{"id":5534,"date":"2017-08-16T17:11:28","date_gmt":"2017-08-16T15:11:28","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=5534"},"modified":"2018-06-05T16:50:33","modified_gmt":"2018-06-05T14:50:33","slug":"el-periquito-pepito","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=5534","title":{"rendered":"Un ocell especial"},"content":{"rendered":"

Fa poc, vaig decidir pintar la part exterior d\u2019una finestra del pis superior que dona al pati d\u2019altra banda poc utilitzat, just davant d\u2019un arbre for\u00e7a alt. Mentre feia aquesta feina, va passar velo\u00e7ment un pardal a frec d\u2019espatlla. En sentir sobre la meva pell la for\u00e7a d\u2019un cos calent i el contacte d\u2019unes ales en moviment vaig pensar \u201cara ves a saber per qu\u00e8 aquest pardal ha fet aix\u00f2\u201d, perqu\u00e8 era evident que l\u2019acci\u00f3 havia estat deliberada.<\/p>\n

Cal dir que al pati hi tinc un recipient amb aigua que renovo sovint i un grup de pardals habitants de l\u2019esmentat arbre hi venen a beure, s\u2019hi banyen i algunes \u00a0vegades hi deixen un branquill\u00f3 que possiblement els serveix per a alguna cosa. \u00c9s possible que amb aquella repassada f\u00edsica feta pel Passer domesticus<\/em>, el pardal volia que entengu\u00e9s que aquella zona que donava davant del arbre on s\u2019aixoplugaven era el seu territori. Per\u00f2 tamb\u00e9 podia tractar-se d\u2019una car\u00edcia, una manera de dir-me que estaven contents de disposar d\u2019aigua fresca tot l\u2019any. Vaig comentar el fet a un amic molt amant de la natura i conven\u00e7ut va dir: \u201cAix\u00f2 va ser un gest d\u2019agra\u00efment.\u201d Si ho va ser o no, no ho podem saber, per\u00f2 li vaig agrair que fes aquesta interpretaci\u00f3.<\/p>\n

El Pepito<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>
Periquito mascle, no \u00e9s el Pepito (Imatge de mundo-animal.com)<\/figcaption><\/figure>\n

Aquesta an\u00e8cdota del pardal em porta a explicar un altre fet relacionat amb un ocell fa bastants anys, per\u00f2 que recordo amb perfecci\u00f3. El Pepito era un ocell engabiat, fet que em feia sentir inc\u00f2moda com a esp\u00e8cie humana, perqu\u00e8 experimentava que era c\u00f2mplice de l\u2019esclavitud d\u2019un animal que t\u00e9 la potestat de volar i el privem de fer-ho. Per\u00f2 deixant-lo anar, quan venia d\u2019una fam\u00edlia engabiada, dubto que hagu\u00e9s pogut sobreviure.<\/p>\n

Era un periquito que, com molts de la seva esp\u00e8cie, sabia dir alguna paraula, com podia ser el seu nom i tamb\u00e9 l\u2019expressi\u00f3 correcorrenita<\/em>. Tot perqu\u00e8 la mare, quan veia que se li tirava el temps i havia de fer el dinar, deia \u201ccorre, corre, Anita!\u201d, paraules que ell va aprendre a pronunciar r\u00e0pid. El meu germ\u00e0 algunes vegades quan venia a casa, li deia \u201cmalparit!\u201d, perqu\u00e8 es veu que els ocells que parlen han de saber dir paraulotes, per\u00f2 curiosament la frase nom\u00e9s la repetia quan hi havia el meu germ\u00e0 al davant. Va deixar-la de dir.<\/p>\n

Sabia quan jo havia d\u2019entrar a casa<\/strong><\/p>\n

En aquell temps jo tenia un Seat 127 i el meu cunyat en Josep Su\u00f1er, mec\u00e0nic de cotxes, me\u2019l va equipar amb un volant esportiu marca Costa i un tub d\u2019escapament que hi feia conjunt. M\u2019encantava anar a l\u2019hospital Cl\u00ednic a estudiar tot passant per la Rabassada, perqu\u00e8 era una carretera de molts revolts i tots perfectament peraltats. A m\u00e9s, el 127 s\u2019arrapava a l\u2019asfalt i feia la sensaci\u00f3 de seguretat, cosa que no passava amb un Renault 5 que vaig tenir, que de poc que fent el mateix no m\u2019estimbo. A partir de llavors en vaig acostumar a conduir a l\u2019estil taxi.<\/p>\n

Doncs b\u00e9, el Pepito des d\u2019una dist\u00e0ncia for\u00e7a llarga identificava la remor del motor del meu cotxe. Penso que devia ser aix\u00f2, perqu\u00e8 deu minuts abans que entr\u00e9s a casa piulava com un desesperat, deia la mare, de manera que cridava \u201ctit, tit, tit\u201d en s\u00edl\u00b7labes llargues. Algunes vegades la mare havia passat per clarivident perqu\u00e8 si en aquell moment a casa hi havia alg\u00fa que no era de la fam\u00edlia els deia: \u201cMira, ara ve la Rosa.\u201d<\/p>\n

