{"id":5617,"date":"2017-09-18T10:36:26","date_gmt":"2017-09-18T08:36:26","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=5617"},"modified":"2021-05-20T20:58:14","modified_gmt":"2021-05-20T18:58:14","slug":"carme-cirera","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=5617","title":{"rendered":"Carme Cirera"},"content":{"rendered":"

Fa poc vaig viatjar a It\u00e0lia i en una pla\u00e7a p\u00fablica vaig veure com un noi tocava el viol\u00ed d\u2019una manera que les notes m\u2019acaronaven la ment. Per aquest motiu vaig voler comprar-li un CD i en preguntar-li d\u2019on era, em respongu\u00e9 \u201cde Barcelona\u201d, tot i que el seu nom \u00e9s Alessandro Danielle.<\/p>\n

Passats uns dies, a casa vaig escoltar el CD i la primera pe\u00e7a musical a sonar va ser l\u2019Ave Maria<\/em>, de Franz Schubert, can\u00e7\u00f3 que sovint cantava la Carme, una companya de feina. Aquesta can\u00e7\u00f3 l\u2019havia escoltat diverses vegades al llarg de la vida, per\u00f2 aquest cop la m\u00fasica va actuar de revulsiu i va apar\u00e8ixer el record de la Carme m\u00e9s viu que d\u2019altres vegades; per aix\u00f2 he volgut explicar quelcom d\u2019ella.<\/p>\n

Cosidora de mitges<\/strong><\/p>\n

\u00a0 La Carme treballava a l\u2019empresa Mediasseda de Terrassa situada al carrer Baldrich n\u00fam. 95 que tenia un model de mitja anomenat Topaci\u00f3, que era l\u2019estrella de les mitges. Ella era experta a cosir les costures de les mitges que fabricava l\u2019empresa, que portaven una costura al darrere de dalt a baix. Era un model anterior a les mitges sense costura que van apar\u00e8ixer m\u00e9s endavant juntament amb els anomenats pantis, que arribaven fins a la cintura en lloc de mig maluc, disseny que va deixar enrere els accessoris que les subjectaven, com eren els portalligacames.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Model de les mitges amb costura amb el cl\u00e0ssic dibuix del tal\u00f3. Imatge Cuban-heel.<\/figcaption><\/figure>\n

Dedicar-se a la feina de cosidora requeria temps d\u2019aprenentatge, destresa manual, rapidesa i resist\u00e8ncia f\u00edsica per fer una jornada laboral de nou hores di\u00e0ries. Les cosidores rebien les mitges sortides del teler enrotllades en dues parts que s\u2019havien d\u2019anar desembolicant amb tres dits al mateix temps, cosir-les amb la m\u00e0quina procurant fer una pressi\u00f3 d\u2019estirament suau i compensada per les dues seccions que formaven la mitja; d\u2019altra manera la costura podia quedar desalineada i en especial a la zona del tal\u00f3, que era el lloc on m\u00e9s llu\u00efa una bona mitja i demostrava la qualitat de la confecci\u00f3 manual.<\/p>\n

Aquesta feina es feia a preu fet, o sigui, que s\u2019havien de cosir un nombre fix de dotzenes de mitges i a partir d\u2019aquestes, la resta eren retribu\u00efdes a part. La jornada laboral era de nou hores di\u00e0ries amb un total de 48 a la setmana de dilluns a dissabte al mat\u00ed en horari de 8 a 13 i de 15 a 19 hores. Es feia una hora di\u00e0ria de m\u00e9s per recuperar els dies festius entremig de setmana que hi havia durant l\u2019any. Les vacances eren de quinze dies.<\/p>\n

A m\u00e9s de les cosidores hi havia altres empleades que feien la tasca de revisar les mitges en cerca de possibles imperfeccions del cosit de la costura i cada dia lliuraven la bossa dels punts, aix\u00ed s\u2019anomenava, amb les mitges que tenien algun defecte perqu\u00e8 la cosidora responsable l\u2019esmen\u00e9s. Qui era bona cosidora rebia poques mitges per rectificar.<\/p>\n

