{"id":5389,"date":"2017-08-03T16:43:15","date_gmt":"2017-08-03T14:43:15","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=5389"},"modified":"2019-02-18T21:26:44","modified_gmt":"2019-02-18T19:26:44","slug":"en-record-del-poeta-ramon-noguer-fabrega-1920-2004","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=5389","title":{"rendered":"En record del poeta Ramon Noguer F\u00e0brega (1920-2004)"},"content":{"rendered":"

\u00a0Fa pocs dies vaig obrir una capsa de sabates que guardava, plena de composicions del poeta Ramon Noguer, de l\u2019\u00e8poca que exercia d\u2019infermera a la vila de les Planes d\u2019Hostoles (Garrotxa), l\u2019any 1987 i d\u2019un temps m\u00e9s endavant. Transcorreguts trenta anys, he descobert una faceta del meu tarann\u00e0 de la qual no era conscient, i tot perqu\u00e8 una altra persona ho va escriure, \u00e9s clar que sempre amb ulls de poeta\u00a0 que emfatitzen la bellesa de tot. He pogut descobrir una part de mi mateixa que no se m\u2019hauria revelat mirant un \u00e0lbum de fotografies. Un sentiment de gratitud envers Ramon Noguer m\u2019ha motivat a explicar quelcom d\u2019ell; \u00e9s com si volgu\u00e9s retre-li un petit homenatge simplement recordant-lo i parlant de la seva persona.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Imatge publicada a la revista Nyer n\u00fam. 11.<\/figcaption><\/figure>\n

Pinzellada biogr\u00e0fica<\/strong><\/p>\n

Per explicar quelcom d\u2019en Ramon he consultat el butllet\u00ed municipal Nyer<\/em> n\u00famero 11, de l\u2019any 2014, on consta una cr\u00f2nica, i tamb\u00e9 la monografia Les Planes d\u2019Hostoles<\/em> (Quaderns de la Revista de Girona, 18). L\u2019autor va publicar un llibre titulat Records de jovenesa: poemes de <\/em>\u00a0Ramon Noguer F\u00e0brega<\/em> (les Planes d\u2019Hostoles: Ajuntament, 2003).<\/p>\n

Ramon va n\u00e9ixer a les Planes d\u2019Hostoles el 27 de gener de 1920, i segons s\u2019explica l\u2019afecci\u00f3 per la poesia li ve de molt jove, tot que va ser a partir dels 18 anys que es dedic\u00e0 m\u00e9s plenament a escriure.<\/p>\n

Durant la Guerra Civil espanyola, que es prolong\u00e0 de l\u2019any 1936 al 1939, el mes de maig de l\u2019any 1938 les forces republicanes van mobilitzar joves que anomenarien de la lleva del biber\u00f3 \u2013nom\u00e9s tenien divuit anys\u2013 per anar a la guerra, entre els quals hi havia en Ramon.<\/p>\n

Va haver de lluitar als fronts de l\u2019Ebre, Tortosa i Balaguer, fins que en acabar la guerra el van fer presoner i va ser recl\u00f2s en un camp de concentraci\u00f3, en un de disciplinari en i un altre de treball. Posteriorment va haver de fer el servei militar, de manera que es va passar set anys a l\u2019ex\u00e8rcit.<\/p>\n

A l\u2019esmentat butllet\u00ed Nyer<\/em> hi consten publicades tres poesies titulades: \u00a0Adeu-siau<\/em>, escrita abans de marxar al front, La meva cabana,<\/em> que explica on es refugiava per esquivar els projectils, i Presoner,<\/em> en qu\u00e8 reconeixia que s\u2019havia pogut salvar i abrigava l\u2019esperan\u00e7a de tornar a casa. El seu somni es va complir i \u00a0va poder arribar viu a les Planes d\u2019Hostoles, on va formar una fam\u00edlia. Durant les hores lliures de la feina va poder continuar escrivint poemes, ocupar-se de l\u2019hort i dur a terme diverses tasques socials.<\/p>\n

Obra i premis <\/strong><\/p>\n

T\u00e9 obra en prosa i po\u00e8tica escrita en catal\u00e0 i en castell\u00e0, amb un total de 28.199 poemes. Tamb\u00e9 ha escrit alguns himnes, sardanes i poemes que els padrins de noces li encarregaven per llegir-los a la n\u00favia en el moment de lliurar-li el ram.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Francesc Masana, padr\u00ed de noces, anys seixanta ( Colecci\u00f3 Masana)<\/figcaption><\/figure>\n

