![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/DSC08791.jpg\" "\\"dsc08791\\"")
<\/a>A dins del cotxe<\/strong><\/p>\n Jo anava asseguda al darrere al costat d\u2019una persona a qui no veia b\u00e9 la cara, era una nit sense lluna, fosca a no poder m\u00e9s. A trav\u00e9s del vidre del conductor veia com anaven passant pins uns rere els altres, est\u00e0vem en ple bosc i en cada revolt feia la sensaci\u00f3 que hav\u00edem de xocar contra algun dels arbres.<\/p>\n De la mateixa manera que al principi vaig sentir estranyesa que vinguessin a buscar-me tres homes, poc despr\u00e9s vaig comen\u00e7ar a sentir inseguretat perqu\u00e8 m\u2019adonava que el viatge era excessivament llarg. Penso que v\u00e0rem superar els l\u00edmits de la demarcaci\u00f3 sanit\u00e0ria municipal. Els vaig comentar:<\/p>\n \u2500S\u00ed que \u00e9s lluny casa vostra, no?<\/p>\n \u2500S\u00ed que ho \u00e9s, est\u00e0 bastant apartada de tot \u2500van respondre.<\/p>\n L\u2019home que tenia al costat em va demanar:<\/p>\n \u2500Tu no ets d\u2019aqu\u00ed, oi?<\/p>\n \u2500No \u2500li digu\u00e9\u2500. Soc de Terrassa.<\/p>\n \u2500Ja em semblava a mi que parlaves una mica diferent! \u2500va exclamar.<\/p>\n Tot que soc una persona enraonadora, en aquella ocasi\u00f3 no em sortia donar-los conversa, nom\u00e9s em preocupava saber on arribar\u00edem finalment despr\u00e9s d\u2019aquell llarg cam\u00ed polseg\u00f3s i ple de sots.<\/p>\n Arribem a un mas<\/strong><\/p>\n Per fi els llums del cotxe mostren que estem davant la portalada d\u2019una casa de pag\u00e8s, per\u00f2 amb tot, encara tenia la sensaci\u00f3 que podia ser v\u00edctima d\u2019un possible segrest. Els homes van cridar: \u201cEi! Som nosaltres, ja som aqu\u00ed!\u201d.<\/p>\n Ens van venir a rebre dues senyores i en aquell moment vaig respirar fondo. Elles van dir-me: \u201cVine amb nosaltres que t\u2019ensenyarem on tenim l\u2019avi\u201d. Els vaig demanar com es deia l\u2019avi, de qui ara no recordo el nom, per\u00f2 posem, per aquesta ocasi\u00f3, que es deia Josep.<\/p>\n \u2500Senyor Josep, com esteu? \u2500li vaig preguntar, en entrar a la cambra.<\/p>\n \u2500Mira, noia, estic rabi\u00f3s. Tinc ganes de fer un riu i no puc de cap manera, sense la sonda no puc arribar a orinar.<\/p>\n Les senyores ja tenien la nova sonda uretral a punt. Vaig mirar-li l\u2019abdomen i s\u00ed, tenia un important globus vesical, una dilataci\u00f3 de la bufeta de l\u2019orina que s\u2019observava a simple vista sense necessitat de palpaci\u00f3, signe inconfusible que el senyor Josep feia hores que presentava una retenci\u00f3 urin\u00e0ria.<\/p>\n<\/a>