Tamb\u00e9 hi havia les enformadores, que tenien la tasca de posar la mitja dins d\u2019una planxa met\u00e0l\u00b7lica plana i en forma de cama que despr\u00e9s mec\u00e0nicament passava per un aparell de vapor que les planxava. D\u2019aquestes tres professionals, les vedets de l\u2019empresa eren les cosidores de costures, que desprenien una aur\u00e8ola d\u2019admiraci\u00f3 tant pel temps d\u2019aprenentatge que requeria aprendre a cosir com per la retribuci\u00f3 econ\u00f2mica que percebien.<\/p>\n

La coneixen\u00e7a amb la Carme<\/strong><\/p>\n

La cunyada d\u2019una de les meves cunyades, Maria del Carme Llopart, va proposar a la meva fam\u00edlia que jo podia anar a aprendre a fer de cosidora de mitges a la f\u00e0brica Mediasseda, (1) on ella treballava, perqu\u00e8 era un bon ofici.<\/p>\n

Quan tenia catorce anys, cada tarda anava a la fabrica a observar com la M. del Carme feia la seva feina i alhora tamb\u00e9 desfeia les costures de les mitges que havien estat mal cosides. Aquestes mitges en acabar la jornada servien per fer els primers assajos de futura cosidora. El fet de disposar d\u2019una aprenenta a la treballadora oficial li era de gran ajut perqu\u00e8 desfer la costura de la mitja portava feina.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Certificat de treball<\/figcaption><\/figure>\n

Una de les quatre cosidores de l\u2019empresa va plegar de la feina perqu\u00e8 es casava, motiu pel qual em van proposar que m\u2019hi qued\u00e9s a treballar.\u00a0 Tenia guardar un certificat\u00a0 laboral fet que podem recordar la data que vaig comen\u00e7ar a treballar que era\u00a0 el dia\u00a0 15 de febrer de l\u2019any 1960.<\/p>\n

La m\u00e0quina de cosir que em van adjudicar estava situada just davant de la m\u00e0quina de la Carme Cirera, tot i que si vol\u00edem veure\u2019ns les cares hav\u00edem d\u2019inclinar una mica el cap.<\/p>\n

La Carme era considerada molt bona professional i jo en un principi cosia amb la lentitud pr\u00f2pia d\u2019una principiant que vol fer les coses b\u00e9, per\u00f2 a mesura que vaig anar adquirint pr\u00e0ctica, la feina va agafar un punt de rutina i les mitges de la manera que les f\u00e8iem anar semblava que volessin. Aquest domini de la t\u00e8cnica ens permetia que la Carme i jo dugu\u00e9ssim a terme breus i interessants converses, sense perdre \u00a0ritme de producci\u00f3. Les altres dues companyes parlaven poc entre elles. Penso que nosaltres va coincidir que \u00e9rem molt enraonadores.<\/p>\n

Els di\u00e0legs<\/strong><\/p>\n

La Carme va tenir la paci\u00e8ncia d\u2019escoltar-me com explicava les diverses activitats que feia, a m\u00e9s del treball \u2013ara vist retrospectivament no m\u2019explico com ho feia\u2013 i tamb\u00e9 verbalitzava algunes de les meves inquietuds. No quedava mai per explicar les excursions del diumenge o el film que havia vist al cinema La Rambla. Ella era una admiradora de Gary Cooper i d\u2019altres que no recordo b\u00e9 i a mi m\u2019agradava el Tony Curtis i Rock Hudson. Mentre treball\u00e0vem sovint v\u00e8iem mentalment una altra pel\u00b7l\u00edcula.<\/p>\n

Per\u00f2 de les coses que explicava la Carme que m\u2019agradava escoltar-li era parlar d\u2019en Paco, el seu estimat marit. Ho feia d\u2019una manera que traspuava el potent sentiment d\u2019estima que sentia envers ell, amor per altra banda rec\u00edproc, segons explicava. Aquest tipus d\u2019amor es va convertir en un model f\u00e0cil d\u2019acceptar per una adolescent, tamb\u00e9 rom\u00e0ntica per\u00f2 sense encara experi\u00e8ncia en aquestes coses.<\/p>\n