Tots els seus poemes els guardava escrits a m\u00e0 dins de llibretes folrades en qu\u00e8, una vegada completades, indexava les composicions, tasca que li facilitava la recuperaci\u00f3 del text cercat. Tamb\u00e9 assignava un n\u00famero a cada una de les persones destinat\u00e0ries dels versos. De les poesies, en especial les que eren per regalar, en feia dues c\u00f2pies: una per a ell i l\u2019altra per a la persona interessada. Solia comentar que, per inspirar-se, abans d\u2019escriure un vers havia de con\u00e8ixer la persona a qui anava dedicat el poema.<\/p>\n

Noguer tamb\u00e9 va publicar versos en diferents revistes i en programes de festa major, i per algunes de les seves obres ha rebut premis en viles com Matar\u00f3, Figueres, Banyoles i Olot.<\/p>\n

L\u2019experi\u00e8ncia terrassenca<\/strong><\/p>\n

Sovint succeeix que quan en un lloc t\u2019hi has sentit ben acollit ho acabes recordant tota la vida i aix\u00f2 es reviu quan un dia et trobes alg\u00fa d\u2019aquella poblaci\u00f3. \u00c9s possible que aix\u00f2 li succe\u00eds a Ramon, perqu\u00e8 m\u2019havia explicat que tenia molt bon record de Terrassa i que estava content de con\u00e8ixer una terrassenca. No recordava que l\u2019hagu\u00e9s llegit abans, per\u00f2 ara he trobat entre els sis quaderns de poesia oferts per en Ramon, una prosa titulada Record<\/em>, que parla del dia que va passar per Terrassa<\/a> tornant de la seva reclusi\u00f3 en un camp de presoners de Miranda de Ebro. El text forma part del quadern titulat Pinzellades po\u00e8tiques<\/em> i he considerat adient adjuntar-lo a aquesta ressenya.<\/p>\n

Record<\/strong><\/p>\n

L\u2019any mil nou cents quaranta-dos, exactament el mes de maig, que el sol encara no t\u2019havia brindat cap bes amb el seu raig, ven\u00edem de Miranda d\u2019Ebre d\u2019un camp de concentraci\u00f3 i vam parar a Terrassa davant mateix l\u2019estaci\u00f3.<\/em><\/p>\n

La gent que per all\u00e0 rondava recordo que es va franquejar amb aquell tren de presoners, que com et pots imaginar jo tamb\u00e9 hi era. Va causar-me un grat est\u00edmul i conhort el veure gent que es compadia de la nostra tr\u00e0gica dissort.<\/em><\/p>\n

F\u00e8iem cam\u00ed cap a Mallorca un Batall\u00f3 Disciplinari. Ja que trobar\u00edem a Terrassa aquell caliu hospitalari, a tu que ets un terrassenca avui em plau manifestar agra\u00efment per l\u2019acollida que els teus paisans ens van brindar.<\/em><\/p>\n

Les obres bones sempre queden perqu\u00e8 en el fons de l\u2019esperit queden records immarcescibles que mai s\u2019enfonsen en l\u2019oblit.<\/em><\/p>\n

\u00c9s curi\u00f3s, Rosa Maria, que avui jo pugui fer-te esment d\u2019un episodi del passat del qual no en tens coneixement, perqu\u00e8 llavors tu no existies per\u00f2 que en part tamb\u00e9 t\u2019ateny perqu\u00e8 \u00e9s un ver i franc elogi al teu pa\u00eds, al teu terreny. <\/em><\/p>\n

D\u2019aquell passat nom\u00e9s enyoro la meva edat tan juvenil que tristament va diluir-se enmig d\u2019un marc amarg i hostil. <\/em><\/p>\n

Les Planes d\u2019Hostoles, 24 d\u2019agost de 1987. Ramon Noguer F\u00e0brega<\/p>\n

\"\"<\/a>
Quaderns lliurats per Ramon Noguer a Rosa M. Masana<\/figcaption><\/figure>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0Fa pocs dies vaig obrir una capsa de sabates que guardava, plena de composicions del poeta Ramon Noguer, de l\u2019\u00e8poca que exercia d\u2019infermera a la vila de les Planes d\u2019Hostoles (Garrotxa), l\u2019any 1987 i d\u2019un temps m\u00e9s endavant. Transcorreguts trenta anys, he descobert una faceta del meu tarann\u00e0 de la qual no era conscient, i…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1,14],"tags":[473,556,1842],"class_list":["post-5389","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-infermeria","category-terrassa-pobles","tag-infermera","tag-poeta","tag-terrassa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5389"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=5389"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5389\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5422,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5389\/revisions\/5422"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=5389"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=5389"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=5389"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}