Despr\u00e9s d\u2019acabada la Guerra Civil Espanyola, l\u2019any 1939, el tiet Jaume i la seva fam\u00edlia van exiliar-se a Fran\u00e7a i despr\u00e9s d\u2019haver hagut de viure for\u00e7a vicissituds van poder-se obrir pas en la vida, formar noves fam\u00edlies i viure amb un nivell alt de comoditat.<\/p>\n
Sempre he recordat el dia que van venir a Terrassa l\u2019Elena i en Jacques Poitu per con\u00e8ixer la fam\u00edlia. Jo tenia uns sis anys i l\u2019arribada va ser espectacular pel tipus de cotxe que portaven. L\u2019Elena era molt guapa i anava perfectament vestida, llu\u00efa una bossa de m\u00e0 i unes sabates de tal\u00f3 de conjunt amb el vestit. Desprenia una flaire molt agradable, res a veure amb les usuals Maderas de Oriente.<\/p>\n
Semblaven una parella de les pel\u00b7l\u00edcules de Hollywood que projectaven al cinema Dor\u00e9, situat a cent metres de casa i del qual la fam\u00edlia n\u2019eren assidus, menys el pare, que preferia, deia, anar al Sevilla, a veure cuixa.<\/p>\n
La mort d\u2019en Mari\u00e0<\/strong><\/p>\n L\u2019any 1960 el nostre germ\u00e0 Mari\u00e0, amb nom\u00e9s 33 anys, va perdre la vida a causa d\u2019un accident de moto. Va ser una gran desgr\u00e0cia per tots nosaltres i per als amics i fam\u00edlia que el coneixien i van venir a casa a donar-nos el condol. El nostre cos\u00ed Josep Codina va dir-nos: \u201cHaur\u00edem de donar la not\u00edcia al tiet Jaume de Fran\u00e7a. Us en donar\u00e9 l\u2019adre\u00e7a.\u201d Ning\u00fa de casa la tenia, de manera que jo tamb\u00e9 la vaig voler copiar i l\u2019endem\u00e0 mateix li vam enviar una carta.\u201d<\/p>\n Proposo al pare anar a Fran\u00e7a<\/strong><\/p>\n Havien passat quatre anys d\u2019aquell tr\u00e0ngol i jo havia complert els 19 anys, per la qual cosa vaig proposar al pare anar a veure el seu germ\u00e0 a Fran\u00e7a. El pare havia nascut l\u2019any 1897 i tot la seva edat em va preguntar: \u201cRosa, tu sabries com anar a casa d\u2019en Jaume?\u201d Decidida, li vaig respondre que s\u00ed, perqu\u00e8 feia poc m\u2019havia comprat un atles universal de geografia on havia localitzat el poble del tiet prop d\u2019Orleans. \u201cD\u2019acord. Si ho tens tan clar, anem-hi\u201d, va respondre.<\/p>\n Despr\u00e9s d\u2019obtenir els passaports, un dia a mitja tarda agafem el tren dels catalans per anar a l\u2019estaci\u00f3 de Fran\u00e7a de Barcelona i all\u00e0 vam adquirir un bitllet fins a Orleans. La mare ens havia preparat entrepans i el pare havia omplert la bota de vi que portava penjada a l\u2019espatlla.<\/p>\n Aquell viatge nocturn a un lloc desconegut era una aventura. El pare en un moment de dubte va comentar: \u201cN\u2019est\u00e0s segura, Rosa, que anem b\u00e9?\u201d Li vaig dir que s\u00ed, per\u00f2 no les tenia totes. Per\u00f2 sortosament vam arribar a Portbou i vam fer el canvi de tren reglamentari. El comboi franc\u00e8s era m\u00e9s c\u00f2mode i deien que la dist\u00e0ncia entre rails era m\u00e9s gran.<\/p>\n El viatge va ser feixuc. Tota la nit asseguts i pendents de llegint el nom de les estacions per no passar-nos de llarg, fins que vam veure un r\u00e8tol que deia Orleans<\/em>, i a correcuita vam baixar del tren.<\/p>\n Amb taxi a casa del tiet Jaume<\/strong><\/p>\n Desconeixia que els mapes tenen una escala que indica la dist\u00e0ncia existent entre poblacions, sense pensar que un mil\u00b7l\u00edmetre pot equivaler a diversos quilometres. Per tant a Orleans agafem un taxi i amb l\u2019adre\u00e7a en m\u00e0, el taxista empr\u00e8n viatge. Despr\u00e9s de rec\u00f3rrer uns cent quil\u00f2metres s\u2019atura davant d\u2019una casa amb hort. Paguem el servei i ens quedem sense un ral. Ni fet expr\u00e9s: nom\u00e9s ten\u00edem disponibles els diners per al bitllet de tornada.<\/p>\n El tiet Jaume en veure un taxi parat va sortir de casa seva, i quan els dos germans es trobaren de cara, es van abra\u00e7ar i diria que l\u2019abra\u00e7ada va durar cinc minuts. Potser volien recuperar les que s\u2019haurien fet en 25 anys.<\/p>\n El pare i el tiet Jaume van conversar llargament, tot que el pare em va dir que no entenia moltes paraules del seu germ\u00e0 perqu\u00e8 algunes eren afrancesades. La tia Secundina i jo v\u00e0rem comunicar-nos for\u00e7a b\u00e9, i intu\u00efa que gaudia de la nostra pres\u00e8ncia i de com valoraven el lloc on vivien, ple d\u2019arbres fruiters i d\u2019aquell cobert ple de pots de fruita confitada, pr\u00e9ssecs, albercocs, cireres, figues, pomes, peres, fins i tot un aparell per esterilitzar els productes.<\/p>\n La meva tia em mirava amb goig quan menjava amb tant de gust el xantill\u00ed barrejat amb fruites confitades. A m\u00e9s, em deixava escollir les que volgu\u00e9s. Descobrir el xantill\u00ed va ser emocionant, res a veure amb la nata.