Quan entrava a casa, el primer que havia fer era anar a saludar el Melopsittacus undulatus<\/em>, o sigui, el Pepito, i fer-li fer un joc que esperava amb delit. Dins l\u2019abeurador de les llaminadures on li pos\u00e0vem els grans de c\u00e0nem, la fulla d\u2019escarola o un tros de poma, tenia tamb\u00e9 un cascavell. Ell havia agafat el costum de deixar-lo caure al terra met\u00e0l\u00b7lic de la g\u00e0bia i feia un soroll molt agut, talment semblant al que fan les criatures. El problema era que ell no sabia recollir-lo i el joc era precisament aquest: jo posava la m\u00e0 dins la g\u00e0bia, l\u2019agafava i l\u2019hi deixava altra vegada a l\u2019abeurador i llavors ell el tornava a tirar i aix\u00ed les vegades que volgu\u00e9ssim, no se\u2019n cansava mai, fins que li deia: \u201cProu, Pepito, s\u2019ha acabat!\u201d<\/p>\n

Si alguna vegada en el moment d\u2019entrar no li havia anat a dit res perqu\u00e8 havia de descarregar coses i fer-ne d\u2019altres d\u2019urgents, no parava de piular i atabalava tant la mare que em deia: \u201cVes a dir-li alguna cosa a aquella bestiola; si no, no callar\u00e0.\u201d<\/p>\n

Un dia es va passar de la ratlla<\/strong><\/p>\n

Un dia, com sempre, vaig anar a fer-lo jugar, per\u00f2 es veu que aquell dia ell tenia una altra intenci\u00f3. Una vegada amb la m\u00e0 dins la g\u00e0bia, fa un salt i puja sobre el meu dit, que agafa amb for\u00e7a amb les seves dues potes. Vaig experimentar una sensaci\u00f3 que no s\u00e9 com explicar, per\u00f2 la cosa encara va ser m\u00e9s ins\u00f2lita quan el Pepito, amb el cos estarrufat va comen\u00e7ar a refregar-se amb entusiasme contra el meu dit. No entrar\u00e9 en detalls, nom\u00e9s comentar que hi van intervenir, combinats, diversos elements sensitius, incl\u00f2s el plomissol de gran finor d\u2019aquella zona poc visible. Les fibres nervioses de la meva\u00a0 pell van permetre que experiment\u00e9s una sensaci\u00f3 desconeguda que tamb\u00e9 em va fer entendre per qu\u00e8 als humans ens agrada tant lluir plomes, amb la difer\u00e8ncia que les del Pepito eren vives i vitals.<\/p>\n

La mare, des de la cuina em va cridar dues vegades que an\u00e9s a dinar, i quan hi vaig anar, em va preguntar:<\/p>\n

Es pot saber qu\u00e8 feies, tanta estona?<\/p>\n

L\u2019amor amb el Pepito li vaig respondre.<\/p>\n

Tens unes sortides de bomber, en dius cada una, va dir movent el cap.<\/p>\n

\u00c9s veritat, he estat fent una mena d\u2019amor undulatus<\/em> amb el Pepito.<\/p>\n

Qu\u00e8 dius que qu\u00e8?<\/p>\n

Res, que el Pepito s\u2019ha posat catxondo.<\/p>\n

I tot seguit li vaig explicar el fet de manera molt resumida; vaig pensar que el que ens havia succe\u00eft era una q\u00fcesti\u00f3 nom\u00e9s del Pepito i meva.<\/p>\n

La mare va comentar:<\/p>\n

Em sembla que a aquesta bestiola li donem massa c\u00e0nem.<\/p>\n

Els propers dies vaig continuar jugant amb el meu amic des de llavors pod\u00edem considerar que \u00e9rem \u00edntims per\u00f2, aix\u00f2 s\u00ed, vigilava, que no s\u2019acostum\u00e9s a fer aquest altre joc quan anava a saludar-lo.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa poc, vaig decidir pintar la part exterior d\u2019una finestra del pis superior que dona al pati d\u2019altra banda poc utilitzat, just davant d\u2019un arbre for\u00e7a alt. Mentre feia aquesta feina, va passar velo\u00e7ment un pardal a frec d\u2019espatlla. En sentir sobre la meva pell la for\u00e7a d\u2019un cos calent i el contacte d\u2019unes ales…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[570,569],"class_list":["post-5534","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-diversos","tag-melopsittacus-ondulatus","tag-periquito"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5534"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=5534"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5534\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5541,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5534\/revisions\/5541"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=5534"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=5534"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=5534"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}