure. Sembla com si s\u2019haguessin esfumat i s’haguessin emportat tamb\u00e9 una part de la nostra arrelada hist\u00f2ria agr\u00edcola terrassenca. Quan penso que el meu pare va fer tanta feina…<\/p>\n

\n

 <\/p>\n

\"\"
Joan i Rosa Masana durant dues celebracions de la Festa dels pagesos de Terrassa, 1956 i 1962.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a>
El fal\u00e7et que el pare sempre duia a la cistella<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

\n
\n
\n

Adjunten un breu v\u00eddeo\u00a0 de tamany comprimit que de feia anys havien fet i est\u00e0 relacionat amb el que hem explicat<\/p>\n

\u00a0V\u00eddeo\u00a0sindicat-pagesos-compr<\/a><\/h4>\n

Bibliografia consultada<\/p>\n

[1]<\/a> Benault, Josep M. ISPA. Estudio socio-econ\u00f3mico. Historia de Terrassa<\/em>, col\u00b7lecci\u00f3 Papers de la Ciutat n\u00fam. 1, 1987.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[2]<\/a> Puig Casas, Francesc. BCOCIT, n\u00fam. 448, maig 1944.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[3]<\/a> Mem\u00f2ria 1957, 1958 i 1959, Cambra Oficial de Comer\u00e7 i Ind\u00fastria de Terrassa, p. 31. D\u00f3na les\u00a0 seg\u00fcents xifres de caps de bestiar: cavalls, 308; mules, 90; ases, 82; xais, 350; cabres, 300; porcs, 690 i vaques, 260.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[4]<\/a> Carlos Romero [www.marm.es\/ministerio\/pags\/biblioteca\/revistas\/pdf_ays\/a018_02.pdf<\/a>].<\/p>\n<\/div>\n

\n

[5]<\/a> Escud\u00e9, Ramon. L\u2019economia terrassenca 1877-1977<\/em>. Caixa de Terrassa, 1977.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[6]<\/a> Lorca i Simon, Josep Llu\u00eds. La cooperativa agr\u00edcola, punt final de l\u2019agricultura terrassenca?<\/em> Entre d\u2019altres coses ens informa: \u201cFruit de la nova legalitat vigent, s\u2019hi instaura, ja l\u2019any 1940, un c\u00e0rrec de control anomenat jefe de la casa sindical<\/em>. Aquest c\u00e0rrec l\u2019ocuparia Ramon Matalonga, mentre que Agust\u00ed Sola i Brujas n\u2019era el nou director. Aquest darrer dirig\u00ed l\u2019entitat entre 1940 i 1950, any en qu\u00e8 el substitu\u00ed Josep Mata de la Barata Samaranch. Aquell any l\u2019entitat, tutelada pel nou r\u00e8gim pol\u00edtic, passava a formar part de la Confederaci\u00f3n Nacional Cat\u00f3lico-agraria, a trav\u00e9s de l\u2019Institut Agr\u00edcola Catal\u00e0 de Sant Isidre.\u201d M\u00e9s informaci\u00f3 \u00a0a [www.raco.cat\/index.php\/terme\/article\/viewFile\/139392\/236145<\/a>].<\/p>\n<\/div>\n