<\/p>\n La comuni\u00f3 d\u2019en Pascal, el fill de l\u2019Elena <\/strong><\/p>\n Va coincidir que el diumenge d\u2019aquella setmana feia la primera comuni\u00f3 en Pascal, el fill de l\u2019Elena i en Jacques, nets dels tiets que vivien a Le Havre. Uns ve\u00efns del poble molt amics de la parella anaven a la celebraci\u00f3. Em van proposar que an\u00e9s amb ells, perqu\u00e8 els avis no hi anaven i el pare es podia quedar amb ells.<\/p>\n Amb cotxe v\u00e0rem travessar gran part de l\u2019anomenat \u201cgranier de la France\u201d. Era sorprenen observar les grans extensions de terreny cultivat de cereals. En arribar a Le Havre vaig tenir ocasi\u00f3 de con\u00e8ixer diversos membres de la fam\u00edlia, com tamb\u00e9 la meva cosina Angelina, en Roger i el seu fill Patrice. El banquet el van fer a la bonica vila mar\u00edtima d\u2019Honfleur i el restaurant era excel\u00b7lent. All\u00e0 per primera vegada vaig menjar \u00e0nec amb taronges.<\/p>\n L\u2019Angelina va proposar-me que em qued\u00e9s un parell de dies a casa seva a Par\u00eds. Era una persona encantadora, simp\u00e0tica, alegre i espl\u00e8ndida, tenia un car\u00e0cter semblant al del seu cos\u00ed Mari\u00e0, el meu germ\u00e0. Per a ells els diners tenien el valor del moment, del que et permeten fer.<\/p>\n La Tour Eiffel <\/strong><\/p>\n L\u2019Angelina coneixia el meu inter\u00e8s per anar a veure la Tour Eiffel i em va dir: \u201cDem\u00e0 anirem a veure-la.\u201d Vam anar-hi amb el seu cotxe autom\u00e0tic, sense marxes, i vam poder aparcar bastant a prop de la torre.<\/p>\n Impressionava veure des de baix aquella estructura met\u00e0l\u00b7lica tan alta. L\u2019Angelina em va dir: \u201cSom-hi, que pujarem a dalt!\u201d Semblava que no pogu\u00e9s ser que estigu\u00e9ssim ascendint amb un ascensor entremig d\u2019aquell entramat de ferro que abans nom\u00e9s havia vist en postals. La vista des de dalt era fant\u00e0stica, es podia observar tot Paris i tenia la sensaci\u00f3 que s\u2019estava complint un dels meus somnis.<\/p>\n L\u2019Angelina entra al restaurant i diu: \u201cNous avons r\u00e9serv\u00e9 une table au nom de Parisel<\/em>\u201d. No em podia creure que dinar\u00edem en un restaurant situat en aquell lloc impensable. De sorpresa en sorpresa, no recordo el men\u00fa que vam fer, per\u00f2 tot era exquisit. L\u2019Angelina va demanar les postres i quan ens les van portar no podia creure el que veia. Era un bol de color plata ple de xantill\u00ed i un altre ple fins dalt de maduixetes de bosc que desprenien una flaire deliciosa. Davant d\u2019aquell espectacle vaig quedar-me imm\u00f2bil, no tocava res, em costava assimilar que tingu\u00e9s al davant aquella inusual exquisidesa.<\/p>\n Ella em mirava amb un somr\u00eds a la cara, qui sap si havia parlat amb la tia Secundina i coneixia els meus gustos. Tamb\u00e9 podia haver succe\u00eft que el maitre<\/em> del restaurant tingu\u00e9s una defer\u00e8ncia amb l\u2019Angelina i es volgu\u00e9s lluir amb les postres, perqu\u00e8 l\u2019Angelina tenia un restaurant a Par\u00eds. Em vaig servir amb prud\u00e8ncia, per\u00f2 ella, que degustava uns altres postres, va dir-me: \u201cRosa, <\/em>vous pouvez servir celui que vous voulez, il est tout pour vous.<\/em>\u201c<\/p>\n Merci beaucoup<\/em>, Angelina. \u00c9s curi\u00f3s que ara mentre escric aquesta hist\u00f2ria m\u2019emociono i revisc una sensaci\u00f3 de calidesa humana, de bellesa experimentada amb els cinc sentits, que avui, dia 3 d\u2019agost, agafa for\u00e7a, diria que s\u2019ha ampliat envers una emoci\u00f3 evocadora de valors humans. Soc conscient que sempre he guardat amb gratitud el record de l\u2019Angelina dins una parcel\u00b7la del meu cor.<\/p>\n \n \u00a0Els meus avis Mari\u00e0 Masana Fontanet, nascut el 1856, i \u00c0ngela Torrell Turull van tenir sis fills: Teresa, Josefina, Joan, Antonia, Jaume i Isidre. En Joan, el meu pare, es va casar amb Anna Ribas i tamb\u00e9 van tenir sis fills, jo vaig ser la darrera a n\u00e9ixer. El tiet Jaume es va casar…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[32],"tags":[558,559,557,1463,1462,560],"class_list":["post-5434","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-miscel-lania","tag-angelina-masana","tag-elena-masana","tag-france","tag-saint-pierre-sur-loire","tag-tiet-jaume","tag-tour-eiffel"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5434"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=5434"}],"version-history":[{"count":18,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5434\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5452,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5434\/revisions\/5452"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=5434"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=5434"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=5434"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2017\/08\/Portbou.jpg\" "\\"portbou\\"")
<\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a>