Era agradable sentir quan detallava el sopar que amb tota cura preparava cada dia, per quan el Paco sort\u00eds de treballar de l\u2019empresa de teixits Saphil de Terrassa, situada al carrer Galileu. Comentava alguns dels detalls complementaris que preparava per a la cerim\u00f2nia d\u2019alguns sopars, fets de manera que poguessin sorprendre el seu estimat i fer-lo feli\u00e7.<\/p>\n

Les tasques de la llar les feia molt de gust, per a ella no era cap esfor\u00e7, al contrari, li agradaven molt perqu\u00e8 fent-les aconseguia un entorn endre\u00e7at i agradable. Un dia va explicar-me la manera com havia planxat les camises d\u2019en Paco i em va ser f\u00e0cil imaginar-me aquelles camises com si fossin les m\u00e9s boniques, valuoses i ben planxades del m\u00f3n.<\/p>\n

Si mirem aquells fets transcorreguts la d\u00e8cada dels anys setanta amb ulls d\u2019ara, veiem que la Carme va voler ignorar els emergents conceptes reivindicatius i emancipadors que les dones deman\u00e0vem, b\u00e9 fossin treballadores de f\u00e0brica, de les llars o, el m\u00e9s freq\u00fcent, de les dues coses a la vegada, com feia ella i moltes dones de Terrassa, ciutat t\u00e8xtil per excel\u00b7l\u00e8ncia.<\/p>\n

Durant els espais de temps que, l\u00f2gicament, no convers\u00e0vem, a la Carme, que havia format part d\u2019una coral, li era f\u00e0cil cantar algunes can\u00e7ons que coneixia i amb freq\u00fc\u00e8ncia, o almenys ara \u00e9s la que recordo m\u00e9s era l\u2019Ave Maria <\/em>que he esmentat.<\/p>\n

L\u2019any 1960 vaig plegar de Mediasseda per anar a treballar a la M\u00fatua de Terrassa i per diverses circumst\u00e0ncies de la vida, la Carme i jo nom\u00e9s v\u00e0rem veure\u2019ns tres o quatre vegades en molts anys. En aquest moment, quan ella ja no hi \u00e9s, la m\u00fasica de Franz Schubert m’ha\u00a0fer aflorar\u00a0 un viu record d\u2019ella. \u00c9s per aix\u00f2 que vull agrair-li les converses, la defer\u00e8ncia que tenia envers la meva persona i els valors d\u2019estima que em va saber transmetre. Gr\u00e0cies a ella, en aquest moment soc conscient que a Mediasseda no nom\u00e9s hi vaig anar per aprendre de cosidora i per guanyar-m\u2019hi la vida.<\/p>\n

(1) La empresa Mediasseda\u00a0 va ser creada per l’empresari\u00a0 Ram\u00f3n Samaranc Moix\u00ed el dia 13\/2\/1933, despr\u00e8s sembla que va passar a ser gestionada per Joan Centelles Roig i m\u00e9s tard per Ramon Bancells Sagal\u00e0.<\/address>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa poc vaig viatjar a It\u00e0lia i en una pla\u00e7a p\u00fablica vaig veure com un noi tocava el viol\u00ed d\u2019una manera que les notes m\u2019acaronaven la ment. Per aquest motiu vaig voler comprar-li un CD i en preguntar-li d\u2019on era, em respongu\u00e9 \u201cde Barcelona\u201d, tot i que el seu nom \u00e9s Alessandro Danielle. Passats uns…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[583,584,1842],"class_list":["post-5617","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-terrassa","tag-carme-cirera","tag-mediasseda","tag-terrassa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5617"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=5617"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5617\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5622,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5617\/revisions\/5622"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=5617"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=5617"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=5617"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}