\n

[7]<\/a> Plans, Lourdes. El Sindicat Agr\u00edcola, una cooperativa per protegir els petits pagesos<\/em>. Efad\u00f3s, 2007.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[8]<\/a> Segons el Diccionari Catal\u00e0-Valenci\u00e0-Balear d\u2019Antoni M. Alcover i F. de B. Moll, coquessa<\/em> \u00e9s \u201cuna cuinera de circumst\u00e0ncies, que va a guisar el menjar a una casa en ocasi\u00f3 d\u2019una festa\u201d. La mare s\u2019emportava un mocador de fer farcells amb davantals blancs impecables, un ganivet i unes tisores de la cuina, estris molt acuradament esmolats, ja que deia que no volia tenir sorpreses a l\u2019hora de tallar la carn.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[9]<\/a> Teresa Masana va n\u00e9ixer a Maians (2-4-1894), es va casar amb Miquel Rod\u00f3 Anglada,\u00a0 natural d’Ullastrell, va tenir dos fills, va enviudar i es va tornar a casar amb Bonaventura Prat Horta, 16 anys m\u00e9s gran que ella.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[10]<\/a> Aquesta afirmaci\u00f3 la puc fer per experi\u00e8ncia pr\u00f2pia, perqu\u00e8 un dia hav\u00edem quedat amb el meu germ\u00e0 que quan arrib\u00e9s em portaria a la fira. El pare aquell dia va passar a veure un amic i\u00a0 no sortia de casa seva. La meva impaci\u00e8ncia anava en augment fins que mano al Nano<\/em> que engegui \u00a0amb un lleuger tirar de les regnes i fent un\u00a0 peculiar soroll amb la boca que no sabria transcriure, el cavall em tenia molta confian\u00e7a i jo tamb\u00e9\u00a0 a ell, perqu\u00e8 sola no hauria sabut tornar a casa de la tia Teresa, on ten\u00edem l\u2019estable. El pare, en sortir de casa de l\u2019amic, va dir: \u201cM\u2019han fotut el carro i la filla!\u201d Aquest va ser l\u2019ensurt m\u00e9s gran que vaig tenir. Un altre va ser venir-me a rescatar d\u2019una dilig\u00e8ncia de gitanos acampats prop de la vinya.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[11]<\/a> He dit \u201cens tocava\u201d, en plural, perqu\u00e8 de petita, fins als vuit anys, en lloc d\u2019anar\u00a0 a l\u2019escola d\u2019aquell temps, que feia una olor molt desagradable i era un avorriment, la mestra ens feia fer durant tot el mat\u00ed pals i o<\/em> en un paper. Aix\u00f2 era tot. No podia fer res m\u00e9s amb tanta canalla.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[12]<\/a> Per a m\u00e9s informaci\u00f3, [www.cambravalls.com\/firagost\/es\/Cont_Lafira_Benving.htm<\/a>].<\/cite><\/p>\n<\/div>\n

\n

[13]<\/a> Sant Isidre \u00e9s un sant de molta\u00a0 solera perqu\u00e8 va n\u00e9ixer l\u2019any 1082, es va casar amb Maria Tor\u00edbia, que tamb\u00e9 va ser canonitzada amb el nom de santa Maria de la Cabeza.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[14]<\/a> Sant Galderic, patr\u00f3 dels pagesos francesos i ara tamb\u00e9 dels catalans, se celebra el dia 6 d\u2019octubre. Aquest sant, que era pag\u00e8s, va n\u00e9ixer a Vievila, al Llenguadoc, cap al 830.<\/p>\n

Per m\u00e9s informaci\u00f3 sobre el tema de la pagesia es pot consultar a \u00a0Josep Lu\u00eds Lorca\u00a0<\/a>. La cooperativa agr\u00edcola, punt i final de la gricultura terrassenca, revista Terme n\u00fam.23, 2008.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a>
Dinar dia de Sant Isidre, a la imatge hi ha el meu pare tercer a la dreta, dos germans el Pepet i Mari\u00e0, l’oncle Ventura i el cos\u00ed Joan Rod\u00f3 (imatge arxiu Rosa M. Masana)<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Algunes dades sobre la Terrassa agr\u00edcola   L\u2019objectiu d\u2019aquest article \u00e9s presentar, a t\u00edtol d\u2019introducci\u00f3, algunes dades referents a l\u2019activitat agr\u00edcola terrassenca de mitjans del segle XX, evitant per\u00f2, estendre\u2019ns en el tema perqu\u00e8 hi ha estudis fets en aquesta l\u00ednia. El prop\u00f2sit principal \u00e9s explicar les activitats desenvolupades per una fam\u00edlia terrassenca, com era…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":17300,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[31,6,14],"tags":[38,67,68,335,1842],"class_list":["post-536","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-destacats","category-terrassa","category-terrassa-pobles","tag-masana","tag-pagesia","tag-sindicat","tag-teresa-masana","tag-terrassa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/536"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=536"}],"version-history":[{"count":111,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/536\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18607,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/536\/revisions\/18607"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/17300"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=536"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=536"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=536"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}